dijous, 16 de maig del 2024

MOLA DE PLANÍCIA pel camí des Carro i el Mal Pas o pas de Son Sanutges

 
MOLA DE PLANÍCIA
pel camí des Carro i el Mal Pas o pas de Son Sanutges
(05.04.2024)
Sa Mola de Planícia és una massa de roca i alzinar que es desplaça de sud-oest a nord-est, paral·lela a la mar i és culminada per tre cims: es Puntals (893 m), el puig de sa Mola (941 m) i es Moletó de sa Granja (675 m), la carena de la qual serveix de frontera entre els termes municipals de Banyalbufar, Puigpunyent i Esporles. Té una longitud de 4.250 m i una amplitud màxima d’un kilòmetre i mig, el que tot plegat li atorga l’apel·latiu de mola. Es troba solcada per tres torrents: el de Can Cerdà, de Can Fura i el d’en Roig (Sa Mola de Planícia - Tomàs Vibot, 1999. El Gall Editor / Grup Excursionista de Mallorca).
TEMPS TOTAL: 5 hores 30 minuts 
RECORREGUT: 13,100 km
DIFICULTAT MITJANA  
Han passat més de deu anys des de que férem una volta semblant a la d’avui. 
Son les 8,00 h. en deixar el cotxe aparcat vora les runes de l’antiga cimentera de Son Sanutges. Hem de seguir el camí, ben mantingut, per on hi han de passar no pocs cotxes, a comptar per les marques que hi veiem. Caminam cap a l’oest i, ben aviat, passam vora les cases, molt malmeses, de Son Sanutges (crèiem recordar que fa deu anys ja hi tenien el cartell de “Se Vende”). El camí ens mena a passar pels peus del puig de Son Sanutges, fins que fa una mitja volta i ens orienta a sud, per tal de sortir de la clotada per on hi corre el torrent d’en Roig. Tot seguit enllaçam amb el GR-221.3, una variant del GR-221 que estalvia passar per Banyalbufar. Altre cop caminam cap a l’oest.
El camí segueix ben clar i mantingut al dia. No hi ha risc de pèrdua, totes les bardisses es veuen ben tancades amb reixeta reforçada. A les 8,20 h. passam vora les cases de s’Arboçar.
Tot d’una trobam a faltar aquell carro vell, fet mal bé pel pas del temps i de l’abandó. Avui, també, aquestes cases estan ben tancades i guardades per cans. Uns cent-cinquanta metres més endavant abandonam el GR-221.3, just abans de passar per un portell amb el rètol “MARACANDA”, i seguim pel braç del costat sud, que es manté casi paral·lel i es van separant a mesura que avançam. Només cinc minuts després arribam al punt on hi comença el Camí des Carro de la Mola de Planícia. Tal com ja hem comentat, aquí també hi ha tanques de reixeta, posada a consciència i el Camí des Carro tancat amb una tanca de ferro. No som els primers que hi passam, perquè la reixeta està esbutzada just devora la barrera.
Aquest camí, orientat a sud, ens mena pel bosc d’alzines mentre guanyam altura.
Ben aviat, uns tres-cents metres endavant, arribam a un nou camí de carro, orientat de l’est a l’oest, l’hem de seguir unes poques passes, cap a l’oest, fins a trobar un nou camí que surt cap a sud, sempre pujant. Hi ha algunes marques de pintura vermella a les roques. Hem superat el primer tram de la caminada, pot ser el més complicat pels creuers de camins.
Son les 8,50 h. Tot d’una mudam d’orientació i ens mena cap a l’oest. Seguir aquest camí de carro, molt malmès pel pas del temps i la manca de manteniment, no és gens complicat. És una mica feixuc perquè no atura de pujar, sempre entre les alzines. Les restes d’edificacions corresponents a l’explotació del bosc son casi constants. Passam vora un seguit de barraques i sitges. També vora forns de calç, prou ben conservats.
No serà fins a les 9,20 h. que arribarem a un punt on podem gaudir de les primeres vistes del dia.
Vistes espectaculars a la costa de Tramuntana. El dia és prou clar i ens permet veure sa Foradada i, fins i tot, sa Punta de Sóller, cap a nord.
