dimarts, 15 de gener de 2019

MIRADORS DE S'ARXIDUC s'Estaca i es Guix


MIRADORES S'Arxiduc
s'Estaca y se Yeso
(21/12/2018)
El Archiduque Luis Salvador de Habsburgo-Lorena y Borbón Dos Sicilias nació en Florencia en 1847. Inteligente y aventurero, llegó a Mallorca en 1867. En 1872 compró la finca Miramar y, con el tiempo llegó a poseer la mayor parte de las fincas situadas entre Valldemossa y Deià. Hizo trazar gran cantidad de caminos y habilitó miradores, con el fin de preservar y dar a conocer el paisaje. Murió en Bohemia (Chequia), en 1915.
TIEMPO TOTAL: 5 horas y 45 minutos
RECORRIDO: 11,500 km
FÁCIL
Para hoy hemos elegido una de estas salidas que hay que repetir de vez en cuando. Caminaremos por el "territorio Archiduque", visitando un buen número de los miradores que él hizo construir, para poder contemplar estos lugares que le cautivaron, sin olvidar que también habitó el Beato Ramon Llull, en el siglo XIII.
Per diferents motius personals n’Andreu i en Joan no ens acompanyen.
Son les 8,39 h quan sortim des del aparcament del hotel Continental, antiga hostatgeria de Ca Madò Pilla, situat al km 68,300, a la carretera entre Valldemossa i Deia.
Just al costat del aparcament, per unes escales (plenes de prohibicions) comença la nostra caminada d'avui. És un caminoi en forta baixada i escalonat, direcció nord-oest, molt malmenat per la natura, a més de petites esllavissades hi ha un bon grapat de pins caiguts, és l'amí per anar des de s’hostatgeria fins al camí de sa Torre.
En un no res arribam al mirador del Niu des Corb o des Pi, penjat damunt el buit de la timba. Des d’aquí es domina un bon tram de costa, ...
...des de s'Estaca fins a sa Foradada.
Seguim cap a la dreta, segons hem arribat. És un tram un tant aeri, del que queda del vell camí de sa Torre, que anava des de Miramar fins al mirador Nou o Blanc, passant per la torre de Son Galceran. Caminant pel cap d'amunt de les tenasses. El territori és de terra i macolins i es va desfent pels pas del temps i els aiguats. No és perillós però hem d'estar ben alerta. Mentre tant es descobreixen noves vistes del racó de sa Foradada.
Després de passar un botador el camí davalla suaument passant pels Pedrissos de sa Font de s'Ermitanet, una zona on el caminet ens mena per davall una balma que sembla donar aixopluc al camí. Les timbes son casi bé verticals.
A les 8,54 h arribam al Berenador de la Capella del Beat Ramon, que hi ha just abans de la capella. Tot plegat, feina ben feta. Les pedres que serveixen de taula i bancs per reposar i gaudir de la natura, feina feta al lloc, solament amb la força i habilitat dels picapedrers.
Un poc més enllà, la Capella del Beat Ramon Llull, ...
...després de passar per damunt un pont,  ja que es va construir damunt una roca isolada.
Aquesta és  una espectacular construcció de pedra calcaria i pedra de Santanyí. Les peces de pedra estan picades amb la volta i curvatura corresponent per donar-li forma cilíndrica i fer la cúpula corresponent. El trespol és de pedres encaixades, de diferents colors, formant una creu dins dos cercles. A l’absis hi havia una estàtua d’en Ramon Llull, de marbre. La barana que envolta la capella és impressionant, tant per la seva forma com per la solidesa.
Seguim pel camí passant per la cova des Serafins, arribant ben aviat als Pontets de sa Font Coberta.
Un conjunt de vint-i-un pontets per creuar el torrentó que baixa de la font Coberta, i que connecten un conjunt de marjades. També hi ha una escala de pedra a banda i banda del torrentó. Just abans d'aquestes marjades, després d'un botador, hi ha un cartellet avisant que el pas per aquesta zona costa quatre euros. No hi ha ningú per pagar-los-hi.
Només hem de seguir el caminoi, entre reixeta, per arribar a les Coves de Ponent. Unes balmes situades just davall Miramar, amb escales fetes construir per s'Arxiduc, ...
...fins i tot hi posà un baix-relleu de marbre del Beat.
A les 9,36 h arribam al mirador des Guix o des Llac, també penjat dels penya-segats que guaiten damunt tota la contrada des Guix.
Un poc més endavant (després de botar una reixeta), el mirador de sa Ferradura. Per a noltros el més “simpàtic”. És petit, graciós, situat a un lloc sense obstacles visuals i dominant la vista de sa Foradada.
Just devora hi arranca un camí de carro, dit des Guix, que ens menaria, sempre davallant, fins a nivell de la mar.
Sustentat damunt marges quina forma i alçada impressionen.
Ben aviat passam pel mirador des Miradors, també penjat al buit dels penya-segats, i just davall el del Llac.
