PUIG DE N'ESCUDER - Mirador de Caimari

PUIG DE N’ESCUDER 

MIRADOR DE CAIMARI

(574 m)

(Comuna de Caimari)

(15.03.2024)

Situat als estreps de la Serra, just a la sortida de Caimari, sembla desafiar a tot el que passa pel seus costats. Alts i verticals penya-segats i poques vies d’accés, fan d’aquest puig un lloc poc visitat. És una muntanya plena de llegendes. Si han fet troballes de l’època almohade, que confirmarien un assentament islàmic.

TEMPS TOTAL: 4 hores 45 minuts

RECORREGUT: 7,290 km

DIFÍCIL

Un dia més o manco clar després d’un grapat de dies força complicats, son les condicions que ens acompanyaran a la sortida d’avui, pujar al puig de n’Escuder. Torre de vigilància natural i avant-guarda de la serralada.

Sabem que és intensa però curta. De camí cap a Caimari ens enredam contemplant la nostra fita d’avui. 

Son les 8,00 h. en deixar el cotxe, a la sortida de Caimari a Lluc, i començar la caminada.

Després d’una curta tirada per la carretera, anam pel camí dels Horts, just abans arribar al pont del torrentó, en que el camí gira cap a l’esquerra.

Just en front hi ha un botador, amb un indicador, que ens permet entrar dins l’olivar.

A l’altre costat seguim el tirany, senyalitzat, que va vorejant el torrent, fins arribar a la part final d’aquesta propietat, en que podem creuar el torrentó de sa Coveta Negra, per un pas habilitat. 

Saber a on ens hem d’adreçar és ben senzill. Abans de salvar el botador hem localitzat la paret de pedra que serveix de sosteniment a l’anomenat “pas des Caçadors”. També serveix de referència la ubicació de tres pins, més grans que la resta que els envolta. Aquest pas està situat just davall d’ells i aproximadament en el centre.

Després del torrent pujam per les marjades molt a prop del penyalar, seguint les estaques indicadores, ...

...fins arribar al inici del pas des Caçadors o de n’Escuder.

Son les 8,16 h. en iniciar la pujada pel que en el seu temps seria una escala, però que avui està prou malmenada.

A la zona entre-mitja es troba esbaldregat i en el seu tram superior, el més exposat, no és altre cosa que un estret passet de només una filada de pedres, però sembla prou resistent. També hi ha restes d’una vella corda, que no ofereix gens de seguretat.

Superat aquest pas, haurem de seguir pujant per una canal prou empinada, però ara ja sense sensació de perill.

Algunes instruccions recomanen anar a cercar els peus del pi que ens queda a l’oest i, des d’ell, envestir una nova pujada, en direcció est. La veritat és que noltros ho ferem així, però ens va quedar la sensació que es pot pujar per onsevulla. S’han de cercar les vies que resultin més accessibles o manco feixugues.

A tot això, les vistes cap a Caimari i el pla que envolta Inca s’han eixamplat tant que abastam a veure les muntanyes de Cura encara que el dia no és massa clar.

Anam a cercar sa cresta  que ens ha de menar al cim. Vorejam els penya-segats que pengen a nord-est, ...

...els que ens dona ocasió de noves vistes dels cims pròxims.

La garriga no és gaire esponerosa. Hi ha poca terra. Ens sorprèn, però, la grandària d’alguns pins, quines soques son tres o quatre vegades més gruixades que noltros.

En els redols on no hi ha terra, la roca és molt gratallosa. Resulta molt senzill caminar-hi. Tenen bones aferrades i no hi ha gaire perill d’una llenegada. Així mateix localitzem algun retall del que sembla un vell camí. No deixa de ser curiós trobar algunes filades de pedra compostes, en un entorn on hi dominen les grans roques. Segons avançam ens convencem més que son restes d’un camí. Cerca encletxes per encaixonar-hi algun graó o fa ziga-zagues per evitar alguna roca gran. Ens acosta als penya-segats per, amb un gir decidit, canviar la direcció i guanyar una mica més d’altura. Son bocins molt curts, dispersos i mals de seguir. També poden ser imaginacions nostres.

