Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cas Garriguer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cas Garriguer. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 de febrer del 2020

COMELLAR DE LA COVA DE S'AIGO Cova de s'Aigo i s'Embocador

COMELLAR DE LA COVA DE S’AIGO
Cova de s’Aigo i s’Embocador
(10.01.2020) 
Moltes vegades caminam un poc a les fosques en quant a la toponímia dels llocs per on passam. Desconeixem el nom de la major part dels elements que anam trobant al nostre pas i no podem anomenar molts dels penyals, ni dels camins, ni de les fonts, ni de les casetes, ni de les coves. Molt manco coneixem els noms dels forns de calç o dels ranxos de carboner, tant nombrosos (toponimiamallorca.net).
TEMPS TOTAL: 5 hores i 20 minuts
RECORREGUT TOTAL: 13 km
DIFICULTAT MITJANA
Les previsions no poden esser pitjors, però no perdem l'esperança i ens decidim a fer un dia “atípic” de caminada. No tenim res decidit, però si un bon grapat d'idees i alternatives.
Totes amb el punt de partida i arribada a Cas Garriguer, a la Comuna de Bunyola, on hi arribarem en el cotxe, precisament per por de les pluges.
Així, idò, a les 8,20 h. començam la caminada. Com que el cel és clar i sembla estar en calma, la primera fita d'avui serà arribar a la Cova de s'Aigo. No la coneixem però tenim informacions d'altres caminadors. Partim pel camí que davalla per la Coma Gran, però ben aviat el deixarem, pel costat esquerra, on hi arranca un, casi esborrat, camí de carro, que ens mena, pujant amb suaus ziga-zagues, a trobar el camí que ve, més planer, des de Cas Garriguer.
Ens podríem haver estalviat aquesta volteta, però la manca d'objectius clars per avui, ens permet trescar una mica més. I, de passada, hem trepitjat aquest camí, casi esborrat del tot pel bosc.
Seguim pel camí principal, clar del tot i planer, orientats a sud, però ben aviat el deixam. És que aquest camí fa la volta al puig des Bous, pel seu costat sud. Noltros adreçam i escurçam camí, travessant la garriga clara, pel costat nord del puig. Només cinc minuts després, tornam arribar al mateix camí que seguíem. Hi caminarem uns deu minuts, sempre cap a l'est.
A la vorera, al costat sud-oest hi arranca un tirany, ben marcat i trepitjat.
Poques passes més endavant arribam a la cova de s’Aigo.
Son les 9,00 h. El cel segueix clar i tranquil. Posam en marxa el pla B. Davallar al comellar de la Cova de s’Aigo. Anant cap a la cova hem passat pel començament d’aquest comellar. Per no tornar enrere, ens decidim a seguir pel camí que hem vingut a la cova, orientat a sud. Pel mapa sabem que ens menarà al comellar.
És un camí que ens mena pel bosc espès des Serralet.
Es veu ben marcat i molt trepitjat per bicicletes.
És una davallada molt agradable i relaxant, tot i que te els seus bocins una mica precipitats.
Només quinze minuts més tard arribam al comellar de la Cova de s’Aigo.
Ara, la ruta encara és més clara. Seguir el sender que hi ha al bell mig de la coma. Es veu ben trepitjat, tot i que la garriga i carritxeres casi el tapen del tot.
El territori és relativament planer i l'entorn no fa altre cosa que guanyar en tranquil·litat.
Resulta realment encisador.
Catifes de molsa que tapen roques i troncs d'arbres caiguts. Multitud de restes d'obres dels carboners i calciners. De forns de pa, barraques, sitges, forns de calç, basses per arreplegar l'aigua, pujadors i caminets que s'enfilen a les penyes, n'hi ha ben abastament.
A més, aquest comellar és curiós. És relativament estret i fondo, a molts de llocs, les parets son casi verticals, corcades de balmes de tota mida. Es succeeixen redols planers i relativament amples, a on es concentrava l'activitat, amb altres de més estrets i empinats.
Per descomptat que, avui en dia, el bosc és espès i fora del tirany resulta molt complicat avançar. Hem vist algunes arboceres d'una altura mai vista per a noltros.
