COMELLAR DE LA COVA DE
S’AIGO
Cova de s’Aigo i
s’Embocador
(10.01.2020)
Moltes vegades caminam un poc a
les fosques en quant a la toponímia dels llocs per on passam. Desconeixem el
nom de la major part dels elements que anam trobant al nostre pas i no podem
anomenar molts dels penyals, ni dels camins, ni de les fonts, ni de les
casetes, ni de les coves. Molt manco coneixem els noms dels forns de calç o
dels ranxos de carboner, tant nombrosos (toponimiamallorca.net).
TEMPS TOTAL: 5 hores i 20 minuts
RECORREGUT TOTAL: 13 km
DIFICULTAT MITJANA
Les previsions no poden esser pitjors, però no
perdem l'esperança i ens decidim a fer un dia “atípic” de caminada. No tenim
res decidit, però si un bon grapat d'idees i alternatives.
Totes amb el punt de
partida i arribada a Cas Garriguer, a la Comuna de Bunyola, on hi arribarem en
el cotxe, precisament per por de les pluges.
Així, idò, a les 8,20 h. començam la caminada.
Com que el cel és clar i sembla estar en calma, la primera fita d'avui serà
arribar a la Cova de s'Aigo. No la coneixem però tenim informacions d'altres
caminadors. Partim pel camí que davalla per la Coma Gran, però ben aviat el
deixarem, pel costat esquerra, on hi arranca un, casi esborrat, camí de carro,
que ens mena, pujant amb suaus ziga-zagues, a trobar el camí que ve, més
planer, des de Cas Garriguer.
Ens podríem haver estalviat aquesta volteta, però
la manca d'objectius clars per avui, ens permet trescar una mica més. I, de
passada, hem trepitjat aquest camí, casi esborrat del tot pel bosc.
Seguim pel camí principal, clar del tot i
planer, orientats a sud, però ben aviat el deixam. És que aquest camí fa la
volta al puig des Bous, pel seu costat sud. Noltros adreçam i escurçam camí,
travessant la garriga clara, pel costat nord del puig. Només cinc minuts
després, tornam arribar al mateix camí que seguíem. Hi caminarem uns deu
minuts, sempre cap a l'est.
A la vorera, al costat sud-oest hi arranca un
tirany, ben marcat i trepitjat.
Poques passes més endavant arribam a la cova de
s’Aigo.
Son les 9,00 h. El cel segueix clar i tranquil.
Posam en marxa el pla B. Davallar al comellar de la Cova de s’Aigo. Anant cap a
la cova hem passat pel començament d’aquest comellar. Per no tornar enrere, ens
decidim a seguir pel camí que hem vingut a la cova, orientat a sud. Pel mapa
sabem que ens menarà al comellar.
És un camí que ens mena pel bosc espès des
Serralet.
Es veu ben marcat i molt trepitjat per bicicletes.
És una davallada
molt agradable i relaxant, tot i que te els seus bocins una mica precipitats.
Només quinze minuts més tard arribam al comellar de la Cova de s’Aigo.
Ara, la ruta encara és més clara. Seguir el
sender que hi ha al bell mig de la coma. Es veu ben trepitjat, tot i que la
garriga i carritxeres casi el tapen del tot.
El territori és relativament
planer i l'entorn no fa altre cosa que guanyar en tranquil·litat.
Resulta
realment encisador.
Catifes de molsa que tapen roques i troncs d'arbres
caiguts. Multitud de restes d'obres dels carboners i calciners. De forns de pa,
barraques, sitges, forns de calç, basses per arreplegar l'aigua, pujadors i
caminets que s'enfilen a les penyes, n'hi ha ben abastament.
A més, aquest
comellar és curiós. És relativament estret i fondo, a molts de llocs, les
parets son casi verticals, corcades de balmes de tota mida. Es succeeixen
redols planers i relativament amples, a on es concentrava l'activitat, amb
altres de més estrets i empinats.
Per descomptat que, avui en dia, el bosc és
espès i fora del tirany resulta molt complicat avançar. Hem vist algunes
arboceres d'una altura mai vista per a noltros.
Casi al principi passam pel costat d'un forn de
calç, dit des Niu, a l’esquerra, per la barraca que hi ha dins un coval.