Pujam sense gaires presses, gaudint de les vistes que cada cop son més amples.

Caimari 

Selva, i al fons Inca

Després d'una petita plana, ...

...a les 10,00 h. arribam al cim.

Aquí dalt hi fa bon estar avui, la temperatura és ideal i la visió dels cims que ens envolten s’ho val.

Tomir, Maçanella, n’Alí, ses Bassetes, fins i tot Alfàbia. Molt més a prop nostre, els puig dels Albellons i el puig Nespler, ens mostren rutes ja fetes.

És un bon lloc per descansar i fer un cafetet. Des del cim no tenim bones vistes del Pla de Mallorca. És que no hi ha un únic cim. Son un petit seguit d’espadats, esmolats com a dents, i entre ells un planiol, amb generosa vegetació.

És des d’aquest planiol que, a les 10,35 h., anam a cercar el pas de baixada. Localitzar-ho és senzill. El tirany que hi mena està prou marcat pel pas d’altres persones. Acaba a una encletxa entre dues roques que ens aboca al cap damunt d’una ampla canal.

També està ben marcat el senderó a seguir. Hem de travessar aquesta canal i davallar uns deu metres, per arribar a una encletxa, ...

...a l’altre costat, que ens deixarà passar a una nova canal.

Aquesta segona canal és molt més empinada i te manco llocs per aferrar-s’hi. La travessam amb precaució i arribam a l’altre costat on, ...

...després de superar una curta pujadeta, arribam a un territori molt més obert i tranquil·litzador. De tota manera, no hem desaprofitat l’ocasió de gaudir d’amples vistes de la zona des Horts, puig de sa Creu, sa Mola, puig de sa Fita, etc.

Ara caminam molt més relaxats. Hem entrat dins el bosc, d’alzines i pins. La pendent no és gaire forta i el camí ens sembla molt més marcat. Hi trobam moltes fites, el que ens fa pensar si aquesta via també es fa servir per pujar al cim. Ens sembla molt més accessible.

Anam perdent altura i a les 11,05 h. arribam a una zona bastant més ample i planera. Passam entre dues roques que semblen xapades per l’acció del home i, tot seguit, arribam a un mur de pedra.

Devora ell, entre la fullaca del pi s’hi pot veure una filada de pedres, ben arrenglerades. S’hi han fet troballes de l’època almohade.

Un estudi arqueològic d’aquest indret detalla l’existència de les restes del camí d’accés (només una filada de pedres), del mur defensiu, del retall a les roques per facilitar el pas i una paret d’uns vint metres de llarg, un metre d’alçada i casi dos d’ample. Tot plegat sembla evidenciar que aquest cim tenia finalitats de vigia i control de l’accés a n’aquesta zona de la Serra de Tramuntana, important nucli resistent a la conquesta dels catalans.

Decididament, aquesta via d’accés al cim és la més ràpida i còmode.

A les 11,15 h. arribam al coll, conegut com a Pla des Puig de n’Escuder. A l’oest hi ha els Horts.

Noltros giram a est i davallam per una pista que ens mena, de manera suau i relaxada, entre olivars. Davallam seguint la pista. A sud hi tenim els cims de n’Escuder i a nord-oest la serra de Davant o de Baix.

A les 11,40 h. arribam a una barrera oberta, i seguim davallant.

Només cinc minuts més tard sortim al camí vell de Lluc.

Aquest camí ens fa voltar pel costat est de n’Escuder, el que ens facilita contemplar els penya-segats que l’envolten. Poc més endavant arribam a ses Rotes, conjunt de marjades que arribem als peus mateixos de n’Escuder, resultat de la necessitat d’aconseguir més terres de conreu per mor de la pressió del augment demogràfic del segle XIX. D’aquí neix la paraula “ROTA” de la rotura del territori per tal d’aconseguir el seu condicionament i productivitat.

