dimarts, 22 de novembre del 2022

MOLETA DE PASTORITX

MOLETA DE PASTORITX
pel vessant nord-oest
(05.10.2022)
La Moleta de Pastoritx és una elevació de 753 metres situada en el terme de Valldemossa, separant sa Coma de la vall de Pastoritx. El seu cim és aplanat, en forma de mola, i cobert d’alzines. L’accés des de sa Coma és per sa font Nova, pujant aviat cap a sa Moleta, però també s'hi pot accedir pel pas de sa Regata o d’en Priam, així com des de Pastoritx, per camí de carro i de ferradura.
TEMPS TOTAL: 4 hores 
RECORREGUT: 7,700 km
DIFICULTAT MITJANA 
No hi ha gaire bones previsions pel temps que tindrem avui, així que hem triat una volta, relativament, senzilla. Tenim informacions de n’Emilio Alonso.
A les 8,00 h. deixam el cotxe aparcat a la urbanització Arxiduc,  poc després de passar l’entrada a ses cases de sa Coma que estan encavallades damunt un turonet. Haurem de davallar uns metres per la carretera per poder arribar al començament del camí de sa Coma.
Pujam, fent la volta al turonet, passam vora unes antigues rentadores, no massa ben conservades, i acabam a la part del darrera del casal.
Sobta una mica l’estat un tant degradat de les cases i l’entorn. Sembla que aquesta va ser la darrera adquisició de l’Arxiduc, que mai la va arribar a visitar. També, sembla, que va ser la primera que es va vendre, després de la seva mort. Seguint el camí ample, passam vora el que seria un antic i gran jardí. Avui hi pastura una guarda d’ànneres i indiots.
També és aquí que hi podem veure un gran pi, catalogat pel Govern Balear.
Tot seguit, al costat est del camí, hi veiem una barrera que dona pas a un camí. No l’hi fem cas i seguim cap el segon camí, que està sols unes passes més endavant. Just aquí hi ha un pal d’electricitat amb un transformador. Una barrera amb un cartell prohibint el pas ens indica que, per seguir per aquí cal aconseguir el permís de la propietat. Aquest camí ens va atracant als límits del bosc.
Anam pujant suaument i passam vora un gran safareig que, un temps, recollia l’aigua de la font de sa Coma (o font Nova).
Pujam per una drecera i arribam al camí que mena a la font de sa Coma. Avui en dia ja no es pot visitar.
Tot el recinte està tancat amb reixa. És que aquesta aigua és per us del poble de Valldemossa.
Son les 8,25 h. Ara seguim el camí que ens ha de menar al Pla des Xots. Talment com passa sempre que caminam per un bosc, la dificultat és no perdre l’orientació perquè els seguits de cruïlles i camins que anam trobant son una prova constant. Així, idò, hem de seguir pel camí, orientats a nord i guanyant altura.
Ben aviat, uns cinc minuts més tard, passam vora les runes del que fou, en el seu temps, una teulera. Un forat permet veure el que seria el forn i un conjunt de parets esbaldregades casi del tot, el que seria l’obrador.
Després de la teulera, el camí va girant cap a l’est i pujant suaument arribam al redol anomenat “Pla des Xots de Baix”.
Son les 8,45 h. De moment no ha plogut, tret d’unes poques gotes. Bufa un vent prou empipador i fa fred. Des d’aquest planiol veiem la paret que tanca el bosc. Hi entram per un petit esbaldrec, encara que sabem que més enllà hi ha un portell.
Just aquí hi ha un gran forn de calç amb una bona alzina a damunt la paret.
Aquí deixam tot rastre de camí i ens encaram a les costes que ens han de menar al peus de les penyes.
Podem anar per onsevulla. Ben aviat ens trobam amb una esquena de roques, que superam sense grans dificultats (és que estan humides per la mica de pluja caiguda a la nit). 
Hem guanyat altura i el territori, al nostre costat nord, s’estimba.
Hem de caminar amb esment. Seguint tiranys marcats pel bestiar i anam pujant suaument.
Bàsicament mantenim l’orientació a sud-oest perquè no hi ha alternativa. Cercam una mena de canal que ens permetrà pujar damunt aquestes penyes.
No cal fer gaires indicacions. Mentre avançam les penyes es tornen més grans i inaccessibles, així que consideram que ha arribat el moment de començar a guanyar altura, cercant el millor punt per pujar.
Un parell de ziga-zagues ens atraquen al punt. Ens trobam anant cap a sud-oest. Podem dir que no hi ha alternativa. Hem pujat un altre nivell a les penyes i les timbes ens hi han menat.
Son les 9,15 h. en arribar al punt que cercam.
