dijous, 12 d’abril de 2018

PUIG DEL COLL DES JOU pel bosc de Son Palou i el pas de na Maria



PUIG DEL COLL DES JOU
pel bosc de Son Palou i el pas de na Maria
(16.03.2018)
Un cim “aïllat” de la serra d’Alfàbia, situat al seu extrem nord-oest, des del qual, amb els seus 1.052 metres, ens ofereix una extensa panoràmica del cor de la Serra de Tramuntana i una vista d’ocell de la preciosa vall d’Orient.
TEMPS TOTAL: 5 hores i 30 minuts
RECORREGUT: 11,100 km
DIFICULTAT MITJANA
Les previsions son bones i hem triat una volta que ens meni per la Serra de Tramuntana, per poder gaudir de vistes amples. Per altre banda, férem una caminada i passàrem pel pas de na Maria, però sembla que el “primitiu i autèntic” és per un lloc diferent, encara que no gaire separat del primer. La curiositat ens ha empès per anar a veure si el trobam.
Son les 8,00 h. d’un matí molt clar i calmat, però prou fresquet. Hem deixat el cotxe aparcat vora el torrent de Comasema, arribant a les cases d’Orient. Caminam un grapat de passes per la carretera, anant cap a Bunyola, i vora un petit torrentó, botam una tanca, malmenada, i creuam un camp de conreu, pel seu costat est, just al límit amb el torrentó.
A l’altre costat, a la bardissa, hi trobam un portell obert, per on accedim a una mena de carrera pel bestiar. Aquesta carrera ens mena entre camps de conreu, tancats amb reixa de fil ferro. Es veu que per aquí hi passen moltes ovelles. 
Passam vora un seguit d’alzines de soca realment singular, quin diàmetre creiem que no els superen cap altre exemplar dels que hem vist fins ara.
No hem de botar cap bardissa ni portell, els que trobam estan oberts.

A les 8,20 h. arribam a un camí de carro. Sortim del bosc i anam a pujar entre marjades d’olivar. Aquesta pista es veu reformada de fa uns anys i les oliveres arregussades. Però ens sembla que des de llavors no hi han tornat a fer feina.
Noltros seguim aquest camí, que com més amunt es fa més recobra la seva fesomia original.
A les 8,45 h. passam vora un porxo d’olivar prou ben conservat.
El camí no deixa de pujar ni per una estona.
Poc després entram dins l’alzinar.
Hem agafat prou altura per gaudir de magnifiques vistes de la clotada d’Orient que, de mica en mica es va quedant enrere. El camí ens acosta als peus dels penya-segats rogencs que veiem cap a nord-oest.
Començam a intuir per on ens menarà aquest camí. Però això significa haver de superar un desnivell considerable. El camí ho aconsegueix a força de ziga-zagues i alguna tirada prou empinada.
Ens hem col·locat al cap d’amunt d’aquelles penyes rogenques.
Aquí hi ha una zona planera on hi trobam les primeres restes de les edificacions dels carboners.
A les 9,35 h. arribam a un altre porxo.
Es veu clar que l’empren caçadors.
El camí segueix pujant, un poc més desdibuixat, fins a passar pel costat d’una sitja, amb escaló i, ...
...a continuació cap a nord-oest hi arranca un tirany, aprofitant les encletxes de les roques. El camí segueix una estona més, fins a morir dins el bosc.
Al primer ens costa de trobar i seguir el tirany. Hi ha algunes fites. Però ben aviat ens avesam a seguir-lo i no és gaire complicat. Ens mena per llocs enginyosos per anar superant els successius obstacles del territori. És una pujada constant. Cada cop més empinada. Per rematar la ruta, ens veiem abocats al cap d’amunt d’una estreta coma, on el senderó ha estat esborrat a força d’esllavissades. Som a la zona superior d’un espès bosc d’alzines que no ens ha deixat des de que hem sortit de l’olivar,
El darrer esforç per poder sortir de la coma és considerable, ...
...més si pensam que fa més de dues hores que no aturam de pujar.
Finalment sortim al pla des Porxo al coll des Jou. Aquí ens hi arriba el sol. I el fred.  Al coll no hi ha redós i hi corre un oratge gelat. No ens hi estam gaire. Tampoc la suada per arribar fins aquí ha estat important.
Ens orientam cap a l’est, per encarar-nos amb les penyes del puig del Coll des Jou.
Anam a cercar l’encletxa que ens deixarà pujar a la carena del puig. La trobam amb molta facilitat.
El territori ens ho mostra sense cap mena de dubtes.
Quatre grimpades i som dalt la carena.
Son les 10,25 h. anam a trobar el cim.
Cim del puig del Coll des Jou (1.052 m).
Les vistes som amples ...
...però no tant netes com esperàvem.
Es veu que així com avança el matí, les boires i núvols es van escampant.
Vall d'Orient.
Orient (amb un poc de zoom). A més, aquí hi fa un fred que pela. Ben aviat ens hem d’abrigar i protegir del vent.
A les 10,30 h. arribam al cim. És un bon lloc per fer un cafetet.

