I PAS DES RACÓ
(17.05.2024)
El pas des Racó es troba situat a una zona de parets rocoses molt penya-segades, esquerpes, i a costers amb força pendent, dificultats seguides d’un xaragall o rosseguera de pedra fina i relliscadissa. Sense oblidar la dificultat per localitzar el pas. És un recorregut llarg, dur i complicat.
TEMPS TOTAL: 7 hores 20 minuts
RECORREGUT: 17,000 km
DIFÍCIL
Encara no son les vuit, d’un matí molt clar però amb un oratge fresquet i una mica empipador, en deixar el cotxe aparcat a l’entrada de Deia, pel redol del hotel “Es Molí”. Tenim per endavant una caminada llarga i ens hi posam de jorn. Caminam per la passarel.la, vora la carretera, el que ens dona la possibilitat de gaudir de bones vistes des Puig, amb l’església al cap d’amunt. Pujam per la carretera que passa vora l’hotel i ens mena, pujant, cap a les cases de can Borràs, un cop que hem deixat enrere totes les cases de segona residencia o edificacions annexes del hotel. No hi arribarem a aquestes cases perquè abandonam el camí pujant pel camí empedrat, quin començament trobam al costat sud. Son les 8,10 h. en començar la pujada pel camí de ses Rotes. És un camí empedrat que ens mena a passar, just dos minuts després, per un enorme portell. Tenim una sorpresa molt agradable. Tot d’una es fa evident que han netejat aquest camí. El darrer cop que passàrem per aquí, casi bé només hi quedava un senderó per on passar-hi una persona. Ara ens trobam un camí molt ample, empedrat casi perfecte. Han tallat pins i carritxeres que han deixat al descobert els eixugadors i altres obres per conduir les aigües de pluja fora del camí. També veiem obres per a refer els marges que s’han esbaldregat. Així mateix hem de caminar un trenta minuts per aquest camí tan agradable, per arribar a la caseta de ses Rotes. Un cop més admiram aquesta petita bassa picada a la roca viva que esta just aquí devora. Uns pocs metres endavant trobam la mina de la font de ses Rotes. El camí segueix essent ben clar i net. Ara ens orienta cap a nord mentre ens atracam a un gran pla d’olivar de son Rul·lan. En arribar al seu portell giram en redó cap a sud per anar a trobar el camí des cingles de Son Rul·lan. Son les 8,55 h. en deixar enrere els olivars envaïts pels pins i entram dins l’alzinar. El camí, ben clar, comença a pujar decididament mentre ens va atracant als peus de les penyes. Ben aviat passam vora un forn de calç, casi perfecte, i altres edificacions dels carboners. El camí es torna més empinat i hem arribat al peus de les penyes. Ara tocarà pujar de valent. Poc més amunt ens trobam que una esllavissada de grans roques ha barrat el pas, però han obert una alternativa, molt ben delimitada per una corda. Les tasques de millora d’aquesta ruta resulten evidents. Així mateix estam casi una hora pujant per aquest caminet, ......que ens mena per alguns punts inversemblants, ......per tant d’anar guanyant altura i vèncer aquesta murada de roques. A força de revolts i costes molt empinades arribam a sortir de les alzines ......i podem gaudir de molt bones vistes cap a la costa nord. El camí manté orientació a sud. Son les 10,15 h. en deixar enrere l’alzinar. Ara caminam per una esquena més planera de roquissar. El sol ens arriba de ple, igual que les bufades de vent fresc. Anam a trobar el camí de s’Arxiduc, que voreja els penya-segats d’aquest gran massís. És una ruta molt coneguda i això es fa ben evident en veure que hi ha un bon grup de caminadors. Hi arribam a les 10,15 h. Les vistes ara son cap a la costa nord, costa de Llucalcari, punta de Sóller, Port de Sóller i demés cims que destaquen. Seguim aquest camí, cap a l’est, ......per tal d’arribar al primer cim que trobarem “es Caragolí” (945 m) que és el punt on hem decidit reposar una estona. És un lloc perfecte on hi podem gaudir d’una bona estona amb vistes amples i clares i estam a recer del vent. Tot plegat, una meravella. Son les 11,10 h. en seguir la caminada. Seguim pel camí de s’Arxiduc, que ens mena a creuar el Pla des Aritges. Seguim orientats a l’est i passam a prop de la cova de s’Aigo. Hi arribam a fer-hi un cop d’ull però no ens hi estam gaire temps. Hem de seguir pel camí i arribar al puig Gros (938 m), que hi passam a les 11,50 h. i ......seguim caminant per arribar a la paret de partió de terme i de la finca des Teix. Per arribar-hi hem de fer una petita grimpada, molt marcada pel pas dels caminadors. Després de creuar una nova zona planera, arribam a la paret. Son les 12,10 h. Hem entrat dins el terme de Bunyola i la finca des Teix. Seguim el sender que ens mena creuar el Pla de la Mala Garba. En el punt on aquest pla té el desguàs hi comença un torrentó que es precipita per una ampla coma. Aquesta coma és la que hem de davallar. No podrem seguir el torrentó perquè es fa intransitable en molts de punts. Son les 12,20 h. en començar a davallar. En general mantenim orientació nord-oest mentre davallan per un territori relativament còmode. Passam vora una cova, o avenc, conegut com a Clot de s’Aigo...... i sortim d’aquest redol planer quan el territori es precipita violentament. Passam pels peus d’unes penyes, ......per un passet elevat, impressionant, però sense perill. Hem arribat a un marge ben conservat, suposam que la seva funció era barrar el pas al bestiar que pasturava per aquí. Davant nostre hi tenim una gran coma, com un enorme embut, quin final no veiem però suposam que es el lloc per on es precipita el cabal de les aigües que recull i que acaba en el torrent des Salt. Veiem, al fons, la paret de partió que fa poc hem superat. Son les 12,35 h. en començar a davallar.