El camí des Guix deixa un penyalar rogenc a l’esquerra, i descriu dos grans corbes, dreta esquerra, després de les quals, el deixam per seguir cap al oest, per dins marjades abandonades, creuant el torrentó per un gual empedrat, ...
...i connectar amb el camí Nou de s'Estaca que baixa des de Miramar.
Aquest camí va baixat fent ziga-zagues, passa pel mirador des Creuer, o de ses Quatre Puntes, una petita torre a la que se pot accedir, encara que l'arc del portal ja s’ha fet malbé. Sembla que és una copia de la torre del palau de Manacor.
Poc després el camí, passa pel mirador de Figueral. Curiós com a mínim aquest nom avui. Sembla que més avall hi havia una rota dita de ses Figueres.
Entre restes de l'activitat dels carboners el camí arriba al de ses Vinyes, un camí de carro, avui en part formigonat que arriba fins as Guix.
El creuam i seguim cap al caló de s'Estaca, pel camí formigonat, encara que a la primera corba, seguim per l’esquerra el vell camí, davallant al caló, ...
...per deixar-nos encisar per la seva bellesa, ...
...una mica salvatge, o caòtica i desordenada.
És que aquestes casetes no han seguit altre norma que no fos la més elemental supervivència, aferrant-se a les roques, i acaramullant-se unes amb les altres per tal d'aconseguir un mínim d'estabilitat. Son les 10,36 h.
Caló de s'Estaca 
Un bon lloc per fer un cafetet 
A les 11,20 h, després d'un descans, gaudint del lloc, seguim la nostra caminada, ...
...tornant al camí de ses Vinyes, que ara seguim cap a l’esquerra, nord-est. Es troba en bon estat, més o manco planer, encara que a la part final es troba més malmenat i baixa suaument fins a passar per una sitja, ...
...i fent un gir a l’esquerra arriba al Berenador des Penyals. Un racó amb bancs de pedra, picada i ajustada, a banda i banda d'una taula, també́ de pedra. Som al Guix. Hem arribat, segurament, a on s'ajuntaven els camins des Guix i de ses Vinyes i començava el camí de la Mar.
Aquí hi ha ses restes d'unes barraques, dites “des Garriguer”. Per davallar a vorera de mar ja no hi ha camí. Les tramuntanades el s'han engolit. Davallam per un senderó́ fet a força de passar-hi altres caminadors.
Encara localitzem un petit bocí de camí́ fet de roques picades i ajustades, enmig del roquissar de vorera de mar, que ens indica clarament on hi havia el nedador de s’Arxiduc.
Una roca on hi va fer picar uns escalons per poder entrar dins la mar, i a on també hi ha les mosses per poder fitxar una caseta de fusta.
Com no pot ser d'altre manera, just davant sa Foradada.
Desfeim les passes pel camí de ses Vinyes, fins a tornar passar pel punt a on hi hem arribat amb el camí Vell de s'Estaca, a on seguim de llarg fins arribar a la primera corba.
El deixam de banda i partim pel camí de la Barrera de sa Marina, també conegut com a camí Vell de s'Estaca, que trobam ben en front nostre.
No hi ha pèrdua, després d'una primera sitja hi arranca el camí. Ben marcat i delimitat per pedres i parets, és ample i no gaire feixuc de pujar.
El camí manté orientació sud, mentre va pujant. A les 13,00 h arribam al mirador de s'Erassa o de sa Rassa.
Aquest mirador està picat, en part, a la roca que el sustenta.
L'accés es fa per una escala picada a la roca viva, i està orientat cap a ponent.
Seguim pujant pel camí, i a les 13,28 h. arribam a la barrera de sa Marina, que dona nom al camí. És una petita barrera de ferro en bon estat.
A continuació, i un poc separat del camí, arribam al mirador Nou o Blanc. També molt malmenat, casi bé esfondrat del tot.
No en queda ni la meitat. Així i tot es pot veure la feina fina dels picapedrers, que varen construir la volta de l'escala que permetia pujar a dalt d'aquesta torreta.
A la part posterior hi ha una escala de pedra que arriba a una petita miranda triangular, també feta malbé. Seguint un altre escala, al costat esquerra segons hem arribat, podem baixar a la cova de s'Ermità, situada als penya-segats davall el mirador.
El camino de sa Torre salía de Miramar y pasando por la torre de ses Pitas, llegaba hasta este mirador, enlazando después con el camino de Sa Barrera de sa Marina.
Desde el mirador, volvemos al camino de sa Barrera de Marina, en subida, por un tramo escalonado, hasta llegar al portillo de Ca ses Animas, y luego a la carretera, entre los hectómetros 3 y 4 del km 68.
Son las 14,20 h en llegar a Ca Madò Pilla, hoy hotel Continental. Ha sido una vuelta que nos ha dejado bien satisfechos físicamente, pero en las que hemos probado el abandono de unas construcciones que no tienen precio.


