dijous, 14 de novembre de 2019

SERRA DE SON MORAGUES I PUIG DE SA FONT pels passos des Puig de sa Font i de sa Partió

SERRA DE SON MORAGUES I PUIG DE SA FONT
passos del Puig de sa Font i de sa Partió
(25.10.2019) 
El terme de Valldemossa ens dona moltes opcions per poder gaudir de la muntanya i el paisatge de la Serra. La seva orografia exerceix damunt noltros una forta atracció, influenciats segurament per la bellesa del paisatge i la multitud de possibles itineraris, sense oblidar el gran ventall de nivells de dificultat possibles.
TEMPS TOTAL: 6 hores 30 minuts
RECORREGUT TOTAL: 12 km.
DIFICULTAT MITJANA
Son les 8,00 h. en deixar el cotxe aparcat a prop del camí que mena les cases de sa Coma, abans d'arribar a Valldemossa, si hi anam des de Palma.
Encara no hem canviat d'hora i fa poc que hem gaudit d'una alba clara i tranquil·la que ens promet un dia meravellós.
La nostra ruta ens mena a pujar pel camí de les cases de sa Coma, que ens fa passar per la seva cara del darrera. Abans, però, passam pel rentadors que hi ha vora el camí. Just passades les cases, hi trobam una estació transformadora d'electricitat. Aquesta és la fita que ens marca el camí que hem de seguir avui.
Així que, giram a l'est i seguim el camí de carro que, poques passes més endavant ens fa passar vora un safareig ...
...i de la font de sa Coma, des d'on gaudim de bones vistes de l'hort d'aquesta possessió. Una mica més endavant passam per un portell i a prop del que queda d'una antiga teulera.
Sempre seguint el camí, pujant i orientats a l'est, passant pel Pla des Xots (la serra de Son Moragues, al fons), i ben aviat ens atracam a la partió amb el bosc d'alzines.
Sabem que  hem de pujar per dins el bosc i anam a trobar un portell per entrar-hi. El senderó marcat mena cap a un esbaldrec. Son les 8,50 h. en entrar dins el bosc pel portell.
Anam pujant, costa a traves, orientats a sud, fins que ens trobam amb el camí dels carboners, que puja al pla dels Xots de Dalt. Això és el coll que separa la serra de Son Moragues de la moleta de Pastoritx.
Son les 9,00 h. i no hem aturat de pujar des de que hem començat a caminar. Ens orientam a nord-est i seguim el camí, ben trepitjat i marcat.
Seguim pujant a recer del sol i amb una bona suada. En comptes de seguir el sender, l'abandonam pel seu costat est i ens atracam als penya-segats.
Retrospectiva amb la moleta de Pastoritx i Valldemossa, al fons.
El sender manté la mateixa orientació, però per la vessant nord-oest. Noltros hem decidit seguir per la cresta, el que ens dona moltes ocasions per a gaudir de l'ample paisatge, molt esponerós després de  uns dies d'intensa pluja.
Caminar per la cresta no és gaire complicat, però ens exigeix constant atenció i repetides grimpades per salvar algun tall de la serra.
No aturam de pujar. Hem assolit bona altura i, mirant enrere tenim l'ample vista que abraça tota la mola de Pastoritx i, fins i tot, el puig de na Fàtima i el morro de sa Bombarda.
Son les 9,45 h. A la cresta hi trobam la paret de partió.
Està just al capdamunt dels penya-segats que pengen a la cara est, damunt la coma de ses Sitges.
Caminam vora la paret fins que, ...
...just al costat del cim d'aquesta serra, ...
...sorprenentment ens trobam amb un portell, obert just davant una encletxa als penya-segats. Aquí també hi comença una faixa de territori més planer i accessible. No sabem fins on podrem arribar, però ens decidim a caminar-hi. El dia s’ha anat tapant. Les boires s'atraquen i l'oratge és fresc.
Son les 10,20 h. i aquest és el primer moment que deixam de pujar i caminam, més o manco, planers, un cop davallada aquesta encletxa. Tot d'una ens trobam senyals de carboners. Caminam, més o manco, en paral·lel amb la paret de partió, que hem creuat pel portell. Mentre avançam, el territori es va eixamplant i tornant més accessible. Anam perdent alçada.
A les 10,55 h. creuam el fons d'una petita coma, on hi trobam un rotllo de sitja. Ara caminam per una esquena pedregosa, orientada a sud. És el punt final d'una cresta que baixa del puig del Teix.
Aquí estam a recer de l'oratge, que bufava molest al cim de la serra de Son Moragues. També ens arriba alguna retxa de sol. És un bon lloc per berenar, i per fer un cafetet, tot i tenir les vistes limitades a la coma de ses Sitges, amb la serra de Son Moragues, a l'est, i el puig de sa Font, a l'oest.
A les 11,25 h. seguim el nostre camí. No hem de fer altre cosa que, mantenint l'alçada, anar a trobar l'inici de la coma de ses Sitges, on hi ha un pou de neu. Només estam cinc minuts per fer-ho.
