ESPERÓ XARAGALL DE SA CAMAMIL·LA PENYAL XAPAT
SERRA DE SON TORRELLA
(13.05.2022)
Aquesta sortida és el comiat de la temporada, per un territori a cavall de dos termes municipals, Escorca i Fornalutx, i de dues possessions Son Torrella i Monnàber. Ambdues situades a la part més alta de l’illa, en les que una bona part del seu territori es troba situat per damunt els 1.000 metres.
TEMPS TOTAL: 4 hores 30 minuts
RECORREGUT: 6,200 km
DIFÍCIL
Son les 9,30 h. en començar la caminada d’avui, que ens ha de menar per la cresta de la serra de Son Torrella. És un dia clar i calorós. No corre gens d’aire. Hem deixat el cotxe devora la boca sud del túnel de Son Torrella i entram dins la finca del mateix nom, pel botador que hi ha just suquí. Seguim aquest camí ample i ben trepitjat, que ens mena per dins el bosc d’alzines. És una caminada relaxant i planera. Només hem de superar una petita costa que ens fa passar vora una bassa per abeurar el bestiar. Uns minuts després arribam a un portell obert a una paret seca. Aquest és el punt on abandonam el camí i ens encaram a aquest roquissar, que hem de superar per arribar a la cresta. No cal fer esment que no hi ha camí, ni fites. Sabem que és una via senzilla per arribar a dalt, però no és l’única. El territori és molt empinat però gens arriscat. Grans blocs de roca que son bons de superar. També hi ha zones de pedreny a lloure que costa una mica més de creuar, per la inestabilitat. Així mateix hem estat trenta minuts de dura pujada per arribar a la cresta. Tot el temps ho hem fet seguint aquesta paret seca. Tanmateix el territori és accessible casi bé per tot arreu. Son les 10,15 h. i davant tenim les primeres vistes espectaculars de la vall de Sóller. Mentre pujàvem ja hem gaudit d’amples vistes de la coma de Son Torrella i de la serra de Cúber. No hem pogut evitar un record per Don Carlos Zayas Mariategui (epd) que tant va treballar en la reforestació d’aquesta contrada. Ara ens toca seguir la cresta, gaudint d’aquestes espectaculars vistes i fondalades. Caminam orientats a sud-oest. Ben aviat ja veim el cim del esperó que guarda el Xaragall de sa Camamil·la. És la cota 1.013. La nostra primera fita d’avui. Anam a trobar la zona on és possible davallar a aquest redol ample, cobert de carritxeres. Una senzilla davallada per les roques ens permet arribar al territori més planer i descansat. Ens dirigim cap a l’esperó per pujar-hi. És una grimpada llarga ......i poc arriscada. Volem repetir una foto que ens hi férem ara fa DEU anys Aquesta és la foto - 16 novembre 2012. Les vistes des d’aquest cim, bé valen el petit esforç de pujar-hi. Tal vegada el penyal més espectacular resulti ser el Penyal Xapat. Complert el caprici tornam a davallar. Ara anam a trobar el lloc per davallar un segon escaló de la cresta, que ens donarà accés al Penyal Xapat, segona fita del dia. Davallam del cim, sense cap entrebanc per aquest roquissar escalonat i, seguint els límits dels penya-segats, avançam cap a sud-oest. Son les 11,00 h. en trobar la zona que ens fa accessible davallar a un redol que sembla esbaldregat i que, un cop creuat, ens dona l’accés a pujar al cim del Penyal Xapat. Aquesta davallada és un tant laboriosa, complicada i amb una dosi considerable de risc (foto retrospectiva. Les grans roques que hem de superar, entre fondes encletxes i la possibilitat constant d’una caiguda, ens fa caminar amb molt de seny. Un s’ha avançat i l’altre espera el moment de capturar unes imatges que, confia, resultin espectaculars. Aquest penyal pot semblar inaccessible, a certa distància. El cert és que, un cop a la vora, la via per pujar a la galta nord del xap és clara. Una llarga encletxa, prou ample, ens