Seguim pujant per aquest camí, que s’ajusta a les penyes de la Mola de Planícia i va mudant d’orientació. Fent un seguit d’amples ziga-zagues, acabam caminant a sud i, uns quinze minuts més tard, arribam a un nou forn de calç. Aquest ens sembla casi a punt de fer servir. Fins i tot té l’arc del portellet casi intacte.
Casi sense interrupció anam passant vora les restes de barraques de carboners i les respectives sitges. Sempre pujant, el nostre proper objectiu es arribar als Aljubets. Seguint els límits de les penyes, aquest Camí des Carro, que no deixa de pujar més que en pocs moments, ens va orientant al sud-est.
A una de les poques zones planeres que travessam és on hi arranca el tirany que mena cap el pas de la Mola. Una pujada/baixada des de les cases de Planícia. Son les  9,50 h en passar-hi.
Tot seguit arribam al fons d’un comellar, on hi ha l’aljub des Porxo, amb part de la coberta esbucada. Devora hi ha un forn de pa, també mig esbucat, i les parets d’un porxo quadrat i prou gran.
Seguim el camí, que ens treu d’aquest comellar i ens mena al següent, on hi trobarem els Aljubets. A grans trets, l’orientació acabarà per ser cap a l’est, després d’un seguit de ziga-zagues.
Son les 10,10 h en arribar als Aljubets.
És un punt important on hi ha un conjunt d’edificacions destinades a emmagatzemar l’aigua que ferien servir el carboners al llarg de l’estiu.
Estan en molt bones condicions i mantenen aigua a dins. Poc abans d’aquest punt és possible pujar directament al cim de la Mola de Planícia, seguint el comellar, però noltros hem decidit seguir tot el temps pel Camí des Carro.
Sortir d’aquest comellar no resulta gens senzill. Després de creuar el Pla des Aljubets, farcit de sitges i barraques, el camí s’orienta cap a sud per tal de superar la cota 781.
Per aconseguir-ho es van construir un seguit de corbes, superposades una a sobre l’anterior, ...
...de tal manera que resulta casi increïble que hi pogués pujar un carro.
Superada aquesta cota, arribam a una nova zona planera, totalment coberta per l’alzinar. Caminar per aquí és un regal. Els jocs de llums i ombres és realment agradable. Tal com ha anat fent fins aquí, el camí no para de mudar d’orientació.
Hem passat el creuer en que el camí es bifurca cap a la serra des Puntals, i cap al cim de la Mola, que és el que noltros seguim, de manera que ara ja caminam a nord-est. Hem entrat a un nou comellar que ens menarà molt a prop del cim.
Abans passarem vora una nova bassa coberta ...
...i ben conservada, l’aljub des Puig.
El darrer bocí de la pujada és fa llarg i sembla que no hem d’arribar mai al cap d’amunt. Mentre continuam deixant, a banda i banda, les senyals de les estades dels carboners, barraques, forns de pa, sitges, carregadors, etc.
A les 11,00 h. hem arribat al punt geodèsic que marca el cim de la Mola de Planícia (941 m).
Aquí dalt hi corre un oratge gelat i molest, però el dia es manté ben clar.
Les vistes son una bona recompensa.
Davallam del cim a anam a nord a descansar ...
...just al cap d’amunt dels penya-segats que pengen cap a s’Arboçar.  Hem de cercar una mica de recer per mor d’aquest oratge fresc que ens arriba.
Ens hi estam una bona estona gaudint del entorn i de les vistes. Sabem que, a partir d’aquí, tot serà davallada.
A les 12,25 h. seguim la nostra caminada.
Anam vorejant els límits del penya-segats, cap a l’est.
Tan aviat com ens hem decantant de les timbes trobam les primeres senyals de caminets de carboners, fets aprofitant les encletxes entre les roques. Seguim aquest senderó, prou ben delimitat per la seva teringa de pedres, ...
...que ens mena al punt on hi arriben els tres termes municipals que fan partió a la cota 895, Puigpunyent, Banyalbufar i Esporles. Decidim seguir la paret de partió de terme entre Banyalbufar i Esporles, que ens mena cap a nord-est, mentre anam davallant per allà on ens sembla millor.  