Tot d'una localitzam el sender que mena al pas. Està molt trepitjat i també hi ha fites. És bo de seguir. No és feixuc per que puja de manera suau, costa a traves, orientat a sud, seguint les faldes del puig de sa Font. És una tirada molt curta, cinc minuts més i hem arribat al pas.
Pas des Puig de sa Font.
Son les 11,35 h. en el redol hi ha un seguit de grans blocs de roca.
A més, l'esperó que tenim davant ens barra el pas.
Aquesta és l'única sortida. Certament el pas no presenta cap dificultat.
Quatre gambades i som a dalt de les penyes.
Son les 11,45 h. Les boires s'han desfet i tornam a tenir un bon sol.
Mantenim l'orientació a sud i amb pocs minuts passam vora el pou de neu del puig de sa Font i, ...
...cinc minuts més tard arribam al cim (966 m). Son les 12,00 h.
Certament si ho haguéssim sabut, que era tant curta la tirada que ens faltava, hauríem berenat aquí dalt. Tanmateix tampoc és que hi faci massa bon estar, l’oratge fresc es manté i les bufades son prou empipadores.
La propera fita és localitzar el pas de sa Partió (també de s’Heura?). Tampoc el coneixem però tenim informacions del grup “Aires de la Serra Mallorquina” i de "Viaranys".
Ens hem d’orientar cap a sud. Feim servir com a fita el cim del penyal de sa Rata.
Caminam per aquesta esquena, pelada i tota esquerdada.
Vetlant de no caure dins un dels molts forats que hi ha entre les roques, mig amagats pel càrritx.
A les 12,35 h. localitzam el pas. Serveixi com a referència que es troba molt a prop del pla que ens separa del penyal de sa Rata, on hi ha un grup de grans pins que es veuen d'enfora. Idò un centenar de metres abans d'arribar-hi, a les timbes del costat oest hi ha la fita que ho marca.
Guaitam, més avall hi ha un replà on hi creix un altre pi esponerós i una gran alzina, que ens amaga el començament del pas.
Haurem de fer una senzilla desgrimpada per arribar a aquest replà.
Just aferrat a les penyes hi ha una fesa, ...
...estreta i fonda, però no gaire empinada.
La creuam sense cap mena de dificultat i, ...
...a la sortida, ens trobam amb uns pilons de formigó, com els que hem vist en sortir de l'anterior pas. Ens suposam que son marques de terme i de partió entre finques.
Sortint del pas hi trobam aquesta enorme heura que també donaria nom al pas, tot i que sembla que el coneixen com el pas de sa Partió o, fins i tot, d’en Sebastià.
Com sigui, ens trobam al capdamunt d'una barbacana impressionant.
El bosc s'estimba de manera precipitada cap al fons de la coma de ses Sitges.
Avançam uns metres orientats a nord pel caire del penyalar i, ...
...per sorpresa nostre, ens trobam que hem de passar sobre unes roques de manera una mica exposada. Per a noltros aquest és el vertader pas.
Només son tres o quatre passes per un estret passet a la roca, però és que l'altura que salvam és considerable.
Son les 12,45 h. Pot semblar que s’han acabat les dificultats. Ara el problema és d'orientació. El territori és empinat a més no poder.
Avançar és complicat però no arriscat. No hi ha gaires fites ni senyals del pas de personal.
Bàsicament ens mantenim orientats a nord, però hem de fer alguna ziga-zaga prou llarga, per salvar diferents timbes o esperons. Sempre caminam per dins el bosc. Sempre davallant un tant precipitat.
A les 13,00 h. creuam un xaragall i tornam a entrar al bosc, però ara el territori ja no és tan empinat i, ben aviat, ens trobam amb un camí de carro dels que feien servir els carboners.
La cosa ha mudat ferm. Ara, caminar és un xalar. Pot ser per primera vegada d'avui. Aquest camí és el que recorre la part baixa de la coma de ses Sitges.
El seguirem fins arribar al punt on el camí arriba al centre de la coma.
Hi ha un forn de calç sitges i barraques.
També hi ha una fita que assenyala el començament del tirany que farem servir per sortir d'aquesta coma pel seu costat dret, per l'oest.
Son les 13,35 h. Aquest tirany ens fa pujar de valent, vorejant fons timbals que pengen damunt l'alzinar ...
...i la vall de Pastoritx.
És una pujada feixuga. No ens agrada gaire acabar fent pujades però no hi ha altre remei.
Arribam, altre cop, al pla dels Xots de Dalt. 
A les 14,05 h. creuam, novament, la paret de partió i seguim els camins que hem fet servir per pujar.

La davallada és agradable, tot i el cansament que patim.
Així mateix la caminada per davallar es fa llarga i arribam al cotxe a les 14,45 h. El sol segueix ben lluent i fa calor. Les boires s'han desfetes definitivament.


Selva/Sóller, novembre 2019