pels
passos de sa Granja i de sa Nineta
(26-04-2019)
A cavall entre Esporles i
Puigpunyent s'hi troba la mola de na Ferrana, més coneguda actualment com a
Fita del Ram, amb la vall de Superna i el bosc de Son Vic al seu vessant nord.
La Granja, Son Noguera de Superna i Son Vic de Superna son finques d'aquesta
vall, també a cavall entre Esporles i Puigpunyent, per on hem fet el recorregut
d'avui.
TEMPS
TOTAL: 4 hores 30 minuts
TOTAL
RECORREGUT: 9,300 km
DIFICULTAT
MITJANA
(..els nostres tracks no son una guia...simplement mostren el recorregut fet..)
Hem programat aquesta caminada amb la intenció
de refrescar la memòria en el laberint de camins que solquen els boscos que
envolten la mola de la Fita del Ram, na Ferrana.
Son les 8,00 h. en deixar el cotxe a la vorera
de la carretera d'Esporles a Puigpunyent, aproximadament al km 8,600. Aquí hi
arranca una pista forestal, en el costat sud de la carretera. Amb una curta
pujada ens trobam amb la barrera, però hi ha un botador al seu costat.
A
l’altre part de la barrera, seguim pujant per aquesta pista, entre oliveres
cuidades i territori conreat.
Seguim els diferents braços que anam trobant,
orientant-nos a l'oest, mentre anam pujant suaument.
A les 8,30 h. abandonam,
definitivament, les pistes i pujam per les marjades d’olivar, que ara ja es veu
manco cuidat. La pujada no és gaire feixuga i seguir el tirany no presenta cap
dificultat. Es veu trepitjat i trobam qualque fita.
Mentre pujam per les marjades ens orientam cap
a sud per atracar-nos al pas. Seguim el tirany i ens reorientam a l'oest, de
cara a les penyes que es comencen a veure entre les alzines.
El tirany ens
mena, cap dret, al pas de sa Granja. Cal aclarir que als mapes el nom d’aquest
pas, també figura per on hi puja el camí de carro.
Superar el pas no té cap
dificultat. Una paret seca amb uns graons de pedra ens deixa damunt una cresta.
Tot seguit hi ha diferents alternatives
per superar la petita grimpada que ens permet arribar al bosc de la part
superior de la mola.
Son les 8,45 h. en deixar el pas enrere. Som al
fons d'una petita coma, on hi trobam les primeres senyes dels carboners. Ben
aviat ens topam amb un antic camí de carro, que acaba menant-nos al camí
principal, que puja cap a dalt de la mola.
Aquest camí ens mena a prop de
l'esplanada de l’Ermita, però per arribar-hi l'haurem d'abandonar.
A les 9,15
h. passam per l'Ermita, ...
...gaudim de les vistes gràcies a un dia clar però una
mica ventós i més fred del que hom esperava.
No ens hi enredam gaire aquí.
Seguint els camins que ens tornen a menar dins
el bosc, ben aviat passam per les Ermites Velles. Recordam que el primer cop
que passàrem per aquí estaven esfondrades. Avui estan reconstruïdes i en bon
estat.
Seguint el mateix camí, sempre en suau pujada, a les 9,40 h. passam vora
l’avenc Podrit. Un gran esfondrament del terreny, accessible per davallar-hi.
Anam caminant cap a sud-oest i, en topar-nos
amb una paret seca i el camí que puja de Son Poquet, al costat est d’aquesta gran mola, giram cap a l'oest, seguint-lo, fins arribar al aljub cobert, la
Bassa de Son Vic, en bon estat i amb aigua a dins.
Amb aquest canvi
d'orientació, hem renunciat a pujar al cim de sa Fita del Ram, no és el nostre
objectiu avui.
Passat l'aljub, ens atracam als límits dels
penya-segats per cercar un bon lloc per descansar i gaudir del paisatge perquè,
avui, de paisatges i bones vistes en tenim ben poques. El bosc ens ho tapa tot.
Hem de fer un us constant dels mapes a cada cruïlla de camins perquè no tenim
cap referència visual de l'entorn.
El lloc triat per berenar sí que ens permet
gaudir de vistes de la mola de Planícia, de bona part de la vall de Superna i
casi tot el bosc de Son Vic. El sol ens dona però l'oratge gelat ens manté amb
la roba d'abric.
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 10,35 h. seguim el camí. Ara anam a
trobar el pas de Son Noguera, també anomenat “de sa Nineta”.
Ben aviat deixam de banda el caminoi del pas de na Boscana.