Selva / Sóller, 15 de enero 2019

dilluns, 31 de desembre de 2018

MARINA DE VALLDEMOSSA Camins de Son Olesa i Coves Negres pel pas d'en Colom


MARINA DE VALLDEMOSSA
Camins de Son Olesa i Coves Negres
pel pas d’en Colom
(07.12.2018) El tram de costa entre l’Hort de sa Cova i el port de Valldemossa, és un dels terrenys més antics de Mallorca, del triàsic inferior, amb els característics codolars, a on apareix la típica pedra d’esmolar i d’altres, amb aproximadament 250 milions d’anys d’antiguitat. Tot plegat, pas d’en Colom i tram de costa, heu converteixen en un itinerari complicat i dur.
TEMPS TOTAL: 6 hores
RECORREGUT: 7,6 km
DIFÍCIL  
Son les 8,10 h. en deixar el cotxe aparcat al Port de Valldemossa. No hi ha ningú. Tot silenci i quietud. Fa fred. Està molt banyat de la rosada. El dia és clar.
Tot d’una partim a trobar les escaletes que ens menaran al camí de sa Marina, que davalla de Son Olesa. Ens acompanya en Carles Amengual.
Hem de pujar per aquest camí una bona estona. Es veu molt trepitjat. També ens sembla que l’han netejat. Han caigut un seguit d’arbres damunt el camí i l’han malmenat en diferents llocs.
La pujada es fa llarga i una mica feixuga, però ens va be per espolsar-nos el fred.
Així que pujam, ja tenim les primeres vistes de l’entorn, principalment el grup de cases del Port de Valldemossa.
A les 8,50 h. arribam al punt on deixam el camí i entram dins la garriga.
És un coster prou empinat, tapat de càrritx, llentrisca i lletreres.
Ben davant hi tenim l’escaló, marcat als penya-segats, per on podrem passar a l’altre banda de les penyes. 
L’espectacularitat del lloc és enganyosa.
Pot semblar inaccessible o arriscat però no és cap de les dues coses. És un pas senzill de superar, sense cap risc remarcable.
A l’altre costat de les penyes el territori és una mica més obert, ...
...tot i que està ben limitat pels penya-segats, per la banda nord, i pels peus de les penyes que pugen fins a Son Olesa, pel costat sud.
Transitar per aquí no presenta cap dificultat.
La garriga no és massa espessa i el senderó ens sembla ben marcat i bo de seguir.
A les penyes del costat sud hi veiem les Coves Negres, balmes més o manco accessibles que moltes d’elles tenen la boca ennegrida. Les vistes, per aquest redol, encara son més amples. Abasten des de sa Foradada, a nord-est, fins els environs del Port des Canonge, cap a sud-oest.
Seguir el senderó ens atraca a les penyes de Son Olesa mentre ens fa guanyar altura. Es tracta de superar una coma empinada i fonda que ens barra el pas. El camí ens sembla més evident i les restes d’obres dels carboners ens sorprenen repetidament.
Casi bé tapades per la garriga ens topam amb restes de barraques i rotllos de sitja fins i tot un forn de calç. Ens sembla un paratge massa salvatge per suportar aquesta activitat.
És clar que no ens podem fer l’idea de les condicions de vida de no fa més de cent anys.
Ja fa una estona que hem superat aquella coma, ara, després d'una sitja, seguim un caminoi que baixa de Son Olesa, ...
...i anam davallant, seguint, més o manco, el tirany, molt esborrat pel pedrolins a lloure.
A les 10,10 h. arribam al que sembla que anomenen el pas d’en Colom.
És una roca que permet davallar a un nivell una mica inferior.
Després, seguint el tirany, haurem de travessar un llisar de roca prou empinat.
Aquí si que cal anar amb compte.
Travessam una canal molt empinada i no està clar on acaba.
A l’altre costat. Seguim avançant sense perdre altura. Arribam a una xaragall.
L’hem de davallar per allà on ens sembli més segur, o més senzill.
Al cap d’avall arribam al darrer tall per arribar a la vorera de mar.
