CAMÍ DE BAIX I MARINA DE BANYALBUFAR Cova de na Bernada
(25.06.2021)
Banyalbufar és el fruit d’una comunitat andalusina. No sols ens ho indica el seu topònim, que significa “construcció vora la mar”, sinó que tot l’entramat de marjades i el complex sistema de captacions i repartició d’aigües subterrànies (ma’jil) propi de la cultura islàmica. És creà o fundà amb la conquesta de les illes orientals d’al-Andalus (illes Balears) per part d’un noble musulmà de la cort de l’emirat de Còrdova anomenat Islam Jawlaní l’any 903 (Ajuntament de Banyalbufar).
TEMPS TOTAL: 5 hores
RECORREGUT: 7,650 km
DIFÍCIL
Normalment acabam la temporada de caminades amb la sortida pel torrent de Pareis. Enguany no ha estat així, per motius personals que no venen al cas. Per acabar aquesta temporada ens hem decidit per una volta no gaire complicada (en principi...) i a vorera de mar. És que duim uns dies de molta calor.
Son les 8,00 h. en haver deixat el cotxe al petit aparcament on hi comença la ruta de “sa Volta des General”. Coneixem aquest camí, dit de Baix, però no ho havíem vist mai com ho veiem avui. Les vistes resulten espectacularment amples, a sobre la mar i la costa de Tramuntana. El bosc, que abans ho tapava casi tot, ha estat esborrat del mapa després de les terribles ventades de fa un any. Ara només hi resten les soques esqueixades dels pins que no pogueren aguantar les envestides del fibló. La part superior del pins, amb les branques, resten escampades i mig amagades entre la garriga, que ara creix esponerosa, sense la competència del bosc. El dia és clar i sense oratge. Les vistes de Banyalbufar, en el moment de començar la caminada, també estan lliures de les noses dels arbres. Aquest camí és planer, gaire bé, i ens mena per les faldes del costat nord-oest del penyal de s’Heura i del puig de ses Planes. Casi bé tot el camí esta folrat de restes capolades dels troncs de pins que han retirat. A les 8,46 h. arribam al forn de calç que hi ha a la vora del “Pi de sa Consulta”. El pi ha desaparegut i, segons conten, era el punt on es trobaven els carrabiners que vetllaven que no passessin el contraban. És aquí on hi comença el tirany que ens ha de menar fins a la costa. Si seguíssim el camí arribaríem al Port des Canonge, que no és el nostre destí d’avui. Aquest tirany està relativament marcat pel pas d’altres excursionistes i, afortunadament, els pins caiguts no ens compliquin gaire la passa, sembla netejat, al manco el tirany. En tot cas seran les exuberants mates i el càrritx que ho faran. Com hem esmentat, no resulta especialment complicat seguir el tirany, que ens fa davallar orientats pràcticament a nord. Va cercant els redols més apropiats per anar perdent altura. És que així com ens atracam a la costa, les tenasses de terra a lloure es fan molt presents. Així mateix hem estat trenta minuts per arribar a la vorera de la mar, a la punta des Cavall. La costa és de grans blocs de roca, entremesclats amb zones de terra a lloure i llenegadissa. Son les 9,15 h. i el primer que feim és partir cap el costat est, per vorera de mar, per tal d’arribar a la cova de na Bernarda. Tot d’una ens adonam que el territori que trepitjam no és gaire freqüent a les nostres sortides. Les textures i formes de les roques és el que primer ens crida l’atenció. Arribar a la cova no resulta tasca senzilla i ens ocupa quinze minuts d’un caminar incòmode per aquest roquissar. Son les 9,30 h. Aquesta cova ja l’hem visitada en una altre ocasió. Però hem aprofitat que hi passàvem a prop, per tornar-hi. En aquest redol, el mostrari de les diferents roques, formes, colors i textures és extens i molt curiós. Tomatigues de mar, senyal d'aigües netes. No ens hi estam gaire a dins la cova i, ......ben aviat, començam el camí, orientats a l’oest. La nostra ruta ens ha de fer arribar, altre cop, allà on tenim el cotxe. Mentre avançam anam descobrint més formes curioses de les roques. La caminada és exigent......ja que ens obliga a pujar i davallar grans blocs de roca, ......caiguts de molt més amunt, on hi podem veure més blocs en un equilibri prou precari. Deixam enrere el tirany per on hem davallat i seguim avançant vorera de mar. Ben aviat passam per la Punta des Cavall, ......dins la mar l’escull que li dona nom, ......es Cavall. No cal descriure les constants dificultats que ens trobam, totes elles en forma de blocs de roca o tenasses de terra a lloure. Per un que coneix la ciència de les roques, aquest redol sembla que ha de resultar molt interessant. A les 10,10 h. arribam a l’indret de l’anomenat “es Grum de sa Sal”. Grum de sa Sal. Dues roques grans a dins l’aigua, separades pocs