dimecres, 21 de febrer de 2018

ES CASTELLOT I TALAIA DE CALS REIS


ES CASTELLOT I TALAIA DE CALS REIS
(638 m)                                 (765 m)
(22.12.2017)
Dos cims que tanquen, en part, la vall d’Orient pel seu costat sud. La Talaia és un cim molt trepitjat, no així el Castellot, però a ambdós s’hi troben restes arqueològiques, i ambdós estan abandonats de la ma de Déu.
TEMPS TOTAL: 4 hores i 50 minuts
RECORREGUT: 7,550 km
DIFICULTAT MITJANA
Sembla que el temps serà millor, per això ens hem decidit a fer la volta que la setmana passada haguérem de suspendre per mor de la pluja.
A les 8,30 h. deixam el cotxe a Orient. Cap a sud-oest hi veiem els penya-segats des Castellot. El dia és clar i no hi ha risc de pluja, tot i que la serra d’Alfàbia està tapada del tot pels niguls baixos.
Sortim del llogaret, per la carretera que ens menaria fins a Alaró,
...però ben aviat l’abandonam per un portell de ferro, mig obert i prou malmenat.
Seguim un camí de carro, poc transitat, que ens mena a passar vora un hort de pomeres. Seguim el camí que, ben aviat, deixa enrere les pomeres i ens mena a la partió amb la finca de Son Palou i el bosc d’alzines.
Entrar dins el bosc és possible per un botador de ferro.
Després seguim un camí de carro que ens mena fins el pas de s’Estaló.

Les informacions que tenim esmenten una ruta que avui ja no serà possible repetir. El tancat de la finca de Son Palou es veu molt nou i fet a consciència. És clar que no hi volen ningú dins el seu territori. Per tant, no tenim altre remei que arribar fins el pas de s’Estaló. És una passejada curta que ens serveix per entrar una mica en calor.
Hi arribam a les 9,10 h.
És un pas fet per l’home que tallà els penya-segats, que formaven una cortina casi bé inaccessible, que comença al Castellot, en el seu extrem oest, i acaba a la Talaia de Cals Reis, al cap est.

A l’altre costat de les penyes, seguim el camí que baixa cap al Freu, orientats cap a l’oest, fins arribar a un porxo esbucat, en que el deixam per la dreta.
A partir d’aquí, sense fites ni gaires referències visuals, caminam entre les alzines, guanyant altura progressivament. Estam a recer de l’oratge fred i el sol ens dona casi bé de ple.
Ben aviat arribam al peu dels penya-segats des Castellot. No som al punt on s’hi localitza la via d’accés al cim.  Ho sabem, però cercam si hi haurà algun punt que ens permeti superar aquestes penyes, casi bé verticals. La veritat és que el primer intent no pot ser pitjor. Acabam al tall de les penyes que guaiten cap a Orient, sense cap possibilitat de seguir ni de pujar. Hem de tornar enrere i seguir cercant.
Seguim voltant es Castellot, pels peus de les seves penyes, orientats a l’oest. Tan aviat com el territori ens sembla accessible, tornam a provar de pujar. És una curta canal, molt oberta i casi be vertical, on hi ha un grapat d’alzines que ens donen bons punts d’aferrada. La pujada no és gaire complicada ni arriscada. Amb quatre grapades som dalt de les penyes.
Així mateix, abans d’arribar al cim, seguim voltant les timbes, cap a l’oest, per mirar de trobar la pujada esmentada a les informacions que tenim.
Ben aviat veim algunes fites que assenyalen el lloc de pujada.

Ara sí que ens dirigim cap el cim, on hi arribam a les 10,05 h.
La vista de la vall d’Orient és, certament, espectacular.
Fins i tot la situació del llogaret, responent a la necessitat ancestral de reservar les terres pel conreu i construir les cases sobre les roques, es veu clarament des d’aquí. Les cases estan sobre la punta d’una cresta que separa les valls on hi ha Comasema, al nord-est de la cresta, i son Terrassa, a l’est, i a l’oest hi ha la finca de Son Palou.
L’ennigulat que tapa la serra d’Alfàbia segueix tan espessa que ens tapa tots els cims.