Casi al principi passam pel costat d'un forn de calç, dit des Niu, a l’esquerra, per la barraca que hi ha dins un coval.
Els descens és suau per arribar al segon forn de calç, de sa Balma des Badalls i tot seguit la balma que li dona nom, amb l'entrada coberta per una petita paret de pedra. Seguim baixant pel centre del comellar, mentre ens sorprenem per la quantitat de construccions que anam trobant, ...
...la següent és el Bassol d’en Gomila, una bassa a la dreta aferrada al roquissar, ...
...a continuació un altre forn de calç, dit de sa Coveta des Garrover, situat a l’esquerra del camí, ...
...enlairada i no massa allunyada, la petita balma que li dona nom, amb l'entrada tapada per una paret.
Més endavant hi ha la bassa bastida del Cocó de sa Penya des Llamp, situada al costat dret.
A continuació el comellar s'eixampla un poc i el camí és més evident i ben aviat arribam a nou forn de calç, el de sa cova des Quer (el quart) ...
...i a la dreta, al costat d'una barraca de carboner, la cova des Quer, amb la boca davall una gran roca.
Encara en trobam un altre de forn de calç, el cinquè, dit de sa balma de ses Columnes.
D'aquesta manera tan agradable, arribam al punt més baix, on hi ha una paret amb tanca de reixeta de fil ferro i fil de pues. Ja ho sabíem. És clar que no volen que passem. És la partió entre Son Oliver i es Cabàs. Aquest punt és conegut com a s'Embocador.
Son les 10,45 h i ens decidim a descansar una estona. Un altre detall atípic en noltros. Som al punt més baix de la caminada d'avui. És un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,15 h. tornam enrere. Ara ens toca pujar. Però no resulta gens avorrit.
Tenim una altre perspectiva de l'entorn i la pujada no resulta gaire feixuga.
Anam a trobar el punt on hem vist que hi arranca un camí que ens traurà del comellar. Està aproximadament en el primer terç del recorregut. Hi arribam a les 11,45 h.
Aquí hi ha un gran pi caigut, just a la vora del camí.
No ho sembla, però hi ha un camí de carro.
El podem seguir gràcies a les pedres del marge de sosteniment, perquè de carritxeres i arbres caiguts n'hi ha ben abastament.
El camí s'enfila pel costat sud del comellar de s’Aigo.
Ens mena a successives sitges i algun forn de calç, encara que, possiblement n'hi haurà més que no hem vist per mor del bosc, espès i descuidat.
A les 12,35 h. arribam a la cresta del costat sud del puig de n’Eimeric.
Mentre anàvem pujant, el cel s’ha tapat del tot.
Ara te un aspecte preocupant, per això és que hem pujat sense badar gaire. Ara que som dalt de la cresta, el que veiem ens avisa clarament que les pluges estan a punt d'arribar-nos.
Hem de davallar d'aquesta cresta, pel costat sud de n’Eimeric. Ben aviat ens trobam amb el sender que davalla del cim del puig i només deu minuts després de deixar la cresta, arribam al camí.
Llarg i planer, aquest camí ens mena a voltar el puig de n'Eimeric, pel  costat oest.
Ens agafa la pluja, no massa espessa. Passam pel començament de la coma d’en Buscante, pel Planietjar, on hi ha el cisternó i, més endavant, arribam al puig des Bous, que ara el voltarem pel seu costat oest. A les 13,30 h. arribam al punt on, aquest matí, hem adreçat per dins la garriga.
Els darrers tres-cents metres la pluja es fa més insistent, més generosa. Arribam banyats al cotxe.
No esperàvem poder fer una volta tant llarga i agradable com la que hem fet finalment.
Referències: Gràcies a l'obra d'en Gabriel Ordinas Els Forns de calç a Santa Maria del Camí, es pot posar nom a molts d'aquests racons. Sense oblidar les informacions dels nostres amics: Pep Torrens, Comellar de sa Cova de s'Aigo i s'Embocador. Joan Riera, Comellar de sa Cova de s'Aigo, s'Embocador, pas de s'Arboç (Blog: Aires de la Serra Mallorquina. Josep Ferrer, Volta al puig d'Aimeric (Blog: Viaranys).