metres de la vorera. Cap a sud-oest, segueix la línia de costa. Cap Fabioler i sa Dragonera, al fons. Punta de na Ferranda, en primer lloc. És un bon lloc per descansar i posar els peus en remull. La calor és considerable. A les 10,50 h. seguim el nostre camí. En algunes zones creiem veure com si la roca fusa haguera regalimat fins a l’aigua, abans de solidificar-se. No es poden donar gaires instruccions de la millor manera d’avançar. En alguns casos convé anar molt a prop de la vorera de la mar. En altres resulta més còmode caminar pels peus de les tenasses. Tanmateix, al cap i a la fi, el temps serà molt semblant. Ja son les 11,15 h. en arribar a una altre roca, a dins la mar, separada de la vorera. És l’anomenada “Pa de Figa”. I el seu perfil ho recorda perfectament. Molt poc passat aquesta roca hi ha una pujada, o el que queda d’ella, on hi havia la Caseta des Rector. Noltros no hi pujam i només veiem algunes filades de pedres compostes, just al cap d’amunt de la tenassa. Seguim avançant per la costa. La caminada es fa feixuga. Fa molt de sol i molta calor. No corre gens d’aire. Poc abans de les 12,00 h. arribam al primer punt on ens hem de treure les botes. L’única manera de seguir avançant és passar per davall unes roques grans de la costa. Això només és possible si hi ha bona mar. A l’altre costat......hem de seguir una estona més pel roquissar però, ......ben aviat ens tornam a trobar......amb l’altre punt on hem de passar per dins l’aigua. Serà el darrer. A les 12,20 h. arribam a la punta de sa Galera, ......amb una petita platja i un escar (retrospectiva). És el punt on abandonam la costa. Pujam per un senderó empinat, aferrat a altes tenasses i amb senyals evidents de successives esllavissades. És una pujada molt empinada i dura. Però amb poc més de deu minuts arribam al “camí de sa Galera” que ens ha de menar fins a Banyalbufar. La nostra idea inicial era poder pujar pel sender des Matar, que arranca d’aquest mateix punt i puja fins a l’aparcament on hi tenim el cotxe, però desistim de provar de pujar-hi. Els pins caiguts, molts en aquest redol, ens fan pensar que la pujada resultarà molt complicada, si no impossible. L’opció que ens queda és, seguir aquest camí, que ben aviat mudarà a un carretera estreta i asfaltada, que ens mena pel cap d’amunt dels penya-segats que envolten el Port de Banyalbufar. Les vistes son espectaculars i les costes que hem de pujar, també. A les 12,45 h. arribam al poble de Banyalbufar. Ara ens queda arribar allà on tenim el cotxe. Fa un sol implacable i molta calor. Hem de caminar per la carretera general casi bé 1,5 km. No tenim altre opció i l’afrontam amb determinació, encara que les forces comencin a mancar. Arribam a l’aparcament a les 13,05 h.
Ha resultat una volta una mica feixuga per la calor.
Selva/Sóller, agost 2021
===========================
Hem repetit la mateixa volta el 16.06.2023, amb dues petites variants. En lloc de seguir el camí de Baix (Volta des General), heu hem fet pel camí del Pla des Cavall, per arribar a la cova de na Bernada. I la segona variant ha estat, en sortir del senderó de sa Galera i, arribar al camí de carro, també dit de sa Galera, hem partit per amunt per dins el Matar, fins arribar al camí de Baix, molt a prop de la Volta de General.
TEMPS TOTAL: 5 hores
RECORREGUT: 7,000 km
DIFÍCIL
Son les 7,50 h. en deixar el cotxe a l’aparcament on hi comença la Volta des General, ...
...o també anomenat camí de Baix. El dia és ben clar i tranquil, però es nota la calor, que de ben segur serà més forta així com avanci el dia.
Caminam pel camí de Baix, a recer del sol que brilla amb força. Entre els pins podem albirar les primeres vistes de Banyalbufar. No haurem de caminar gaire per aquest camí. És que la nostra primera fita és arribar a la cova de na Bernada, a la majoria de publicacions quasi sempre l’anomenen cova de na Bernarda, però al Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears (NOTIB), figura com Bernada. Ho podríem fer seguint el camí de Baix, fins arribar al Pi de sa Consulta, on hi comença un tirany que davalla precipitadament cap a la costa. Avui hem decidit seguir el camí de carro que ens ha de menar, de manera suau, fins el Pla des Cavall, així que, ....
...després d’haver traspassat el portell de Son Bunyola, sol uns tres-cents metres després de la caseta on hi ha unes antenes, trobam el començament del camí.
Son les 8,00 h. Deixam el camí de Baix i començam a davallar molt suaument per aquest nou camí de carro.
Ben aviat ens adonam que no haurà estat una bona idea. Les destrosses del cap de fibló, de fa uns anys, segueixen ben presents per tot arreu.
