Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coll des Pastor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coll des Pastor. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de novembre del 2017

SERRA DE NA BURGUESA Caragol de na Beiana, Coma del Mal Pas



SERRA DE NA BURGUESA
Caragol de na Beiana, Coma del Mal Pas
(10.11.2017)
El monument de na Burguesa, s’alça en l’indret anomenat antigament puig del Caragol de na Beiana. Fou una donació d’en Bernat Calvet, el 1924, per construir-hi un monument a Nostra Senyora de la Pau. No va ser fins el 1967, que s’hi aixeca una voluminosa peanya de ciment armat, coronada posteriorment amb una escultura de la Immaculada Concepció de l’artista Joan Guinardó Ferrer, anomenat Sarasate.
TEMPS TOTAL: 4 hores i 30 minuts
RECORREGUT: 10,100 km
FÀCIL 
Per avui teníem prevista una volta diferent, però el mal temps ens ha obligat a mudar els plans. Farem una volta per na Burguesa.
A les 8,35 h. hem deixat el cotxe devora el monument i davallam dues corbes per la carretera.
A la tercera, sortim pel costat nord.
No hi ha fites ni camí, ni coneixem aquest indret, però si que sabem on volem arribar. Al fons d’aquesta coma hi ha una carretera, o camí de carro, que mena fins a uns antics polvorins. La carretera és el nostre primer objectiu.
Avançam entre la garriga, per un territori força empinat, que ens aboca al cap d’amunt dels penya-segats, que pengen damunt la coma de na Beiana.
Avançam orientats a nord, per allà on ens sembla manco complicat. De bon començament no sembla gaire difícil. Seguim petits tiranys marcats pel bestiar silvestre, o bé per cercadors de bolets. Tanmateix son molt curts i tal com comencen, acaben.
Hem esmentat que el dia no pinta gens be. Han caigut brusques generoses i fa fred. La garriga està banyada i les roques lleneguen. No ens hi trobam gaire a gust per aquest redol. Tanmateix acabarem al cap d’amunt d’un esperó que no ens permet davallar més.
Son les 9,10 h. i ens plantejam tornar enrere, però abans feim un darrer intent.
Anam al llom del següent esperó, que ens sembla accessible. A l’altre costat, el territori ens permet davallar amb prou garanties i sense risc. Ens decidim a seguir i davallam per aquesta nova esquena.
Mentre arribàvem a aquest punt hem gaudit de vistes esporàdiques del castell de Bellver i part del port de Palma. Ara la passa s’ha endolcit.
La pendent perd violència i la carretera és a la vista. A les 9,25 h. hi arribam. Sembla que el pitjor ha passat.