Seguint aquest camí, i no massa més avall, passam pel “Còdol d’en Seda” o “Pedrolí des Gegant”. Sota un redol d’alzines ombrívoles i al costat del camí, destaca la gran roca, per la seva forma rodonenca.  

Segons una antiga tradició, els pelegrins, quan passaven per aquí, tiraven entre una i cinc pedretes en un forat que té (tenia, a la darrera turmenta es va esbaldregar) a la base i si l’endevinaven volia dir que tindrien bona sort...

També passam vora “Es Cavall Bernat” o “Sa Filosa de la Mare de Déu”. El nom alternatiu de sa Filosa de la Mare de Déu, s’associa a la llegenda que contava com la Mare de Déu filava per aquella zona i, quan sentia que s’acostaven els pelegrins corria a amagar-se a les coves del puig de n’Escuder. Una vegada va fugir tan ràpid que va deixar la filosa dreta on estava i, en tornar, enlloc de la filosa hi va trobar aquest penyal.

Son les 12,00 h. en deixar el camí vell, just després del Cavall Bernat, i per l’esquerra i pujar a la carretera a la Tercera Volta, i que seguim una estona, ...

...fins a la Quarta Volta, on trobam una barrera que salvam per un botador.

Només cal seguir el camí de ferradura sostingut per un petit marge que va guanyant altura.

Abans d’arribar al Mirador, el camí descriu uns revolts, escalonats, i acaba a diversos colls de tords.

Son les 12,14 h. en arribar al Mirador de Caimari, ...

...des d’on es poden gaudir de bones panoràmiques del Raiguer, el Pla i fins i tot les muntanyes de Llevant. Avui els dia està força enterbolit i les vistes no han estat massa bones.

Per baixar cal seguir el mateix caminoi, però atenció, als 5 minuts hi ha una desviació al costat oest, que baixa a traves del Coster, ...

...directament al carrer de sa Volta, i en un no res arribar a la carretera, a les 12,40 h., devora el km 7, a on hem iniciat el recorregut.

Ha estat un gran dia.

Selva/Sóller, abril 2024

PUIG DES ALBELLONS - PUIG NESPLER (Comuna de Caimari)

PUIG DES ALBELLONS - PUIG NESPLER

COMUNA DE CAIMARI

(30.04.2021) 

El comellar de Can Pipa, juntament amb el de Son Sastre, son l’única via d’accés natural del vessant sud del puig des Albellons. Encara que a n’aquesta zona, dins el terrenys comunals, l’elaboració dels senders és gairebé nul·la, limitant-se a un portell d’entrada (avui tapiat), l’espedregada del terreny i, de tant en tant, un petit marget (Sa Comuna de Caimari – Ajuntament de Selva).

Mapa toponímic de la zona (Ajuntament de Selva)
TEMPS TOTAL: 5 hores 30 minuts 

RECORREGUT: 8,900 km 

DIFICULTAT MITJANA 

Plànol amb el track

Les previsions per avui tornen a ser dolentes. Pot ploure en qualsevol moment o indret. Hem triat una volta que ens permetrà tornar al cotxe amb relativa facilitat, si es fa necessari.

De bon matí el temps sembla estable, tot i que està molt tapat i es passegen niguls molt negres. A les 8,10 h. hem deixat el cotxe aparcat a la plaça Major, a Caimari, i començam la caminada. Anam cap el camí del comellar de Can Pipa, que puja a la comuna de Caimari.

Amb clara orientació a nord, sortim de la plaça. Després de caminar pels carrers de Tavernes, Hortizó i Nord, no gaire llargs arribam al carrer des Castellet i al final del poble, a continuació segueix el camí del comellar de Can Pipa. De seguida comença una dura costa. El camí està formigonat i ens mena a passar entre olivars ben cuidats. Mentre avançam la costa es fa més empinada.