És una mena de “camí”, ample, recte, entre roques i amb prou pendent.
No hi ha dubtes que és el millor lloc per pujar. Casi “fa ganes” pujar-hi.
Un cop sortits d’aquest canal no farem més que un grapat de passes per les roques...
...i arribarem a una paret de partió.
Mentre ens ha agafat la primera brusca, no sembla gaire preocupant o és que el bosc ens defensa.
A l’altre costat de la paret, ben aviat, trobam un ample camí de carro. El podríem seguir en qualsevol direcció, però seria massa senzill. El braç cap a sud-oest, fent un poc de voltera, ens duria al segon cim.
Decidim seguir endavant, creuant el bosc, i anar a trobar la cresta de la moleta. 
Son les 9,30 h. Haurem d’anar amb compte. Ha caigut un altre ruixat amb calabruix i les roques lleneguen molt. Anam pujant sense risc, entre les roques, aprofitant les encletxes que anam trobant. És una pujada senzilla i no gaire llarga.
Només vint minuts després arribam al cim de la Moleta de Pastoritx (753 m).
Decidim anar a l’altre cim, de la mateixa alçada i més a l’oest.
Deu minutets de caminar amb molt de seny, per por de les llenegades. Ens hi trobam millor. El vent no ens arriba i la mica de sol ens dona conhort.
Tota la vall de Pastorix i les muntanyes que l'envolten.
Coa de sa Rata, cingle de sa Milana, puig des Cocó i sa Gúbia, al fons.
Pastoritx.
És un bon lloc per fer un descans i un cafetet.
A les 10,40 h. Seguim la caminada, després de gaudir de les vistes de la clotada de Pastoritx i la coma que mena cap a Raixa. Voltam aquest cim, sense perdre altura, i caminam unes passes cap a nord.
Tot d’una trobam un caminet, ben definit i trepitjat, ...
...que ens mena, de manera agradable cap a sud, davallant entre les alzines d’aquest bosc.
Caminam a recer del vent i la temperatura és molt agradable. Ja no fa fred. A força de ziga-zagues, aquest caminet ens mena casi bé, per la cresta del cap sud de la Moleta de Pastoritx.
A estones davalla un tant precipitat i la fullaraca és un perill afegit per a les llenegades.
Així mateix, com més avall ens fem va perdent pendent, fins arribar a la paret de partió entre Pastoritx i Son Verí. Hi ha tanca de reixeta i un botador.
Son les 11,10 h. en canviar de propietat. Després del botador trobam un nou camí de carro, ample i casi planer, que ens fa voltar els estreps de sa moleta girant de sud cap a l’oest. Aquest camí ens mena a passar vora un bon grapat de sitges i barraques. També vora un gran forn de calç i, ...
...uns minuts més tard, arribam a les restes de la font de Son Verí. Recordam clarament la impressió que sentírem el primer cop que la vérem.
Ens la podem imaginar com devia ser en el seu estat original només contemplant les restes enrunades del seu arc, ...
...decorat amb escultures i escut de família, o el que queda de la volta de canó que cobria l’ull de la font. És senzill descobrir la causa d’aquesta destrossa. Dos enormes penyals, que s’amollaren de les penyes que hi ha damunt la font, aconseguiren esfondrar tota l’edificació. 
Son les 11,40 h. Seguim el tirany, que ens fa davallar per anar a trobar el camí d’accés a les cases de Son Verí, només deu minuts després. Ara ja no hi ha res més a fer que seguir aquest camí, que està asfaltat i casi bé és planer. Hem voltat cap a nord.
Mentre avançam podem gaudir de molt bones vistes...
...de Valldemossa. El dia s’ha compost molt i ara és clar, encara que segueix bufant el vent.
Son les 12,00 h. en arribar a la part del darrera de les cases de sa Coma. El camí ens hi ha menat sense cap entrebanc. Davallam cap a la carretera i anam cap el cotxe.
Ha resultat una volta completa, curta en el temps però prou esforçada.
Selva/Sóller, novembre 2022

diumenge, 13 de novembre del 2022

ERMITA DE MARISTEL·LA - COR DE JESÚS - ES CASTELLET

ERMITA DE MARISTEL·LA
COR DE JESÚS – ES CASTELLET
pel pas des Marge de Son Tries, el camí de ses Escletxes 
i el pas i camí des Refrescador
(28.10.2022)
La construcció de l’ermita es va iniciar el 1890 pels frares Terciaris Carmelites, en acceptar la donació feta pe la senyora de Son Ferrà, Margalida Rosselló i Ferrà. La comunitat de frares no fou massa nombrosa mai i va ser abandonada el 1926, després d’uns fets no aclarits. El monument del Cor de Jesús, obra de Bartomeu Amorós, fou inaugurat el 1940, per iniciativa de mossèn Mateu Togores i Maimó.
