dilluns, 6 de maig de 2019

MOLA DE SON FERRANDELL I MOLETA DE SON CABASPRE pes Passets i el pas d'en Xindà


MOLA DE SON FERRANDELL I MOLETA DE SON CABASPRE
pels Passets i el pas d’en Xindà
(15.02.2019) 
El 1867 un equip de militars, format per enginyers i topògrafs varen establir una xarxa de punts geodèsics que servís com a base per a l’elaboració de noves cartografies més precises. Un dels vèrtexs auxiliars es va fitxar al cim de la moleta de Son Cabaspre o moleta de Son Simonet, consistent en una fita picada en la mateixa pedra, amb un forat central per a sostenir el pal d’una banderola blanca i vermella, de mig metre quadrat (Toponímiamallorca).
TEMPS TOTAL: 6 hores 30 minuts
RECORREGUT: 13,100 km
DIFÍCIL  
Plànol
Son les 8,30 h. en deixar el cotxe aparcat pocs metres endins de l'urbanització “Shangrilá” (vaja quin nom…!!!) a la carretera de Valldemossa a Esporles.
De fet ho podríem haver deixat arribant al collet, tancat amb un portell, que hi ha  uns tres-cents metres més amunt, per aquest camí asfaltat.
Arribats al portell obert a la paret de partió de terme, entre Esporles i Valldemossa, al costat est de la carretera hi ha una barrera tancada, la podem superar pel seu costat ...
...i començam a pujar per una antiga pista forestal.
Uns vint minuts de caminar per aquesta pista, pujant, arribam a una corba i la pista comença a davallar, orientada a l'oest. Es veuen marques del pas de cicles. És el moment d'abandonar-la i mantenir la nostra orientació inicial, és a dir cap a l'est.
Ben aviat arribam a un gran forn de calç. És un redol on hi feinejaven els carboners.
Altre cop ens trobam amb un antic camí. El seguirem, sempre cap a l’est. De fet anam vorejant la mola de Son Ferrandell. Aquest camí ens mena de sitja a sitja. Veiem moltes restes de barraques de carboners i algun forn de pa, esfondrat.
A les 9,15 h. arribam a un altre forn de calç. Aquest té la curiositat que hi ha crescut un pi dins el forn i un a cada banda, casi be alineats. És el moment d'abandonar aquest camí que ens ha menat, casi bé tot el temps, paral·lels a una paret de partió, al costat nord.
No més de cinquanta metres després del forn hi ha un senderó que s'enfila cap a les penyes de la mola de Son Ferrandell, només visibles, a estones, entre el brancam del bosc d'alzines que ens envolta.
El començament del tirany està ben marcat i es veu ben trepitjat. Va pujant fent un sens fi de ziga-zagues. Tot i això, és una pujada prou feixuga. Més amunt, els bosc està farcit de roques caigudes dels penya-segats. Trobam algunes fites.
A les 9,30 arribam a les penyes.
El senderó ens mena cap a l'est, a trobar la cornisa que ens ha de permetre pujar a la mola, coneguda com es Passets.
El pas no té cap complicació especial, tret de l'alçada que anam assolint.
El bosc, amb molta pendent, va quedant prou avall com per posar esment a la pujada.  
A les 9,40 h. arribam a una paret seca de partió, segurament de Son Ferrandell. Som damunt la mola. La propera fita és arribar a la cova de s'Almangra.
Ens orientam cap a l'oest, seguint els límits de la mola, pel cap d'amunt dels penya-segats.
Ara si podem gaudir de magnifiques vistes i d’un dia espectacularment clar i en calma.
El tirany ...
...ens mena directament a la cova, que no és gaire gran i, ...
...sembla, que té part de l'entrada esbucada.
Hi arribam a les 9,55 h.
En comptes de pujar, altre cop, al llom de la mola, ja que aquesta cova es troba a un nivell inferior del cim, al costat nord, decidim seguir aquest antic caminoi, que avança vorejant les timbes, sempre orientat a l'oest.
El territori s'estreny i ens sembla que seguir endavant ens menarà a un “cul de sac”. Decidim cercar una via per pujar al llom de la mola.
Les roques no donen cap facilitat, tallades a plom, ...
...però tenim la sort de trobar un redol que ens permet pujar sense major risc.
A les 10,20 h. som al cap d'amunt.
I a les 10,30 h. arribam a l'extrem oest d'aquesta mola.
