Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Penyal des Migdia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Penyal des Migdia. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 d’agost del 2023

PENYAL DES MIGDIA - PUIG MOREI - PUIG DES PORRASSAR

 PARC DE LLEVANT
PENYAL DES MIGDIA – PUIG MOREI
(PUIG DE SA CREU – TALAIA FREDA)
PUIG DES PORRASSAR
(10.03.2023)
El Campament des Soldats fou construït com a camp de reclusió de presos els primers anys de la dècada de 1940, un cop acabada la Guerra Civil. Era una colònia que allotjà presos polítics i de guerra, del bàndol republicà, que eren duts aquí, en la majoria dels casos des de la Península, amb l’objectiu de fer treballs forçats per redimir condemna, com per exemple, la construcció de la carretera, d’aquí que la coneguem com a camí dels Presos.
TEMPS TOTAL: 4 hores 40 minuts 
RECORREGUT: 9,700 km
DIFICULTAT MITJANA
Plànol amb el track
Els accessos a la Serra de Tramuntana segueixen tancats o amb molts de problemes per poder accedir-hi, per això hem triat fer una volta pel Parc de Llevant. Ens queda una mica enfora però sempre resulta gratificant caminar per un territori tan diferent del de la Serra.
A les 8,30 h. hem arribat a la zona d’aparcament de s’Alqueria Vella de Baix. El dia es presenta espectacular. Casi fa calor, el cel està ben clar i no corre gaire oratge. També tenim la novetat que s’ha incorporat un nou membre al grup, en Miquel. 
Seguint les indicacions, començam la caminada per un camí de carro ample i ben definit. Tot just després de creuar el torrentó, giram cap a nord-est i arribam a la tafona de s’Alqueria Vella.
És un edifici totalment renovat. Tot seguit el camí ens mena a la vora del torrentó que hem creuat fa un instants.
Aquí hi ha una sínia prou ben conservada.
El camí de carro s’ha acabat i ara caminam per un sender orientat a l’oest, ben marcat i senyalitzat amb estaques. Seguim la ruta nombre 10 que ens mena a pujar, sense massa esforç, per l’esquena de la Penya des Migdia, darrerament anomenada puig de sa Creu.
Ben aviat passam vora les runes d’una barraca gran, anomenada Can Leu.
Aquest caminet ens fa pujar per zones de roquissar, un tant incòmode, ...
...mentre començam a trobar les primeres restes del que foren, en el seu temps, el Establits, zones on es pretenia poder conrear abastament per mantenir a la família que hi treballava.
El territori no ho posava gens senzill i la cosa va acabar amb un abandó de tota la feinada feta. Anam superant un bon grapat de margets, fets allà on hi devia haver garriga. Tot el territori és pedregós però sense massa pendent. La zona marjada casi bé arriba dalt de la carena. Avui tot està cobert de carritxeres i garballons, però encara hi queden alguns arbres de conreu, que es varen morir i aguanten drets. 
Son les 9,25 h. en arribar a la cresta. El sender que hem seguit ha mantingut orientació oest, fins al tall dels penya-segats.
Aquí abandonam la ruta 10 i ens orientam a nord, seguint els límits de les timbes.
Aquí dalt gaudim de les primeres vistes cap a la badia d’Alcúdia.
Ara, ja sense senyalització, seguim un sender ben trepitjat, que ens mena entre les mates de càrritx mentre anam pujant cap a la Penya des Migdia.
La fita és ben clara. No hi ha arbres i el cim el tenim ben davant nostre.
La pujada no resulta massa feixuga, encara que ho és una mica més que fins ara. Mentre anam pujant s’eixamplen les vistes, especialment a la zona de Son Serra, Colònia de Sant Pere i Betlem. Mentre que, cap a sud, hi veiem el clot de s’Alqueria Vella.
Son les 9,45 h. en arribar al cim de la Penya des Migdia.
Aquí hi ha el que resta d’una creu d’alumini. El dia es manté clar i tranquil. Amb la caminada ja tenim calor i ens llevam roba.
Ara tenim a la vista les dues fites que ens resten per avui. Seguint els límits dels penya-segats, cap a nord, hi ha el cim de la Talaia Freda, mentre que cap a l’est, una mica separat, hi veiem el puig des Porrassar, quin perfil recorda clarament el puig de Lofra.
