diumenge, 27 de gener de 2019


MOLETÓ, MOLETA I CUCULLA DE FARTÀRITX
pel camí del Ninot i el passos de l’All i del Llençol
(04.01.2019) Fartàritx era una antiga alqueria del districte de Pollença, un altiplà que guaita damunt la vall d’en Marc, situat al coster nord de la serralada formada per la Cuculla, la Moleta, el Moletó, el puig de Ca de Míner i el puig Tomir. Actualment hi ha restriccions de pas per aquest lloc, encara que el camí és públic. Cal seguir les indicacions de la propietat.
TEMPS TOTAL: 6 hores 15 minuts
RECORREGUT: 11,100 km
DIFÍCIL
La primera eixida de l'any. Un destí que coneixem, per uns camins desconeguts per a noltros.
Son les 8,30 h. en deixar el cotxe aparcat al camí Vell de Pollença a Lluc, poc passat el camí que mena al Rafalet, per on tornarem. Ara ens toca, però, caminar uns cinc-cents metres pel camí Vell de Lluc, fins arribar a la barrera del camí del Pujol. Les reixetes de fil ferro tenen marcat el nivell que assoliren les aigües, a les darreres inundacions. Realment impressionant.
Hi arribam després de caminar uns deu minuts. Aquesta barrera té un botador. Passam a l’altre costat i seguim el camí.
Molt aviat trobam els cartells indicadors que ens treuen del camí principal i ens fan anar entre els garrofers i per antigues marjades d'olivar, primer seguint un camí de carro.
Més endavant seguirem pujant per un senderó mal fet però ben assenyalat. És que els propietaris han desviat el camí original, per tal que no passin per davant les cases. Tanmateix no estarem gaire en retrobar el vell camí, amb bocins empedrats, que es va enfilant entre les roques.
A les 9,15 h. creuam la paret que separava el bosc dels olivars, avui no hi ha diferència. Hem deixat enrere els olivars. El territori està farcit de roques i les costes son prou empinades com per ajudar-nos a espolsar el fred. Un fred intens, com correspon a un dia gris d'hivern tal com és avui.
Així mateix hem de pujar una bona estona per tenir a la vista el “Ninot”, una formació rocosa en forma de punxa.
Una fita inconfusible. 
El camí s'enfila entre penyals i ha de creuar un xaragall. 
Està esborrat en algun bocí però sempre acabam retrobant-lo.
Hem de seguir pujant i atracant-nos a les penyes, sempre orientats a sud. Així mateix, quan ens giram darrere podem gaudir de bones vistes de la vall d’en Marc i del massís de Ternelles.
A les 9,45 h. arribam a la barrera d'entrada a les terres de Fartàritx i cinc minuts després som al pla. Hi ha molts cartells advertint de no abandonar els camins.
Sembla que ha canviat d'amos i els nous propietaris hi fan moltes millores. Son ben a la vista. Molta garriga l'han netejada i llaurat molts bocins de terra.
El dia segueix molt fred i ben tapat. Les vistes de l'enorme Tomir i el puig de Ca resulten espectaculars.
La nostra següent fita no son cap dels dos, sinó que volem arribar al coll de Miner, per això no ens queda altre remei que pujar per una molt empinada pista, formigonada de fa poc, per on hi passen vehicles pesats, traginant materials d'obra. D'enfora hem vist les cases de Fartàritx del Racó i, entre les mates, les pedres d'un talaiot.
A les 10,00 h. hem començat la pujada de la pista i hem arribat al coll de Miner a les 10,30 h. Ha estat una pujada feixuga. Creuam aquest tancat impressionant, partió entre Fartàritx i Miner, i encaram la part més “creativa” de la jornada.
Casi bé seguint la paret de partió, orientats a est, anam caminant per les roques, cercant els passos més senzills per tal d'arribar al cim del Moletó. El territori càrstic no presenta excessives dificultats però si que hem de caminar amb compte entre les encletxes i les carritxeres.
Passam pel cim del Moletó a les 10,40 h.
Mentre ens atracam al cim de la Moleta, el territori va mudant, per tornar més còmode, més agradable de caminar.
Ara les baixades i pujades son prou suaus i avançar és molt senzill.
Fa fred i corre un oratge gelat.
A les 11,05 h. arribam al cim de la Moleta.