A les 13,10 h. arribam al punt on hi ha el sender que mena al pas de Son Sanutges, també conegut com a Mal Pas. És un esbaldrec a la paret, ben evident i gran. Si seguíssim uns cent metres vora la paret, arribaríem a un portell i tirany, que mena al mateix pas i que ve del Porxo d’en Camotes.
Noltros caminam cap a nord, seguint un tirany ben trepitjat i amb fites i punts de pintura.
No estem més que deu minuts per arribar al pas.
És tracta d’un mur de pedra en sec, que més sembla per barrar el pas al bestiar que no altre cosa.
Té una alçada de casi dos metres.
Just als seus peus hi ha un altre mur, o marget, prou esbaldregat, que encara permet el pas a les persones. 
A partir d’aquí es tractarà d’anar davallant per un territori amb molta pendent. Insegur i desagradable, anam cercant els millors llocs per davallar.
Aprofitam les roques i esperons que anam trobant i que ens donen més seguretat.
Hem de superar un bon grapat de petites rossegueres on avançar, o creuar-les, resulta un tant complicat. El conhort ens ve perquè sabem que, ben aviat, el territori anirà perdent aquesta pendent tant violenta.
Son les 13,40 h. quan trobam noves senyals de carboners i restes de tirany. El territori es va replanant i arribam a una primera paret de pedra en sec. Tot d’una trobam un camí de carro que ens mena, ara de manera molt més relaxada i agradable, ...
...a fer un parell de revolts pel bosc d’alzines, ...
...fins que ens deixa al GR-221, al camí des Correu.
Son les 14,00 h. Ja no ens queda més que seguir pel GR-221 uns pocs minuts, davallant, fins que arribam a les runes de la cimentera de Son Sanutges, on hi trobam el cotxe.
Ha resultat una bona volta.
Selva/Sóller, maig 2024

dimarts, 30 d’abril del 2024

QUATRE PASSOS A LA SERRA D'ALFÀBIA

QUATRE PASSOS A LA SERRA D’ALFÀBIA
PAS D'EN TOPA - PAS DES PORCS (I i II) - PAS MORISC
(22.03,2024)
La serra d’Alfàbia dona moltes opcions al senderistes per pujar-hi, i quasi bé totes tenen un component esportiu alt. La majoria de vies d’accés, tant des de les valls de Sóller com d’Orient, és a traves de passos, més o manco complicats, que no perillosos, i quina màxima dificultat és localitzar-los.
TEMPS TOTAL: 6 hores 20 minuts
RECORREGUT: 11,200 km
DIFÍCIL 
Plànol amb el track
Son les 8,00 h. en deixar els cotxe a dalt del coll de Sóller i començar a caminar per la carretera, ...
...per la banda de Palma. A uns dos-cents metres hi ha la primera corba, amb unes barreres per accedir a l’alzinar, però estan tancades. Hem de botar una reixeta per poder encaminar-nos al bosc, que és on hi trobarem l’antic camí que hem de seguir. 
Caminam una tirada curta orientats a sud i, en trobar l’antic camí, el seguim, pujant i orientats a nord.
Seguir aquest camí és molt complicat, per les moltes alzines caigudes. Realment les destrosses de les tempestes i nevades de l’hivern del 2022 foren molt grans.
Així com millor podem, seguim el camí fins que arribam a una paret seca de partió, també coronada amb una tanca de reixeta, feta mal bé pels arbres caiguts.
Seguim aquesta paret, pujant per un coster molt empinat, fins que arribam al peus de les penyes. Es fa visible un tirany, amb alguna fita i bastant amagat per les branques caigudes de les alzines, que ens mena, fent un seguit de ziga-zagues, altre cop als peus de les penyes, ...
...al punt on hi comença el pas d’en Topa. La nostra primera fita.
Son les 8,40 h, en arribar al començament del pas.
És bo d’identificar perquè no hi ha altre encletxa que ens deixi superar aquestes penyes.
La primera part del pas no és gaire complicada.
Anam pujant seguint l’encletxa, que ens deixa caminar. També hi ha algunes alzines que donen molta seguretat.
Així com pujam, la cosa es va complicant. Agafam molta altura damunt els penya-segats i cal anar amb molt d’esment.