Mentre anam pujant, ens atracam repetidament al buit de les timbes, quina fondària fa feredat.
La pujada a aquest segon cim resulta una mica més feixuga. El territori és molt més empinat i el cansament es comença a notar.
De tota manera no hi ha obstacles concrets a superar, ni esperons ni crestes. Un territori obert que permet anar pujant per onsevulla, a força de fer ziga-zagues.
Son les 10,30 h. en arribar al cim, marcat amb un piló geodèsic.
Per tal de gaudir de millors vistes, decidim anar a reposar just al tall de les timbes,...
...on podem veure els cims del puig de sa Tudossa i la Talaia Moreia,...
...així com tota la línia de costa, des Caló fins a Can Picafort.
A les 11,05 h. reprenem la caminada. La ruta que mena fins el cim de la Talaia Freda està marcada amb el nombre 13, així que, mentre anam davallant, trobam diferents pilons de fusta amb aquesta indicació.
El que passa és que aquest sender fa una voltera que a noltros no ens va bé, i decidim acurçar camí travessant una zona de roquissar una mica incòmode, encara que només cinc minuts després tornam a arribar al sender, que ara sí que el seguirem.
Anam davallant per l’esquena de la Talaia Freda i tenim a la vista, davant nostre, el Camí des Presos i el puig des Porrassar. També veiem una llarga paret seca, que no estarem gaire a haver de passar a l’altre costat. Seguint el senderó, que ara ens mena a travessar un territori més planer, arribam a un tancat de reixeta. Anam a trobar el portell, o la zona on està esbucat, i seguim davallant una mica més, fins arribar al Camí des Presos.
Son les 11,45 h. en arribar al Camí des Presos. L’haurem de seguir un bocí, orientats a sud mentre anam pujant una mica. Aquest camí ara està asfaltat i cal destacar la feina impecable feta en el marges de sosteniment, que tenen un “braó” que ens sembla exagerat però que, segurament, això els ha permès aguantar fins el present sense esbaldregar-se. Menys de deu minuts després arribam al creuer que ens permet arribar a les restes del que fou el Campament des Soldats.
Ens escarrufa una mica pensar en el patiment de tanta gent, segurament, innocent.
Son les 12,00 h. en començar el camí que ens ha de menar fins el cim del puig des Porrassar. El seu començament està ben indicat i es situa just abans del portell d’entrada al Campament. És un camí ben marcat i planer, que ens fa creuar una zona de pinar que, a jutjar per la grandària dels arbres, tots semblants, pensam si son el resultat d’una reforestació.
No estarem gaire a deixar enrere el pins i començar una pujada més empinada. El sender és molt clar i bo de seguir. L’única dificultat és superar les costes. A redols el terra llenega una mica, en altres hem de superar algunes roques, res important tot plegat.
Son les 12,15 h. en arribar al cim.
Estam casi bé al bell mig entre la costa oest i la est del cap Ferrutx, i tenim noves vistes, majoritàriament cap a les platges i cales de la costa nord-est de la península de Llevant...
...com és ara s’Arenalet d’Albarca (o des Verger ) o Cala Mesquida.
No hi estam gaire aquí dalt i ben aviat tornam a partir per avall. És una davallada ràpida, però hem d’anar amb esment per no llenegar o caure per culpa de la pendent.
A les 12,40 h. arribam al Camí des Presos, que ara seguirem davallant, i ens menarà cap el Centre d’Interpretació del Parc de Llevant.
Tot d’una trobam la indicació per a seguir l’antic camí de carro i així estalviar-nos una voltera i haver de caminar per l’asfalt. Tanmateix acabarem per haver de seguir el camí asfaltat al llarg d’uns vuit-cents metres per arribar al Centre d’Interpretació.
Son les 13,00 h. en arribar a aquesta casa pairal de s’Alqueria Vella de Baix, avui restaurada i destinada a oferir informació als visitants d’aquest Parc Natural.
Seguint el caminal, delimitat per unes estaques i cordes, passam vora un gran rotllo d’era i, tot seguit, arribam a  l’aparcament. 
Ha resultat una bona volta.
Selva/Sóller, agost 2023

