 |
| SERRA DE CÚBER (995 m) |
(01.04.2011) Una excursió espectacular, a on es fa necessari experiència i seny, però a canvi pots fruir d’un paisatge extraordinari, des d’una atalaia no molt transitada, al manco en la seva totalitat.
ITINERARI: Portell de Cúber – 1 hora
i 5 minuts – coll de l’Ofre – 15 minuts – paret partió Cúber-Son Torrella – 15
minuts – cim Serra de Cúber – 2 hores – pas de n’Alou – 2 hores – carretera km
35,4.
DURACIÓ: Cinc hores i mitja, sense tenir en
compte les aturades. Recorregut aproximat d’uns 9 quilòmetres. Temps real: sis
hores i mitja.
DIFÍCIL
DIFÍCIL
 |
| Plànol amb la traça del GPS (Alpina - Tramuntana central) |
Sa d’avui es una sortida que anàvem endarrerint per
manca d’informació. Només hem aconseguit unes indicacions molt generals i poc
precises. Si que sabem que és molt
provable que no tinguem altre opció que tornar enrere sense poder assolir es
nostre objectiu, que no és altre que recórrer aquesta serra, des del coll de
l’Ofre, on comença, fins arribar a sa carretera de Lluc, devora sa base
militar.
A les 8,30 h. començam sa caminada d’avui, seguint sa
pista de sa GR 221, que ens mena per sa vorera de s’ embassament de Cúber. És
un camí molt transitat i que noltros ja coneixem. Fa un dia sensacional, un sol
poderós i no corre gens d’oratge.
... observam amb atenció sa Serra de Cúber, que
ens queda al nord-oest.
 |
| Xap a la serra del pas de n'Alou |
Ens fitxam, sobre tot, en localitzar es pas de n’Alou.
Sembla esser que es s’únic pas que permet anar de sa vall de Cúber a sa coma de
Son Torrella. Els penya-segats d’aquesta serra ens semblen prou impressionants
i sa seva cresta molt esmolada.
 |
| Les cases de Binimorat i el puig de l'Ofre (1.093 m), al fons |
Aquest camí acaba per entrar dins es pinar, mentre va
agafant altura. Encara hi ha bocins de s’empedrat original, però sa majoria
s’ha convertit en un torrentó. Es veu molt mal mes pels efectes de s’aigua.
A les 9,45 h. arribam al coll de l’Ofre i ara
caminarem per un senderó, que, amb direcció nord, ens menaria a sa coma de son
Torrella.
Noltros,
però, l’abandonam aquest senderó tot just arribar a sa paret de partió. Des d’aquest punt anam fora camí...
...cercant
sa cresta de sa serra, i en direcció nord-est.
Si miram cap a l'oest tenim impressionants vistes dels dos Cornadors, així com de sa vall de Sóller i, al fons, es gran massis des Teix.
A les 10,20 h. arribam al punt més alt de tota sa
serra, a 995 metres.
Dominam tota sa coma de Son Torrella, així com sa seva serra, que ens queden al
nord-oest, mentre que al sud-est hi tenim sa vall de Cúber i ses cases de
Binimorat. Just darrera hi ha l’Ofre, na Franquesa i sa Rateta, tal vegada més
coneguts com “els tres mils”.
Embassament i Morro de Cúber, i al fons, serra des Teixos, Massanella, Bassetes....
 |
| Un bon lloc per fer un cafetet |
A les 10,50 h. seguim es nostre caminar. Si arribar
al punt més alt no ha presentat cap altre dificultat, que sa pròpia d’anar
pujant per damunt ses roques, ben aviat això canvia radicalment.
 |
| Puig de l'Ofre i les cases de Binimorat |
 |
| Vall de Cúber i sa Rateta |
 |
| Coma de Son Torrella i el puig Major, al fons |
Es nostre
esforç s’haurà de centrar en anar superant els successius espadats que ens
trobam, que ens barren el pas i ses possibilitats de voltar-los son limitades,
per ses fortes pendents de ses seves roques.
Ben aviat sabrem el que ens
espera.
