ESCORCA
(18.03.2016) Una volta sense grans panoràmiques, per un territori
difícil, amb una part important del recorregut fora camí ni fites. A la part
central d’aquesta volta, des de la cova de s’Aigo fins al sementer de sa Vessa,
fan falta un bon sentit de l’orientació, coneixement del territori i una bona
forma física. Tot plegat fa que ho considerem un itinerari difícil.
TEMPS TOTAL: 5
hores
TOTAL
RECORREGUT: 7,700 km
DIFÍCIL
Son casi les nou d’un matí no gaire agradable, està
tapadot i fa un bon fred, quan deixam el cotxe aparcat vora el restaurant
Escorca. Aquí mateix hi comença la ruta de baixada al torrent de Pareis.
Noltros farem una volta diferent.
Cal fer esment que no fa gaires mesos ja hi caminàrem
per aquesta zona, però només coincidirà un boci de la volta, la resta és tot
desconegut. Així mateix tenim informacions d’altres caminadors més avesats que
noltros.
El nostre primer objectiu, per posar-hi un nom, és
arribar a la Cova
de s’Aigo, és el boci de camí que coneixem, i no ens representa altre esforç
que el recordar per on hi anàrem. Es senzill fer el camí. Davallam on boci pel
mateix camí que mena al torrent de Pareis.
Només uns cent cinquanta metres
enfora de la carretera hi trobam un braç de camí que ens fa pujar a un planiol
i aquí giram a nord, seguint un camí de carro ben clar.
Si seguíssim dret,
passant un portell, arribaríem a les cases d’Escorca.
Seguim aquest camí que ha anat derivant cap a l’est,
i l’abandonam pel costat nord just abans de creuar una paret.
Seguim el tirany,
una mica amagat per la garriga. Més endavant es farà més evident, arribant a
tenir alguns bocins empedrats.
El camí manté orientació nord. Ens mena a passar
entre roques i alguns portells i, amb un seguit de corbes, ,,,
,,,ens deixa davallar
als peus d’unes grans penyes.
Més avall veim un espès pinar i...
...gaudim de les primeres
vistes amples del dia.
És a n’aquesta baixada on hi ha la cova de s’Aigo. Ens
desviam una mica per arribar al peus de la penya i veure l’entrada a aquesta
cova.
Hi ha una creu gravada a la roca. Son les 9,35 h.
El camí ens aboca dins un pinar. No és molt espès
però si que els arbres son grans.
Son antigues marjades de conreu i hi ha
moltes carritxeres. No tenim referències visuals.
Es tracta d’anar derivant cap
a l’est. Trobam restes de les obres dels carboners i anam a parar a noves
marjades, aquestes molt més netes, on hi ha unes alzines realment grans.
La
millor referència per arribar aquí és no separar-se massa dels peus de les
penyes, per això es que ens hem orientat a l’est.
En sortir d’aquestes alzines novament tenim bones
vistes. Ara, a més del puig Roig, tenim a la vista els conreus de son Colom i Son
Colomí.
El nostre proper objectiu serà arribar a un pla, vora la cota 422. No
cal esforçar-se en cercar un camí. No n’hi ha.
Així mateix creiem localitzar
algun bocí del camí dels carboners, però està tot tan cobert de carritxeres que
creiem que és més una il·lusió que no una realitat.
Haurem de creuar el llit
del torrent de son Colomí, per tant es tracta de cercar el millor lloc per
fer-ho, encara que ens sembla que es accessible casi be arreu.
A l’altre costat, hem de seguir pujant pel roquissar,
entre carritxeres, ...
...fins a trobar restes d’una camí, ...
...i a continuació arribar a
una paret seca, que ens facilita la passa, ...
...i sense grans dificultats arribam al
nostre objectiu.
Ens enfilam a unes penyes, amb l’esperança de poder veure el
que ens resta de ruta i trobam que és una miranda molt apropiada.
La visió del
tall del torrent de s’Espinal, que es precipita des de el cap d’amunt de les
penyes, on hi ha la font, no pot ser mes impressionant.
És un bon lloc per
descansar... i fer un cafetet. Son les 11,00 h.
