diumenge, 26 de maig de 2019

LOFRA - NA FRANQUESA - SA RATETA (ELS TRES MILS) pel pas des Picarols


LOFRA - NA FRANQUESA - SA RATETA
               (1.093 m)                          (1.067 m)                                   (1.113 m)
pel pas des Picarols
(08-03-2019)
Tres topònims que han canviat al llarg del temps, com la majoria dels que empram avui en dia. Dos d'ells s'han produït al llarg del darrer segle. Sa Rateta abans era coneguda com a sa Franquesa, i el seu cim veïnat, actualment conegut com na Franquesa, s'anomenava puig de Binimorat, nom de la possessió situada als seus peus. Sa Rateta, na Franquesa i l'Ofre, tres noms erronis.
TEMPS TOTAL: 6 hores
RECORREGUT: 12 km
DIFICULTAT MITJANA  
Aprofitam el temps extraordinari d'aquestes darreres setmanes d'hivern i anam a fer una volta coneguda per a noltros. Hi anàrem el febrer del 2007. Aquesta vegada la farem una mica diferent.
Son les 8,00 h. quan començam caminant per la riba de l’embassament de Cúber. Seguint les indicacions de la GR-221, anam pel costat nord de l'embassament.
És una passejada molt agradable. El dia és claríssim però corre un oratge gelat, encara que no arriba a esser molest.
Des d’aquest costat gaudim de les vistes dels cims que estam disposats a caminar aquest matí.
És una estona llarga, casi arriba a resultar avorrida.
A les 9,00 h.  passam les cases de Binimorat (Lofra al fons) i, ...
...després d'una curta pujada pel que queda del camí vell de Sóller a Lluc, a trams empedrat, ...
...arribam al coll de Lofra a les 9,15 h.
Partim pel camí, orientat a sud, que ens farà voltar les faldes del puig de Lofra ...
...i arribar al coll d’en Poma.
Son les 9,30 h. i és el moment d'envestir la pujada al primer del cims, el puig de Lofra.
Seguir el sender no presenta cap dificultat. Està molt trepitjat i ben marcat.
La major dificultat és superar les costes. Cada cop son més empinades.
Es fa feixuc pujar. La garriga i el bosc no son obstacles si seguim el tirany obert.
A les 10,00 h. arribam a la cresta, on ens ajuntam amb el sender que puja del coll des Cards.
Ara ens toca caminar damunt les roques que donen la forma característica al cim del puig de Lofra. Només cinc minuts després arribam al cim.
Aquesta és una de les moltes vegades que pujam aquesta muntanya, però la primera que en arribar-hi no hi ha ningú.
Gaudim de espectaculars vistes de casi bé tota Mallorca, gràcies a aquest dia tan clar.
Però la solitud ens ha durat poc. Escassos deu minuts més tard han arribat altres persones.
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 10,50 h. seguim el nostre camí.
Davallam directament cap al coll des Cards, que ens separa de na Franquesa, la nostra següent fita.
És una davallada ràpida i sense complicacions. El sender a seguir està molt marcat pel constant tragí del personal que s'hi passeja.
Creuam el coll a les 11,10 h. Mentre davallàvem hem vist que hi ha altres persones caminant per damunt na Franquesa.
La pujada del segon cim del dia és molt oberta. Es pot pujar per onsevulla. La mola del roquissar és estable i no presenta grans dificultats.
La forma arrodonida facilita fer ziga-zagues per endolcir una mica la pujada.
Passam pel cim a les 11,30 h.
Darrera ens queda la curiosa forma del puig de Lofra, coberta de bosc, casi bé fins el cim, en contrast amb la resta de cims, que romanen pelats.
Encaram la davallada cap al coll dels Gats el més directament que ens permet el territori.
Davallada un tant precipitada i no tant ràpida com pensàvem.
Son les 11,55 h. en passar pel coll des Gats. Com tants altres punts, sembla que un dels noms primitius podria esser el del coll des Planet, o coll de sa Roteta, pel menut territori planer que hi ha agafat redós.
De la mateixa manera que aquesta “roteta” podria haver donat el nom al puig,  per acabar conegut amb el nom del puig de “sa Rateta”.
Sia com sia, seguim el nostre camí. Ens toca tornar a pujar de valent.
La grandària d’aquest puig supera a la dels altres dos, així com la seva altura.
La pujada es fa feixuga i llarga, encara que en veritat només estam quinze minuts per arribar al cim secundari.
I en arribar al cim de sa Rateta son les 12,25 h.
Gaudim de les darreres vistes sobre els dos embassaments, ara una mica enterbolides per la presència, ...
...cada cop més nombrosa, de niguls negrosos.
Encaram la davallada definitiva, i ho farem pel pas des Picarols.
Mentre que el camí dels nevaters està orientat a sud, a on hi ha el pou de neu, el tirany del pas des Picarols està orientat a l'est. Anam caminant per la cresta, cercant la millor passa, i seguint algunes fites, ...
...acabam davallant per un empinat comellar, amb molt de pedreny a lloure i carritxeres.
El pas està situat al costat nord d’aquest comellar i està assenyalat per l'únic pi que hi ha a aquest redol.
Hi arribam a les 13,15 h. Aquest pas ens treu del comellar i, orientats a nord, ens permet davallar per les faldes d’aquest costat de la muntanya.
No presenta cap dificultat i la davallada és relativament còmode.
Només estam deu minuts per davallar el pas.
El darrer bocí de davallada ens mena sobre antigues marjades abandonades i cobertes de carritxeres. Això dificulta una mica localitzar el tirany que ens ha de menar just devora la represa del embassament.
Però abans haurem de creuar per un territori planer i farcit de roques i encletxes, ...
...per fer la darrera davallada, que ens deixa al camí de la represa. Son les 13,45 h.
No ens queda més que seguir la carretera que voreja l'embassament pel seu costat sud, creuant per sobre el mur de la represa, i arribar al cotxe. Per aquest redol hi ha moltes persones passejant i gaudint del bon temps.
Arribam al cotxe a les 14,00 h.

Selva/Sóller, maig 2019