Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pas des caçadors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pas des caçadors. Mostrar tots els missatges

dimarts, 9 d’abril del 2024

PUIG DE N'ESCUDER - Mirador de Caimari

PUIG DE N’ESCUDER 
MIRADOR DE CAIMARI
(574 m)
(Comuna de Caimari)
(15.03.2024)
Situat als estreps de la Serra, just a la sortida de Caimari, sembla desafiar a tot el que passa pel seus costats. Alts i verticals penya-segats i poques vies d’accés, fan d’aquest puig un lloc poc visitat. És una muntanya plena de llegendes. Si han fet troballes de l’època almohade, que confirmarien un assentament islàmic.
TEMPS TOTAL: 4 hores 45 minuts
RECORREGUT: 7,290 km
DIFÍCIL
Un dia més o manco clar després d’un grapat de dies força complicats, son les condicions que ens acompanyaran a la sortida d’avui, pujar al puig de n’Escuder. Torre de vigilància natural i avant-guarda de la serralada.
Sabem que és intensa però curta. De camí cap a Caimari ens enredam contemplant la nostra fita d’avui. 
Son les 8,00 h. en deixar el cotxe, a la sortida de Caimari a Lluc, i començar la caminada.
Després d’una curta tirada per la carretera, anam pel camí dels Horts, just abans arribar al pont del torrentó, en que el camí gira cap a l’esquerra.
Just en front hi ha un botador, amb un indicador, que ens permet entrar dins l’olivar.
A l’altre costat seguim el tirany, senyalitzat, que va vorejant el torrent, fins arribar a la part final d’aquesta propietat, en que podem creuar el torrentó de sa Coveta Negra, per un pas habilitat. 
Saber a on ens hem d’adreçar és ben senzill. Abans de salvar el botador hem localitzat la paret de pedra que serveix de sosteniment a l’anomenat “pas des Caçadors”. També serveix de referència la ubicació de tres pins, més grans que la resta que els envolta. Aquest pas està situat just davall d’ells i aproximadament en el centre.
Després del torrent pujam per les marjades molt a prop del penyalar, seguint les estaques indicadores, ...
...fins arribar al inici del pas des Caçadors o de n’Escuder.
Son les 8,16 h. en iniciar la pujada pel que en el seu temps seria una escala, però que avui està prou malmenada.
A la zona entre-mitja es troba esbaldregat i en el seu tram superior, el més exposat, no és altre cosa que un estret passet de només una filada de pedres, però sembla prou resistent. També hi ha restes d’una vella corda, que no ofereix gens de seguretat.
Superat aquest pas, haurem de seguir pujant per una canal prou empinada, però ara ja sense sensació de perill.
Algunes instruccions recomanen anar a cercar els peus del pi que ens queda a l’oest i, des d’ell, envestir una nova pujada, en direcció est. La veritat és que noltros ho ferem així, però ens va quedar la sensació que es pot pujar per onsevulla. S’han de cercar les vies que resultin més accessibles o manco feixugues.
A tot això, les vistes cap a Caimari i el pla que envolta Inca s’han eixamplat tant que abastam a veure les muntanyes de Cura encara que el dia no és massa clar.
Anam a cercar sa cresta  que ens ha de menar al cim. Vorejam els penya-segats que pengen a nord-est, ...
...els que ens dona ocasió de noves vistes dels cims pròxims.
La garriga no és gaire esponerosa. Hi ha poca terra. Ens sorprèn, però, la grandària d’alguns pins, quines soques son tres o quatre vegades més gruixades que noltros.
En els redols on no hi ha terra, la roca és molt gratallosa. Resulta molt senzill caminar-hi. Tenen bones aferrades i no hi ha gaire perill d’una llenegada. Així mateix localitzem algun retall del que sembla un vell camí. No deixa de ser curiós trobar algunes filades de pedra compostes, en un entorn on hi dominen les grans roques. Segons avançam ens convencem més que son restes d’un camí. Cerca encletxes per encaixonar-hi algun graó o fa ziga-zagues per evitar alguna roca gran. Ens acosta als penya-segats per, amb un gir decidit, canviar la direcció i guanyar una mica més d’altura. Son bocins molt curts, dispersos i mals de seguir. També poden ser imaginacions nostres.
