dissabte, 21 d’abril de 2018

PUIG CARAGOLÍ I CAMÍ DE S'ARXIDUC pels passos des Coconar, d'en Miquel i la canal d'en Gordo



PUIG CARAGOLÍ I CAMÍ DE S’ARXIDUC
pels passos des Coconar, d’en Miquel i la canal d’en Gordo
(23.03.2018) 
La finca publica de Son Moragues fou adquirida per l’Estat i posteriorment va ser transferida a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Les màximes elevacions son els puigs Caragolí, des Boixos i Gros. Té una extensió de 816 quarterades (579 Ha). Pertany al municipi de Valldemossa.
TEMPS TOTAL: 5 hores i 45 minuts (4 h 15 m moviment)
RECORREGUT: 10,950 km
DIFICULTAT MITJANA
Després d’uns dies de vertader hivern i d’una darrera nevada (aquest any ja son nou cops), sembla que avui tindrem un dia ben clar. Hem triat una volta pels cims dels voltants de Valldemossa per poder gaudir de bones vistes.
Disposam d’informacions d’en Emilio Alonso, en Joan Riera i en Josep Ferrer.
A les 8,15 h. començam la nostra caminada. Avui som els tres. Feia estona que no podíem coincidir, i estarem un parell de setmanes a poder tornar-ho a fer. Anam a trobar el començament del camí dels Cairats. Una variant del GR 221. Al fons, cap a l'esquerra, la canal d'en Gordo, per on volem tornar.
Anam pujant per aquesta pista i als trenta minuts arribam a la caseta esbucada de la font de na Ropit.
Aquest és el punt on deixam aquesta pista i ens encaram als espadats del costat nord a l’altre costat del torrent. Aquí podem destriar un senderó trepitjat que puja cap dret a les penyes. Prou amunt hi hem vist el grup de penyes roges que ens serveix de fita.
Es tracta d’anar pujant pel llocs que semblen més accessibles.
El coster és prou empinat i feixuc. A manera de referència, mantenim al nostre costat oest una paret amb reixa de fil ferro, que mor a unes penyes.
Hi ha multitud de fites que només indiquen un lloc accessible, però no l’únic.   Bàsicament hem mantingut orientació nord fins arribar al peus de les penyes roges.        
Ara hem resseguit pels peus de les penyes, nord-est,...
...fins a trobar el pas des Coconar.
Un seguit de roques “escalonades”, que ens permeten superar aquest gran escaló de la muntanya.
El territori ha anat mudant. Mentre a la part baixa hi havia molt de pedreny a lloure, més amunt caminam relativament segurs sobre grans roques, quines esquerdes aguanten arbres que ens donen seguretat.
La pujada es fa feixuga però no perillosa.
A les 9,30 h. hem superat les grans costes i roques i hem arribat al planiol. Han estat tres quarts de dura pujada. Aquí hi trobam les restes d’una sitja i, ben aviat, el que queda del camí dels carboners. També està prou fitat.
Seguim aquest caminet, casi esborrat per la garriga, que aprofita les encletxes entre les roques per anar avançant orientats a l’oest.
Les fites ajuden molt a no perdrer-lo, cosa molt senzilla si no es va amb compte.
Com que aquest camí s’ajunta amb el que ve de més avall i puja fins al pla dels Aritges, tan aviat com comença a davallar, el deixam de banda i caminant per dins el bosc, fora camí.
La nostra idea és arribar al camí que puja, sense haver de perdre altura.
Sense cap complicació ni dificultat, arribam al camí a les 10,15 h. Ens hem estalviat una bona baixada i la següent pujada. Ara no ens queda més que seguir aquest camí, molt marcat i ben trepitjat, que mor a un rotllo de sitja molt poc després.
Aquí hi arranca un sender, també molt marcat, que ens mena a superar les darreres costes i arribar al pla que envolta el cim de ses Fontanelles.
A les 10,45 h. arribam al camí que ve del mirador de ses Basses.
I deu minuts més tard arribam al creuer amb el GR221, en el Pla des Aritges.