Els brancams dels pins esqueixats, que van caure damunt el camí, hi romanen tal qual. Avançar es fa molt complicat i un tant arriscat, per por de les rapinyades dels brancons. Així mateix resulta curiós veure que hi ha redols on no hi ha quedat cap pi viu, mentre que a pocs metres no hi va passar res.
La destrossa resulta colpidora. El bosc de troncs esqueixats, a uns tres o quatre metres del terra, és una imatge que costa d’assimilar. Hi ha redols en que, per poder avançar, hem de deixar el camí i seguir un senderó obert a la garriga, perquè la copa del pi no permet passar pel camí.
Son les 8,30 h. en arribar a una cruïlla de camins. Al costat de la mar hi veiem el començament del caminet que mena a les restes de la Caseta des Rector. El deixam de banda i seguim pel mateix camí de carro. Les zones totalment arrasades s’alternen amb d’altres que casi no varen patir danys. Finalment arribam a l’acabament del camí de carro.
Poques passes abans, hem passat vora un forn de calç, mig destrossat per la caiguda d’un gran pi. Igualment es troben les restes d’una barraca.
Aquest senderó ens mena a davallar a vorera de mar, de manera precipitada.
És incòmode de caminar.
Hi ha terra i macolins a lloure que ajuden a les llenegades.
Tenim al nostre abast visual la punta des Cavall.
Ens hem ajuntat amb el tirany que baixa des del camí de Baix, i que arranca des de la zona del Pi de sa Consulta, de la publicació anterior...
=================
...Aquest senderó ....
...(que puja des de la platja i la punta de sa Galera) ...
...acaba a un camí de carro que mena a la vila, però noltros tenim el cotxe just més amunt d’allà on som ara. Sabem que hi ha un senderó però és casi intransitable pels molts pins caiguts en aquest redol conegut com es Matar. Així i tot ens decidim a provar sort. La voltera que ens espera, si no pujam per aquí, pot durar més d’una hora de caminar.
Trescam entre la garriga i, ben aviat, trobam senyes del pas de caminadors. El senderó s’enfila de mala manera, evitant els pins caiguts.
Caminam orientats a sud i, després de superar unes grans roques i un bon grapat de pins caiguts, arribam al senderó que cercàvem, que ens mena a un rotllo de sitja. Més amunt trobam més pins caiguts, fins arribar a una tanca de fil de pues i reixeta.
No podrem seguir per aquí. Cercam el millor lloc per sortir-ne i acabam pujant per una petita tenassa, que ens deixa directament al camí de Baix, un metres més enllà de la caseta de les antenes.
La resta no mereix comentari. Seguim el camí, pujant, fins que arribam a l’aparcament. Son les 13,00 h. en arribar al cotxe.
Aquests dos trams diferent complementes la publicació anterior, sense oblidar les complicacions per mor dels arbres caiguts, ni el tancament del chalet "La Cabarola", a la zona des Matar.
Selva/Sóller, setembre 2023
...o també anomenat camí de Baix. El dia és ben clar i tranquil, però es nota la calor, que de ben segur serà més forta així com avanci el dia. 
Caminam pel camí de Baix, a recer del sol que brilla amb força. Entre els pins podem albirar les primeres vistes de Banyalbufar. No haurem de caminar gaire per aquest camí. És que la nostra primera fita és arribar a la cova de na Bernada, a la majoria de publicacions quasi sempre l’anomenen cova de na Bernarda, però al Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears (NOTIB), figura com Bernada. Ho podríem fer seguint el camí de Baix, fins arribar al Pi de sa Consulta, on hi comença un tirany que davalla precipitadament cap a la costa. Avui hem decidit seguir el camí de carro que ens ha de menar, de manera suau, fins el Pla des Cavall, així que, ....
...després d’haver traspassat el portell de Son Bunyola, sol uns tres-cents metres després de la caseta on hi ha unes antenes, trobam el començament del camí.
...(que puja des de la platja i la punta de sa Galera) ...
...acaba a un camí de carro que mena a la vila, però noltros tenim el cotxe just més amunt d’allà on som ara. Sabem que hi ha un senderó però és casi intransitable pels molts pins caiguts en aquest redol conegut com es Matar. Així i tot ens decidim a provar sort. La voltera que ens espera, si no pujam per aquí, pot durar més d’una hora de caminar. 
Trescam entre la garriga i, ben aviat, trobam senyes del pas de caminadors. El senderó s’enfila de mala manera, evitant els pins caiguts. 
Caminam orientats a sud i, després de superar unes grans roques i un bon grapat de pins caiguts, arribam al senderó que cercàvem, que ens mena a un rotllo de sitja. Més amunt trobam més pins caiguts, fins arribar a una tanca de fil de pues i reixeta. 
No podrem seguir per aquí. Cercam el millor lloc per sortir-ne i acabam pujant per una petita tenassa, que ens deixa directament al camí de Baix, un metres més enllà de la caseta de les antenes. 
