pel vessant nord-oest
(05.10.2022)
La Moleta de Pastoritx és una elevació de 753 metres situada en el terme de Valldemossa, separant sa Coma de la vall de Pastoritx. El seu cim és aplanat, en forma de mola, i cobert d’alzines. L’accés des de sa Coma és per sa font Nova, pujant aviat cap a sa Moleta, però també s'hi pot accedir pel pas de sa Regata o d’en Priam, així com des de Pastoritx, per camí de carro i de ferradura.
TEMPS TOTAL: 4 hores
RECORREGUT: 7,700 km
DIFICULTAT MITJANA
No hi ha gaire bones previsions pel temps que tindrem avui, així que hem triat una volta, relativament, senzilla. Tenim informacions de n’Emilio Alonso.
A les 8,00 h. deixam el cotxe aparcat a la urbanització Arxiduc, poc després de passar l’entrada a ses cases de sa Coma que estan encavallades damunt un turonet. Haurem de davallar uns metres per la carretera per poder arribar al començament del camí de sa Coma. Pujam, fent la volta al turonet, passam vora unes antigues rentadores, no massa ben conservades, i acabam a la part del darrera del casal. Sobta una mica l’estat un tant degradat de les cases i l’entorn. Sembla que aquesta va ser la darrera adquisició de l’Arxiduc, que mai la va arribar a visitar. També, sembla, que va ser la primera que es va vendre, després de la seva mort. Seguint el camí ample, passam vora el que seria un antic i gran jardí. Avui hi pastura una guarda d’ànneres i indiots. També és aquí que hi podem veure un gran pi, catalogat pel Govern Balear. Tot seguit, al costat est del camí, hi veiem una barrera que dona pas a un camí. No l’hi fem cas i seguim cap el segon camí, que està sols unes passes més endavant. Just aquí hi ha un pal d’electricitat amb un transformador. Una barrera amb un cartell prohibint el pas ens indica que, per seguir per aquí cal aconseguir el permís de la propietat. Aquest camí ens va atracant als límits del bosc. Anam pujant suaument i passam vora un gran safareig que, un temps, recollia l’aigua de la font de sa Coma (o font Nova). Pujam per una drecera i arribam al camí que mena a la font de sa Coma. Avui en dia ja no es pot visitar. Tot el recinte està tancat amb reixa. És que aquesta aigua és per us del poble de Valldemossa. Son les 8,25 h. Ara seguim el camí que ens ha de menar al Pla des Xots. Talment com passa sempre que caminam per un bosc, la dificultat és no perdre l’orientació perquè els seguits de cruïlles i camins que anam trobant son una prova constant. Així, idò, hem de seguir pel camí, orientats a nord i guanyant altura. Ben aviat, uns cinc minuts més tard, passam vora les runes del que fou, en el seu temps, una teulera. Un forat permet veure el que seria el forn i un conjunt de parets esbaldregades casi del tot, el que seria l’obrador. Després de la teulera, el camí va girant cap a l’est i pujant suaument arribam al redol anomenat “Pla des Xots de Baix”. Son les 8,45 h. De moment no ha plogut, tret d’unes poques gotes. Bufa un vent prou empipador i fa fred. Des d’aquest planiol veiem la paret que tanca el bosc. Hi entram per un petit esbaldrec, encara que sabem que més enllà hi ha un portell. Just aquí hi ha un gran forn de calç amb una bona alzina a damunt la paret. Aquí deixam tot rastre de camí i ens encaram a les costes que ens han de menar al peus de les penyes. Podem anar per onsevulla. Ben aviat ens trobam amb una esquena de roques, que superam sense grans dificultats (és que estan humides per la mica de pluja caiguda a la nit). Hem guanyat altura i el territori, al nostre costat nord, s’estimba. Hem de caminar amb esment. Seguint tiranys marcats pel bestiar i anam pujant suaument. Bàsicament mantenim l’orientació a sud-oest perquè no hi ha alternativa. Cercam una mena de canal que ens permetrà pujar damunt aquestes penyes. No cal fer gaires indicacions. Mentre avançam les penyes es tornen més grans i inaccessibles, així que consideram que ha arribat el moment de començar a guanyar altura, cercant el millor punt per pujar. Un parell de ziga-zagues ens atraquen al punt. Ens trobam anant cap a sud-oest. Podem dir que no hi ha alternativa. Hem pujat un altre nivell a les penyes i les timbes ens hi han menat. Son les 9,15 h. en arribar al punt que cercam. És una mena de “camí”, ample, recte, entre roques i amb prou pendent. No hi ha dubtes que és el millor lloc per pujar. Casi “fa ganes” pujar-hi. Un cop sortits d’aquest canal no farem més que un grapat de passes per les roques......i arribarem a