En aquest punt tenim visió, casi bé, a tot el redó. Aquí berenarem. Moleta de Son Cabaspre i badia de Palma, al fons.
Pla del Rei, Talaia Vella i na Torta.
Vistamar
Son Moragues
Son Ferrandell
Ben assaciats del berenar i les vistes, seguim el nostre camí a les 11,10 h.
Ara caminam seguint els penya-segats de la cara sud. Anam voltant aquesta mola mentre davallam.
A les 11,40 h. passam pel Penyal Vermell i, després d'una incòmoda davallada pel penyalar de la mola, arribam al GR-221.
Son les 11,55 h. Pocs minuts més tard creuam la paret de partió de terme.
Ara entram dins Esporles.
Seguim, davallant, el camí, fins arribar al coll de sa Basseta. Son les 12,15 h.
Aquí deixam al GR-221 i partim, davallant pel costat est del coll. Seguim una pista forestal, prou malmenada i empinada. Davalla molt aviat fins a situar-nos al fons de la coma d’en Llobera.
Seguim aquest camí, vora el torrent, fins arribar a una barrera tancada a pany i clau. Hem davallat molt, al llarg de casi vint minuts. També hi hem trobat diversos forns de calç.
Arribats a aquesta barrera, son les 12,35 h, abandonam la pista i pujam per dins el bosc, cercant la millor ruta, orientats a l'oest. Així mateix trobam algunes fites, molt escampades, que ens confirmen la bona orientació. Tanmateix es tracta de pujar aquest dur coster, aprofitant les encletxes de les penyes, quina orientació coincideix amb la nostra. És una pujada molt feixuga. La volta resulta una mica llarga i els tres feim els alens ben espesos.
Arribam al pas d’en Xindà (?) a les 13,25 h. Està situat just al costat d'un morro vermellós que hem vist ja casi arribant al peu de les penyes. És inconfusible el redol.
Tot envoltat de penyes hi ha una llengua de territori més accessible, sempre en forta pujada entre garriga i penyalar. Si que a prop del pas el territori es veu una mica més trepitjat.
Haurem de pujar per una encletxa, passar vora un pi molt gran, aferrat a la timba, i fer una darrera grimpada ...
...per arribar a dalt de la moleta de Son Cabaspre, ...
...a un redol amb restes d'activitat dels carboners, sitja ...
...i parets seques ...
...que tanquen aquest planiol.
Som a dalt de la moleta a les 13,30 h, podem veure allà baix Can Xindà.
Anam a trobar el cim, marcat amb una fita i on hi ha la roca esculpida en forma de quadrat i amb un forat al centre.
Per arribar-hi ens hem trobat amb un bon grapat de feses. És un territori incòmode per caminar i amb evidents senyals de la feina dels carboners.
Un cop al cim, que hi hem arribat a les 13,50 h. ens orientam cap a l'oest. El territori és planer i tenim poques fites de referència.
Amb minuts escassos arribam a un aljub cobert, en perfecte estat de conservació.
Som a prop d'un “ranxo de carboners” amb barraques, sitges i forns de pa.
Així i tot localitzem una paret seca amb un portell. És el vell camí dels carboners. No hem de fer altre cosa que seguir-lo per davallar d'aquesta moleta.
A les 14,07 h. creuam aquesta paret seca i seguim davallant pel sender dels carboners, ...
...que pocs minuts més tard ja és un camí de carro que ens mena a fer una ample ziga-zaga, sempre per dins el bosc d'alzines. Ara som al costat oest de la moleta de Son Cabaspre, al camí de sa Tanca de ses Mules. El sol ens dona de ple quan sortim del bosc.
Arribam a una pista asfaltada a les 14,25 h. És el vell camí d'Esporles a Valldemossa.
Ens queda, tal vegada, el bocí més feixuc del dia. Haurem de seguir aquesta pista, fins arribar a la carretera, molt a prop del coll de sa Basseta però en el seu costat oest.
Hem de seguir aquesta carretera que, sempre pujant, ens menarà a voltar les faldes de la mola de Son Ferrandell, per la seva cara sud, de manera que anam voltant cap a l'oest.
A les 14,50 h. arribam al portell obert a la paret de partió entre Valldemossa i Esporles. El mateix portell que hem evitat de bon matí. Hem tancat el cercle. No ens queda altre que seguir la mateixa carretera, davallant, fins arribar al cotxe, cinc minuts després.