COR DE JESÚS – ES CASTELLET
pel pas des Marge de Son Tries, el camí de ses Escletxes
i el pas i camí des Refrescador
(28.10.2022)
La construcció de l’ermita es va iniciar el 1890 pels frares Terciaris Carmelites, en acceptar la donació feta pe la senyora de Son Ferrà, Margalida Rosselló i Ferrà. La comunitat de frares no fou massa nombrosa mai i va ser abandonada el 1926, després d’uns fets no aclarits. El monument del Cor de Jesús, obra de Bartomeu Amorós, fou inaugurat el 1940, per iniciativa de mossèn Mateu Togores i Maimó.
TEMPS TOTAL: 5 hores 10 minuts
RECORREGUT: 9,700 km
DIFICULTAT MITJANA
Començam la caminada d’avui vora la església parroquial d’Esporles. Son poc passades les 8,00 h. d’un matí que promet esser clar i tranquil. Les faroles de la plaça encara estan enceses. Tenim les informacions facilitades per Josep Ferrer i Nos de “Viaranys”. Pujam pel carrer de Costa i Llobera que, pocs metres endavant, s’ajunta amb el de Mossèn Alcover. Al cap d’amunt hi ha una mena de placeta. Just devora la paret d’enfront hi ha un camí que mena a la font de Son Tries. Noltros ens decidim a anar-hi pel carrer asfaltat. Amb poc més de deu minuts arribam al camí empedrat que mena a la font. Hi pujam a fer un cop d’ull. És un redol que ens mostra clarament l’aprofitament que en feien de l’aigua. Hi ha una taula de pedra i, mig enterrades, es veuen una rentadores molt ben conservades. Retornam al carrer pel que hem vingut, per seguir avançant. Només cinc minuts després de deixar la font arribam al punt on l’abandonam. Hem caminat poc manco de tres-cents metres fins que hem vist, al costat oest del carrer, un gran pi i, a la vora, un sender ben marcat. Puja de manera exagerada entre la garriga. Pensam que es un camí marcat per les bicicletes que davallen per aquí. Ben aviat, però, el camí es replana i entram en una zona d’antigues marjades, avui cobertes per la garriga i els pins. Aquest sender ens mena a la zona d’esbarjo de Son Tries. Son les 8,45 h. Creuam aquesta zona i ens orientam cap a la part alta, cap a l’oest. Hi trobam una pista que ens treu de la zona. És un antic camí de carro casi envaït per la garriga, ......que després d'un portell acaba per convertir-se en un camí de ferradura. Ens mena cap a un aljub amb coberta de volta. Hi arribam a les 9,00 h. És el moment d’abandonar el camí ample i pujar entre les roques i les alzines. Hom puja per onsevulla, encara que pensam que hi pot haver-hi algunes restes d’antic caminet. El cert és que amb poc minuts de forta pujada som al peu de les penyes blanques. Ens desviam uns poc metres cap a sud per arribar al que, segons sembla, anomenen el pas des Marge de Son Tries. Un marge que tanca l’única encletxa que ens permet superar aquestes penyes. Avui la roca és eixuta i podem pujar amb facilitat. D’altre manera pot resultar una mica arriscat, encara que hi ha una bona alzina que dona seguretat. És una grimpada molt curta i som dalt des marge. Son les 9,10 h. Hem assolit certa alçada i ara el territori és més obert. Ben aviat trobam alguna fita i un antic camí de carboners, ......bo de seguir i ben conservat. En trobar un bon lloc, deixam el caminet i ens atracam a les timbes que pengen damunt Esporles. Hi anam per gaudir de les vistes que el lloc ens regala. El dia clar i gens fred ens ho acaba d’arrodonir. Retornam al camí, i ben aviat, arribam a un petit ranxo de carboner, just devora una clotada al territori. Mentre pujam hem vist moltes roques esquerdades, esbaldregades, encletxes fondes i esperons que sembla que poden caure en qualsevol moment, esfondraments, ......petites coves, forats refrescadors, etc. Un territori en moviment. En arribar a la zona més planera, a prop de la cota 481, decidim arribar fins el monument al Cor de Jesús, així que deixam de banda les informacions i ens re-orientam cap a nord. Caminam per un bosc d’alzines i, en pocs minuts, veiem un marge, o paret seca, que arranca just devora un gran avenc. És clar que hi arribam a guaitar. Estam just davall el monument, a la seva esquena. No fem més que voltar-lo per anar a trobar les rampes que ens deixaran pujar a la plataforma que l’envolta. Son les 9,50 h. en arribar-hi. Gaudim de noves i amples vistes del clot d’Esporles i totes les serralades que l’envolten. Hi fa molt bon estar però no ens hi enredam gaire. La nostre següent fita és arribar a l’ermita de Maristel·la. Per això anam a trobar el camí que hi mena. Però arribar a l’ermita pel camí no ens engresca gaire, ......així que decidim davallar una estoneta per aquest camí, ample i en bon estat, fins que arribam a una corba que supera un petit pontarró alhora que creua una coma. Son les 10,10 h. i tenim clar que pujarem per aquest comellar que, ......de bon començament, ja es veu farcit de restes d’edificacions dels carboners. La pujada no resulta especialment complicada. Abunden les restes de caminets o petits margets i el territori permet pujar per onsevulla. Uns deu minuts després superam una paret de partió. Sembla que hem entrat al