dimarts, 19 de juny de 2018

PUIG DE MASSANELLA per la cresta i els balcons



PUIG DE MASSANELLA
per la cresta i els balcons
(08.06.2018)
El puig de Massanella, amb 1.365 metres d’altitud, és el segon cim més alt de Mallorca després del puig Major, amb panoràmiques de gran part de l’Illa. Es troba situat a una de les zones més espectaculars de la Serra de Tramuntana i pertany al municipi d’Escorca. Caminar per la cresta i els balcons son dues senzilles variants, del que podríem denominar la ruta clàssica per pujar a aquest cim.
TEMPS TOTAL: 7 hores i 15 minuts
RECORREGUT: 13,700 km
DIFICULTAT MITJANA 
La d’avui és una caminada especial i hem triat una fita famosa pels qui tresquen per la Serra. Però sense renunciar a la nostra “dosi” setmanal d’aventura.
Son les 8,00 h. d’un mati clar i calmat, d’aquells que conviden a passejar per la natura. Deixam el cotxe aparcat al coll de sa Batalla, cosa que no resulta gaire senzill. Començam la nostra caminada, adreçant les nostres passes pel camí vell de Lluc, cap a Caimari, just a l’altre costat del torrent de Comafreda, que passa per aquí devora.
La primera part de la caminada ens dona oportunitats d’anar preparant les cames pel que ens espera avui. La caminada serà llarga i feixuga. Després de passar la font des Guix, hem de seguir aquest camí de carro que ens mena, després d’un seguit d’amples ziga-zagues, cap a la vall de Comafreda.
Abans hem de passar una barrera on hi ha la “taquilla”. Per passar per aquesta finca fan pagar. No serà ara, però, perquè la caseta roman tancada. Son les 8,15h.
Seguim avançant per aquest camí de carro i en atracar-nos a la paret que marca els horts de Comafreda, se’ns destapa la imponent fita des “Frontó”, retallat sobre un cel escandalosament blau.
La penya sembla inaccessible des del punt que la veiem, però no estarem gaire a passejar-nos per damunt el seu llom. I fins i tot molt més amunt.
Per una estona abandonam el camí de carro, que mena a les cases de Comafreda, i pugem pel costat sud, seguint un tirany, molt marcat i malmès per les pluges. Les costes son empinades i la caminada no és gaire còmode. Però dura poca estona.
A les 8,35 h. arribam, altre cop, al camí, que ja no deixarem fins arribar al coll de sa Línia. Per cert, és curiós com un fet modern ha donat diferents noms a altres tants indrets per on passava l’enginy. Es tracta de l’estesa elèctrica de fa casi cent anys i que menava l’electricitat, produïda pel salt d’aigua de vora les cases del Gorg Blau, fins a Inca i la seva comarca. D’aquesta manera avui tenim el coll des Telègraf, el pas des Fil i el coll de sa Línia. Tot fent referència a la mateixa estesa de fils.
Així mateix hem estat una hora caminant per arribar al coll de sa Línia, que és el punt on deixam definitivament el camí de carro, que ens menaria a les cases de Massanella, vora Mancor.
Noltros passam per les indicacions de pedra, a manera de portell, i ens encaram cap a nord. Es tracta de seguir l’antic camí de carboners i nevaters.
Seguim aquest camí, molt trepitjat i malmenat per la gent i la natura. En alguns bocins està casi esborrat i resulta molt senzill perdre’l.
Les vistes es van eixamplant mentre agafam altura, cosa que feim sense pausa. El puig Caragoler des Guix i es Grau, entre es Frontó i n'Ali, i al fons la badia d'Alcúdia. La calor es fa sentir i la suada ja és considerable.
Passam vora un antic pal de l’originaria línia elèctrica. Comentam els detalls dels diferents noms i ens adonam que estam casi encarats amb el pas des Fil.
No hem de menester altre motiu per abandonar el camí i partir pel roquissar a descobrir territori. Només hem caminat uns quinze minuts pel camí dels nevaters. Tanmateix de territori no en descobrirem ni un pam. Ben aviat ens topam amb la primera fita.
Més amunt arribam a més restes de pals d’electricitat.
Anam pujant per allà on ens sembla més bo de fer, tot i que no hi ha cap dificultat a destacar. Així mateix arribam a algun boci del caminet que feien servir el que treballaren col·locant els pals. Son bocins molt curts i poc elaborats. La pujada ens recompensa amb vistes amples dels environs d’Alcúdia i Pollença. Alguns exemplars d’alzina, en plena floració, es destaquen damunt aquest roquissar erma.
Son les 9,40 h. i som molt a prop del pas des Fil. No hi anam.
Ens decidim per anar guanyant altura per la cresta de la vessant nord del puig.
La pujada es fa feixuga i com més amunt ens feim, més menuts ens sentim.
La grandiositat de l’entorn no fa altre cosa que anar creixent mentre noltros pujam.
Els cims dels entorns es van fent més baixos mentre aquest que trepitjam no sembla tenir fi.
