Caragol de na
Beiana, Coma del Mal Pas
(10.11.2017)
El monument de na Burguesa, s’alça en l’indret
anomenat antigament puig del Caragol de na Beiana. Fou una donació d’en Bernat
Calvet, el 1924, per construir-hi un monument a Nostra Senyora de la Pau. No va ser fins el
1967, que s’hi aixeca una voluminosa peanya de ciment armat, coronada
posteriorment amb una escultura de la Immaculada Concepció
de l’artista Joan Guinardó Ferrer, anomenat Sarasate.
TEMPS TOTAL: 4
hores i 30 minuts
RECORREGUT: 10,100 km
FÀCIL
Per avui teníem prevista una volta diferent, però el
mal temps ens ha obligat a mudar els plans. Farem una volta per na Burguesa.
A les 8,35 h. hem deixat el cotxe devora el monument
i davallam dues corbes per la carretera.
A la tercera, sortim pel costat nord.
No hi ha fites ni camí, ni coneixem aquest indret, però si que sabem on volem
arribar. Al fons d’aquesta coma hi ha una carretera, o camí de carro, que mena
fins a uns antics polvorins. La carretera és el nostre primer objectiu.
Avançam entre la garriga, per un territori força
empinat, que ens aboca al cap d’amunt dels penya-segats, que pengen damunt la
coma de na Beiana.
Avançam orientats a nord, per allà on ens sembla manco
complicat. De bon començament no sembla gaire difícil. Seguim petits tiranys
marcats pel bestiar silvestre, o bé per cercadors de bolets. Tanmateix son molt
curts i tal com comencen, acaben.
Hem esmentat que el dia no pinta gens be. Han caigut
brusques generoses i fa fred. La garriga està banyada i les roques lleneguen.
No ens hi trobam gaire a gust per aquest redol. Tanmateix acabarem al cap
d’amunt d’un esperó que no ens permet davallar més.
Son les 9,10 h. i ens plantejam tornar enrere, però
abans feim un darrer intent.
Anam al llom del següent esperó, que ens sembla
accessible. A l’altre costat, el territori ens permet davallar amb prou
garanties i sense risc. Ens decidim a seguir i davallam per aquesta nova
esquena.
Mentre arribàvem a aquest punt hem gaudit de vistes esporàdiques del
castell de Bellver i part del port de Palma. Ara la passa s’ha endolcit.
La
pendent perd violència i la carretera és a la vista. A les 9,25 h. hi arribam.
Sembla que el pitjor ha passat.
Seguim pujant pel fons de la coma de na Beiana,
seguint aquesta carretera que, ben aviat, ens mena a passar vora antigues
construccions de carboners i calciners. Passam vora un forn de calç,
reconvertit en abocador de ferros vells, i les restes de barraques de
carboners, que han sofert la mateixa sort.
A banda i banda, els penya-segats
ens aclareixen que no hi ha gaires llocs que permetin sortir d’aquesta coma.
A les 9,35 h. arribam a les primeres edificacions de
caire militar.
Una cassetó de guàrdies, de construcció no gaire antiga. Una
mica més amunt, i a l’altre costat del torrent, una altre construcció, un
habitatge abandonat i relativament modern. Res a veure amb la resta d’edificis
que hi ha aquí.
La carretera arriba al conjunt original. Fins i tot el cassetó
de guàrdia està construït seguint l’estil de la resta de les edificacions.
És
un conjunt peculiar dins un entorn que no hi té res a veure.
Tal vegada per
l’antigor del conjunt trobam que té la seva gràcia
Aquest redol té el seu encant, certament decadent en
l’actualitat, i les edificacions originals
formen un conjunt prou harmoniós, res a veure amb les construccions
posteriors, sense cap mena de gust ni estil, pobres de materials i de feina.
Després d’una curta visita als dos polvorins, seguim
el nostre camí.
Ja no hi ha carretera ni camí, tot i que, segons les noticies,
el comellar de na Beiana era una ruta molt transitada pels pastors,
llenyataires, carboners i calciners que es guanyaven la vida als boscos de na
Burguesa. Tot això abans que els militars s’ho fessin seu, als començaments del
segle XX.
Així mateix el sender és ben clar i es veu molt
trepitjat.