La darrera part, la més complicada, està protegida per un gruixat cable d’acer que ens acompanya fins arribar al darrer escaló.
Hi ha un marget que, possiblement en algun temps passat hi tenia una mena d’escaleta, ens barra el pas i, a més, està una mica esbaldregat.
No és especialment complicat però l’altura imposa molt de respecte. Hi anam amb molta cura.
Son les 8,50 h. i hem superat el pas.
Som damunt la cresta que tanca el comellar des Diables pel seu costat dret. Aquí hi arranca un caminet de carboners, molt clar i ben conservat, que s’orienta a l’est. Noltros volem davallar per creuar aquest comellar i pujar per l’altre costat, on hi trobarem el pas des Porcs (1). De bon començament anam davallant pel roquissar, orientats a sud, per allà on ens sembla més còmode. El dia és tranquil, però no clar del tot, i podem gaudir de molt bones vistes, cap a Palma, del puig de s’Alqueria, de Son Nassi i de Son Poc.
Ben aviat ens trobam amb un caminet, molt primitiu, precari, poc elaborat però ben conservat.
El seguim cap a sud-oest fins que ens mena a una sitja...
...i restes d’una barraca, a un nivell inferior. Just a la cresta del penya-segats hi ha dues torres d’estesa elèctrica.
Aquí sí que tenim una vista espectacular de la carretera del coll de Sóller, del costat de Palma.
Son les 9,15 h. sembla que el caminet acaba aquí. Decidim davallar directament al fons del comellar. No hi hem davallat mai i no sabem si aconseguirem arribar al llit del torrent que hi ha al fons.
És una davallada un tant desbaratada pel pedreny a lloure que trobam.
No hi ha cap timba que ens barri el pas però sí que seguim trobant moltes alzines esqueixades.
No hem estat més que deu minuts per arribar al torrent.
Ens enfilam pel coster de la banda contraria, és a dir, el costat esquerra, i anam a trobar el caminet.
Hi arribam sense major dificultat, després d’un seguit de grimpades.
Ara seguim el caminet, pujant, i tot d’una arribam al pas des Porcs (1).
És l’anomenada que es dona al punt on aquest camí, gràcies a un marge d’altura considerable, aconsegueix salvar una timba.
Haurem de pujar de valent seguint aquest caminet, que es va esborrant a mesura que entram dins un territori més planer.
No estarem gaire en arribar a una sitja i acabarem caminant quasi paral·lels a una gran tanca de reixeta, esbutzada en molts de punts per les caigudes d’arbres. El territori és obert i permet anar pujant casi per onsevulla, que és el que fem, fins arribar a la carretera que mena a les antenes .
Son les 10,00 h. en arribar a la carretera.
La seguim cap a sud, per tal d’arribar al tall del pas Morisc. Aquest pas està documentat en les planificacions defensives que es feren en el segle XVI en front dels atacs pirates que patia Mallorca. Avui està “desnaturalitzat” pel pas de la carretera.
Gaudim de noves vistes, ara cap a Bunyola, Palma i el gran massís del Teix.
Tot seguit pujam per la cresta del pas, orientats a l’est, per anar a trobar un antic camí de carro. Altre cop es tracta d’anar pujant per allà on ens sembla millor, sense decantar-nos massa d’una paret de partió que veiem al costat sud.
No estarem gaire a trobar els primers camins i, ...
...també, la continuació de la tanca que hem vist més avall. Ben aviat arribam al camí i el seguim, sempre pujant. Tenim l’ocasió d’anar comentant el que ens espera de caminada. Una idea era arribar a les antenes per descansar, però ho descartam per por que no sigui una volta massa llarga. Ens decidim per anar a berenar a la cota 913, just abans de la darrera pujada a les antenes. Esperam gaudir-hi de bones vistes.
Així, idò, tan aviat com el camí de carro ens mena a voltar per la part baixa d’aquesta cresta, l’abandonam i ...
...anam pujant cap dret, ...
...primer a la cota 907, i seguint, ...
...creuam una zona de pins, on hi trobam un grapat de pins singulars i molt grans.
Anam a trobar la cresta i ...
...arribam al cap d’amunt d’aquesta cota. Son les 11,00 h.