El formigó acaba a un tancat (rota de Can Pipa) amb una casa de construcció moderna. Te una gran barrera que avui roman oberta. Altres vegades que hem passat per aquest camí estava tancada. Vàrem pensar que no devia ser gaire legal tancar un camí d’accés “de tota la vida” a la comuna de Caimari. Aquest camí figura amb el número 68 (Camí del comellar de Can Pipa) al Catàleg de Camins del Ajuntament de Selva. Seguim pujant, passant vora la casa. Ara el camí és casi un torrent. Està molt malmenat i l’antic empedrat ha desaparegut del tot.

Passam vora un gran forn de calç i, poques passes més amunt, ens trobam amb una nova tanca de reixeta i una barrera tancada amb pany. Seguim pensant que no és legal aquest tancament. Tanmateix tot està mig esbotzat per les correnties d’aigua que han arrossegat fullaraca i pedreny que s’ha acumulat a la reixeta.

Ara el camí encara està més malmenat i casi esborrat del tot per les esllavissades de pedreny. Anam caminant pel llit del torrentó.

Son les 8,45 h. Arribam a una paret que sembla un portell però, en haver-la superada, ens adonam que es va construir per returar les revingudes d’aigua del torrent.

Som a l’estret de Can Pipa, el límit de la comuna de Caimari.

També hi ha la fita a una roca de “mont públic”. Sabem que al costat esquerra (orogràfic) dalt de les Penyetes de Can Pipa, hi ha la Plana de Son Sastre. Decidim seguir caminant pel llit del torrentó, amb l’idea de sortir-ne en trobar que el territori és més amable.

Ho fèim uns cent-cinquanta metres més endavant. Sortir del llit no és complicat. Es pot anar pujant per onsevulla i cercam els millors llocs per fer-ho.

A les 9,20 h. arribam a la Plana de Son Sastre i canviam la nostra orientació. Ara anam cap dret al cim del puig dels Albellons.

No calen fites ni entresenyes, tot i que en trobam de fites. Basta seguir pujant per la cresta d’aquesta ampla esquena.

Les vistes es van eixamplant, encara que no tant com ens agradaria. Les nuvolades i boires baixes ens limiten prou.

La pujada cap el cim no resulta especialment feixuga i el territori permet moltes alternatives per avançar. La major dificultat acaba essent la garriga que, a redols, resulta especialment espessa i complicada de travessar.

Arribam al cim a les 10,00 h.

Els arbres i els niguls no ens deixen gaudir de grans vistes.

Decidim seguir cap el cim del puig Nespler o des Barracar. El temps, per ara, no sembla que vagi a pitjor i hem decidit arriscar-nos una mica.

Davallam, orientats a nord, per un territori obert i casi cobert de carritxeres.

No son gaire espesses i el pedreny de macolins resulta una mica llenegadís. Davallam fàcilment.

Al fons, amb un poc de zoom, el puig Nespler, el nostre proper objectiu.

Ens acompanya, al costat est, la tanca de reixeta que limita la comuna de Caimari. Quinze minuts després hem de superar un esperó, sense major dificultat. Seguim avançant ben al costat de la paret seca que aguanta la reixeta.

Ara ja davallam cap el coll dels Albellons.

A l’altre costat hi ha un altre esperó, més complicat de superar. Un el supera a tall de la reixeta. Els altres dos davallen una mica, pel coster de l’est.

Ben aviat som a l’altre costat d’aquest esperó.

Haurem de superar una nova cresta, sense cap complicació,...

... per poder accedir, ...

...i creuar, ...

...el començament d’un comellar molt empinat i cobert de carritxeres ben espesses.

Per descomptat que no hi ha camí, ni fites.

Anam cap dret a aquestes penyes vermelloses que tenim al davant, que davallen directament del cim del puig.