Anam pujant entre les mates de llentiscla i arboceres, que tenen les
restes d’esplet.
A les 10,15 h. arribam a una primera coma que puja cap a sud.
Sembla que és la ruta habitual dels que caminen per aquí. Noltros no en feim
cas i seguim pel fons de la coma principal de na Beiana.
Ara el sender no es veu casi bé gens trepitjat. La
garriga casi tapa del tot la ruta i, per mor de les pluges de la passada nit,
ens va regalant en successives regalimades d’aigua. Poc més amunt deixam de
banda una altre comellar que ens arriba des del nord, procedent del coll des
Pastor. I poc més amunt trobam una mena d’estaca vermella, clavada al mig del
sender.
Entre les branques de les arboceres destriam un arc natural a les
roques, separat dels penya-segats.
Hem decidit abrigar-nos. Els dos anam ben remulls de
tanta aigua que ens cau. El camí es va estrenyent així com pujam. El territori
no és tan abrupte però la garriga i les carritxeres tapen del tot el camí.
Caminar entre elles ens acaba de deixar ben xops.
Sembla que el camí de carro original, que arribaria
poc més amunt d’allà on hi ha els polvorins, l’anomenaven “camí des Caragol de
na Beiana”. Mentre que la part superior d’aquesta coma, la zona manco
transitada actualment, a la que hi hem accedit després de superar un seguit de
petits bots del torrent, seria la anomenada coma del Mal Pas.
A les 11,05 h. arribam a una gran bassa. Té aigua i
ens sembla restaurada de no fa massa temps.
Sabem que els nostre patiment és a
punt d’acabar.
Aquí hi arriba un camí, ample i casi be planer, i amb cinc
minuts més arribam a una de les pistes que recorren na Burguesa.
Segueix sense fer sol i l’oratge és prou fresquet.
Anam banyats i ens convé trobar un bon lloc per descansar.
Decidim seguir
pujant per aquesta pista fins arribar a prop del puig d’en Bou.
Aquí tenim una
vista prou ample de Palma i el port, però de sol en tenim ben poc, per no dir
gens. Provam de posar a eixugar alguna de les nostres robes, sense gaire èxit.
Un bon lloc per fer un cafetet. Reposam una estona i seguim. Son les 12,00 h
Sabem que la resta de la volta d’avui no presenta
gaires alternatives ni esperam res espectacular. L’apartat d’aventura d’avui
està complert.
Seguim per aquesta pista que, en suau baixada ens mena
entre més arboceres, aquestes encara tenen un bon esplet penjat. Aprofitam per assaborir-les.
Segurament seran les darreres d’enguany.
A les 12,10 h. arribam al coll des Pastor. És un punt
on es creuen un grapat de camins, que travessen aquesta gran mola de na
Burguesa.
Noltros agafam el braç orientat a sud-est, que és el que ens menarà
allà on tenim el cotxe.
És per aquest camí on gaudim de noves vistes, ara de
la part exterior del port de Palma, la costa de Palma Nova i de Magalluf. També
hi trobam un bon grup de caminadors.
A les 13,00 h. arribam al cotxe. Alguna retxa de sol
ens ha donat, en el darrer bocí de la caminada.
Ha resultat una volta prou entretinguda i esforçada.
No hi hem trobat grans espectacularitats ni vistes amples, però si que hem
conegut un territori que, per estar tan a prop de Palma, és casi bé desconegut.
Per cert, sembla que el nom de Beiana ve d’una feminització
del mal nom “Beia”, igual que Burguesa ve de “Burguès”, un fet relativament
freqüent a la nostra toponímia.
Un darrer comentari. Aquestes instal·lacions, que foren ocupades pe l’exercit
fa un segle, suposadament a baix preu, es varen desamortitzar fa uns anys,
acabant a les mans d’un famós especulador alemany, amb una intensa activitat a
les Illes. L’entrada a la coma roman tancada amb una reixa prou alta des de fa
uns mesos, i no és arriscat pensar que visitar aquest indret resultarà del tot
impossible d’aquí a pocs anys.
Au, idò, ves que tal.
Selva/Sóller, novembre 2017
Entre les branques de les arboceres destriam un arc natural a les
roques, separat dels penya-segats.