Seguim pujant pel fons de la coma de na Beiana, seguint aquesta carretera que, ben aviat, ens mena a passar vora antigues construccions de carboners i calciners. Passam vora un forn de calç, reconvertit en abocador de ferros vells, i les restes de barraques de carboners, que han sofert la mateixa sort.
A banda i banda, els penya-segats ens aclareixen que no hi ha gaires llocs que permetin sortir d’aquesta coma.
A les 9,35 h. arribam a les primeres edificacions de caire militar.
Una cassetó de guàrdies, de construcció no gaire antiga. Una mica més amunt, i a l’altre costat del torrent, una altre construcció, un habitatge abandonat i relativament modern. Res a veure amb la resta d’edificis que hi ha aquí.
La carretera arriba al conjunt original. Fins i tot el cassetó de guàrdia està construït seguint l’estil de la resta de les edificacions.
És un conjunt peculiar dins un entorn que no hi té res a veure.
Tal vegada per l’antigor del conjunt trobam que té la seva gràcia
Aquest redol té el seu encant, certament decadent en l’actualitat, i les edificacions originals  formen un conjunt prou harmoniós, res a veure amb les construccions posteriors, sense cap mena de gust ni estil, pobres de materials i de feina.
Després d’una curta visita als dos polvorins, seguim el nostre camí.
Ja no hi ha carretera ni camí, tot i que, segons les noticies, el comellar de na Beiana era una ruta molt transitada pels pastors, llenyataires, carboners i calciners que es guanyaven la vida als boscos de na Burguesa. Tot això abans que els militars s’ho fessin seu, als començaments del segle XX.
Així mateix el sender és ben clar i es veu molt trepitjat.
Anam pujant entre les mates de llentiscla i arboceres, que tenen les restes d’esplet.
A les 10,15 h. arribam a una primera coma que puja cap a sud. Sembla que és la ruta habitual dels que caminen per aquí. Noltros no en feim cas i seguim pel fons de la coma principal de na Beiana.
Ara el sender no es veu casi bé gens trepitjat. La garriga casi tapa del tot la ruta i, per mor de les pluges de la passada nit, ens va regalant en successives regalimades d’aigua. Poc més amunt deixam de banda una altre comellar que ens arriba des del nord, procedent del coll des Pastor. I poc més amunt trobam una mena d’estaca vermella, clavada al mig del sender.
Entre les branques de les arboceres destriam un arc natural a les roques, separat dels penya-segats.
Hem decidit abrigar-nos. Els dos anam ben remulls de tanta aigua que ens cau. El camí es va estrenyent així com pujam. El territori no és tan abrupte però la garriga i les carritxeres tapen del tot el camí. Caminar entre elles ens acaba de deixar ben xops.
Sembla que el camí de carro original, que arribaria poc més amunt d’allà on hi ha els polvorins, l’anomenaven “camí des Caragol de na Beiana”. Mentre que la part superior d’aquesta coma, la zona manco transitada actualment, a la que hi hem accedit després de superar un seguit de petits bots del torrent, seria la anomenada coma del Mal Pas.
 A les 11,05 h. arribam a una gran bassa. Té aigua i ens sembla restaurada de no fa massa temps.
Sabem que els nostre patiment és a punt d’acabar.
Aquí hi arriba un camí, ample i casi be planer, i amb cinc minuts més arribam a una de les pistes que recorren na Burguesa.
Segueix sense fer sol i l’oratge és prou fresquet. Anam banyats i ens convé trobar un bon lloc per descansar.
Decidim seguir pujant per aquesta pista fins arribar a prop del puig d’en Bou.
Aquí tenim una vista prou ample de Palma i el port, però de sol en tenim ben poc, per no dir gens. Provam de posar a eixugar alguna de les nostres robes, sense gaire èxit.
Un bon lloc per fer un cafetet. Reposam una estona i seguim. Son les 12,00 h
Sabem que la resta de la volta d’avui no presenta gaires alternatives ni esperam res espectacular. L’apartat d’aventura d’avui està complert.
Seguim per aquesta pista que, en suau baixada ens mena entre més arboceres, aquestes encara tenen un bon esplet penjat. Aprofitam per assaborir-les. Segurament seran les darreres d’enguany.
A les 12,10 h. arribam al coll des Pastor. És un punt on es creuen un grapat de camins, que travessen aquesta gran mola de na Burguesa.
Noltros agafam el braç orientat a sud-est, que és el que ens menarà allà on tenim el cotxe.
És per aquest camí on gaudim de noves vistes, ara de la part exterior del port de Palma, la costa de Palma Nova i de Magalluf. També hi trobam un bon grup de caminadors.
A les 13,00 h. arribam al cotxe. Alguna retxa de sol ens ha donat, en el darrer bocí de la caminada.
Ha resultat una volta prou entretinguda i esforçada. No hi hem trobat grans espectacularitats ni vistes amples, però si que hem conegut un territori que, per estar tan a prop de Palma, és casi bé desconegut.
Per cert, sembla que el nom de Beiana ve d’una feminització del mal nom “Beia”, igual que Burguesa ve de “Burguès”, un fet relativament freqüent a la nostra  toponímia.
Un darrer comentari. Aquestes  instal·lacions, que foren ocupades pe l’exercit fa un segle, suposadament a baix preu, es varen desamortitzar fa uns anys, acabant a les mans d’un famós especulador alemany, amb una intensa activitat a les Illes. L’entrada a la coma roman tancada amb una reixa prou alta des de fa uns mesos, i no és arriscat pensar que visitar aquest indret resultarà del tot impossible d’aquí a pocs anys.
Au, idò, ves que tal.