Cap a llevant veim venir un front de núvols prou negres, mentre que des del clot de Sóller han pujat unes boires blanques i espesses que no ens fan cap gràcia. A les 11,05 h. seguim el nostre camí.
Des del cim casi es pot veure el pas de na Maria. El més evident. El més conegut. Arribar-hi no presenta cap complicació.
Davallar del cim del puig des Coll des Jou és senzill i es pot fer casi bé per onsevulla. Les roques no son gaire grans. L’orientació és a nord-est  i , ben aviat, el territori es torna relativament planer i bo de caminar.
A mig camí creuam una bardissa, suposam que son els límits de la propietat de la finca de Lofra i de terme. Son les 11,20 h.
Seguim davallant, adreçant-nos al tall ben visible, on hi ha el pas. Noltros no hi volem davallar però haurem de passar-hi a prop.
A les 12,00 h. creuam el petit comellar que ens abocaria al xap a les penyes per on es possible davallar cap a Orient.
Sortim per l’altre costat i anam per damunt l’esquena, cap a guaitar als límits de les penyes.
Serà intuïció o sort. El cert és que hem seguit un senderó, ben marcat per mor de la terra roja del redol, i ens ha menat cap el començament del pas. Hi ha un parell de fites i el territori permet davallar de les penyes pel costat sud. De fet només estam a uns cent metres de l’altre pas.
Son les 12,05 h. en començar a davallar. Hi ha molt de  pedreny a lloure i anam alerta a caure.
Ben aviat localitzam les restes del camí que menava al pas.
Aquest camí ens mena pel cap d’amunt de les penyes. En molts bocins està del tot esborrat per les esllavissades.
En altres son ben visibles el margets, algun realment alt, originals del camí. És un camí molt irregular i certament ens desorienta una mica.
Fa repetides pujades i baixades, curtes i poc empinades.
Bàsicament anam perdem altura molt a poc a poc.
A més, l’orientació del camí és cap a l’est, ...
...el que ens porta cada cop més enfora d’Orient. Com a tret general, el camí està molt malmenat i creiem intuir que la seva construcció seria relativament precària.
Casi de sobte, el camí ens aboca dins l’alzinar i desapareix. L’alzinar té prou pendent i molta fullaraca, però les alternatives per avançar son moltes. Ben aviat estam convençuts que davallam fora camí, tot i que en altres moments ens trobam amb petits restes de margets del camí original. El cert és que davallam relativament tranquils i còmodes.
A les 12,40 h. arribam al que sembla una pista forestal. Ens ubicam en el mapa i tenim clar el camí a seguir. Davallam per aquesta pista, construïda sobre un antic camí de carboners, que amb un parell de corbes ens mena fins al comellar del costat est del putxet de Son Vidal. La pista segueix cap a l’oest per donar la volta completa al putxet. Noltros adressam el camí i decidim davallar per aquest torrentó. Com a referència, seguim un gran marge que davalla paral·lel amb el fons de la coma. Al cap d’avall hi ha marjades i ens decidim per seguir el torrentó.
En realitat és un eixugador, amb marges de pedra ben encaixada i el llit empedrat. Llàstima que les carritxeres son realment grans i ens compliquen prou la passa.
A les 13,05 h. arribam a la mateixa pista que hem deixat fa una estona. Han estat poc manco de deu minuts d’aventura.
Ja no ens queda més que seguir aquesta pista, davallant, que ens atraca a la carretera de Comasema. Poc abans d’arribar-hi ens trobam les barreres de Son Vidal, tancades, i un rètol que ens indica per on es pot sortit d’aquesta propietat. És una bona feina dels propietaris. Així no es fa mal bé altres indrets ni instal·lacions.
A les 13,20 h. arribam a la carretera de Comasema. Només ens resta seguir-la, cap a Orient, per arribar al cotxe.
Mentre el dia no ha fet més que anar a pitjor. Tot el cel és cobert de niguls i l’oratge és gelat.
Arribam al cotxe a les 13,35.

Selva Sóller, 12 d'abril 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada