dissabte, 23 de novembre de 2019

QUATRE PASSOS A LA FITA DEL RAM Pas de sa Granja, pas des Mestre, pas de Son Noguera i pas de na Boscana

QUATRE PASOS A LA
FITA DEL RAM
de sa Granja, des Mestre, de Son Noguera o de sa Nineta i de na Boscana
(08.11.2019) 
S'anomena mola a les muntanyes isolades, amb superfície planera al capdamunt amb les vessants escarpades i encinglerades. Aquestes moles han estat sempre objecte d'aprofitament  dels seus recursos naturals, principalment del carbó vegetal, així com del gel, la fusta, la ramaderia i la caça.
TEMPS TOTAL: 6 hores
RECORREGUT TOTAL: 12,500 km
DIFICULTAT MITJANA
Seguirem avui una idea d’en Xisco Fernandez, amic i bon caminador. Tot voltant aquesta muntanya, hi ha un seguit de passos per on és possible accedir a l'immens alzinar que hi creix a les planes que envolten els cims. Noltros, avui, caminarem per quatre passos de les cares nord i oest.
Son les 8,00  h. en deixar el cotxe a la vorera de la carretera que corre pel fons de la vall de Superna, aproximadament al km 8,600. Aquí, pel costat sud de la carretera, hi comença una pista que s'enfila cap als estreps d'aquesta gran mola, que te diferents noms, segons la contrada, encara que el més conegut és Fita del Ram. Seguir la pista adequada no és tasca senzilla. L'enteranyinat de camins, antics i moderns, que solquen les marjades no ens permet distreure'ns.
La primera fita d'avui es pujar pel pas de sa Granja. Bé, no exactament, ja que aquest nom també correspon al lloc per on hi passa un camí de carro que, des de les cases de sa Granja, permet arribar al plans que envolten l’ermita de Maristel·la. Noltros només anam per aquest camí unes poques passes. Ens estalviam la voltera que fa, cap a sud, i pujam per un senderó, prou marcat i amb alguna fita. Es tracta d'envestir les penyes de la cara nord. Una tasca relativament senzilla, tret del propi esforç de la pujada.
Avui és un bon dia per fer esforços. Ha arribat el fred i, sembla, també l'hivern. Han caigut quatre gotes i els núvols son prou espessos i negres. Fa vent i és molt fred. No tenim gens clar d'acabar eixuts, avui.
A les 8,30 h. arribam al punt per on podem superar els espadats que tenim davant. Aquest pas resulta evident que era emprat pel personal que feinejava per aquests boscs.
El marget, que permet superar el primer entrebanc, te uns graons de pedra, ben arreglats i ajustats al propi marge.
Un cop superat aquest marget ens trobam damunt una petita cresta. Les senyals evidencien que son molts els que pugen pels límits de les penyes. El cert és que, després d'una petita des-grimpada, uns metres més enllà hi ha el camí que ens puja a la plana superior. Un camí amb escalons amples i ben marcats, prou dissimulats per la fullaca de l'alzinar.
Superat aquest punt ens orientam clarament a l'est i, ben aviat, ens retrobam amb el camí de carro que hem deixat al començament. Son les 8,45 h. No hem de fer més que seguir-lo, mentre ens mena entre les alzines, totes marcades per la destral dels carboners. Ara és una passejada relaxant i gens feixuga, encara que haurem de superar algunes costes que ens treuen del fons de la coma.
És per aquest redol que feim la bona acció del dia. Passam vora un forn de calç i, ....
..a dins, hi veiem una ovella que no en pot sortir. No ho pensam gaire i, dos,  ens tiram dins el forn per ajudar-la a fugir. Va plena.
La tardor és evident, temps d'arboces i bolets.
Les arboceres han amollat el seu esplet de fruit, deixant una catifa vermellosa, que destaca damunt el marró de la fullaca d'alzina, ...
...d'altres llueixen el seu esplet.
En menjam a voler i en replegam per dur a casa.
També ens trobam amb diversos bolets, com "estrelletes o estrella de terra", tots incomestibles o menyspreats.
Alguns d'una grandària espectacular, com el "Lepiota procera", apagallum, capell de senyor o paraigües.
A les 9,10 h. arribam a l'ermita de Maristel·la.
Hi estam poc temps.
El just per deixar-nos impressionar per aquest entorn de tranquil·litat.
Seguim el nostre camí, orientats a sud. Altre cop ens trobam amb repetides cruïlles de camins.
El territori permet caminar per onsevulla. Les pendents son suaus i el caminar no és feixuc.
Passam vora l’ermita Vella ...
...i l’avenc Podrit.
Poc després seguim un camí, que ens mena a voltar pel costat oest de la muntanya, ...
...passant vora l'espectacular aljub de Son Vic, en molt bon estat.