facilita la pujada sense gaire risc. Son casi bé les 11,15 h. en arribar al cim el primer. Ara serà el torn del segon en pujar-hi. El lloc és perfecte per descansar i recobrar forces. El dia no pot ser millor. Casi que ens falta una mica d’oratge (Sóller, Fornalutx i massís del Teix, al fons). Els moscartins ens molesten una cosa grossa. Però el lloc s’ho val (Penyal des Migdia, puig Major i estreps de la serra de Son Torrella). Un bon lloc per fer un cafetet. Seguim la nostra caminada ......a les 11,40 h. es tracta de recobrar la cresta seguint, ......més o manco el mateix camí fet, ......per arribar al redol de carritxeres. Un cop en ell, ens encaram amb els espadats i orientam cap la zona que ens sembla ens permetrà pujar. Resulta ben senzill localitzar-la. Sortim del redol per una zona una mica més al sud que la via emprada per davallar. És la més transitada. Fins i tot hi ha un petit marge i algunes fites. Son les 12,15 en guanyar, novament, la cresta de la serra de Son Torrella, ......que ja no abandonarem mentre estiguem per damunt els mil metres, ......o fins que considerem oportú. Anam seguint les crestes i superant els successius cims, per allà on ens sembla més accessible. A redols la cresta és tan esmolada que no permet caminar-hi. Caminam per cotes superiors als mil metres. Hem vist tot un seguit de restes biològiques que suposam son del voltors que veiem volar per aquest redol i a un nivell inferior al nostre. No estarem gaire en tenir una gran sorpresa. Molt pocs metres davant nostre, veim un voltor posat damunt una roca, que ens mira sense gens de preocupació. Ens quedam quiets per gaudir d’aquesta estona mentre feim el possible per capturar-ne algunes imatges. Tanmateix l’animal acaba per alçar el vol. I noltros seguim la caminada. Mentre avançam, i com a curiositat, hem vist entrar boira de la mar i com anava cobrint, paulatinament, el Port de Sóller i bona part dels seus environs. Mentre el territori es torna més exigent. Més d’un cop hem quedat encinglats, sense possibilitat d’avançar i no hem tingut altre opció que perdre alçada. També és més complicat avançar. Hi ha més encletxes, estretes i fondes, ......talls a la cresta ......i la calor es fa feixuga. A les 13,00 h. superam la darrera cota ......de més de mil metres, ......la 1.044. En aquesta direcció no en queda altre superior. Fornalutx. És el punt on decidim abandonar definitivament la cresta. Davant nostre hi ha un gran tall que ens obliga a perdre molta altura. Per altre banda volem acabar una mica d’hora. Així que decidim davallar directament cap a la pista que es veu al fons, al llarg de la coma de Son Torrella. El roquissar pel que hem de davallar no ens sembla gens complicat, encara que el cansament que hem acumulat és considerable i la calor un tant feixuga. Es tracta d’anar davallant per allà on ens sembla millor. La part superior és més empinada i anam a trobar les encletxes que ens permeten superar les grans roques llises que hem de creuar. Més avall el pedreny a lloure és una incomoditat considerable i ens provoca certa inseguretat. Finalment hem de creuar una zona de “coixinets de monja” que ens castiguen amb les seves punxes. A les 13,25 arribam a la pista i, en certa manera, al descans. Perquè caminar, de tornada, per aquesta pista planera, amb redols d’ombra refrescant, és un descans. Així, idò, caminam en direcció contrària a la de bon matí, per arribar a la tanca amb botador, i accedir a la carretera, on hi trobam el cotxe.
És una volta curta, però intensa.
Selva/Sóller, juliol 2022
Hem deixat el cotxe devora la boca sud del túnel de Son Torrella i entram dins la finca del mateix nom, pel botador que hi ha just suquí. 