Selva/Sóller, novembre 2017

dilluns, 3 d’abril del 2017

SERRA DE NA BURGUESA Puig Gros de Bendinat i Mirador de n'Alzamora



SERRA DE NA BURGUESA
Puig Gros de Bendinat i Mirador de n’Alzamora
(23.03.2017) Aquesta serralada es troba situada al extrem SE de la Serra de Tramuntana, a on les alçades màximes ronden els 500 m. Cal recordar que a l’antiguitat va ser coneguda com a Serra de Porto Pi.
La badia de Palma des de na Burguesa (Die Balearen 1869-1884)
El seu nom actual és a causa de la família Burguès, que va posseir l’alqueria de Bendinat, des de principis del segle XVI, i un antic costum de feminitzar el nom partint del llinatge dels propietaris.
TEMPS TOTAL: 7 hores i 20 minuts
TOTAL RECORREGUT: 20,600 km
DIFICULTAT MITJANA
Feia temps que ens rondava pel cap la idea de fer una volta per aquesta serralada, tan prop de Palma i, al mateix temps tan lluny, a on ha quedat ben clar que es pot gaudir d’aquesta activitat. Compta amb tots els ingredients necessaris, ja que hi podem fer multitud d’itineraris amb diferents graus de dificultat. El d’avui serà guiats de la ma del nostre amic Antoni Ordinas Llobera, gran coneixedor de la contrada.
Son les 8,11 h. en sortir des de la barriada de Sant Agustí, en direcció cap a Gènova, creuant per davall l’autopista d’Andratx, per girar a continuació cap a l’esquerra, passant per davant el cementeri.
Aquest camí planer, corr paral·lel a l’autopista, de la qual ens arriba el soroll. Deixam a l’esquerra un túnel (per creuar a peu per davall l’autopista) i a la dreta el camí per on tornarem.
Poc després (10/11 m), envestim a una forta i curta pujada, per un tirany, per una zona més o manco neta de vegetació i que tenim just en front. També podem seguir el camí cap a la dreta, molt brut.
A la part superior ja tenim bones vistes de Sant Agustí i Gènova.
El tirany, nord-oest, acaba per convertir-se en un trepitjat camí de carro amb marge de sosteniment, molt brut de vegetació, ...
...per acabar molt malmenat a la font de s’Ermita.
La font de s’Ermita és un conjunt hidràulic format per un quanat de grans dimensions, per captar aigua pel sistema de filtració.
Consta d’un gran aljub adossat, ...
...des d’on, primer per una síquia que va seguint soterrada el camí cap a un altre gran aljub, situat just devora una caseta coneguda com s’Ermita.
Una canal surt d’aquest dipòsit per dur l’aigua fins a les cases de Bendinat.
Son les 8,55 en deixar la font i seguir el camí del puig de s’Ermita, direcció sud, passant pel costat de la caseta, el segon aljub i la canaleta que va vorejant el camp de golf, ...
...fins arribar al aqüeducte, en que el camí gira a oest.
Ara començam una llarga i sostinguda pujada, fent al principi dues llargues llaçades, sud, oest, ....
...per acabar girant a nord i mantenir aquesta direcció, .....
...mentre anam pujant pels estreps de la cara sud del puig Gros de Bendinat.
Les vistes s’han eixamplat molt, tota la badia de Palma, gran part de l’illa i de la Serra ...
...i cap a l’oest, podem veure gran part de la costa de Calvià. Fins i tot hi ha dos indrets amb bancs per seure i gaudir de les vistes.
Son les 10,28 h en arribar al tirany de pujada al puig Gros, a la cota 449, després d’haver deixat a la dreta el tirany de baixada per la coma de s’Arc ...
...i la covota del Puig Gros, una cavitat de 670 m. de recorregut, arribant fins a la cota - 67 m.
Som a una zona planera, i aquest tirany ben marcat i trepitjat en un no res, direcció sud-oest, ens durà al cim del puig, marcat amb un piló geodèsic (486 m).
Vista des del cim
Des del cim tornam al camí i el seguim direcció nord-oest, passant una barrera. És una tirada planera, per anar girant cap a nord en direcció al coll des Pastor, un creuer de camins.
Noltros just abans d’arribar a aquest creuer, prenem un camí cap a l’esquerra, en suau baixada, cap al oest.
Al principi és un antic camí de carro, molt envaït per la vegetació, que passa a convertir-se en un tirany, mentre va vorejant la cara sud del puig d’en Bou, seguint el seu perfil, fent diferents canvis de direcció.
El camí torna a consolidar-se, amb marge de sosteniment fins arribar a un creuer senyalat amb un munt de pedres.
Seguim el de l’esquerra, oest, per passar pel cim del puig de s’Àliga (439 m) i a continuació arribar al mirador de n’Alzamora.
Aquesta caseta refugi fou construïda a un estrep rocós denominat Castellet de s'Àliga, promogut per Fernando Alzamora Gomà, en memòria del seu germà Enric, mort al 1914. Va ser inaugurat el 19 d’abril de 1931, celebrant-hi una junta del Foment de Turisme.
Davant nostre tenim una espectacular vista cap al oest, Camp de Mar, Calvià, Capdellà, ...
...s’Esclop, el Galatzó.
Hem coincidit al Mirador, amb un grup d'amics.
El dia segueix esplèndid, solejat i clar. És un bon lloc per fer un descans... i un cafetet.
Son les 11,54 h. en deixar el mirador, ...
...però al primer creuer per on hem arribat, seguim dret, tornant a vorejar altre cop el puig d’en Bou, ara pel costat oest i nord, mentre anam deixant al costat esquerra el Pla d’en Palerm i el comellar de l’Infern.
Seguim el camí principal fent diferents canvis de direcció, en algun tram per enmig d’una espessa vegetació, ...
...fins arribar als 30/35 minuts a una zona planera recent netejada i a un altre creuer, seguim el camí de l’esquerra, per arribar a la carretera i a continuació al coll des Vent.
Son les 12,57 h. i hem arribat al coll i a la carretera procedent del sud, ...
...ara seguirem un tirany ben clar, i direcció sud-est, ...