Pujam sense gaires presses, gaudint de les vistes que cada cop son més amples.
Caimari 
Selva, i al fons Inca
Després d'una petita plana, ...
...a les 10,00 h. arribam al cim.
Aquí dalt hi fa bon estar avui, la temperatura és ideal i la visió dels cims que ens envolten s’ho val.
Tomir, Maçanella, n’Alí, ses Bassetes, fins i tot Alfàbia. Molt més a prop nostre, els puig dels Albellons i el puig Nespler, ens mostren rutes ja fetes.
És un bon lloc per descansar i fer un cafetet. Des del cim no tenim bones vistes del Pla de Mallorca. És que no hi ha un únic cim. Son un petit seguit d’espadats, esmolats com a dents, i entre ells un planiol, amb generosa vegetació.
És des d’aquest planiol que, a les 10,35 h., anam a cercar el pas de baixada. Localitzar-ho és senzill. El tirany que hi mena està prou marcat pel pas d’altres persones. Acaba a una encletxa entre dues roques que ens aboca al cap damunt d’una ampla canal.
També està ben marcat el senderó a seguir. Hem de travessar aquesta canal i davallar uns deu metres, per arribar a una encletxa, ...
...a l’altre costat, que ens deixarà passar a una nova canal.
Aquesta segona canal és molt més empinada i te manco llocs per aferrar-s’hi. La travessam amb precaució i arribam a l’altre costat on, ...
...després de superar una curta pujadeta, arribam a un territori molt més obert i tranquil·litzador. De tota manera, no hem desaprofitat l’ocasió de gaudir d’amples vistes de la zona des Horts, puig de sa Creu, sa Mola, puig de sa Fita, etc.
Ara caminam molt més relaxats. Hem entrat dins el bosc, d’alzines i pins. La pendent no és gaire forta i el camí ens sembla molt més marcat. Hi trobam moltes fites, el que ens fa pensar si aquesta via també es fa servir per pujar al cim. Ens sembla molt més accessible.
Anam perdent altura i a les 11,05 h. arribam a una zona bastant més ample i planera. Passam entre dues roques que semblen xapades per l’acció del home i, tot seguit, arribam a un mur de pedra.
Devora ell, entre la fullaca del pi s’hi pot veure una filada de pedres, ben arrenglerades. S’hi han fet troballes de l’època almohade.
Un estudi arqueològic d’aquest indret detalla l’existència de les restes del camí d’accés (només una filada de pedres), del mur defensiu, del retall a les roques per facilitar el pas i una paret d’uns vint metres de llarg, un metre d’alçada i casi dos d’ample. Tot plegat sembla evidenciar que aquest cim tenia finalitats de vigia i control de l’accés a n’aquesta zona de la Serra de Tramuntana, important nucli resistent a la conquesta dels catalans.
Decididament, aquesta via d’accés al cim és la més ràpida i còmode.
A les 11,15 h. arribam al coll, conegut com a Pla des Puig de n’Escuder. A l’oest hi ha els Horts.
Noltros giram a est i davallam per una pista que ens mena, de manera suau i relaxada, entre olivars. Davallam seguint la pista. A sud hi tenim els cims de n’Escuder i a nord-oest la serra de Davant o de Baix.
A les 11,40 h. arribam a una barrera oberta, i seguim davallant.
Només cinc minuts més tard sortim al camí vell de Lluc.
Aquest camí ens fa voltar pel costat est de n’Escuder, el que ens facilita contemplar els penya-segats que l’envolten. Poc més endavant arribam a ses Rotes, conjunt de marjades que arribem als peus mateixos de n’Escuder, resultat de la necessitat d’aconseguir més terres de conreu per mor de la pressió del augment demogràfic del segle XIX. D’aquí neix la paraula “ROTA” de la rotura del territori per tal d’aconseguir el seu condicionament i productivitat.