Giram cap a nord-oest per anar al cim del Caragolí, ...
...pel camí de s’Arxiduc, ...
...que hi arribam poc passades les onze del mati.
És un bon lloc per fer un cafetet.
Després del nostre descans, seguim la ruta. Cal esmentar que aquí hi fa una fretada mala d’aguantar.
El berenar ha estat una mica precipitat per això, tot i que les vistes de Deià i el Port de Sóller resulten grandioses.
Seguim davallant pel camí de s’Arxiduc, gaudint de les successives i espectaculars vistes que aquest camí ens regala.
El camí es veu molt castigat per la multitud de gent que hi camina ...
...i el poc, o nul, manteniment que en fan els responsables.
Gran part del seu recorregut ho fa vorejant les timbes ...
...dels Cingles de Son Gallard.
Després del berenar hem començat a trobar estrangers que fan aquest camí, en sentit contrari al nostre.
Una darrera ullada.
El camí ens mena, davallant, ...
...cap a la cova de l’Ermità Guillem. És un redol que sembla que hi habita algú.
Son les 12,30 h. seguim davallant pel camí, que ens ha de menar al fons la coma, al corral des Bous. Ara la davallada és molt agradable. El camí està ben marcat i trepitjat. Anam pel bosc d’alzines, a recer del sol i, més important, de l’oratge gelat que corre.
Només deu minuts després arribam al fons de la coma i creuam el torrentó. Aquí hi ha un cartell amb les dues alternatives per arribar a Valldemossa. Noltros anam cap al mirador de Son Gual, pel pas d’en Miquel (primitiu).
És un camí molt agradable, sense grans costes ni pendents, que ens mena a caminar pel cap d’amunt dels penya-segats que pengen cap a Valldemossa.
Les vistes es repeteixen, una més espectacular que l’altre.
Pas d'en Miquel (primitiu).
A les 13,00 h. arribam al mirador de Son Gual.
Vistes espectaculars de Valldemossa, que a estones ens ha semblat com si fossin dos pobles separats per una petita franja de terra de conreu.
Seguim el camí que davalla, sempre per dins el bosc d’alzines.
De mica en mica el territori es va replanant i, només quinze minuts més tard, arribam a ses bases que donen nom a tot el redol.
Una està esbucada i l’altre sembla restaurada. Per aquesta contrada hi hem vist moltes senyals dels carboners i els arbres demostren haver passat per les seves mans.
A les 13,20 h. arribam al camí que ens menaria a Valldemossa, passant pel control que hi ha establert no fa gaires mesos. Noltros giram cap a nord, seguint aquest camí de carro, però ben aviat l’abandonam per davallar al petit comellar que trobam cap a l’est. És una davallada molt senzilla i, just en mig hi trobam una primera sitja, gran i ben conservada.
Noltros anam davallant entre el pedreny del llit. És casi bé planer i la caminada es fa senzilla i relaxant. Noves mostres, ben conservades, d’obres dels carboners estan a la vora del caminet. L’activitat era intensa. Som a la canal d’en Gordo. Estam relativament a prop de Valldemossa i el bosc és ben espès.
Després d’un seguit de sitges, la canal es precipita violentament.
S’ha acabat la tranquil·litat. No és que resulti complicat però el desnivell és considerable.
El primer obstacle és davallar un gran marge de contenció.
És alt però les pedres del propi marge faciliten poder superar-lo.
Seguim davallant ràpidament entre les roques i damunt una gruixada catifa de fullaraca d’alzina. Ben aviat tenim a la vista la pista dels Cairats.
Hi arribam a les 13,45 h. tancant el cercle de la caminada d’avui.
No ens resta més que tornar enrere, cap allà on tenim el cotxe. Segueix fent sol i fred. Avui hem suat molt poc, però ha resultat una volta molt agradable. Una mica d’aventura i bones vistes. El que ens agrada.

Selva/Sóller, abril 2018