Hem de cercar un lloc a redós de l’oratge gelat que corre aquí dalt. Aprofitam per berenar i fer una volta.
Així trobam les restes d’antigues edificacions, quina finalitat, òbviament, desconeixem. També hi ha restes de parets amb un traçat clar. Totes envoltant un petit planiol on hi ha un bon grapat d’arbres.
A les 10,55 h. anam a cercar la baixada ...

...vorejant les timbes i ben aviat localitzam les primeres fites, que ens menaran cap a l’encletxa per on podrem davallar.
Hi arribam a les 11,05 h.
Primer feim una petita desgrimpada, sense major dificultat, ...
...però més avall sí que hem de davallar per sobre l’aresta d’una encletxa oberta a la paret de roca.
No és que tingui una dificultat excessiva, però sí que hi hem d’anar amb compte. El bot pot superar fàcilment els cinc metres, amb lo que una caiguda resultaria greu.

Sense major dificultat arribam a territori més obert i manco arriscat. No hem de fer altre cosa que, intentant no perdre gaire altura i caminant vorejant els peus de les penyes, orientats a l’est. A les 11,25 h. arribam al camí de sa Comuneta, però una mica més avall del que volíem. Ens toca remuntar aquestes costes fins arribar a prop del pas de s’Estaló.
Arribats al camí que ve del pas de s’Estaló, el seguim, orientats a sud, però ben aviat el deixam, seguint un vell camí de carro, casi esborrat pel bosc i les pedres que han redolat. Son les 11,35 h.
Sempre seguint el camí de carro. Sempre pujant de manera suau ...
...i casi bé per la cresta de la Talaia de Cals Reis, ...
...a les 11,50 h. arribam a una cova i les restes d’un marge. És clar que la cova era emprada pels carboners. Avui ho és per les cabres salvatges.
El camí de carro s’ha convertit en sender. Però el deixam quan aquest comença una davallada definitiva i decidida, a uns 130 metres passada la cova.
És el moment de pujar per les tenasses que tenim a sud, ...
...orientats directament al peu de les penyes que formen aquesta murada.

Localitzar la zona que ens permet arribar al cim de la Talaia, tampoc resulta gaire complicat. És més, diríem que hi ha més d’un punt que permet accedir al cim des d’aquest costat. En tot cas noltros fem cas a les informacions i anam a pujar pel territori que penja just davall el cim, pel costat oest.
Es tracta d’anar pujant entre les alzines, seguint els esporàdics senderons marcats per les cabres i altre bestiar. És d’aquesta manera que ens trobam, primer, amb un marge que ens fa pensar que aguanta un camí. En arribar-hi no hi ha senyal de res més que de bosc i garriga. Seguim pujant i arribam al cim pel costat oest.
Son les 12,30 h. Hi trobam un grup de joves mallorquins, els saludam i seguim el nostre camí, després de diferents comentaris amb ells.
Anam a guaitar al costat sud de la Talaia, ...
...que és el que te millors vistes, cap a Alaró.


Tampoc ens hi estam gaire i anam a trobar el camí que ens ha de menar cap a Orient. És una tasca d’allò més senzill. Primer trobam el sender, molt trepitjat i ben marcat i, ...
...ben aviat arribam al camí de carro procedent del pas de s’Escaleta. Son les 13,05h.
Seguim aquest camí, baixant, que manté el seu caràcter de carreter, tot i que està molt malmenat per la natura, i ben aviat passam per un seguit de creuers. Noltros sempre davallant arribam al botador de ferro que hem superat de bon matí.
Son les 13,20 h. en sortir del bosc pel botador i vorejam l’hort de pomeres.
Sortim a la carretera i davallam cap a Orient. Deu minuts més tard arribam al cotxes.
El matí ha anat millorant i ara sí que es poden veure, entre els núvols esqueixats, els cims de la serra d’Alfàbia.
Ha estat una bona volta.