dimarts, 24 de desembre del 2019

PUIG BATIAT I CADIRA DEL BISBE per la coma des Voltor

PUIG BATIAT I CADIRA DEL BISBE
Coma des Voltor
(29.11.2019)
La finca pública Galatzó fou comprada el 2006 per l’Ajuntament de Calvià per 9.000.000 d’euros. Limita amb els termes de Puigpunyent, Andratx i Estellencs, de 14.013.000 m2, o sigui 1.972,9 quarterades, és una de les finques més grans de Mallorca. El puig de Galatzó (1.025 m) i s’Esclop (925 m) es troben situades dins el seu perímetre (Ajuntament de Calvià).
TEMPS TOTAL: 7 hores (caminant 5 h)
RECORREGUT: 12,700 km
DIFÍCIL
Son les 7,45 h. en deixar el cotxe a l'aparcament de la finca pública Galatzó.
Sembla que hem sortit del mal temps i no hi ha perill de pluja. És més, les previsions per avui son d’un dia clar i casi calorós. El sol tot just comença a guaitar pel llevant.
Anam avançant pel camí que mena a les cases de la finca de Galatzó, però l'abandonam en arribar a la cruïlla senyalada amb el cartell de sa Vinya.
A partir d'ara seguirem aquest camí. Mentre, hem tingut a la vista les fites que volem assolir avui, lleugerament il·luminades pel sol.
Es tracta d’anar pujant per aquest antic camí de carro, que ens mena entre marjades que aguanten el pas del temps i els aiguats. Ben aviat arribam a la font des Obis, que està molt a prop del coll de sa Grua.
Hem de seguir pujant per aquest camí, fins arribar al redol anomenat sa Vinya.
Està una mica arreglat com a zona d'esbarjo. Aquí acaba el camí.
Son les 8,50 h. en començar la caminada, fora camí, cap el puig Batiat. Hi ha qualque fita que, certament, no resulta necessària. El cim del puig és ben a la vista i el territori accessible per onsevulla. Només es tracta d'anar pujant, per dins aquesta mar de carritxeres, cercant la millor passa.
Ben aviat passam entre el penyal des Migdia, a l’oest, i sa Panada, a l'est.
Tot seguit, davallam una micona per arribar al coll Baix.
Son les 9,15 h. Ara comença l'autèntica pujada al puig. És una esquena coberta de carritxeres i algun redol de roques que, a primer cop d'ull, pot semblar cosa senzilla.
Però no és així. Al costat oest hi ha una tanca de reixa de fil ferro, pot servir de guia per la pujada, ...
...encara que fer ziga-zagues llargues és una alternativa manco feixuga.
És que la pujada es fa llarga i l’alè es fa curt.
Arribam al cim a les 10,00 h.
Aquí gaudim de molt bones vistes.
El dia clar ho afavoreix. El puig de Galatzó domina tot l'entorn.
Casi podem encertar la ruta que seguirem, davallant per la coma des Voltor.
Com que la propera fita del dia és la Cadira del Bisbe, decidim seguir la caminada.
Davallar del cim és una mica complicat. Heu feim per la cara oest.
Per si el territori no és prou difícil, hi trobam la tanca de reixeta, esbotzada, i un bon grapat de mates de garballó.
Hem de davallar per una petita timba, fins arribar a una segona tanca.
La seguim, pujant cap al coll des Vent. Hi arribam a les 10,30 h.