Seguint aquest camí, i no massa més avall, passam pel “Còdol d’en Seda” o “Pedrolí des Gegant”. Sota un redol d’alzines ombrívoles i al costat del camí, destaca la gran roca, per la seva forma rodonenca.  
Segons una antiga tradició, els pelegrins, quan passaven per aquí, tiraven entre una i cinc pedretes en un forat que té (tenia, a la darrera turmenta es va esbaldregar) a la base i si l’endevinaven volia dir que tindrien bona sort...
També passam vora “Es Cavall Bernat” o “Sa Filosa de la Mare de Déu”. El nom alternatiu de sa Filosa de la Mare de Déu, s’associa a la llegenda que contava com la Mare de Déu filava per aquella zona i, quan sentia que s’acostaven els pelegrins corria a amagar-se a les coves del puig de n’Escuder. Una vegada va fugir tan ràpid que va deixar la filosa dreta on estava i, en tornar, enlloc de la filosa hi va trobar aquest penyal.
Son les 12,00 h. en deixar el camí vell, just després del Cavall Bernat, i per l’esquerra i pujar a la carretera a la Tercera Volta, i que seguim una estona, ...
...fins a la Quarta Volta, on trobam una barrera que salvam per un botador.
Només cal seguir el camí de ferradura sostingut per un petit marge que va guanyant altura.
Abans d’arribar al Mirador, el camí descriu uns revolts, escalonats, i acaba a diversos colls de tords.
Son les 12,14 h. en arribar al Mirador de Caimari, ...
...des d’on es poden gaudir de bones panoràmiques del Raiguer, el Pla i fins i tot les muntanyes de Llevant. Avui els dia està força enterbolit i les vistes no han estat massa bones.
Per baixar cal seguir el mateix caminoi, però atenció, als 5 minuts hi ha una desviació al costat oest, que baixa a traves del Coster, ...
...directament al carrer de sa Volta, i en un no res arribar a la carretera, a les 12,40 h., devora el km 7, a on hem iniciat el recorregut.
Ha estat un gran dia.
Selva/Sóller, abril 2024

dimarts, 6 de març del 2018

VOLTA AL TORRENT D'ALMADRÀ pels passos des caçadors, de sa Ginebrissa i Llis



VOLTA AL TORRENT D’ALMADRÀ
pels passos des caçadors, de sa Ginebrissa i Llis
(05.01.2018) El torrent d’Almadrà neix a Cúber i flueix cap al municipi de Lloseta. És el torrent més llarg de Mallorca, amb 456 quilòmetres quadrats de conca. Rep aigua d’altres petits torrents (torrent de Solleric, torrent de Pina...), travessant gran part del Pla, per desguassar a s’Albufera.
TEMPS TOTAL: 5 hores i 15 minuts
RECORREGUT: 11,500 km
DIFICULTAT MITJANA
 A les 7,45 h. ens havíem de trobar a Lloseta, però diferents entrebancs personals i de tràfic ens ho han impedit. En posar-nos en marxa son les 9,00 h. en que hem deixat el cotxe a l’aparcament que hi ha a prop de Son Ordines, al Clot d’Almadrà. Hem triat una volta que ens permetrà gaudir de bones vistes, ja que la previsió del temps per avui és molt bona.
El començament no és gaire feixuc. Hem de caminar casi mitja hora per aquesta pista ensementada, que ens mena pel costat dret del torrent d’Almadrá.
Ens permet estirar els braons i trempar el cos per a la caminada. També contemplam els cims que ens envolten i intentam destriar la ruta que trepitjarem per davallar des de les cases de Tossals Verds.
Al començament la pista és planera, però en atracar-nos a s’Estret, les costes son prou empinades.
Just passat s’Estret, pel costat sud hi arriba el camí que ve d’Alaró, una nova variant de la GR 221. És el punt on abandonam la pista que ens menaria fins a les cases de Tossals Verds. Son les 9,35 h.