Els
descens és suau per arribar al segon forn de calç, de sa Balma des Badalls i
tot seguit la balma que li dona nom, amb l'entrada coberta per una petita paret
de pedra. Seguim baixant pel centre del comellar, mentre ens sorprenem per la
quantitat de construccions que anam trobant, ...
...la següent és el Bassol d’en
Gomila, una bassa a la dreta aferrada al roquissar, ...
...a continuació un altre forn
de calç, dit de sa Coveta des Garrover, situat a l’esquerra del camí, ...
...enlairada
i no massa allunyada, la petita balma que li dona nom, amb l'entrada tapada per
una paret.
Més endavant hi ha la bassa bastida del Cocó de
sa Penya des Llamp, situada al costat dret.
A continuació el comellar
s'eixampla un poc i el camí és més evident i ben aviat arribam a nou forn de
calç, el de sa cova des Quer (el quart) ...
...i a la dreta, al costat d'una barraca
de carboner, la cova des Quer, amb la boca davall una gran roca.
Encara en
trobam un altre de forn de calç, el cinquè, dit de sa balma de ses Columnes.
D'aquesta manera tan agradable, arribam al punt
més baix, on hi ha una paret amb tanca de reixeta de fil ferro i fil de pues.
Ja ho sabíem. És clar que no volen que passem. És la partió entre Son Oliver i
es Cabàs. Aquest punt és conegut com a s'Embocador.
Son les 10,45 h i ens
decidim a descansar una estona. Un altre detall atípic en noltros. Som al punt
més baix de la caminada d'avui. És un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,15 h. tornam enrere. Ara ens toca
pujar. Però no resulta gens avorrit.
Tenim una altre perspectiva de l'entorn i
la pujada no resulta gaire feixuga.
Anam a trobar el punt on hem vist que hi
arranca un camí que ens traurà del comellar. Està aproximadament en el primer
terç del recorregut. Hi arribam a les 11,45 h.
Aquí hi ha un gran pi caigut, just a la vora
del camí.
No ho sembla, però hi ha un camí de carro.
El podem seguir gràcies a
les pedres del marge de sosteniment, perquè de carritxeres i arbres caiguts
n'hi ha ben abastament.
El camí s'enfila pel costat sud del comellar de s’Aigo.
Ens mena a successives sitges i algun forn de calç, encara que, possiblement
n'hi haurà més que no hem vist per mor del bosc, espès i descuidat.
A les 12,35 h. arribam a la cresta del costat
sud del puig de n’Eimeric.
Mentre anàvem pujant, el cel s’ha tapat del tot.
Ara
te un aspecte preocupant, per això és que hem pujat sense badar gaire. Ara que
som dalt de la cresta, el que veiem ens avisa clarament que les pluges estan a
punt d'arribar-nos.
Hem de davallar d'aquesta cresta, pel costat sud
de n’Eimeric. Ben aviat ens trobam amb el sender que davalla del cim del puig i
només deu minuts després de deixar la cresta, arribam al camí.
Llarg i planer, aquest camí ens mena a voltar
el puig de n'Eimeric, pel costat oest.
Ens agafa la pluja, no massa espessa. Passam pel començament de la coma d’en
Buscante, pel Planietjar, on hi ha el cisternó i, més endavant, arribam al puig
des Bous, que ara el voltarem pel seu costat oest. A les 13,30 h. arribam al
punt on, aquest matí, hem adreçat per dins la garriga.
Els darrers tres-cents metres la pluja es fa
més insistent, més generosa. Arribam banyats al cotxe.
No esperàvem poder fer una volta tant llarga i
agradable com la que hem fet finalment.
Referències: Gràcies a l'obra d'en Gabriel Ordinas Els Forns de calç a Santa Maria del Camí, es pot posar nom a molts d'aquests racons. Sense oblidar les informacions dels nostres amics: Pep Torrens, Comellar de sa Cova de s'Aigo i s'Embocador. Joan Riera, Comellar de sa Cova de s'Aigo, s'Embocador, pas de s'Arboç (Blog: Aires de la Serra Mallorquina. Josep Ferrer, Volta al puig d'Aimeric (Blog: Viaranys).
Selva/Sóller, febrer 2020