Retrospectiva des del coll.
Altre cop tenim davant nostre una llarga pujada.
Heu farem per la cresta encara que fer ziga-zagues també serveix.
El territori permet pujar seguint la ruta que hom desitgi. Tanmateix la pujada acaba per fer-se llarga i feixuga.
Arribam al cim a les 11,00 h. És l'anomenat la Cadira del Bisbe, encara que a altres mapes figura com a puig Dreçà. Al cim hi ha les restes d'una edificació circular, de paret seca i gruixada, no gaire alta i prou ben conservada.
Seguim gaudint de molt bones vistes de l'entorn.
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,40 h. seguim la ruta d'avui. La propera fita no està tan clar que la puguem assolir. L'idea inicial era passar pel cim des Moletó, però el cansament i l'hora ens fa modificar l'objectiu. Ens conformarem en arribar al collet que separa la cota 788 des Moletó.
Seguim avançant cap al nostre objectiu. La passa per la cresta no és senzilla.
Els penya-segats son cada cop més alts.
Un de noltros ha optat per avançar per la cara est, als peus de les penyes.
Els altres dos ho fan per la cresta.
Arribam al collet a les 12,15 h.
Hi trobam senyals evidents d'un antic camí. Al costat est també hem trobat restes d'un petit marge.
Per davant nostre tenim una llarga davallada. No cal esmentar que, de la ruta d'avui, només coneixem fins el cim del puig Batiat, per tant, tota la resta és una incògnita per a nosaltres.
Tenim informacions d'altres caminadors, que han pujat per aquesta coma. Per altre banda, el territori sembla accessible casi bé per onsevulla.
Anam davallant, fent amples ziga-zagues i procurant trobar el llocs amb manco garriga, que és el principal problema del territori.
Aquests pins es salvaren del gran incendi del 2013.
A la soca hi podem veure el socarrat.
Anam separats i ens creuam repetides vegades amb restes evidents del camí que ja hem trobat al cap d'amunt.
No hi ha arbres.
Relatar detalls d'aquesta davallada resulta innecessari.
Ens ajudam dels mapes que tenim.
Procuram seguir la ruta marcada, que no és altre cosa que el rastre deixat per un altre caminador.
Seguir les restes del camí és una tasca absolutament inútil.
A cops podem intuir els llocs per un podria passar.
Altres zones resulta totalment increïble que hi existís un camí. Les esllavissades ho esborren tot. La garriga, que creix allà on pot, també contribueix a la tasca d'esborrar rastres.
Així i tot, i de manera casi incomprensible, seguim trobant rastres del camí. Com més avall ens feim més sovint els trobam. Sempre de manera esporàdica. Algun cop no son més que petits llenços del marge de sosteniment.
La davallada ens sembla inacabable. Es fa molt pesada. El torrent, del fons de la coma, com més va, més encaixonat queda entre les penyes. Pensam que ha de tenir bots insalvables.
Son les 13,20 h. en localitzar, just a la vora del torrent, en una zona una mica planera, un tros de camí de certa entitat. Es veu clarament. Ens hi adreçam davallant per una rosseguera. Aquest camí creua el llit del torrent, per tornar a sortir pel mateix costat, el dret, uns metres més avall. Així mateix, en aquesta zona, veiem un altre camí que s'enfila pel costat dret, suposam per accedir a alguna zona antiga de bosc.
Seguim davallant, sempre pel costat dret. El camí que hem trobat abans, ben aviat ha desaparegut i hem tornat a davallar entre la garriga i les rossegueres. Hem trobat algunes fites que ens han ajudat. Tanmateix el territori acaba per perdre pendent, un cop superat el darrer bot del torrent, quina encletxa poden veure en arribar a baix.
Ara el camí és més evident i bo de seguir però estam enfora de sortir de la coma.
La caminada es fa llarga.
Al cap d'avall hem de travessar un pinar, ja sortint de la coma. Hi arribam a les 14,00 h. Han estat casi dues hores molt feixugues.
Comentam el fet curiós de la manca d'arbres a casi totes les muntanyes d'aquesta propietat. Sorprenentment, avui hem trobat restes de camí a llocs realment allunyat, el que ens fa pensar que es construïren, precisament, per a la explotació del bosc i que ho feren tan a consciència que el varen esvair del tot. A la part alta d'aquesta coma, el territori no és gaire empinat i te terra abundant.
Un cop dins el pinar, el camí és ample, de carro, que ens mena a voltar el puig des Senyor pel costat oest. El territori és planer i la garriga i el bosc espès. Fins i tot seguir el camí de carro es fa impossible i acabam caminant un bocí pel llit del torrent. Recobram el camí de carro, que ara va pel costat esquerra del torrent. Poc més avall hem de travessar una petita zona d'alzinar per arribar a un dels camins principals, el que mena a la coma de ses Sínies. 
Caminam cap a les cases de Galatzó.
Hi arribam a les  14,30 h. Estan tancades i no hi veiem a ningú. Ens quedam amb les ganes de visitar la clastra.
No ens resta més que anar cap l'aparcament on hi tenim el cotxe. Haurem de caminar, encara, quinze minuts més, que ens semblen llargs.
Passant per davant el graner des Delme.
Acabam la caminada a les 14,45 h. ben cansats.
Ha resultat una volta espectacular, tal vegada una mica dura.


Selva/Sóller, desembre 2019