una paret de partió. Mentre ens ha agafat la primera brusca, no sembla gaire preocupant o és que el bosc ens defensa. A l’altre costat de la paret, ben aviat, trobam un ample camí de carro. El podríem seguir en qualsevol direcció, però seria massa senzill. El braç cap a sud-oest, fent un poc de voltera, ens duria al segon cim. Decidim seguir endavant, creuant el bosc, i anar a trobar la cresta de la moleta. Son les 9,30 h. Haurem d’anar amb compte. Ha caigut un altre ruixat amb calabruix i les roques lleneguen molt. Anam pujant sense risc, entre les roques, aprofitant les encletxes que anam trobant. És una pujada senzilla i no gaire llarga. Només vint minuts després arribam al cim de la Moleta de Pastoritx (753 m). Decidim anar a l’altre cim, de la mateixa alçada i més a l’oest. Deu minutets de caminar amb molt de seny, per por de les llenegades. Ens hi trobam millor. El vent no ens arriba i la mica de sol ens dona conhort. Tota la vall de Pastorix i les muntanyes que l'envolten. Coa de sa Rata, cingle de sa Milana, puig des Cocó i sa Gúbia, al fons. Pastoritx. És un bon lloc per fer un descans i un cafetet. A les 10,40 h. Seguim la caminada, després de gaudir de les vistes de la clotada de Pastoritx i la coma que mena cap a Raixa. Voltam aquest cim, sense perdre altura, i caminam unes passes cap a nord. Tot d’una trobam un caminet, ben definit i trepitjat, ......que ens mena, de manera agradable cap a sud, davallant entre les alzines d’aquest bosc. Caminam a recer del vent i la temperatura és molt agradable. Ja no fa fred. A força de ziga-zagues, aquest caminet ens mena casi bé, per la cresta del cap sud de la Moleta de Pastoritx. A estones davalla un tant precipitat i la fullaraca és un perill afegit per a les llenegades. Així mateix, com més avall ens fem va perdent pendent, fins arribar a la paret de partió entre Pastoritx i Son Verí. Hi ha tanca de reixeta i un botador. Son les 11,10 h. en canviar de propietat. Després del botador trobam un nou camí de carro, ample i casi planer, que ens fa voltar els estreps de sa moleta girant de sud cap a l’oest. Aquest camí ens mena a passar vora un bon grapat de sitges i barraques. També vora un gran forn de calç i, ......uns minuts més tard, arribam a les restes de la font de Son Verí. Recordam clarament la impressió que sentírem el primer cop que la vérem. Ens la podem imaginar com devia ser en el seu estat original només contemplant les restes enrunades del seu arc, ......decorat amb escultures i escut de família, o el que queda de la volta de canó que cobria l’ull de la font. És senzill descobrir la causa d’aquesta destrossa. Dos enormes penyals, que s’amollaren de les penyes que hi ha damunt la font, aconseguiren esfondrar tota l’edificació. Son les 11,40 h. Seguim el tirany, que ens fa davallar per anar a trobar el camí d’accés a les cases de Son Verí, només deu minuts després. Ara ja no hi ha res més a fer que seguir aquest camí, que està asfaltat i casi bé és planer. Hem voltat cap a nord. Mentre avançam podem gaudir de molt bones vistes......de Valldemossa. El dia s’ha compost molt i ara és clar, encara que segueix bufant el vent. Son les 12,00 h. en arribar a la part del darrera de les cases de sa Coma. El camí ens hi ha menat sense cap entrebanc. Davallam cap a la carretera i anam cap el cotxe. Ha resultat una volta completa, curta en el temps però prou esforçada.
Selva/Sóller, novembre 2022
Anam pujant suaument i passam vora un gran safareig que, un temps, recollia l’aigua de la font de sa Coma (o font Nova). 
Pujam per una drecera i arribam al camí que mena a la font de sa Coma. Avui en dia ja no es pot visitar. 
Tot el recinte està tancat amb reixa. És que aquesta aigua és per us del poble de Valldemossa.
Ben aviat, uns cinc minuts més tard, passam vora les runes del que fou, en el seu temps, una teulera. Un forat permet veure el que seria el forn i un conjunt de parets esbaldregades casi del tot, el que seria l’obrador. 
Després de la teulera, el camí va girant cap a l’est i pujant suaument arribam al redol anomenat “Pla des Xots de Baix”.
Just aquí hi ha un gran forn de calç amb una bona alzina a damunt la paret. 
Aquí deixam tot rastre de camí i ens encaram a les costes que ens han de menar al peus de les penyes. 
Podem anar per onsevulla. Ben aviat ens trobam amb una esquena de roques, que superam sense grans dificultats (és que estan humides per la mica de pluja caiguda a la nit). 