Selva/Sóller, febrer 2018

.

dilluns, 18 de desembre de 2017

PUIG ROIG I ROCA ROJA Pas de ses Cases - Pas de sa Paret - Pas de sa Guerra



PUIG ROIG I ROCA ROJA
(1.003 m)                      (843 m)
pel passos de ses Cases, de sa Paret i de sa Guerra
(19.11.2017) El massís del puig Roig és una enorme mola pètria, esquerpa i desforestada, en la que domina la roca nua i punxeguda acompanyada de carritxeres. És un balcó natural amb una esplèndida panoràmica de tota la marina de Lluc, possiblement els indrets manco trepitjats de Mallorca.
Cal tenir en compte que aquest recorregut només es pot fer en diumenge, únic dia autoritzat per la propietat. 
TEMPS TOTAL: 8 hores i 30 minuts
RECORREGUT: 18,409 km
DIFÍCIL 
El sistema que seguim per decidir quina caminada farem és molt senzill, no hi ha cap norma ni condició. Així és com varem decidir anar al puig Roig.
Sortim des de la zona recreativa de “Menut II”, ben senyalitzada, situada al costat oest del km 16,300 de la carretera Ma-10 (Pollença -Lluc), a on podem deixar el cotxe.
Hem de travessar el torrentó, i seguir el camí vell de Mossa, en direcció nord.
Ben aviat arribam a una paret, amb un botador metàl·lic, a l’altre costat continua el camí. Hem entrat dins la possessió de Mossa.
Encara haurem de caminar una estona més per arribar a la pista que procedents de la carretera arriba a les cases de Mossa, creuant primer el torrent de Binifaldó, i i fins a tres portells, a traves de la tanca de s’Era, una zona amb marjades pel bestiar i l’alzinar.
Només cal seguir la pista, fins a passar per darrera les cases, fent cas a les indicacions.”
A les 8,50 h. som a la barrera que dona pas al camí, per darrera les cases de Mosa.
Passa a lluny i casi no es veuen. Pujam decidits que tenim una volta molt llarga per avui.
Deu minuts més tard passam pel portell que separa, suposam, el bosc de la muntanya pelada, ...
...i seguim pujant per aquest camí espectacular, conegut com a pas de ses Cases.
Una nova mostra d’enginyeria rústica capaç de obrir camins a llocs casi bé impensables.
Aquest camí puja aferrat a les penyes.
En alguns llocs els marges de sosteniment tenen una considerable alçada, sense fer esment a la dificultat pròpia de la seva construcció.
A les 9,15 h. arribam al coll des Ases. Aquí tenim la primera vista de la mar i de la muntanya que volem pujar.
Seguim el camí clàssic de la volta al puig Roig però, uns dos-cents cinquanta metres després el deixam pel costat oest.
El punt està marcat amb unes fites, però això no és determinant perquè es pot partir per onsevulla. Les roques son accessibles i estan solcades per encletxes cobertes de carritxeres.
L’orientació tampoc té gaire importància perquè haurem de pujar al cim més alt de tots aquests que veim. El que està més allunyat.
La pujada no mereix cap comentari especial. Es tracta d’anar pujant, entre grans roques i clapes de carritxeres.
Hem deixat enrere el coll des Ases. Noltros ens estimam més caminar sobre les roques i evitam, en lo possible, anar entre el càrritx. Intentar definir la ruta tampoc té cap sentit, en termes generals caminam orientats a l’oest, sempre que el territori ens ho permet.
La fita sempre és clara, el cim del puig. Així mateix provam d’anar pel tirany marcat per les fites, que n’hi ha ben abastament. Puig Caragoler de Femenia, al fons.
Excepte en un punt en que ens indiquen que hem de davallar per després tornar a pujar, per arribar al darrer coll i envestir la darrera pujada al cim.
Noltros no volem davallar i optam per pujar per una canal ben accessible, que ens mena a la cresta que tenim a sud.
Caminam una estona per la cresta de la Tossa de na Martina (940 m). Aquí ens dona el sol, mentre que si haguérem anat per baix caminaríem per ombra. Per altre banda, gaudim de vistes de la badia de Pollença.
A les 11,00 h. arribam al coll. Ara hem d’envestir aquesta darrera pujada.
Ben igual que fins ara, roques i càrritx. Les roques estan més esquerdades i hi ha més encletxes però el càrritx va desapareixent.
La pujada es fa llarga i feixuga.
