PUIG DE LA COVA DES CARBONERS per la Coma des Ases i el pas de sa Ginebrissa
des de la font des Noguer
(03.12.2021)
El puig de la Cova des Carboners, juntament amb el d’Amós i el de la Font Fresca formen la serra d’Amós, situada als límits dels termes d’Alaró i Bunyola. Els cims d’aquesta poc visitada serra brinden unes panoràmiques precioses de gran part de la Serra i de l’illa. Els tres cims es troben rodejats de frondosos alzinars i de fàcil accés per la seva cara nord, pel que son un territori de caçadors, i a on el caminadors no son ben vists.
TEMPS TOTAL: 6 hores 15 minuts
RECORREGUT: 11,820 km
DIFICULTAT MITJANA
El temps previst per avui és bo, tot i que els dies de mal temps sovintegen. Aprofitant la treva, hem decidit fer una volta no gaire enfora.
A les 8,05 h. deixam els cotxes vora la font des Noguer i començam la caminada. Anam a trobar el sender que ens ha de fer pujar al coll de la Coma des Ases. És una ruta molt caminada i està ben indicada amb cartell. El començament del sender és clar i seguir-lo, pujant, no presenta altre dificultat que la pròpia pendent. Així mateix es veu prou malmenat pels aiguats i també es veuen les feines de manteniment fetes no fa massa temps. Mentre agafam altura les vistes s’eixamplen pel redols del Gorg Blau. Les nuvolades, espesses i negres es van aclarint, tal com està previst. Així com anam pujant trobam redols del calabruix que ha caigut aquesta nit passada, que s’ha glaçat. També abastam a tenir vistes de l’embassament de Cúber. A les 8,40 h. arribam al coll i canviam de vessant. Ara les vistes son cap a sud. El cel es veu molt més clar i el sol lluu amb força. Per davant tenim la llarga davallada de la Coma des Ases. No hem de fer més que seguir el camí, molt marcat, i anar davallant. Ben aviat, just uns quinze minuts després, ens sorprèn la remor intensa del córrer l’aigua. Anam a aclarir-ho. L’aigua entre les roques. Aquí hi neix el torrentó. Corre prou cabal. Seguim el camí, davallant y només cinc minuts després ens trobam amb el cartell que indica el naixement de la font d’Enmig (sempre l’havíem coneguda com des Voltor o de la Coma des Ases?). Anam a veurer-ho. També està dins el llit del torrent, que aquí ja hi corre el cabal de la primera surgència que hem vist poc més amunt. Aquesta font, però, si que te una mica de mina i paret seca. Seguim davallant pel camí i, només quinze minuts després, a uns 450 metres de la darrera font, ens sorprèn una nova surgència. Aquesta està al costat est del camí. Feim un discret intent de localitzar el punt exacte però ho deixam anar. Massa carritxeres i aigua corrent arreu. A partir d’aquí el camí serveix de torrentó. Hem d’anar molt alerta a un batut. Les pedres i roques lleneguen molt. L’aigua ens acompanyarà fins arribar al petit esperó que ens separa del següent comellar. Hem mudat d’orientació. Ara caminam cap a l’est mentre creuam el comellar, on hi ha un gran xaragall, que hem de creuar, sempre seguint el camí del GR 221. Mentre ens anam atracant al tall del torrent d’Almadrà. Sabem que hem d’abandonar aquest camí, perquè ben aviat començarà a pujar i noltros volem creuar el torrent, si és que el cabal ens deixa fer-ho. Son les 9,45 h. El punt que hem d’abandonar el camí és clar. El pas Llis és molt a prop i el torrent també. A més hi ha senyals evidents que per aquí hi han passat altres caminadors. Davallam per damunt les roques fins arribar al llit del torrent. És una davallada gens arriscada, però hem d’anar molt alerta perquè està per tot banyat. Creuar a l’altre costat no presenta cap dificultat i, ......en canvi, ens recompensa amb la vista de diferents bots i gorgs d’aigua transparenta. El que volem fer és pujar per aquest coster per arribar a la canonada que davalla del embassament de Cúber. No sabem si ho aconseguirem. Així mateix, mentre davallàvem hem cercat els punts que ens han semblat més accessibles. Haurem de superar un primer pas per sobre unes roques banyades i amb pocs punts d’agafada. Fem servir la corda i la soca d’una alzina. Superat el pas no ens resta més que pujar una forta pendent coberta d’enderrocs de les obres de la canonada. Molt pedreny a lloure però molt poc risc. A les 10,10 h. arribam a la canonada, que haurem de seguir, davallant, i passar pel túnel que hi ha just suquí. Mentre, el cel s’ha aclarit del tot. Des d’aquí, el tall del torrent resulta impressionant. Creiem que estam a més de cent metres del llit del torrent. Creuam el túnel amb els entrebancs propis del lloc. Algunes goteres i llenegades i poca cosa més. En sortir només hem de caminar uns tres-cents metres, uns deu minuts, vora la canonada, per arribar al punt on l’abandonam per enfilar-nos dins l’alzinar. Morro Vaca, al costat est del torrent. Son les 10,30 h. Ara hem de trobar el camí dels carboners, que sabem que hi ha, per anar pujant cap el pas de sa Ginebrissa. Aquest redol el coneixem d’altres vegades. Hem entrat dins una coma i sabem que el pas està a la cresta que ens separa de