Selva/Sóller, febrer 2020

diumenge, 30 de desembre del 2018

COMUNA DE BUNYOLA pels passos de Son Creus, d'en Content i balma des Moros


COMUNA DE BUNYOLA
pels passos de Son Creus, d’en Content i balma des Moros
(30.11.2018)
La Comuna és un terreny comunal, de 789 Ha, situat al terme de Bunyola, que pertany a tots els veïnats del municipi. És un lloc ideal pels senderistes, per la gran quantitat de possibles recorreguts, gràcies a multitud de camins, tiranys... i passos per accedir-hi.
TEMPS TOTAL: 6 hores
RECORREGUT: 13,100 km
DIFICULTAT MITJANA 
Després d'uns dies de molt bon temps, sembla que avui no tindrem aquesta sort.
Son les 8,20 h. en deixar el cotxe a la vorera de la carretera que mena de Bunyola a Orient, aproximadament al punt 3,200. La carretera marca dues corbes molt tancades. És el lloc per on envestim la caminada d'avui. Es tracta d'arribar al pas de Son Creus.
Començam a pujar per marjades absolutament abandonades.
La garriga i els esbaldrecs son una constant. Mentre anam pujant ens adonam que la dificultat major no serà el coster que hem de pujar, si no que és l'espessa garriga que ens trava cada passa que donam. Les arboceres tenen les soques llargues, primes i ajagudes. A més que també hi ha càrritx i llentiscle a voler.
Son les 9,00 h. quan arribam a un punt on sembla que es va aturar una roca que s'amollà de més amunt. La destrossa escarrufa. Tot tipus de vegetació ha patit els estralls d'aquesta roca. Alzines i pins, de soques revingudes, han resultat segades o arrabassades de rel.
Trobam alguna fita, però el cert és que no calen. No hi ha possibilitat de pèrdua.
Es tracta d'anar pujant per atracar-nos a les penyes rogenques de la cara nord del Penyal de Son Creus. El pas està al costat sud d’aquest cim.
Son les 9,30 h. en atracar-nos a les penyes. Per pujar hem fet una ample corba per no tenir el coster tant empinat.
Ara ens trobam amb el començament de l'esllavissada.
La destrossa d'arbres i roques és feresta. No fa gaires dies que això va passar. Les fulles dels pins, alzines i arboceres encara son ben verdes.
El solc obert dins el bosc està ben definit. 
Fins i tot les roques del pas han resultat perjudicades.
Pensam que bona part han partit també par avall.
Així i tot encara és possible pujar per aquestes roques, per atracar-nos al pas pròpiament dit.
Son les 9,45 h. Superada l'esquena del roquissar, hem arribat a les escales que ens permeten pujar el següent escaló de les timbes.
Part del marge està esbaldregat però hi podem passar.
Arribam davant unes noves penyes que hem de superar. 
Suposam que el camí original salvava aquesta dificultat pel seu costat esquerra, pujant. Ara no hi podem anar, hi ha un gran pi, mort, ajagut allà on hauríem de passar. Ens enfilam per les roques, és una mica esposat, però no tant.
Un cop dalt de les timbes, resulta senzill localitzar el tirany que ens ha de menar fins al camí de carro que sabem passa molt a prop. Hem de travessar per la garriga. Està casi encatifada de bolets. Per onsevulla en veiem, de tota mena i color. No n'agafam cap. No els coneixem.
A les 10,00 arribam al camí i el seguim cap a nord.
La nostra idea inicial és arribar al cim del Penyal d'Honor, però pel camí ens cauen les primeres gotes i mudam la nostra següent fita.
Anam directament a les cases de Cas Garriguer. Pel camí ens hem de resguardar de la brusca, cada cop més generosa.
Afortunadament no passa d’aquí i arribam a les cases sense cap altre novetat. Son les 10,30 h.
És un bon lloc per fer un cafetet,
Després del descans, seguim el camí marcat per avui. El cel segueix ben tapat i fa fred, però no ha tornat a ploure. A les 11,00 h. partim pel camí que ens mena per la coma Gran, davallant.
La vegetació és exuberant, la verdor ho tapa tot. És un redol molt ombrívol i els arbres son molt alts. El camí de carro a redols esta molt perjudicat però ben aviat, en replanar-se una mica, està en bon estat. Anam vora un torrentó. El camí i el torrentó a estones es confonen i son una sola cosa.
A les 11,25 h. a un redol on el torrent no va encaixonat, és el punt on el creuam i ens enfilam cap a les penyes del costat oest.
A l’altre banda del torrent és bo de localitzar un senderó trepitjat, que s'enfila, decidit. Una mica més amunt trobam alguna fita.
Tanmateix el senderó és ben visible i ens mena, cap dret, al pas d’en Content.
Es tracta d'un punt on és senzill superar les roques que tenim al costat sud, mentre pujam. Damunt elles hi ha una paret seca.
Creuam aquesta paret i, ...
...després, pujam per les roques, per una mena d'escaleta natural, sense gaire perill.
Un cop dalt les penyes, tot d'una, trobam el sender, molt trepitjat ara, ...
...que ens mena cap al camí d'accés principal de la Comuna, que està just allà devora.
La nostra següent fita és arribar als penya-segats que pengen damunt Can Grau, molt a prop de Bunyola.
Per no seguir el camí, que ens ha de menar a fer una bona voltera, ens decidim a creuar pels estreps del puig de sa Figuera. No és una bona idea.
El bosc està extraordinàriament brut i avançar ens resulta molt complicat. Basta esmentar que per cobrir una distància de 400 metres hem estat 25 minuts embullats.
A les 12,30 arribam a un altre camí, que ens mena cap dret al camí des Grau.
Aquest camí, empedrat, ens mena a caminar pel cap d'amunt de les timbes, ens regala una de les poques estones de bones vistes, tot i que el dia es manté tapadot, lleig, fred.
Hem de davallar una estona per aquest camí, cap a Bunyola. Passam pel mirador de “sa Maquina Vella”. Sembla que aquí hi havia algun tipus d'enginy per davallar llenya o carbó.
Anam perdent altura, seguint aquest camí, a estones prou empinat.
Està empedrat, encara que a redols està molt malmenat.
A les 13,00 h. passam per un redol, restaurat, d'edificacions de carboners. Aljub, barraca i rotllo de sitja.
És per aquest redol que hem d'abandonar el camí, per anar costa a traves, fins arribar a la partió de finques, just davall la cresta de la serra que tenim al costat oest.
Hem caminat una mica massa amunt i hem sortit damunt la cresta. Al manco gaudim d'espectaculars vistes de Bunyola i el seu redol. Ara lluu el sol.
Molt poques passes més avall i arribam a la paret de partió. A l’altre costat hi ha un senderó, fitat i ben trepitjat. Bo de seguir a pesar de la garriga tan espessa que tapa aquestes marjades d'antic olivar.
Aquest senderó ens fa davallar una mica i, ben aviat, ens trobam amb un caminet ben marcat, gràcies a la filera de pedres que li donen sosteniment. És un caminet molt agradable, a pesar de la garriga que casi el tapa. Manté una costa suau i constant. Llàstima que el bosc ens tapa del tot les vistes. Segurament en el seu dia no seria així.