TEMPS TOTAL: 5 hores 10 minuts
RECORREGUT: 9,700 km
DIFICULTAT MITJANA 
Començam la caminada d’avui vora la església parroquial d’Esporles. Son poc passades les 8,00 h. d’un matí que promet esser clar i tranquil. Les faroles de la plaça encara estan enceses. Tenim les informacions facilitades per Josep Ferrer i Nos de “Viaranys”.
Pujam pel carrer de Costa i Llobera que, pocs metres endavant, s’ajunta amb el de Mossèn Alcover. Al cap d’amunt hi ha una mena de placeta. Just devora la paret d’enfront hi ha un camí que mena a la font de Son Tries. Noltros ens decidim a anar-hi pel carrer asfaltat. Amb poc més de deu minuts arribam al camí empedrat que mena a la font. Hi pujam a fer un cop d’ull.
És un redol que ens mostra clarament l’aprofitament que en feien de l’aigua. Hi ha una taula de pedra i, mig enterrades, es veuen una rentadores molt ben conservades.
Retornam al carrer pel que hem vingut, per seguir avançant.
Només cinc minuts després de deixar la font arribam al punt on l’abandonam. 
Hem caminat poc manco de tres-cents metres fins que hem vist, al costat oest del carrer, un gran pi i, a la vora, un sender ben marcat.
Puja de manera exagerada entre la garriga. Pensam que es un camí marcat per les bicicletes que davallen per aquí.
Ben aviat, però, el camí es replana i entram en una zona d’antigues marjades, avui cobertes per la garriga i els pins. Aquest sender ens mena a la zona d’esbarjo de Son Tries.
Son les 8,45 h. Creuam aquesta zona i ens orientam cap a la part alta, cap a l’oest.
Hi trobam una pista que ens treu de la zona. És un antic camí de carro casi envaït per la garriga, ...
...que després d'un portell acaba per convertir-se en un camí de ferradura.
Ens mena cap a un aljub amb coberta de volta. Hi arribam a les 9,00 h.
És el moment d’abandonar el camí ample i pujar entre les roques i les alzines.
Hom puja per onsevulla, encara que pensam que hi pot haver-hi algunes restes d’antic caminet.
El cert és que amb poc minuts de forta pujada som al peu de les penyes blanques.
Ens desviam uns poc metres cap a sud per arribar al que, segons sembla, anomenen el pas des Marge de Son Tries. Un marge que tanca l’única encletxa que ens permet superar aquestes penyes. Avui la roca és eixuta i podem pujar amb facilitat. D’altre manera pot resultar una mica arriscat, encara que hi ha una bona alzina que dona seguretat. És una grimpada molt curta i som dalt des marge.
Son les 9,10 h. Hem assolit certa alçada i ara el territori és més obert.
Ben aviat trobam alguna fita i un antic camí de carboners, ...
...bo de seguir i ben conservat.
En trobar un bon lloc, deixam el caminet i ens atracam a les timbes que pengen damunt Esporles.
Hi anam per gaudir de les vistes que el lloc ens regala. El dia clar i gens fred ens ho acaba d’arrodonir.
Retornam al camí, i ben aviat, arribam a un petit ranxo de carboner, just devora una clotada al territori.
Mentre pujam hem vist moltes roques esquerdades, esbaldregades, encletxes fondes i esperons que sembla que poden caure en qualsevol moment, esfondraments, ...
...petites coves, forats refrescadors, etc. Un territori en moviment.
En arribar a la zona més planera, a prop de la cota 481, decidim arribar fins el monument al Cor de Jesús, així que deixam de banda les informacions i ens re-orientam cap a nord.
Caminam per un bosc d’alzines i, en pocs minuts, veiem un marge, o paret seca, que arranca just devora un gran avenc.
És clar que hi arribam a guaitar. Estam just davall el monument, a la seva esquena.
No fem més que voltar-lo per anar a trobar les rampes que ens deixaran pujar a la plataforma que l’envolta.
Son les 9,50 h. en arribar-hi.
Gaudim de noves i amples vistes del clot d’Esporles i totes les serralades que l’envolten. Hi fa molt bon estar però no ens hi enredam gaire. La nostre següent fita és arribar a l’ermita de Maristel·la.
Per això anam a trobar el camí que hi mena. Però arribar a l’ermita pel camí no ens engresca gaire, ...
...així que decidim davallar una estoneta per aquest camí, ample i en bon estat, fins que arribam a una corba que supera un petit pontarró alhora que creua una coma.