És un bon lloc i tenim amples vistes. El sol ens arriba i ens ho fa encara més agradable.
És el moment de reposar una estona.
A les 11,50 h. seguim el nostre camí, orientats a l’est, ...
...davallam fins el collet, on hi trobam el mateix camí que hem seguit en pujar. Ara el seguirem davallant, primer orientats a l’est i, més endavant, gira cap a l’oest. Anam mirant a les voreres per tal de trobar les senyes que ens han de menar a la canal de baixada.
Poc passades les dotze veiem la primera senyal.
És el que resta d’un pal que aguantava l’estesa elèctrica original.
Abandonam el camí i seguim un tirany, un tant esborrat per les branques caigudes i la fullaca, que ens mena a una sitja i barraca.
En general mantenim l’orientació a l’oest, seguint els tacons dels pals que resten d’aquella estesa.
Tanmateix casi no hi ha possibilitat de pèrdua.
Acabam a una mena d’embut amb molta pendent, que fa dubtar si és el camí adequat.
No hi ha altre sortida. Començam a davallar. Altre cop ens trobam la reixa de fil ferro que ens barra el pas. La superam per una obertura que te a la part baixa.
Son les 12,10 h. Sembla a aquesta davallada també l’anomenen el pas des Porcs.
Com que no sabem del cert si és correcte, noltros l’anomenam així “pas des Porcs (2)”. De bon començament el territori te moltíssima pendent.
Si no fos perquè localitzam els pals d’electricitat, seguiríem dubtant. La davallada exigeix prudència i calma.
No és que resulti perillosa però el terra és inestable per la fullaraca i la terra a lloure.
De tan en tant hem de superar alzines caigudes que ens compliquen el pas.
També cal esmentar que les alzines dretes resulten de gran ajuda oferint-nos bons punts a on aferrar-nos.
Al voltant de les 12,30 h. sortim d’aquesta canal estreta i molt empinada i ens aboca al cap d’amunt d’una rosseguera, un xaragall.
Es va eixamplant a mesura que davallam, però manté la mateixa pendent.
El sol ens torna a arribar, ara molt calent que, junt amb el cansament acumulat, ens resulta un tant feixuc.
Les destrosses al bosc, aquí son ben presents. Per onsevulla hi veiem arbres sencers, esqueixats de les seves soques. Com que davallam per la cara sud de la Serra d’Alfàbia, tenim davant nostre les vistes de la plana de Palma. Tanmateix, aquesta davallada resulta llarga i feixuga. El pedreny és inestable i cercam les voreres del xaragall per davallar una mica més segurs.
Tan aviat com el territori es replana una mica, trobam les primeres senyals dels carboners i, pel fet de davallar per la vorera oest del xaragall, ens trobam amb un antic camí de carro, que a la part central del xaragall ha estat esborrat del tot.
Son les 13,10 h. Aquest camí no figura al mapa. Hem de decidir si seguim davallant pel xaragall o seguim aquest camí, que no costa gaire imaginar que acabarà a la carretera de les antenes. Ens decidim pel camí. Es veu que no hi passa casi bé ningú. Hi ha molts d’arbres, morts i vius. En algun punt casi és impossible seguir pel camí. Només deu minuts després arribam a la carretera.
Tal com havíem pensat, hi hem arribat unes tres corbes més amunt d’allà on hi arriba el camí des Traves, senyalat al mapa.
Tenim, per endavant, una bona estona de caminar per aquesta carretera, fins que no arribem a prop de les barreres d’accés.
Son les 14,00 h. en abandonar la carretera asfaltada. Volem seguir un antic camí de carro que ens atracarà a la barrera per on hem entrat de bon matí, per això ens orientam a nord i començam una curta pujada.
Impossible seguir el camí, està tot cobert d’arbres caiguts. No tenim altre remei que anar a trobar els punts on les dificultats son menors i ens permeten anar pujant. És un darrer esforç que casi no podem superar. 
Son les 14,15 h. en arribar a la carretera Ma-11 A de Palma a Sóller.
No ens queda més que arribar fins el coll de Sóller, on hi tenim el cotxe. En arribar-hi trobam a faltar les infusions d’en Carles.
Ha resultat una bona volta, un pel massa pesada.
Selva/Sóller, abril 2024