Però tampoc seguim pel camí d’Alaró, sinó que partim per un antic camí de carro, que puja suaument, cap a est. Aquest camí fa un seguit de corbes, algunes d’elles han estat adreçades per una pista, d’ençà la construcció dels embassaments i la canonada que davalla l’aigua per aquest indret.
Després d’uns vint minuts de caminada, arribam a unes construccions tècniques de les canonades d’aigua, on hi trobam la síquia de Solleric, que mena l’aigua de la font des Pi a les cases de Solleric, fent servir canonades.
Seguir aquesta síquia sempre és un moment especial.
La pròpia construcció ja ens deixa admirats del enginy de l’home.
Aconseguir menar l’aigua per aquests indrets resulta casi increïble. En alguns punts, l’alçada sobre el llit del torrent deu rondar el cent metres.
Fins i tot, a l’altre costat del torrent hi veiem un altre marge, ...
...que aguanta un altre canonada que també mena aigua de la font des Pi, fins a Son Ordines.
Les vistes, avui, encara resulten més espectaculars, lluu el sol i el panorama és grandiós.
El trànsit per la síquia no és gaire llarg...
...i ben aviat ens tornam a trobar amb la canonada que davalla dels embassaments.
Just a la vora de un petit túnel és el punt on deixam ambdues conduccions d’aigua, i ens enfilem pel coster d’alzines.Son les 10,10 h.
El propi territori i algunes fites, ens van menant cap als peus de les penyes. Ben aviat localitzem el pas que cercam.
Als mapes, i altres caminadors l’anomenen “pas des caçadors”.
No serem noltros que discutirem el nom, però trobam que hi han feta molta feina, per una activitat tan puntual com pot ser la caça.
Aquest pas no és altre cosa que una encletxa vertical a una gran roca. A la cresta de l’encletxa hi han picat la roca fins a donar forma a uns escalons prou amples com per poder-hi pujar amb prou garanties.
El risc és evident i ben present per l’alçada de la timba, ...
...que s’obri al costat esquerra, pujant.
Superat aquest pas ens trobam dins un territori caòtic. No gaire costerut però farcit de roques, encletxes i alzines. Sense gaires referències, ens dirigim a la cresta d’aquest esperó que hem superat pel pas. La panoràmica des de la cresta ha millorat molt.
Ben aviat localitzem els colls de caçadors. Son unes de les instal·lacions més aparatoses que ens hem trobat mai per les muntanyes de Mallorca, al llarg dels nostres més de deu anys de caminades. No calen descripcions. Els que ens meravella és la feinada i l’esforç que han fet per arribar a construir aquests colls. Fins i tot pensam que un d’ells està situat sobre un antic camí de carboners, aprofitant el tall a les penyes. Poc més enllà hi ha un casetó, suposam dels caçadors, pel seu aspecte.
Son les 10,40 h. Ara volem arribar al pas de sa Ginebrissa. Un pas que no apareix grafiat als mapes i quina ubicació tampoc coincideix amb les diferents descripcions. Pel que noltros hem aclarit, sa Ginebrissa fa referència a una zona determinada de territori, situat a les faldes del costat est de la serra d’Amos. I una via ràpida per accedir a la font des Pi seria per aquest pas, amb molta entitat constructiva. Camí ample, empedrat, amb marge de sosteniment d’alçada considerable, i escopidors o pedres posades dretes, per ajudar a les bísties a no tenir por de l’altura.
Per arribar-hi, seguim un caminet de carboners, no gaire trepitjat, davallant per una coma ample i coberta d’alzines. Anam de sitja en sitja mentre davallam.
Hi arribam a les 11,00 h.
Ens hi estam una estona, per berenar i gaudir del paisatge. Ens hem de posar a recer de l’oratge gelat que hi corre aquí. Intentam localitzar el camí que ens ha de menar fins a Tossals Verds, sense gaire èxit. Així mateix intuïm, i encertam, el seu traçat, però no el podem veure. I això que ha de passar just per davant nostre, a l’altre costat del torrent. És un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,25 h. seguim el nostre camí, ...