Com si fos una continuació de sa serra de Cúber hi ha es puig de ses
Vinyes.
Més enllà trobam en Galileu, es Massanella, es Tossals i tota la resta
de cims que formen aquest imponent massís que ens separa de Lluc.
Ses vistes ja no varien. Sempre tenim es mateix
entorn. A un costat sa serra i sa coma
de Son Torrella...
...i a s’altre s’embassament de Cúber i els cims ja
esmentats.
Noltros seguim superant els
entrebancs que trobam. No fa massa, hem vist una primera senyal de dificultat,
una anella de ferro emprada, suposadament, per davallar amb cordes un de
tants espadats que ens barren es camí.
Noltros hem aconseguit superar-lo
davallant pel costat sud-oest, voltant-lo per allà on es territori es més pla i
obert. Però tot seguit hem tornat anar a cercar sa cresta de sa serra, que
aquest és el nostre objectiu.
Ja son passades les 11,30 h. i ses opcions
d’abandonar sa cresta de sa serra son, cada cop, més minses. Els penya-segats,
a dreta i esquerra, han guanyat en altura
i verticalitat. Noltros seguim endavant mentre aquesta serra ens ho
permeti.
A les 12,00 h. hem arribat al punt que sembla que
s’ha acabat, que no podrem seguir endavant. Ens trobam just damunt es pas de n’Alou,
però no tenim cap possibilitat de superar aquesta darrera punta. Estam molt més
amunt que es pas i tampoc tenim cap possibilitat de davallar perquè els
penya-segats no ens deixen cap alternativa.
Tornam enrere. Fa poc hem vist una canal que ens ha
semblat accessible per davallar-hi. Sa nostra idea és davallar a sa coma de Son
Torrella i anar a cercar es pas de n’Alou, per on ens serà possible tornar a
pujar a sa cresta de sa serra.
Com que no sabem per on pot resultar possible
davallar aquesta canal, un heu fa per damunt ses roques, que li
permeten davallar sense cap entrebanc ni risc excessiu, mentre que s'altre ho fa
per allà on hi davalla s’aigua de pluja. Tampoc és complicada sa davallada,
però si que, a tan sols un tres metres del final, ha de superar un pas una mica
compromès. No te massa perill perquè hi ha possibilitats d’agafar-se be i s’encletxa
que fa servir per passar-hi es prou ample i amb poca pendent. Amb pocs minuts
hem aconseguit davallar. Son les 12,50 h.
 |
| Retrospectiva del pas de n'Alou, la serra i la coma de Son Torrella |
No estarem més de cinc minuts a trobar es pas de n’Alou
i tornar a pujar a sa cresta de sa serra. Des d’aquest costat es veu perfectament
el punt on ens ha resultat del tot impossible seguir. Sa cresta esta rematada
per una punxa de roca impressionant, amb els seus costats tallats a plom.
A partir d’aquí sembla que ses dificultats es van
tornant manco preocupants.
Sa serra s’ha convertit en un territori ample i
accessible.
Això no vol dir que resulti una passejada.
Encara ens queden altres
cims per superar. Arribats aquí no volem renunciar a cap d’ells.
Segons avançam sa coma de Son Torrella queda enrere...
...i
ja estam damunt s’embassament militar.
També s’embassament de Cúber ens queda
casi al peus.
Trobam alguns xots pasturant i es bosc d’alzines és cada cop més
evident i espès.
Però encara ens falta una bona estona per arribar a la fi.
A les 14,45 h. tenim a la vista sa base militar,
senyal evident que ens queda poc.
Acabam per entrar dins un alzinar molt espès i amb
poques senyals d’activitat. Així mateix trobam algun cartutx.
Anam a cercar sa reixa que tanca es recinte militar i
seguint-la, arribam al torrentó que ve de Son Torrella i va a parar a s’embassament
de Cúber.
Son les 15,05 h. Hem arribat sans i ben satisfets de
sa caminada d’avui, però amb sa sensació d’haver ultrapassat els límits de
seguretat que ens havíem marcat.
