COSTA D’ARTÀ - ES SAULONAR PLA DE NA LLULLA - ARENALET D’ALBARCA - FONTSALADA ES MATZOC - CALES DÉNTOLA, ESTRETA, MITJANA I TORTA
(14.05.2021)
Es Saulonar és un macrotopònim del litoral d’Albarca que s’estén, bàsicament des de Fontsalada fins a la pedra des Pont i que alguns allarguen des de s’Arenalet fins a la torre d’Albarca. És una franja costanera de terreny, d’uns 250 m. d’amplària, es caracteritza per l’escassa vegetació que arrela sobre la nuesa roca, consistent, sobretot, en saladines (limòniums) i en camamilles esclarissades que colonitzen les bandes una mica més privilegiades. El topònim descriptiu reflecteix, de manera precisa, la composició arenosa i fossilitzada del terreny (LA TOPONÍMIA DE LA COSTA D'ARTÀ Cosme Aguiló).
TEMPS TOTAL: 5 hores 40 minuts
RECORREGUT: 14,900 km
FÀCIL
Altre cop tenim previsions poc clares pel temps que farà, però ens hem decidit a fer una volta a vorera de mar.
A les 8,30 h. hem deixat el cotxe aparcat al creuer de l’antiga urbanització de cala Estreta i cala Mitjana, que mena cap a cala Torta. Seguim caminant pel vial asfaltat i abandonat. Caminam relaxats i descobrint un entorn de garriga casi verge. Aproximadament un kilòmetre endavant, després de creuar el torrent de na Granot, al costat oest hi arranca una pista, ara sense asfaltar, que ens mena cap a una tanca de mitjans y barrera alta. Si volem seguir haurem de saltar-la. No serem els primers que ho fan. Seguim el camí que mena cap a nord, sempre entre pins i garriga baixa. Hi ha molts de tirany marcats. Tots menen cap a la mar. Només quinze minuts després de saltar la tanca, arribam a la vorera de la mar. Molt poques passes més endavant, i després de superar un pas un pel arriscat per les roques de la vorera de la mar, a la zona coneguda com el Bufador, ......arribam a es Matzoc......una ample platja, coberta d’arena. Son les 9,25 h. A la part contraria d’aquesta cala es veu clarament el caminet que, seguint la vorera, mena a les successives cales. Noltros no hi volem anar per aquest. Està ben clar el camí que hem de seguir. Tot d’una ens enfrontam a unes costes una mica empinades, però dura poc. Aquest camí ens ha separat de la costa, així que no passam a prop de la torre des Matzoc. Caminam orientats a l’oest, pel límits de la Pleta d’Albarca, per antics camps de conreu, encara hi podem veure ametlers i figueres.. A les 10,05 h. arribam al camí procedent de s’Alqueria Vella de Baix i d’Albarca. Tot d’una trobam les restes de la Caseta des Milicians, runes d’una barraca de vigilància, situada sobre un turó, el murs dels quals, s’ha parlat, poden correspondre al segle XVI. Seguim el camí ample, que ens mena a fer una llarga voltera per davallar fins a la platja de sa Fontsalada. Al costat d’aquest arenal seguim el camí, ample i adaptat per a cotxes, ......passant pel costat des Tamarells, ......que ens ha de menar fins a s’Arenalet d’Albarca. Ben aviat hi arribarem. Ens adreçam cap al refugi, ......per gaudir d’una estona de tranquil·litat i repòs. Hi arribam a les 10,35 h.
Un cop reposats a plaer, feim una volteta per l’arenal. Un bon lloc per fer un cafetet.
Veiem arribar unes nuvolades negrotes que no ens fan gens de gràcia. Ens posam en marxa, de tornada. Seguim el mateix camí. A les 11,30 h. creuam la platja de Fontsalada. Ara seguim el senderó de la costa. Caminar per aquestes roques no és gaire complicat......i ens regala bones vistes i detalls del territori. Mentre caminam pes Saulonar. El territori va mudant constantment i el mal temps sembla que es vol llançar a sobre nostre. No s’hi val fer via. No tenim on posar-nos a cobri. Aquest roquissar està solcat per tot un seguit d’encletxes, petits torrentons o accidents geogràfics. Un d’aquest redols resulta sorprenent per la vermellor de la roca. És un solc ample, on es veu clar que hi va regalimar un material diferent de la resta dels voltants. O bé que la capa que ho cobria s’ha erosionada i ho ha deixat al descobert. Casi son les dotze. Tot aquest temps que passam per la zona anomenada es Saulonar, ......no podem menys que recordar-nos, els tres, d’en Serafí Guiscafré i el seu llibre “Històries del Saulonar”. Cada cop caminam més decidits. El temporal ens encalça. I ens agafa en pocs minuts. Tenim la torre des Matzoc a la vista, però encara hem de travessar el redol anomenat “es Maresos”. La pluja ens agafa. Ens tapam i caminam encara més decidits. Superar la costa per arribar a la torre no ens refrena casi gens. Frissam d’arribar a la torre, ja que la pluja ara és generosa. A les 12,15 h. aconseguim una mica d’aixopluc a la torre d’Albarca, o de Matzoc. Al terra de la torre.
Hi ha altres persones que també s’han posat a cobri. La pluja no dura gaire i el temps sembla que escampa. Ens animan a seguir la caminada. Abans d’arribar a es Matzoc torna a ploure. Però amb poca fe i ben aviat s’atura. Seguim el caminet vorereta de mar. Després de creuar petites encletxes al roquissar passam per cala Déntola. Poc després arribam a cala Estreta. Aquí hi arriba el vial que hem caminat de bon matí. Podríem acurçar la volta i tornar al cotxe per aquí, però volem passar per cala Torta. Seguim aquest vial, molt ample, ......que ens mena fins a cala Mitjana. Aquí l’abandonam i creuam aquesta cala. A l’altre costat tornam a caminar pel senderó a vorera de mar, damunt les roques. A les 13,50 h. arribam a cala Torta. No la creuam. Al mateix costat per on hi arribam, segueix el camí que ens ha de menar al cotxe. Cala Torta
Primer és una pista planera i sense asfaltar, però no estarem gaire a trobar-nos un altre antic vial, també molt ample i asfaltat, que ens fa pujar una esquena, que, a n’aquestes hores, ens sembla prou llarga i feixuga. Els niguls han desaparegut i el sol ens dona de ple. Fa una calorada. Així mateix el darrer esforç es fa llarg. Arribam al cotxe a les 14,10 h. Una volta molt agradable, si no fos... per la pluja.
Selva/Sóller, juny 2021