la següent coma, cap a sud. Així que anam avançant en aquesta direcció mentre guanyam altura. No ens costa gaire de trobar el camí. Bastit amb marge de sosteniment, està prou ben conservat, a pesar de la caiguda de roques i arbres. Seguir-lo és cosa senzilla i arribam al pas de sa Ginebrissa a les 10,40 h. El camí ara està ben empedrat i, al costat del buit, hi ha escopidors, quina finalitat era llevar la por a les bísties de càrrega que hi havien de passar. Després del pas, el camí segueix ben clar però la fita d’avui és pujar per un altre camí, seguint les informacions que fem servir. A les 10,50 h. arribam a la cruïlla. Al costat oest hi arranca un vell camí de carboners, que mena a una primera sitja, gran i ben conservada. Però el camí segueix enfilant-se per aquesta coma. Els marges de sosteniment i les següents sitges son ben a la vista. El camí està molt malmès. En alguns bocins casi ha desaparegut. Esbaldrecs, roques caigudes i arbres ajaguts no ajuden gens al seu manteniment. Uns deu minuts després de forta pujada, arribam a un altre camí que ens ve del costat sud i ens mena, amb una costa molt més suau, cap a nord, per tornar a la mateixa coma per on hem començat a pujar en deixar la canonada. A les 11,15 h. el camí ens fa arribar a la vorera del torrentó. També hi corre aigua. La remor ens acompanyarà fins dalt del tot, mentre el camí es va enfilant, amb costes cada vegada més empinades. A les 11,30 h. passam vora una de les moltes coves d’aquest puig. Intuïm que no ens queda gaire per arribar a la part alta de la muntanya. A les 11,45 h. creuam la paret de terme, per un esbaldrec. És que des de que hem creuat el llit del torrent d’Almadrà caminam per territori del terme d’Alaró, ara entram al terme de Bunyola. Aquí dalt hi raja l’aigua que regalima pel torrentó. Som a un pla i no veiem el cim al que anam. Es tractarà de caminar, orientats a sud-oest, vorejant un redol tancat amb reixeta i altres instal·lacions, que suposam de caçadors. Desprès passam per una zona amb diferents barraques de carboners. El cim s’ha fet visible i només hem de trobar el millor lloc per pujar-hi. Ens decidim a fer-ho per una encletxa que ens sembla accessible. Només ens resta creuar el roquissar per arribar al punt més alt, assenyalat amb una gran fita. Son les 12,05 h. Cim del puig de la Cova des Carboners (842 m). El lloc és espectacular i el dia clar i seré, el sol ens dona conhort. Davant noltros, els altres dos cims de la serra d'Amós, puig d'Amós en primer lloc i el de la Font Fresca en segon lloc. El castell d'Alaró i el Penyal d'Honor, al fons. Les vistes son amples i clares. S'Alcadena i castell d'Alaró, al fons. És un lloc immillorable per fer un cafetet i reposar una estona, que bona falta ens fa. Bosc de Comassema i Lofra, al fons. Massís del puig Major, al nord. Son les 12,40 h. en seguir la caminada. Hem fet la part més complicada i feixuga. El que ens queda per davant és, casi tot, davallada. Amb aquesta sensació, davallam del cim i ens orientam cap a nord, que és on hi trobarem el coll des Bosc, a la finca de Comassema. Hem de caminar una estona per un roquissar, sense major dificultat. A les 13,10 h. passam pel coll. Tot aquest redol està farcit de restes d’edificacions dels carboners, fins i tot hi arriba un camí de carro. Com que el territori és planer, el camí que cercam costa una mica de trobar però com que sabem l’orientació que hem de seguir, no ens preocupa gaire. Tanmateix acabarem per trobar-lo. Tan aviat com el territori torna més aspre, ens el trobam davant. Un camí empedrat que aprofita les encletxes entre les roques per anar davallant cap el torrent. També ens va atracant a les penyes del costat nord del camí. Fins que arribam a la zona més espectacular. El camí, bastit damunt marges......i amb un empedrat prou ben conservat, ens aboca al tall del torrent. A les 13,30 h. ens retrobam amb la canonada del embassament. Ara la seguirem baixant i pujant. Altre cop, ben igual que quan davallàvem, sentim la remor de l’aigua que passa per dins la canonada. Menys de deu minuts després, arribam al punt on creuam el torrent i entram al terme d’Escorca. Suposam que el camí original seguia per aquest costat del torrent, però ara està del tot esborrat, a rel de les obres fetes per l’embassament i les canonades. Hem de pujar per un coster molt desagradable i cobert de pedreny a lloure. La pendent es fa molt feixuga. Els dos estam molt cansats a aquestes hores. Després del collet, abans el pas de sa Foradada, avui el darrer obstacle del dia, arribam a l’embassament de Cúber. Pensàvem que hi trobaríem molta gent passejant, vist el bon dia que fa, però no és així. Seguim gaudint de molta tranquil·litat i el personal que es passeja és discret. Ara ens tocarà caminar una estona per l’asfalt i arribar al punt de partida, la font des Noguer. Son les 14,15 h. Ha resultat una volta llarga, un pel feixuga però el temps ens ha ajudat a gaudir de molt bones vistes.
Selva/Sóller, febrer 2022