És un territori obert i molt complicat.Tot és pedreny a lloure amb algun redol de carritxeres magres. La finalitat és acabar al torrent, ......però no el podrem seguir ......perquè hi ha un seguit de bots que no podrem superar. Acabarem per passar al costat esquerra del torrent, saltant la paret de terme. La finalitat es poder superar el darrer bot del torrent, que ho podem fer per aquest costat. Després tornarem a creuar-lo i sortirem d’aquest embut,......caminant pels peus de les penyes vermelloses que veiem a nord. Anam caminant pel cap damunt dels penya-segats que pengen damunt Deia, ......el que ens permet gaudir de magnifiques vistes, encara que estam prou cansats i acalorats. Orientats a nord avançam fins a trobar la zona per on podrem davallar. Hi ha fites que ajuden a trobar-lo, encara que sembla increïble que es pugui davallar per allà on senyalen. Son les 13,45 h. Estam al cap d’amunt d’un circ quines parets son casi verticals. A l’altre costat hi veiem el penyal des Racó. Senyal evident que anam bé. Hem de davallar amb prou atenció. La via és clara i, ben aviat, arribam a una zona coberta de carritxeres que, en aquest cas, resulten de gran ajuda. Anam davallant aquest circ a força de ziga-zagues, per allà on ens sembla més evident. En termes general mantenim orientació a nord. El territori es fa, cada cop, més intransitable, casi vertical. Sembla que no hi ha sortida, que estam abocats a la timba. Son les 14,00h. Trobam la senyal que cercam. Un cable fermat a les roques, que ens dona seguretat per creuar el territori que ens mena cap el pas des Racó. És un marge que permet superar un escaló a la timba. Arribam a una nova zona de carritxeres però el territori no es replana. Seguim en forta davallada per un territori arriscat, ......passant pels peus del Penyal des Racó. Encara que ara trobam més arbres que ens aporten seguretat. Més avall, sortim de les carritxeres i davallam per un ample xaragall vorejat per l’alzinar. Tornam a tenir una davallada incòmode que ens regala un seguit de llenegades i caigudes. Ens ajustem al costat dret (orogràfic) cercant el millor lloc per sortir-ne. Hem començat a veure restes de marges i pedres compostes. Es una bona senyal. Son les 14,45 h. en arribar a un camí de carro de carboners. Es una bona nova. A la fi deixam enrere aquest territori tant desagradable i arriscat. Sense dubtar-ho, seguim el camí, que ens mena pel cap d’amunt de l’esquena que separa el torrent des Salt des Racó. Les informacions que tenim recomanan anar a seguir el torrent des Recó, però no en fem cas. Seguim davallant per aquest camí, que ens acaba menant entre marjades i territori planer. Ens anem atracant a cases de segona residència i ens preocupa trobar-nos tancats. A les 15,00 h. el camí ens deixa a una pista formigonada, que seguim davallant. Passam entre propietats tancades de paret però no hem de botar cap barrera. Només trobam una reixeta que travessa el camí que esta posada de manera que es pugui obrir. Ens anam tranquil·litzant. Entre els arbres podem veure redols des Puig, de Deià, ara al nostre nivell. Aquesta pista acaba convertint-se en camí asfaltat, que ens mena cap a a la zona coneguda com es Racó, un grup de cases del nucli de Deia. Ben aviat arribam a la carretera Ma-10. L’haiurem de seguir, caminant per la passarel.la fins arribar allà on tenim el cotxe. Així mateix estam casi vint minuts per arribar-hi. Son les 15,35 h. en arribar al cotxe. Estam esclatats. El darrer cop que vaig passar pel pas de es Recó vaig dir que no hi tornaria i avui “m’han duit a escoltar es sermó”. Aquesta cop segur que no hi tornaré. Ha resultat una volta llarga i feixuga, no apte per a tothom.
Selva/Sóller, juny 2024
Caminam per la passarel.la, vora la carretera, el que ens dona la possibilitat de gaudir de bones vistes des Puig, amb l’església al cap d’amunt. Pujam per la carretera que passa vora l’hotel i ens mena, pujant, cap a les cases de can Borràs, un cop que hem deixat enrere totes les cases de segona residencia o edificacions annexes del hotel. 
No hi arribarem a aquestes cases perquè abandonam el camí pujant pel camí empedrat, quin començament trobam al costat sud.
