pel pas d’en Marc i el coll des Moro
(908 m)
(03.01.2014)
El puig de sa Galera és una miranda
extraordinària dels voltants de Deia, a més, des del seu cim, podem copsar gran
part de la Serra.
Pujar-hi pel pas d’en Marc li dona un afegitó de dificultat,
que fa més emocionant la consecució d’arribar al cim.
DURACIÓ
TOTAL: 6 hores
RECORREGUT:
9,500 m.
DIFÍCIL
Les
previsions del temps eren bones, pel que vàrem decidir-nos a pujar a aquest
puig pel pas d’en Marc. Una pujada no aconsellable amb mal temps. Ha brillat el
sol, però el vent ha estat el protagonista. N'Andreu
no ens ha acompanyat.
Sortim
de l’aparcament que hi ha a l’entrada de Deia, segons arribam des de
Valldemossa. Creuam el poble en direcció Sóller, avançant per la carretera, fins
arribar al carrer de Son Canals, o de la Residència, i que seguim en pujada entre l’hotel
i les cases, ......fins que poc abans d’arribar a una petita plaça, ens enfilam per
una estreta escaleta de pedra, senyalitzada amb taques de pintura, que ens du
altre cop al carrer que seguíem, poc després d’una barrera que tanca l’accés de
vehicles no autoritzats.
Un
grapat de corbes més amunt, i a 10 minuts més o manco de l’escaleta, deixam de
banda aquest camí, per seguir per un caminoi empedrat i escalonat, que surt cap
a l’est, a la nostra esquerra. Hem entrat dins una zona de pinar, jove i
esponerós, deixant la darrera casa, per poc després travessar un portell, pel
qual accedim a una zona més cuidada d’olivar, amb el camí perfectament
empedrat. El camí ascendeix suaument, creua un segon portell, i torna entrar
dins el bosc, ...a on es converteix en un caminoi ben definit, fins arribar a la
font de sa Senyora.
Primer
trobam un aljub, avui un poc esfondrat, situat just al costat del camí, i un
poc més endavant al costat d’un tram
escalonat, s’hi troba una aixeta amb una petita pica. A la marjada del damunt,
podem veure la mina de la font, tancada amb una porta de ferro.
Des de
la font seguim el caminoi cap a l’esquerra, si fa no fa direcció nord, i en forta
pujada per enmig del bosc, travessant un reixat, per poc després arribar a un
altre portell, que dona entrada a un altre zona d’olivar, ses Rotes. Just en
front podem veure un porxo, des del qual es poden gaudir unes bones vistes de
la cala de Deia. I més amunt, cap al sud, en podem veure un altre (amb la Galera, al fons), cap al qual
ens dirigim, i el deixam a la nostra esquerra per seguir avançant, ......ara en
tendència nord-est, altre cop per un camí que puja entre marjades, empedrat i
escalonat.
Altre
cop es converteix en un caminoi de terra, que avança aferrat a un tancat de
reixeta, a on suavitza un poc la pendent, ......i arribam a un altre portell, que
dona accés a l’alzinar. Aquí,
direcció nord, surt un camí cap a sa Bassa i el corral d’en Marc. De front,
direcció est, podem veure un rost comellar que s’enfila decididament cap els penya-segats
de sa Galera. Just davant noltros hi ha una fita de pedres i, a una pedra
punxeguda, la petita fletxa del nostre amic Pep Torrens, que indiquen la pujada
i, que és el que noltros decidim seguir.
Al
principi d’aquest comellar, no gaire visible, tapat per la fullaraca, arranca
un tirany que fent ziga-zagues ens va endinsant per dins el frondós alzinar,
som al mon del carboners. Al principi es va arrambant a les penyes
vermellenques de l’esquerra, mentre guanyam alçada ràpidament i de forma casi
violenta, ja que el desnivell és molt acusat. Tot el temps podem veure sitges,
barraques... travessam un primer desviament cap a l’esquerra, que deixam de
banda, just devora una balma tancada de paret seca, i un vell carro just al
costat. Continuant la pujada, pel centre del comellar, podem veure com el
tirany, a moments sembla un camí molt malmenat, fins arribar a una petita zona
planera amb sitja, barraques i forn de pa, ......i just després arribam a un antic i
conservat camí pel qual seguim cap a la dreta, direcció sud, en suau pujada,
sortint del comellar.
Aquest
camí, procedent de sa Bassa, després d’una corba, desemboca a un altre camí, i
altre cop seguim cap a la dreta, sud, per al poc després, a la següent corba,
hi ha una fita, abandonar el camí, ......i seguir tot dret, sud com fins ara, cap a
un marge esbaldregat que es veu al fons.
A l’altre
costat del marge, ben fitat, podem seguir el tirany, ben clar i evident, que va
pujant per dins un alzinar amb una forta pendent, ......i que ens acostarà als peus
dels penya-segats de sa Galera i al inici del pas d’en Marc.
El pas d’en
Marc supera amb una escala de ferro, un primer esperó rocós que ens situa a una
espècie de circ penjat damunt el precipici. A continuació seguim, ara ajudats
per un cable perfectament ancorat a la roca,...
...en un lleuger descens i cap a l’esquerra
fins arribar al centre del circ, ...