A les 11,20 h. arribam a la cresta del puig.
Novament tenim vistes de la mar, a nord.  El morro de sa Vaca i la mola de Can Palou, destaquen.
Poques passes més amunt i arribam al cim del puig Roig 81.003 m).
Les vistes abracen casi bé a tota Mallorca.
La gran mola de la serra de na Rius amb el puig Major destaca entre les altres. Les crestes de les muntanyes, per efecte del sol i les ombres, semblen esmolades i inaccessibles. És un goig de dia. No fa vent però si que corre una mica d’oratge. Fa fresqueta. Descansam. És un bon lloc per fer un "cafetet".
A les 12,00 h. seguim la nostre caminada. Ara volem arribar a l’extrem sud-oest d’aquesta muntanya, l’anomenada Roca Roja.
La caminada es fa ben igual de feixuga que fins ara.
Roques esquerdades, cada cop més a lloure i petites. També compareix el càrritx.
Les vistes al costat de la mar van mudant així com avançam.
Al manco descobrim detalls nous.
Ara podem veure el morrillo d’en Bordils, ...
...amb les restes de la torre de Lluc, des d’un punt privilegiat, casi bé a vista d’ocell.
Hem davallat dels 1.003 m. del cim del puig Roig...
...fins els 800 m. que hi ha al coll que ens separen de la Roca Roja.
Altre cop hem de pujar per assolir el cim, ...
...de la Roca Roja, que està a 843 m....
...i altre cop davallar fins els 700 m. ...
...a tall dels penya-segats, per trobar el pas de sa Paret.
S'Entreforc, amb el tall dels tres torrents, Lluc, Gorg Blau i Pareis.
Mentre davallam hem tingut el privilegi de veure, casi a tir de pedra, un voltor posat al penyal del cim de la Roca Roja, ...
...i com, amb tota tranquil·litat, s’ha deixat caure per emprendre el vol d’aquella manera tan majestuosa que el caracteritza.
Panoràmica des del penya-segats de la Roca Roja.
Arribam al pas a les 13,20 h. La volta s’ha fet llarga i estam ben “tocats”.
I davallar aquest pas no és cosa senzilla. L’hem localitzat fàcilment, ja que la paret que puja des del quarter dels Carrabiners ho senyala exactament.
La dificultat és la pròpia davallada. Un seguit de curtes desgrimpades, totes elles senzilles i sense gaire risc, ...
...però després de cada una arribam a un territori molt empinat, cobert de macolins a lloure ...
...mentre hem de fer repetides ziga-zagues per anar a trobar el següent punt per davallar.
No es pot tenir gens de vertigen i s’ha anar amb molta cura per evitar una llenegada.
Deu minuts després som a baix de les penyes. Hem d’anar a trobar el camí que fa la volta al puig.
Per estalviar passes i guanyar temps, decidim caminar per aquest coster cobert de carritxeres, ...
...perdent altura progressivament, ...
...mentre avançam cap a nord-oest.
No serà fins a les 13,50 h. que arribarem al camí. Fa temps que no hi hem passat i no sabem el temps que ens torbarem per arribar al coll des Ases. Si que trobam que es fa tard i que estam ben cansats.
El camí es fa llarg i pesat. Trobam que està molt malmenat.  A bocins es fa complicar seguir-lo. Les carritxeres casi l’han esborrat.
A altres llocs els marges de sosteniment s’han esbaldregat i poca cosa queda del camí.
Si que és veritat que els llocs més espectaculars estan ben a la vista ...
...i la feinada feta per bastir aquest camí resulta del tot impressionant.
El camí manté una costa no gaire empinada però constant ...
...fins al pas de sa Guerra, ...
...després és casi be planer o amb suau baixada,
passant per la vora del cocó de sa Balma.
Encara es tornara a empinar suaument, ...
...per arribar a les 15,40 h. arribam al coll des Ases.
Ens toca davallar després de tanta pujada. Així i tot gaudim de les espectaculars vista de la vall de Mossa i dels imponents penya-segats per on ens mena aquest camí. A les 15,55 h. passam pel portell que separa el bosc. Seguim davallant, passant per darrera les cases, fins arribar a la pista ja coneguda.
A les 16,40 h. arribam a la zona recreativa de Menut II, inici d’aquest espectacular i dur recorregut.
Cal tenir en compte que aquest recorregut només es pot fer en diumenge, únic dia autoritzat per la propietat. 

Selva/Sóller, desembre 2017