Ben aviat intuïm que la sortida està al costat oest d’aquestes penyes, de manera que mantenim l’altura mentre voltam aquest comellar. Resulta prou complicat avançar entre la garriga espessa, però gens perillós.

Son les 10,45 h. en arribar al lloc que ens permetrà superar aquestes penyes.

Quatre grimpades gens complicades i sortim del comellar.

Ara tenim un territori molt empinat, que ens ha de menar directament al cim.

Podem pujar casi per onsevulla.

A les 11,00 h. som al cim.

Al cap d’amunt de les penyes vermelloses que ens barraven el pas només fa una estona.

Les vistes tenen una espectacularitat especial. Les nuvolades hi posen un caire un tant misteriós.

No plou i sembla que les possibilitats que ho faci son, cada cop, mes escasses. Puig des Albellons, cap a sud.

Un bon lloc per fer un cafetet.

Son les 11,40 h. en seguir el nostre camí. Hem pogut reposar una estona. Ha resultat ben agradable, com sempre. No corre oratge i sembla que el cel s’aclareix. La nostre propera fita es arribar a la font de Son Canta.

Hem de davallar del cim, casi bé pel mateix lloc per on hi hem pujat.

Orientats a l’oest, seguim la cresta.

A redols és una mica complicat caminar per aquestes penyes...

... i hem de davallar uns metres.

També hi ha prou garriga ...

...i pins, molts caiguts, que compliquen la caminada.

Sempre cap a l’oest, el territori acaba per obrir-se i començam a perdre altura.

Tenim més possibilitats per trobar els millors redols per avançar.  La pròpia orientació ens facilita gaudir de noves vistes, ara més amples perquè les nuvolades s’estan desfent i s’obrin grans clapes de cel blau.

Casi bé davant nostre hi tenim tot el seguit de cims d’aquesta serralada, que comença al torrent de Comafreda i acaba al torrent des Bosc de Massanella. El puig Caragoler des Guix, des Grau, de n’Alí, de sa Fita.

I encara podem a albirar es Frontó i el puig de Massanella, molt més enfora.

A les 12,30 h. arribam a un antic camí de carro, molt malmenat. Hi caminam uns minuts, fins arribar a una corba cap a nord. No és l’orientació que volem, així que hem de botar una reixeta malmenada, partió entre es Barracar i Son Canta, ...

...i seguir davallant entre antigues marjades d’olivar sense cuidar.

Quinze minuts després, arribam a la font de Son Canta (Atenció: En aquest tram, estam caminant per dins les finques privades des Barracar i de Son Canta, cal ser respectuosos i en tot cas demanar permís). 

Hem satisfet els nostres objectius, no ens queda més que emprendre el camí de tornada. Mentre, el dia ha millorat una cosa grossa. No queda casi cap nigul i el sol lluu poderós. Seguim la canonada que mena l’aigua de la font cap a les cases. Just passades, trobam un antic caminal que ens davalla entre les marjades i ens mena cap al GR 221.

Hi ha un portell tancat amb fils ferro i molles del que fou, en el seu dia, un matalàs. No ens costa gaire superar aquest obstacle i deixar-ho tal com estava.

Son les 13,00 h. Ara davallam seguint el camí empedrat de la Costa Llarga, GR 221.

Un camí ample i ben conservat, que ens mena a creuar la carretera de Lluc, al lloc anomenat sa Ferreria.

Anam caminant pel camí vell de Lluc, vorejant el torrent de la Coveta Negra, ...

...passant pel costat del Còdol d’en Seda, avui mig esbaldregat, ...

...i contemplant les penyes corcades de coves de n’Escuder.

Entram a Caimari per la barriada del Castellet. Bones vistes del poble i sol ben calent. Arribam a la placa a les 13,40 h.

De pluja, res de res. La volta, perfecte. 

Selva/Sóller, juny 2021