...davallant per aquest pas ...
...i seguint pel camí que ens mena entre l’alzinar.
A la seva part inferior acaba esborrat. Som molt a prop del torrent. Arribam a la canonada de l’embassament a les 11,35 h.
Seguim aquesta canonada, pujant, ...
...i creuam un túnel, llarg i fosc, ...
...a l’entrada del qual s’hi troba una gran formigonera abandonada.
Tot just sortint del túnel, davallam fins al jaç del torrent.
És una davallada una mica precipitada i no massa arriscada. Encara que hi ha molta grava a lloure i el perill de llenegar és gran.
Arribam al jaç del torrent sense novetat.
A l’altre costat cercam el millor punt per enfilar-nos, per arribar al camí.
Ho trobam molt aviat. Poques passes més amunt hi ha una zona molt accessible i amb una grimpada molt senzilla i gens arriscada arribam al camí.
Son les 12,00 h. Ara ens toca seguir aquest camí, que ens fa pujar de valent.
A l'altre costat podem veure el tunel per on hem arribar i la baixada al torrent.
Ben aviat arribam al pas Llis, ...
...on hi ha instal·lada una cadena...
...que dona seguretat.
El camí segueix pujant de manera casi bé constant i ens mena a passar pels peus del Salt des Cans i del Morro de sa Vaca.
Ara anam caminant pel costat esquerra del torrent, ...
...de manera que, tenim ben a la vista la síquia de Solleric i els passos de caçadors ...
...i de sa Ginebrissa.
També gaudim de noves vistes cap el costat que fins ara ens quedava amagat.
A les 12,40 h. El camí tomba cap el costat de Tossals Verds ...
...i comença una suau davallada, per creuar la coma i remuntar un petit morro. A l’altre costat hi ha les cases de Tossals Verds, avui refugi. Hi arribam a les 13,00 h. Aquí hi ha diverses persones que gaudeixen del bon dia i del territori.
No ens aturem. Seguim les indicacions de “sa Pica des Garrover”.
És un camí antic, empedrat, que puja ,“inmisericorde”, pel coster sud de les cases.
Arribam a la barrera de partió a les 13,15 h. Hem sortit de la finca pública.
A l’altre costat el camí segueix. Noltros partim per avall, seguint aquest camí prou respectat per la natura.
Està escalonat i només tapat per algunes mates de càrritx.
Ens mena, a força de corbes, a davallar fins el coll que ens separa del puig de la Senyora Coloma. Podem seguir el camí fins casi bé arribar a una nova paret de partió.
A l’acabament la catifa de càrritx és tan espessa que ho ha cobert del tot.
Son les 13,30 h. Aquí hi trobam algunes fites i fletxes vermelles.
Entram dins un nou territori. El pitjor del dia. És casi impossible avançar. El càrritx ens trava les cames i hem de davallar un sens fi de marges. Ho fem pels esbaldrecs que tenen. Per si no bastava. Les oliveres, molt grans, son mortes i hi ha branques seques que han caigut i estan tapades pel càrritx. Suposam que hi va haver un foc per que ben aviat anam marcats pel carbó.
Així mateix, mentre ens fem avall, el càrritx sembla aclarir-se i avançar resulta més senzill. També localitzam davalladors de marjada a marjada. Noltros davallam pel costat dret del torrentó que, a estones, ens trobam al centre d’aquesta coma. Suposam que la dificultat deu esser semblant per l’altre costat (Retrospectiva del comellar).
A les 14,05 h. arribam al torrent i el creuam. Ha estat una estona angoixant i dura. La nostra dosi d’aventura del dia. Ara no ens resta més que seguir la pista, la mateixa que hem trepitjat de bon matí, per arribar allà on tenim el cotxe. Aprofitam l’estona per comentar els detalls del dia, en general satisfactori.
Arribam al cotxe a les 14,20 h. Segueix fent un bon sol i temperatura agradable, mentre a mitja Espanya hi ha nevades.

Selva/Sóller, març 2018