Seguim caminant
per vells camins de carro. Alguns casi esborrats pel bosc, alzines i arboceres
hi creixen per tot arreu.
Ben aviat arribam al camí principal que puja de Son
Noguera, després de creuar la paret de terme, i entrar a Puigpunyent, deixant enrere el d'Esporles.
No hem de fer més que seguir-lo, davallant, per arribar al pas en pocs
minuts.
Aquest és un pas per a camí de carro, construït
aferrat a les penyes que cauen a plom.
Vistes de la vall des del pas. amb la serra des Puntals i el Galatzó (tapat pels niguls), al fons.
La feinada feta per aconseguir fer
aquest camí ens resulta inimaginable.
Per descomptat que transitar-hi ens
provoca profunda admiració.
Els marges aguanten bé el pas del temps, no així el
pis del camí, ...
...que es veu malmenat pels aiguats i la caiguda constant de pedres
i roques.
Davallant de manera no gaire precipitada,
arribam a una zona de conreu a les 11,20 h. però no hi entram.
Seguim davallant
per un altre camí, ...
...que ens mena a un antic forn de calç, reconvertit en estable
pels animals i, temps enrere, en lloc d'estada de caçadors.
Una nova cruïlla de camins i partim cap a
l'oest. Volem arribar a les runes de la teulera des Tomassos. Hi arribam només
cinc minuts després de deixar el forn de calç.
El redol és fora del bosc. Les
runes de l'antiga teulera ens impressionen. Podem imaginar una fabrica de
mesures considerables, construïda ben amunt, dins el coster del bosc, ...
...vora una font,
avui seca, que també l'anomenen des Tomassos.
Anam davallant, intentant seguir algun tirany.
Entram dins una zona de bosc d'alzines però, cosa curiosa, esta marjat. Marjades
no gaire altes i molt amples. Així mateix podem destriar alguna vella soca d'olivera,
morta o a les darreres. Suposam que, antigament, deuria ser un olivar que, al
final, ha acabat engolit pel bosc d'alzines.
Trobam zones amb totes les construccions dels
carboners, en perfecte estat, marjades que han rebut l'impacte de grans blocs
però els marges es varen reconstruir, o va ser a l'inrevés?. Primer varen caure
els blocs de pedra i després es feren els marges?.
Hem arribat a un planiol, damunt un esperó. Al
costat oest hi ha la coma per on davalla el torrentó des Tomassos. Ens decidim
a davallar pel costat est d’aquest esperó. Un encert. Tot d'una entram en un
nou redol de carboners.
Mes barraques, sitges, forn de pa i, més avall, el camí
que seguim ens mena dins el llit del torrent, just després d'un enorme salt. Un
altre redol idíl·lic. Algunes barraques de carboners estan totalment cobertes de
molsa. El sol, que s'
escola entre les altes alzines, dona una lluminositat
especial a aquest entorn.
Seguim davallant una mica més i ens topam amb
una nova sorpresa.
Aquí hi comencen les parets de pedra en sec que mantenen
encaixonat aquest torrentó.
Una obra enorme i molt ben feta, que aguanta les
envestides de la natura i el pas del temps.
Noltros davallam pel seu costat
esquerra, gaudint d'aquella feina ben feta.
Fins i tot, en alguns bocins, es
veu el llit del torrent empedrat. I en algun punt, aprofitant una gran llosa,
han fet un pontarró.
Tot plegat ha estat un acabament de caminada
sensacional. El sol ens dona amb més força, hem sortit del bosc i no ens arriba
el vent i podem gaudir d'una mica de caloreta. Son les 12,20 h. el torrent s’ha
tornat intransitable per la garriga que l'ha envaït. Som a la vora de la carretera però no hi podem
arribar. Hi ha una tanca amb fil ferro. Sabem que hem de caminar en direcció a
Esporles per trobar la sortida.
Sortim de la propietat per una paret lateral i
entram en un territori molt més salvatge. També és la partió de terme, hem
tornat entrar a Esporles.
La garriga és espessa però ens permet caminar-hi.
Seguim una mena de tirany que, amb poques passes, ens mena a la vorera de la
carretera, sense altre entrebanc que botar un marget de poc manco d'un metre. Així
i tot, un poc més endavant hi ha un portell sense barrera..
Son a la carretera, davant el portell de Son
Vic de Superna. Haurem de caminar uns quatre-cents metres per arribar al cotxe.
Tot plegat ha resultat una caminada
sensacional.
Selva/Sóller, juliol 2019
