dimecres, 23 de maig de 2018

PUIG DE BÀLITX pel pas d'en Barona i el comellar de cala Ferrera



PUIG DE BÀLITX
pel pas d’en Barona i el comellar de cala Ferrera
(11.05.2018) El dia 11 de maig del 1561, dia de Sant Ponç, desembarcaren a ses Puntes corsaris turcs i argelins, comandats per Ulutx Alí. Els moros pujaren pel coll de s’Illa continuant cap a la possessió de sa Figuera i pel coll d’en Borrasà entraren en dos grups a Sóller. Els sollerics comandats pel capità Angelats i el sergent Antoni Soler aconseguiren acobardar als moros i fer-los fugir. Sense oblidar la proesa de les valentes dones de Can Tamany.
TEMPS TOTAL: 6 hores
RECORREGUT: 10,700 km
DIFICULTAT MITJANA 
Tal dia com avui, de l’any 1561, la vall de Sóller va ser atacada pels corsaris que vingueren del nord d’Africa. Ha estat la justificació per anar a ver una caminada pel puig de Bàlitx, trepitjant part del territori on hi passaren aquells fets.
Son les 08,00 h. en començar la caminada. Pujam pel camí de s’Illeta, que ens menarà a passar a prop de la torre Picada i també pel coll de s’Illa.
Hi arribam deu minuts més tard i després de superar una costes ben empinades. Cap a nord i a l’altre costat de la paret, hi ha el senderó que mena, davallant de manera precipitada cap a les Puntes, on hi desembarcaren els pirates.
SEGONS NOTICIES REBUDES
SE SAP QUE HAN DESEMBARCAT
I HAN PRES RUMB CAP A N’ES POBLE
PER COMENÇAR ES COMBAT
Noltros seguirem pujant una mica més. Hem de seguir el camí de s’Illeta.
Aquest camí ens manté a l’ombra però si que el sol ja arriba a les Puntes...
...i a la torre Picada, avui engalanada amb les banderes del Firó.
És un camí agradable, que ens regala vistes espectaculars, d’una costa turmentada i que s’esbaldrega a cops de mar. Al costat sud hi tenim la serralada que va guanyant altura a força de penya-segats, fins a culminar amb el cim del puig de Bàlitx.
Mentre ens atracam al penyal Bernat, una agulla de roca en equilibri força inestable, quin perfil inconfusible ens remet a pensar en el sistema reproductiu del mascle, tenim temps per comentar diferents detalls del desembarcament pirata.
VENEN DE LA MORERIA
EN BARCOS GRANS I PETITS
DISPOSATS A ROBAR-NOS LES COSES
BEN ARMATS I DECIDITS.
Anam guanyant altura i, ben aviat, casi se’ns fa visible la bocana del Port de Sóller. Hem passat vora les cases de “Ca s’Americà”.
Més endavant passam pel "Sementeret", “Can Joan de sa Dida” ...
...i “Ca ses Bales”.
A les 8,40 h. deixam aquest camí per enfilar-nos cap als penya-segats, on hi trobarem el pas que ens permetrà guanyar la cresta de la serralada. Estam dins propietat privada i cal demanar permís per passar-hi.
Anam pujant, orientats a sud-est.
Hi ha senderons marcats pel bestiar a lloure i pels caminadors.
També hi ha alguna fita.
Tanmateix no calen explicacions. Les penyes ens van acostant al punt on hi ha una primera grimpada, ...
...que ens permet pujar sobre una barbacana del penya-segat. Poques passes més amunt arribam a la cresta.
Aquest primer pas sembla que alguns l’anomenen “de s’Illeta” en clara referència a s’Illeta de Can Gordo, ...
...ben present si miram cap a la mar, cap a nord.
Son les 9,15 h. Hem guanyat la cresta.
Tenim a la vista el Port de Sóller, mirant cap a sud-oest.
I la mar i s’Illeta de Can Gordo, mirant cap a nord.
La nostra propera fita és superar el següent pas. Res difícil.
No és més que un marge poc elaborat que ens permet accedir a la part superior del massís del puig de Bàlitx. Arribar-hi tampoc és complicat. El senderó està ben marcat i resulta bo de seguir. Tampoc hem de superar grans costes. La pujada més violenta l’hem superada per arribar al primer pas.
Son les 9,35 h. en arribar a aquest marge. Està una mica malmès per la caiguda d’un pi, però és ben accessible.
Segons les mateixes fonts, aquest seria el veritable pas d’en Barona.
Un cop dalt de les penyes ens trobam amb la desagradable sorpresa que la boira s’ha presentat de sobte. No veiem la mar. Només un gran núvol que s’enfila amb ganes de tapar el sol.
Mentre anam pujant cap al cim, seguint el sender ben marcat, ...