Hem caminat més de vint minuts per aquest caminet que, fins i tot, a un raconet, hi ha un mirador amb un banc on reposar. 
Son les 13,40. en arribar a la balma des Nanets (o també des Moros). Aquesta balma no és altre cosa que això. Probablement seria un punt on anar a fer “berenades”.
Hi ha un petit aljub i una mena de taula circular, de ciment, amb un seguit de rajoles amb dibuixos de nans. Tot prou malmès per la caiguda de pedres.
Un poc més enllà hi ha el pas de Grau.
No ens queda més que anar a trobar la carretera. Sabem que no hi ha camí.
Al manco el camí que ens ha menat fins aquí es perd poc passat una bassa amb aigua. Les marjades d'olivar estan tan cobertes de garriga que resulta impossible avançar.
Sabem que hem de davallar per arribar a un braç de camí que arranca de la carretera de Bunyola a Orient. És una davallada molt complicada, feixuga. El territori és molt empinat i el bosc espès. Provam de rodejar la coma i anar per les marjades però encara és més complicat.
Aquest darrer bocí de caminada no pensàvem que resultés tan desagradable. Per segon cop en el dia hem de suportar aquest “embarque”. És una estona molt desagradable però no tenim altre remei que cercar els llocs on el bosc és manco complicat per avançar.
Després de casi trenta minuts de davallar per aquest territori tan desagradable, sense tenir cap tipus de referència, ni de visió del paratge on ens trobam, arribam al camí que volíem. Poques passes després som a la carretera. Son les 14,10 h.
Per arribar a on tenim el cotxe caldrà caminar per la carretera, cap a Orient, aproximadament uns 1.500 metres. Estam cansats i aquest darrer boci ens acaba d'arreglar. La part positiva és que el dia ha millorat molt. S'han obert clarianes i podem gaudir dels paisatges amb colors més alegres.


Selva/Sóller, 30 desembre 2018