...que ens durà fins a una esbucada caseta (al fons la Serra Mitgera), ...
...després de la qual hem de seguir el camí cap al sud-oest i tornar a vorejar, altre cop, el puig d’en Bou per la seva cara est.
Aquest camí en forta, sostinguda i llarga pujada, des del qual podem gaudir de bones vistes de la Badia, ...
...per després començar a baixar fins arribar altre cop al coll des Pastor, amb el seu conegut pi al bell mig del creuer.
Ara caminam una estona per un tram ja conegut, fet quan ens dirigíem al mirador de n’Alzamora, direcció sud-oest per després girar a sud-est, i tornar arribar a la barrera i al tirany que puja al puig Gros de Bendinat. Noltros seguim uns metres més endavant, i prenem un tirany cap a l’esquerra, fitat, un poc abans de la Covota del Puig Gros.
Son les 14,02 h. en agafar aquest tirany, abans era un camí, avui es troba mol malmenat. Sembla un torrentó. Les restes d’aquest camí van baixant ràpidament per dins la coma de s’Arc, a la part alta, a on ens trobam la vegetació és molt espessa, encara que baixa, per mor dels darrers incendis.
En aquesta tram el camí és pràcticament inexistent, és una siquiota plena de pedres grosses que dificulten molt la passa.
A mesura que anam baixant gaudim de bones vistes (un poc de zoom), ...
...i la vegetació va millorant, els pinotells son més alts, mentre feim un gir a nord i el camí es va consolidant i en més bon estat, ...
...amb bones vistes de tota la badia de Palma.
Després del gir entram dins la part més profunda d’aquesta coma, ...
...i després de passar pel costat d’un gran coval, torna a girar a sud-est, fins arribar al costat d’una construcció en ruïnes.
El camí de carro segueix baixant, mentre al costat esquerra surt un caminoi que segueix cap a Gènova, un poc més amunt podem veure restes del marge d’un altre vell camí emprat per treure guixos i graves.
Son les 15,00 h. quan després d’una llarga baixada per aquest camí, connectam amb el tram per on hem transitat a primera hora, just davant el túnel que creua l’autopista, només ens queda tornar al punt de sortida.
Son les 15,15h. en arribar al cotxe.

Selva/Sóller, març 2017