Cercam un lloc a recer per poder descansar una estona, no sense abans gaudir de la grandiositat de l'entorn. El gran massís del puig Gros de Ternelles domina tota la vista cap a nord. Més a prop tenim una visió casi completa de la vall d’en Marc. Cap a l'est hi tenim la Cuculla de Fartàritx i els environs de la badia de Pollença i la d’Alcúdia. A sud podem veure l'Albufera i les terres de sa Pobla i Muro. Llàstima del dia gris i poc clar que ens ha tocat avui.
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,50 h. seguim el nostre camí. Ara volem pujar al cim de la Cuculla de Fartàritx. Hi passam molt a prop i no ens volem perdre res del territori.
Anam seguint la cresta de la Moleta, casi be plans fins a la cota 694.
Després ens ve una curta baixada per poder envestir la pujada a la Cuculla per la cara sud-oest… curta i feixuga.
Caminam una mica aviat.
Arribam al cim a les 12,15 h.
Segueix fent fred. Ni la pujada ens ha fet entrar en calor.
Anam ben abrigats. Gaudim de magnifiques vistes i d'un poema d’en Joan Maragall.
No ens hi estam gaire i davallam ràpid.
A les 12,35 h. som al començament del pas del All.
Tal com el defineix algú “...una oportuna encletxa ,,,
,,,en els penya-segats, ...
...amb un seguit de roques encaixades, ...
...a manera de graons, ...
...que permeten superar les timbes de la cara nord, ...
...entre la Cuculla i la Moleta...”
El coneixíem de pujada. Davallar-lo resulta més espectacular, una mica més arriscat. Hi hem de posar tot el seny. Gens recomanable en cas que les roques estiguin humides. A les 12,45 h. hem sortit del pas.
Decidim davallar per dins la garriga, fora seguir les fites, que menen a les “cases” de Fartàritx d’en Vila. Tanmateix hi arribarem seguint el torrentó. La casa, no massa gran, des de lluny, es veu reformada i tot el redol netejat.
Llàstima d'aquesta obsessió de posar barreres al territori.
Resseguim el tancat que envolta les cases i, orientats a nord, anam a trobar el pas del Llençol. No el coneixem però tenim informacions d’altres que hi han pujat (Pep Torrens, Joan Riera). Seguint-les i mirant el mapa no estarem gaire a localitzar-ho.
Primer caminan seguint el perfil del morro que tenim davant.
Arribam a un escaló, que davallam sense dificultat.
Aquí, les penyes cauen a plom. La cosa sembla sense sortida però no, ...
...hi ha un petit passadís, primer orientat a l'est, ...
...que davalla  prou segur, fins arribar a les penyes, ...
...on davallam ràpidament, seguint un sender molt marcat ...
...i amb pedres col·locades oportunament per facilitar la passa.
És una davallada ràpida i també s’hi ha d’anar amb compte.
Son les 13,45 h. en deixar el pas. Ben aviat també deixam el pedreny i entram dins l’alzinar.
Resulta molt més còmode caminar. Ens orientam amb el mapa. La nostra fita és arribar a una casa que hem vist a la vorera del bosc, on hi arriba una pista.
Mentre davallam anam trobant les primeres marjades, abandonades, i també la primera reixa de fil ferro. La passam sense dificultat. Te bocins ajaguts per la caiguda de pedres i les forces del bestiar salvatge.
A l’altre costat, seguim davallant per dins l'alzinar, on hi trobam les restes de les instal·lacions dels carboners.
A les 14,10 h. creuam la paret que limitava el bosc i, només cinc minuts després, arribam a la casa. Passam de llarg i seguim la pista de formigó.
No podem sortir. Estam tancats a dins aquesta propietat. No hi ha cap botador (una manca de previsió per facilitar la sortida dels caminadors). No ens queda altre remei que saltar la reixa. Es clar que no som els primers. Hi ha senyals evidents per on salta el personal. Per altre banda, aquest redol no es veu molt visitat pels propietaris.
Ens temem que encara trobarem més barreres. No estarem gaire a trobar l'evidència. Deu minuts després, davallant per aquesta costa de formigó tan pronunciada, arribam a la que serà la darrera barrera. Son les 14,30 h.
No hem de fer més que seguir la carretera, ara asfaltada, que es va replanant i passa a prop del Rafalet ...
...i ens mena fins al camí Vell de Pollença a Lluc. Molt a prop d'on tenim el cotxe. El dia segueix tapat, gris i fred, però la volta ha resultat un èxit. 

Selva/Sóller, 27 gener 2019