Però estam a més de cinquanta  metres d’alçada, i les tenasses no ens permeten davallar-hi directament.
Hem cercat alguna alternativa, però sense èxit.
Son les 10,45 h. El dia ha millorat molt. Ara lluu el sol, però a noltros no ens arriba. Duim una bona suada, més per l’humitat que hi ha en aquest redol, que no per la calor, que no en patim gens. La vista de la costa ens gratifica per l’esforç fet.
Seguim avançant, vorejant les timbes sense trobar cap via de baixada.
El territori és complicat de caminar. La garriga està molt desbaratada i mesclada. Encara el més agraït son les carritxeres. La resta de garriga, els pins morts i secs i el bosc no fan altre cosa que complicar la passa.
A les 11,10 h. ens aturam a berenar, damunt un esperó ...
...que ens permet gaudir de les magnifiques vistes d’aquest redol de la costa.
És un bon lloc per fer un cafetet.
Seguim caminant a les 11,50 h. Estam transitant casi bé per baix dels miradors de Son Olesa i de s’Escaleta.
Fins i tot per aquest territori, que a noltros ens sembla tan inaccessible, hi trobam restes de barraques i de rotllos de sitja.
Poc més endavant hem de creuar una de tantes petites comes que pengen a la mar, i que semblen inaccessibles per davallar-hi. Però aquesta no sembla tan empinada.
A més, acaba directament a les roques de la vorera de la mar, no al cap d’amunt d’una timba, com feien les altres que hem passat.
Ens decidim a provar sort i a les 12,20 h. arribam a la mar.
Tot d’una ens adonam que el territori està molt castigat per la mar i les esllavissades.
Les roques, de totes mides i colors, son un entreteniment per a la vista, mentre anam botant d’una a l’altre.
Mentre anam avançant comprovam com els colors responen a determinats redols. Així, ara les roques son grises. Més endavant seran vermelloses, fins i tot en veiem de verdoses, amb vetes blanques, etc. Les combinacions de colors son moltes.
Es Cocó.
De tant en tant ens topam amb grans blocs de roca, enormes, que semblen que ens barren el pas però, en ésser-hi a prop trobam per on passar i seguir avançant.
És una caminada que pot recordar la davallada del torrent de Pareis.
Només que aquí hi tenim la mar sempre al costat.
La caminada es fa llarga i el cansament gran.
Hem de seguir.
No hi ha altre remei.
Sembla que la darrera dificultat serà creuar el curs d’aigua que raja de la font des Canyaret.
Està aproximadament a la meitat de camí del Port de Valldemossa.
Aquesta font raja moltíssim avui. Altres vegades que hi hem passat no era més que un filet.
Ens sembla molt perillós creuar per aquestes roques, cobertes de verdet i que prometen esser molt llenegadisses. Però no tenim altre opció.
La veritat és que en arribar a prop de l’ull de la font no ens sembla tan arriscat. Hi ha bons llocs on posar els peus i aferrar-nos.
La travessa es fa sense cap entrebanc. Son les 13,30 h.
El darrer tram de la costa és de blocs de roca rogenca, ...
...de fulls.
La vorera està coberta per un bon gruix d’algues mortes. Tenim a la vista el final de la travessa.
Recordam que hi havia una passarel·la de fusta, penjada de la costa i sobre la mar. Ha desaparegut. Ens preocupa no poder sortir directament a l’escar que tenim a la vista.
En esser més a prop veiem que hi podem passar sense cap risc.
La reixa de fil ferro que hi ha posada per prevenir les esllavissades és una bona via per sortir-ne.
A les 14,00 h. arribam al Port de Valldemossa. No ens queda altre que passar entre aquestes casetes, menudes i acaramullades, del port i anar a trobar el cotxe.
Ara hi ha més gent, la majoria visitants de passada, que aprofiten el pont de la Constitució i el bon dia.
Noltros partim, satisfets de la caminada.

Selva/Sóller, 31 desembre 2018