Son les 10,15 h. en arribar al Pla de sa Neu i al recinte dels nevaters. Un tancat de paret seca, prou ben conservada, ens indica el lloc on hi havia les instal·lacions d’aquella gent que es guanyava la vida emmagatzemant gel, per refredar l’estiu dels qui ho podien pagar.
El pou de neu es manté prou bé, tot i tenir un hoste singular. Un enorme rotaboc hi va arrelar fa molts d’anys. Avui ens mostra una verdor esponerosa i lluenta. Això si, tots els brots que poden abastar les cabres se’ls mengen, per lo que l’arbre té una forma especial, decantat la distància justa de les parets, on no hi arriben les cabres.
Restes del porxo des nevaters.
Passar pel lloc dels nevaters ens ha donat ànims per envestir una nova pujada, no gens més senzilla que la ja superada.
Primer ens atracam a veure el Teix, en majúscula, arbre singular, protegit (en teoria) i catalogat, que fa el que pot per seguir viu davant els atacs constants de les cabres, que el mantenen martiritzat a força de rosegar-li l’escorça del tronc. També ens mostra una estampa orgullosa enmig d’aquest roquissar.
Hem de seguir pujant.
El temps passa i ens manca molt de camí.
Anam a guanyar el cim del puig.
Hi passam a les 11,00 h. però no ens hi  quedam.
Avenc de Massanella, just vora el cim.
Coll des Prat, des del cim.
Anam a berenar al cim del costat oest, uns 20 metres més baix...
...i amb amples vistes del pla i les badies, tant al nord com a sud.
Hi arribam a les 11,10 h.
És un bon lloc per reposar... i fer un cafetet.
A les 11,40 h. seguim el nostre camí.
Contràriament a les previsions, el dia s’ha desbaratat. Han comparegut niguls, primer menuts i desfets, però cada cop son més espessos i sembla que es van enfortint al voltant d’aquest cim on estam.
Seguim el camí, davallant, que ens ha de menar al coll de n’Argentó.
És un camí fet a força de passar-hi excursionistes. Ens mena per damunt roquissars desagradables i amb un cert perill.
Hi ha molt de pedreny a lloure i el risc d’una llenegada és ben present. Ens hem creuat amb uns bascs i hem fet una xerradeta. Ens hem divertit una estona.
A les 12,40 h. arribam al pas del tirany, procedent del coll des Prat, uns 50 metres per damunt el coll coll de n’Argentó.
És el moment d’abandonar, novament, el camí tradicional i anar a cercar una certa aventura. Ens orientam a sud per anar davallant per allà on ens sembla més bo de fer.
El roquissar sembla infinit i ens passejam pel cap d’amunt de timbes considerables. La pròpia inclinació del territori ja és un element a tenir respecte.
La nostra fita és voltar el puig mantenint la cota dels 1.200 m. per tal d’arribar a unes formacions de roca, casi bé planes, anomenades “els balcons”.
La travessa no resulta senzilla ni ràpida. Caminar es fa feixuc i acabam agraint els núvols que ens protegeixen del sol. Fa manco calor. A les 12,45 h. passam pel primer balcó.
De territori tampoc en descobrim ni un pam. Hi ha fites, i ben posades, que ens menen pels millors llocs, per posar-li un nom, i ens fan una mica més senzilla la caminada.
A les 13,05 h. arribam al segon balcó després de creuar un enorme roquissar i veure un altre solitari teix. Aquest no sembla ni protegit ni catalogat. Està molt lluny del camí tradicional. No ens hi atracam.
El territori sembla que perd inclinació. És la senyal que ens atracam a la zona “clàssica” dels excursionistes.
A les 13,30 h. arribam a la font de s’Avenc.
Hi entram fins a baix del tot.
Hi ha tres piques que recullen l’aigua que degota de les roques. L'aigua és molt fresca i transparent.
És una cavitat natural, un avenc, prou gran. També hi ha un banc i una taula de pedra, a un replà intermig..
La nuvolada no para de créixer. Cada cop és més negre i l’oratge més fred. Ja no queda aventura per avui. Només ens resta seguir el camí, davallant. Ara si que seguim el camí dels nevaters. Té algun boci esborrat per esllavissades però en general és bo de seguir. Caminam aviat. La pendent ens ajuda. Així mateix estam una bona estona per arribar al punt on hem deixat el camí, quan pujàvem. Hi arribam a les 14,15 h.
A les 14,20 h. arribam al “portell” del coll de sa Línia.
No ens queda més que seguir el camí de carro, ara davallant. Estam satisfets de la caminada i de la fita que avui celebram. És la caminada TRES-CENTS que feim plegats. No és que sigui molt o poc, només es un nombre “ redó” i l’hem celebrat amb aquesta caminada una mica singular.
A les 14,45 h. passam vora el portell de Comafreda i cinc minuts després arribam a la barrera. Ara si que hi ha el cobrador. Ens fa un preu especial de quatre euros per barba. Ja hi contàvem que hauríem de pagar.A les 15,05h. arribam al cotxe. El dia segueix tapadot i fred, al manco aquí, a les muntanyes...
Ha estat una bona caminada.

Selva/Sóller, juny 2018