Son les 10,10 h. i tenim clar que pujarem per aquest comellar que, ...
...de bon començament, ja es veu farcit de restes d’edificacions dels carboners.
La pujada no resulta especialment complicada. Abunden les restes de caminets o petits margets i el territori permet pujar per onsevulla. Uns deu minuts després superam una paret de partió. Sembla que hem entrat al territori de l’ermita. Ben aviat trobam un camí de carro, que no és el de pujada a l’ermita, i arribam a un nou redol planer. Trobam un altre petit esfondrament, amb senyals de la seva utilització com a aixopluc.
Arribam a l’esplanada de l’ermita de Maristel·la a les 10,30 h.
 Silenci i quietud. No corre gens d’aire i el cel és clar del tot. A més de tenir una temperatura ideal, infreqüent per aquestes dates. 
És un lloc i un moment fantàstic per fer un descans... per fer un cafetet..
Son les 11,20 h. en seguir la nostre caminada. Cal ressenyar que hem aprofitat per recollir les darreres arboces d’enguany. Era un delit que teníem. La propera fita és arribar al Castellet. Dificultat per caminar per aquest territori no n’hi ha cap ni una. La major dificultat és encertar el camí que has de seguir. Dins el bosc hi ha un autèntic laberint d’ells.
Hem partit orientats a l’oest, seguint el camí ample i clar. Mentre avançam hem anat girant cap a nord.
Uns deu minuts després arribam a una cruïlla de camins. Hem de seguir pel que s’orienta cap a nord-est. Uns cinc minuts després arribam a una barraca amb una cisterna. El coll es manté bé i el dipòsit conserva aigua.
Tot el camí anam davallant, fins arribar a un planiol on hi trobarem l’esperó anomenat es Castellet.
Però abans de pujar-hi, ens decidim a anar a guaitar a un punt més avall, des d'on gaudim de la vista impressionant dels penya-segats des Castellet. Allà baix, enfora, es veu la carretera d’Esporles que mena a sa Granja. Tot retallat a sobre un cel blau perfecte.
Remuntam cap a l’oest fins arribar a les escaletes que ajuden a pujar al Castellet.
Hi arribam a les 11,55 h.
I ens donam un altre “xute” de bones vistes.
Son les 12,10 h. en davallar d’aquest esperó i ens orientam a l’oest.
Sabem que trobarem el caminet i pas des Refrescador, que ens deixarà davallar d’aquests cingles.
El trobam sense dificultat. És un camí de ferradura que, amb un bon seguit de corbes, casi bé una damunt l’altre, ens fa davallar de manera un tant relaxada, sempre gaudint d’un entorn certament encisador i tranquil. Poc conegut diríem noltros.
A les 12,20 h. arribam al Refrescador, que dona nom al pas i al camí. Un altre forat, gran, que manté una temperatura estable al llarg de tot l’any i que, a l’estiu, era emprat per a conservar-hi aliments. Per això la seva boca ens mostra les restes de un portal.
Sabem que ens atracam a la fi de la caminada, al manco per dins el bosc. Allà baix hi veiem la paret seca que tanca els territoris de conreu. Creuam el portell a les 12,25 h.
Ara ens tocarà davallar per aquestes marjades d’olivar, un tant abandonat, seguint una pista. Feim un seguit de ziga-zagues..
...i en uns cinc minuts arribam a la font des Rafal.
El seu aspecte és un tan trist. Està eixuta i, ens sembla que, l’arc que un temps cobriria l’ull de la font es va esfondrar i es van limitar a retirar els enderrocs i refer els marges, sense reconstruir la volta, per això que les cantoneres tenen una curiosa forma, que sembla que es poden esbaldregar en qualsevol moment. La síquia que menava l’aigua, està picada a peces de pedra que formen la pròpia síquia. També te una taula de pedra (com la de son Tries) i quatre pilons per seure-s’hi.
Així mateix s’han fet les 12,40 h. en deixar la font i seguir la caminada. Haurem de seguir un tirany, ben marcat però casi envaït per la garriga, ...
...per arribar al GR 221. Son les 12,50 h. en arribar-hi.
No ens queda més que seguir aquest camí pel Pla d’en Dardal, ample i una mica malmenat. Primer ens fa pujar per arribar a un collet i després davallar, d’una manera un tant esburbada, per mor d’uns escalons anormalment alts i un camí prou malmès. Tanmateix serà una estona molt curta.
Pocs minuts passades la una del migdia arribam vora l’església Parroquial d’Esporles. No fem més que anar a recollir el cotxe.
Ens ha agradat molt aquesta caminada, no gaire pesada ni llarga, però que ha tingut tots els components que ens agraden.
Selva/Sóller, novembre 2022