Seguim el camí, fins arribar a la paret de partió de terme. Son les 10,00 h. Aquí hi arranca un sender, que s'enfila al costat de la paret, per anar a trobar el cim. Hi ha alguna fita i marques blaves.
El camí es veu prou trepitjat. La pujada és una mica feixuga però ben aviat ens atracam al cim. Ho sabem per que arribam a un “ranxo” de carboners. Pujant hem trobat moltes sitges, també algun forn de calç, barraques i forns de pa. De fet seguim els camins dels carboners.
Arribam al cim a les 10,30 h. després d'una petita grimpada per una encletxa entre les roques. 
Ja sabem que aquest cim no regala vistes espectaculars.
El Galatzó, amb un poc de zoom.
Així i tot podem veure part de la Serra.
Tampoc és que hi faci bon estar aquí dalt. Fa fred i corre un vent molt molest. Ens abrigam amb tot el que tenim. Estam a NOU graus. Un "bon" lloc per fer el cafetet.
A les 11,00 h. seguim el camí. Passam per la cova dels Ermassets.
Davallam per la cara sud de la Fita del Ram. Aquesta davallada sí que ens regala espectaculars vistes, aprofitant algun esperó que supera les copes de les alzines.
Galatzó i serra des Puntals.
Badia de Palma.
Davallam per allà on ens sembla millor. El territori és obert i la pendent relativament suau. Sabem, pel mapa, que més avall trobarem un antic camí de carro.
El que no sabíem és que també hi ha un aljub, semblant al que hem vist abans. Aquest també està vora el camí. Està prou ben conservat, encara que no tant com l’altre. Casi no es veu perquè el sostre esta cobert de pedreny i no hi creix ni un bri d'herba.
Son les 11,30 h. Creuam aquest camí de carro i seguim cap a sud, a trobar els límits dels penya-segats.
El territori s’ha tornat casi bé planer i caminar entre les alzines no és problema. Sabem que trobarem el pas només seguint els límits de les timbes.
Mentre, gaudim de molt bones vistes de part de la vall de Superna i del Galatzó.
Arribam al pas des Mestre a les 12,40 h. És clar el camí del pas.
Ben marcat i definit. Davalla aferrat a les penyes.
Un camí empedrat, estret, espectacular, relativament en bon estat. Només deu minuts i arribam a la paret que separa el bosc. Suposam que és el de Son Noguera.
Ben aviat ens trobam amb restes de camins.
Ens orientam a nord, sense perdre gaire altura, fins que ens trobam amb una tanca, moderna, de fil ferro. La botam per una cacera de filats i entram dins el bosc de Son Noguera.
Seguim pel camí de carro, que ens mena de sitja en sitja. Ben aviat el camí comença a enfilar-se, encarat a les penyes.
És una costa pensada per passar-hi amb carro. Ziga-zagues llargues i corbes tancades. Molt de pedreny a lloure.
Ben aviat hem recobrat l'altura perduda i, ...
...després d'un seguit de curtes corbes,
cada una damunt l'anterior, ...
...arribam al pas de  Son Noguera, ...
...o de sa Nineta.
Son les 13,00 h. en arribar, altre cop, als plans de la part superior.
Vall de Superna, amb el Galatzó i la serra des Puntals, al fons.
Galatazó.
Son Noguera de Superna.
Seguirem aquest camí de carro. Tornarem a passar pel portell a la paret de partió de terme i, també, per vora l'aljub de Son Vic, el primer que hem trobat. Aquesta és la senyal per abandonar el camí, trepitjat dos cops avui mati.
Son les 13,05 h. ens orientam a nord i, seguint el caminet, ...
...arribam al pas de na Boscana, ...
...al bosc de Son Vic.
També és un camí de ferradura, estret, aferrat a les penyes, que davalla violentament, entre alzines i roquissar. No hi ha pèrdua.
El territori te molta pendent. Seguir el camí és senzill. Ben aviat, però, entram a una zona més replanada.
Trobam les primeres sitges i el caminar es relaxa. Anam pel bosc de Son Vic i, en una cruïlla de camins ens trobam amb un forn de calç, com els altres que hem vist, però, ben devora n'hi ha un de molt petit. Molt ben conservat. Ens sorprenen les seves mesures tan reduïdes. Pensam que probablement no sigui un forn de calç.
Seguim per un camí de carro, poc trepitjat, que ens mena a voltar per dins el bosc mentre anam perdent altura. A les 13,50 h. arribam a la pista que hem fet servir per pujar, de bon matí.
No ens queda més que davallar per aquest camí modern i malmenat pes aiguats, fins arribar al botador que hi ha vora la carretera.
Sortim de la finca a les 14,00 h.
Arribam al cotxe. El dia s’ha estirat però el vent no ha afluixat i el sol no encalenteix gaire.

Selva/Sóller, novembre 2019