...les vistes del Port de Sóller, així com de la mateixa vall s’eixamplen. El dia es manté clar i calorós. La boira no passa de ser una feble amenaça.
Passam vora la cova des Migdia...
...i seguim cap al cim.
Son les 10,15 h., en arribar al cim del puig de Bàlitx (580 m).
Afortunadament per a nosaltres, la boira ha perdut casi tota l’espessor.
Les vistes, casi aèries, de les terres de conreu de Can Gordo ...
...i de la seva Illeta resulten espectaculars.
És un bon moment per recobrar forces. Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 10,40 h. seguim el nostre camí.
La propera fita serà davallar pel comellar de cala Ferrera, també anomenat del Pi del Rei Moro. Per aquesta coma hi pujàrem ara fa un SIS anys. Sabem que hi ha traces d’antics camins de carboners i esperam que la davallada no resulti tan feixuga com recordam que fou la pujada.
Ben aviat ens adonam que un dels obstacles que haurem de suportar avui es el paús que amollen les carritxeres.
Tenen unes tiges de casi dos metres i la llavor a punt, així que per poc que les tocam, ens arruixen amb un bon grapat de miquetes seques de les restes de la floració.
El territori també és ingrat. Farcit de roques amagades per les carritxeres.
Pot ser hauríem d’haver davallat més arrambats al tall dels penya-segats.
Vistes des del tall dels penya-segats.
Tanmateix acabam per entrar a la coma per casi bé l’únic punt on és accessible, i que hi ha les primeres restes del camí. Son les 11,20 h.
Tal com ens pensàvem, la davallada és una mica manco pesada però molt incòmode.
L’abundància del càrritx tapa casi completament les restes d’un camí que, per altre banda, devia ser molt primitiu.
En alguns llocs només en resta una filera de pedres que marquen on abans hi havia el camí. Casi res queda dels marges de sosteniments. Així i tot, posam interès en seguir-lo.
També hi ha algunes fites que ens ajuden a fer-ho.
D’aquesta manera anam davallant i passant per diferents rotllos de sitja, ...
...casi bé amagats del tot per aquesta espessa catifa de càrritx.
Sabem que més avall trobarem el sender que ens menarà al coll de cala Ferrera. Però haurem de pujar una bona costa per arribar a aquest coll. Així que, per estalviar-nos aquesta costa decidim anar a l’altre costat de la coma, el costat esquerra, per mantenir l’altura i arribar al coll casi bé en el seu nivell. Així mateix veim que hi ha un seguit de penyes que ens podrien barrar el pas però confiam en poder-les superar.
A les 12,20 creuam el torrentó de la coma ...
...i anam superant els diferents esperons i roques que ens trobam en el camí.
Sembla que les carritxeres son més clares per aquest costat.
Només deu minuts més tard arribam a les penyes.
Sense major problema i després d’una senzilla grimpada...
...som al cap d’amunt d’aquestes penyes i, ...
...a l’altre costat, veim el penyal Bernat des Joncar i la paret del coll de cala Ferrera, uns metres més avall. La nostra intuïció no ens ha fallat.
Després de davallar de les penyes, per l’altre costat,  arribam al coll a les 12,40 h.
El penyal des Joncar resulta espectacular. Està com a corcat, ple de menudes cavitats i degotissos.
Seguim el tirany, davallant pel costat oest del coll. El senderó està ben marcat i ens mena pel cap d’amunt d’esllavissades que pengen damunt la mar.
Només ens resta seguir aquest camí per tornar cap al Port de Sóller.
Haurem de creuar una zona de bosc, no gaire espessa. També passar una barrera, per sortir de la propietat de Can Gordo. Tornam a esser al camí ample de s’Illeta.
Ara el sol ens dona de ple i les vistes del matí les tenim ben davant nostre, amb un altres colors. Tot és molt més lluminós. El dia és clar del tot i la calor és considerable.
A les 14,00 h. altre cop passam pel coll de s’Illa. A les muntanyes de davant nostre podem imaginar la més que probable ruta que seguiren els pirates, per anar a passar pel Coll d’en Marques, de camí cap a la Vila.
I MENTRE EL MON SIGUI MON
SE LLEGIRÀ DINS L’ HISTÒRIA
QUE ELS SOLLERICS, AQUEST DIA
ALCANÇAREN HONOR I GLÒRIA.
A les 14,06 arribam al cotxe. Ha resultat una bona caminada amb un dia sensacional. 

Selva/Sóller, maig 2018.