territori de l’ermita. Ben aviat trobam un camí de carro, que no és el de pujada a l’ermita, i arribam a un nou redol planer. Trobam un altre petit esfondrament, amb senyals de la seva utilització com a aixopluc. Arribam a l’esplanada de l’ermita de Maristel·la a les 10,30 h. Silenci i quietud. No corre gens d’aire i el cel és clar del tot. A més de tenir una temperatura ideal, infreqüent per aquestes dates. És un lloc i un moment fantàstic per fer un descans... per fer un cafetet.. Son les 11,20 h. en seguir la nostre caminada. Cal ressenyar que hem aprofitat per recollir les darreres arboces d’enguany. Era un delit que teníem. La propera fita és arribar al Castellet. Dificultat per caminar per aquest territori no n’hi ha cap ni una. La major dificultat és encertar el camí que has de seguir. Dins el bosc hi ha un autèntic laberint d’ells. Hem partit orientats a l’oest, seguint el camí ample i clar. Mentre avançam hem anat girant cap a nord. Uns deu minuts després arribam a una cruïlla de camins. Hem de seguir pel que s’orienta cap a nord-est. Uns cinc minuts després arribam a una barraca amb una cisterna. El coll es manté bé i el dipòsit conserva aigua. Tot el camí anam davallant, fins arribar a un planiol on hi trobarem l’esperó anomenat es Castellet. Però abans de pujar-hi, ens decidim a anar a guaitar a un punt més avall, des d'on gaudim de la vista impressionant dels penya-segats des Castellet. Allà baix, enfora, es veu la carretera d’Esporles que mena a sa Granja. Tot retallat a sobre un cel blau perfecte. Remuntam cap a l’oest fins arribar a les escaletes que ajuden a pujar al Castellet. Hi arribam a les 11,55 h. I ens donam un altre “xute” de bones vistes. Son les 12,10 h. en davallar d’aquest esperó i ens orientam a l’oest. Sabem que trobarem el caminet i pas des Refrescador, que ens deixarà davallar d’aquests cingles. El trobam sense dificultat. És un camí de ferradura que, amb un bon seguit de corbes, casi bé una damunt l’altre, ens fa davallar de manera un tant relaxada, sempre gaudint d’un entorn certament encisador i tranquil. Poc conegut diríem noltros. A les 12,20 h. arribam al Refrescador, que dona nom al pas i al camí. Un altre forat, gran, que manté una temperatura estable al llarg de tot l’any i que, a l’estiu, era emprat per a conservar-hi aliments. Per això la seva boca ens mostra les restes de un portal. Sabem que ens atracam a la fi de la caminada, al manco per dins el bosc. Allà baix hi veiem la paret seca que tanca els territoris de conreu. Creuam el portell a les 12,25 h. Ara ens tocarà davallar per aquestes marjades d’olivar, un tant abandonat, seguint una pista. Feim un seguit de ziga-zagues.....i en uns cinc minuts arribam a la font des Rafal. El seu aspecte és un tan trist. Està eixuta i, ens sembla que, l’arc que un temps cobriria l’ull de la font es va esfondrar i es van limitar a retirar els enderrocs i refer els marges, sense reconstruir la volta, per això que les cantoneres tenen una curiosa forma, que sembla que es poden esbaldregar en qualsevol moment. La síquia que menava l’aigua, està picada a peces de pedra que formen la pròpia síquia. També te una taula de pedra (com la de son Tries) i quatre pilons per seure-s’hi. Així mateix s’han fet les 12,40 h. en deixar la font i seguir la caminada. Haurem de seguir un tirany, ben marcat però casi envaït per la garriga, ......per arribar al GR 221. Son les 12,50 h. en arribar-hi. No ens queda més que seguir aquest camí pel Pla d’en Dardal, ample i una mica malmenat. Primer ens fa pujar per arribar a un collet i després davallar, d’una manera un tant esburbada, per mor d’uns escalons anormalment alts i un camí prou malmès. Tanmateix serà una estona molt curta. Pocs minuts passades la una del migdia arribam vora l’església Parroquial d’Esporles. No fem més que anar a recollir el cotxe. Ens ha agradat molt aquesta caminada, no gaire pesada ni llarga, però que ha tingut tots els components que ens agraden.
Selva/Sóller, novembre 2022
Anam pujant suaument i passam vora un gran safareig que, un temps, recollia l’aigua de la font de sa Coma (o font Nova). 
Pujam per una drecera i arribam al camí que mena a la font de sa Coma. Avui en dia ja no es pot visitar. 
Tot el recinte està tancat amb reixa. És que aquesta aigua és per us del poble de Valldemossa.
Ben aviat, uns cinc minuts més tard, passam vora les runes del que fou, en el seu temps, una teulera. Un forat permet veure el que seria el forn i un conjunt de parets esbaldregades casi del tot, el que seria l’obrador. 
Després de la teulera, el camí va girant cap a l’est i pujant suaument arribam al redol anomenat “Pla des Xots de Baix”.
Just aquí hi ha un gran forn de calç amb una bona alzina a damunt la paret. 
Aquí deixam tot rastre de camí i ens encaram a les costes que ens han de menar al peus de les penyes. 
Podem anar per onsevulla. Ben aviat ens trobam amb una esquena de roques, que superam sense grans dificultats (és que estan humides per la mica de pluja caiguda a la nit). 
.jpg)