...des d’on ja podem veure la cornisa, just al
front i cap a l’oest, ......que ens permetrà sortir d’aquest circ.
En aquest darrer
tram, una corda ens permet pujar per aquesta cornisa,...
...molt vertical, amb males
preses a la roca, ......i amb un "pati" esfereïdor als nostres peus. Hi ha
una petita alzina, més o manco a la meitat, per després arribar a la part
pitjor, ...
...un curt tram de roca llisa, penjada damunt el precipici i amb un voladís
a l’esquerra que ens dificulta la incorporació, ajudats per un vell ancoratge
de ferro. Uns 15/20 minuts per fer el pas (2 components).
Superat
el pas ens hem situat damunt una miranda de tot el municipi de Deia. Se’ns ha
afegit un desagradable company al grup, el vent. Ens ha acompanyat gairebé des
del principi, des de Deia, a primera hora era més bé oratge, però a mesura que
ha anat avançant el mati s’ha enfortit força.
Des d’aquesta
miranda damunt Deia, avançam direcció est, per anar girant a poc a poc cap a
nord, vorejant el penyalar del cim. Es tracta d’avançar per un territori molt
costerut, orientat a sud, molt pedregós i ple de carritxeres. Ens dirigim cap a
un petit grup d’alzines que vorejam per l’esquerra, i a continuació cap a un
primer llom rocallós. El caminar no és una tasca fàcil, es tracta d’un
territori farcit de pedreny petit i llenegadís, que afegit al desnivell
dificulten molt la passa. El vent ha augmentat, i la siuladissa també.
Des d’aquest
llom podem veure un petit i empinat comellar, dirigit a nord, que ens sembla
accessible i cap al qual ens dirigim. És un tram difícil, molt empinat, ple de
carritxeres i argelagues entre el pedreny. Al final del mateix hem de posar les
mans ......per poder accedir a la "plana" del cim del puig de sa Galera. Ja
podem veure el punt geodèsic que marca el punt més alt (908 m). Han estat uns 30 minuts de pujada dura des del
fi del pas.
Des d’aquí
dalt les panoràmiques de Deia i gran part de la Serra son espectaculars.
Puig des Moro, en primer lloc, i el Port de Sóller, al fons.
Port de Sóller
Deia i sa Foradada
Sa Foradada
Tota aquesta "plana" esta farcida de carritxeres que el vent tomba i
fa moure de valent, ara amb una siuladissa molt important. Hem de cercar un poc
de redós per descansar una estona i fer el cafetet. El vent és insuportable, ja
que tenim dificultat per mantenir la verticalitat, amb una sensació alta de
fred.
Decidim
canviar la segona part del recorregut previst per avui i baixar pel coll del
puig des Moro, cap a on ens dirigim, direcció nord, amb el Port de Sóller al
fons. És una baixada fitada, sense arbres al principi, per a mida que ens anam
acostant al coll, entrar a territori dominat per l’alzinar, i poc després
arribar a la paret seca amb un portell molt esbaldregat. A l’altre
costat i cap a la dreta, seguim nord, segueix un tirany, no massa definit i que
seguim. El tirany es converteix en un camí de bístia, el Caragolet, que va
baixant aprofitant els relleus del terreny de forma molt enginyosa, i canviant
de direcció . A una zona en que es troba molt deteriorat, poc més avall, hi
trobam una paret molt esbaldregada, ......i a continuació un petit forat a la roca i
una petita pica, ......amb aigua.
A
continuació al camí torna girar i va una estona penjat damunt un alt marge de
sosteniment ......i poc després desemboca a una zona més planera, més fitada, i
prenem direcció oest, per un camí de carro que ens du al Corral d’en Marc, per
enmig d’un alzinar amb les roques plenes de molsa, ......paret que travessam per un
botador. Uns 20 minuts des del coll des Moro.
Des del
corral d’en Marc, seguim la pista en direcció sud-oest, ben fresada, deixant la Serra a la nostra dreta, i
també deixant de banda un primer camí cap a l’esquerra, sempre en lleugera
pujada fins arribar a sa Bassa, avui la construcció esta molt malmenada. És una
zona que altre temps hi devia haver una gran activitat. Hi podem veure sitges,
barraques, un forn de calç en perfecte estat de conservació.
Des de
sa Bassa no ens queda més que seguir en la mateixa direcció, sud-oest, sempre
per camí, i al cap de poc temps arribar al empinat comellar pel qual hem pujat
fa unes hores.
La
tornada, en pendent per avall, direcció oest, serà molt més ràpida, entre les
sitges i restes del caminoi, ben aviat arribam al portell de sortida de l’alzinar,
seguint per dins el bosc de pins i arribar a la zona de marjades d’olivar,
tornar a travessar la zona boscosa ......i arribar a la font de sa Senyora.
A
partir de la font seguim el camí, a trams empedrat, ben evident i fàcil de
seguir, fins arribar a les primeres cases de Deia.
Ha
estat una bona sortida, no massa llarga, però intensa i exigent, llàstima del
dia ventós, que no ens ha acompanyat. L’absència de n’Andreu tampoc ens ha
ajudat.
Selva/Sóller, setembre 2020
..i amb un "pati" esfereïdor als nostres peus.