A les 11,40 h. seguim el nostre camí. Per les
informacions que tenim, haurem de davallar fins a la cota 353, per travessar el
llit del torrent de s’Espinal i pujar per la cresta on hi ha l’avenc d’Escorca,
un dels més fondos de Mallorca. La davallada és per un territori caòtic, de
roques, encletxes i carritxeres. Mentre berenàvem hem vist algunes marjades,
molt petites, a l’altre costat del torrent, a llocs molt aïllats.
Idò ara,
mentre davallam, descobrim el que ens sembla les restes d’un camí, que arriba
vora el llit del torrent, a l’altre costat d’allà on som. Canviar la nostra
ruta no ens costa gens i decidim anar a seguir aquest camí.
Davallam decididament cap el torrent, per allà on ens
sembla millor i el creuam sense major dificultat.
A poques passes, a l’altre
costat, arribam a aquell camí. Son les 12,00 h. Es veu clarament que es un camí
antic, molt malmenat per la garriga i les roques caigudes. El seguim tot el que
ens resulta possible, fins que ens desapareix.
Acabam caminant per antigues
marjades i, ben aviat, localitzam una paret de partió, on hi ha un portell casi
tapat del tot pel càrritx. Hi anam i passam a l’altre costat.
Hi trobam un
marge ample, a manera de camí, el seguim i amb pocs minuts, després de passar
per marjades d’olivar, arribam a un torrentó empedrat i el camí escalonat.
Aquí
hi arriba un sender ben marcat, que el seguim. Tenim clar que hem d’arribar a
la cresta d’aquesta esquena, ...
...on sabem que hi ha un camí més ample i un porxo.
Hi arribam a les 12,17 h.
Després de passar vora el porxo seguim el camí,
pujant.
Acabam vora un tancat de paret seca. No ens queda altre remei que botar
la bardissa. Les informacions ja ho adverteixen i es veu clarament que no som
els primer que ho feim.
Entram dins un altre olivar, manco cuidat que el que
hem travessat.
Anam pujant per les marjades, seguint tiranyons fets
pel bestiar salvatge.
Arribam a prop d’un porxo, ...
...amb un rotllo de sitja gran,
molt a prop.
Seguim les restes del caminoi, sabem que hauríem d’anar a trobar
una nova paret de partió per sortir per un portell, però es veu que hem caminat
massa orientats a sud i acabam vora una paret, amb bastants esbaldrecs.
Pel
mapa que manejam sabem que estam molt a prop del camí vell de Sóller a Lluc i
que passa per Son Macip. Caminam tranquils i ben aviat arribam al camí, son les
13,15 h.
Seguim aquest camí, pujant, mentre ens mena a passar
pel cap d’amunt de les marjades dels olivars dels Fornassos. Veim el xap del
torrent de s’Espinal i el lloc on hem berenat. Ben aviat arribam al llit del
torrent, altre cop.
Abans, però, anam a veure la font de s’Espinal. Arribar-hi
no es gens complicat. Basta seguir els tub de plàstic que davallen i que,
suposam, venen de la font. Arribats al punt en sentim una mica decebuts. Si és
que hi hem arribat. És una surgència sense gens de “glamour”. Surt un raig
d’aigua no massa gruixat i el redol no està gens arreglat. És més, sembla casi
bé abandonat.
Tornam al camí i el seguim, té alguns bocins
empedrats però altres sembla més un torrentó. Poc després de creuar el torrent,
i a la vora del camí, “protegit” per una vella reixeta, s’hi troba l’avenc de
la font de s’Espinal (-30 m).
Per tal de no passar per les cases d’Escorca, decidim
creuar vora uns sestadors i arribam a la carretera, al km 25 a les 13,55 h. Estam a uns dos-cents metres
del cotxe.
El dia es manté fred. Hem tingut la millor estona del
mati mentre berenàvem. Ens ha arribat algun raig de sol. Però la resta de la
caminada, el cel ha estat mig tapat i el fred s’ha mantingut.
Aquesta excursió és de les que no ens agrada gaire
fer. Mos agrada més començar pujant i acabar baixant. Avui ha estat a
l’inrevés.
Selva/Sóller, juliol 2016
