s'Estaca y se Yeso
(21/12/2018)
L'Arxiduc Lluis Salvador de Habsburgo-Lorena y Borbón Dos Sicilies nasqué a Florencia el 1847. Intel·ligent i aventurer, arribà a Mallorca el 1867. El 1872 comprà la finca de Miramar i, amb el temps arribà a posseir la major part de les finques situades entre Valldemossa i Deià. Va fer traçar gran quantitat de camins i habilità miradors, amb la finalitat de preservar i fer conèixer el paisatge. Morí a Bohèmia (Txèquia), el 1915.
TEMPS TOTAL: 5 hores I 45 minuts
RECORREGUT: 11,500 km
FÀCIL
Para avui hem triat una d'aquestes sortides que cal repetir de tant en tant. Caminarem pel "territori Arxiduc", visitants un bon nombre de miradors, que ell va fer construir, per poder contemplar aquests llocs que el varen captivar. Sense oblidar que també hi habità el Beat Ramón Llull, al segle XIII.
Per diferents motius
personals n’Andreu i en Joan no ens acompanyen.
Son les 8,39 h quan
sortim des del aparcament del hotel Continental, antiga hostatgeria de Ca Madò
Pilla, situat al km 68,300, a la carretera entre Valldemossa i Deia.
Just al costat del
aparcament, per unes escales (plenes de prohibicions) comença la nostra
caminada d'avui. És un caminoi en forta baixada i escalonat, direcció
nord-oest, molt malmenat per la natura, a més de petites esllavissades hi ha un
bon grapat de pins caiguts, és l'amí per anar des de s’hostatgeria fins
al camí de sa Torre.
En un no res arribam al
mirador del Niu des Corb o des Pi, penjat damunt el buit de la timba. Des
d’aquí es domina un bon tram de costa, ...
...des de s'Estaca fins a sa Foradada.
Seguim cap a la dreta,
segons hem arribat. És un tram un tant aeri, del que queda del vell camí de sa
Torre, que anava des de Miramar fins al mirador Nou o Blanc, passant per la
torre de Son Galceran. Caminant pel cap d'amunt de les tenasses. El territori
és de terra i macolins i es va desfent pels pas del temps i els aiguats. No és
perillós però hem d'estar ben alerta. Mentre tant es descobreixen noves vistes
del racó de sa Foradada.
Després de passar un
botador el camí davalla suaument passant pels Pedrissos de sa Font de
s'Ermitanet, una zona on el caminet ens mena per davall una balma que sembla
donar aixopluc al camí. Les timbes son casi bé verticals.
A les 8,54 h arribam al
Berenador de la Capella del Beat Ramon, que hi ha just abans de la capella. Tot
plegat, feina ben feta. Les pedres que serveixen de taula i bancs per reposar i
gaudir de la natura, feina feta al lloc, solament amb la força i habilitat dels
picapedrers.
Un poc més enllà, la
Capella del Beat Ramon Llull, ...
...després de passar per damunt un pont, ja que es va construir damunt una roca
isolada.
Aquesta és una espectacular
construcció de pedra calcaria i pedra de Santanyí. Les peces de pedra estan
picades amb la volta i curvatura corresponent per donar-li forma cilíndrica i
fer la cúpula corresponent. El trespol és de pedres encaixades, de diferents
colors, formant una creu dins dos cercles. A l’absis hi havia una estàtua d’en
Ramon Llull, de marbre. La barana que envolta la capella és impressionant, tant
per la seva forma com per la solidesa.
Seguim pel camí passant
per la cova des Serafins, arribant ben aviat als Pontets de sa Font Coberta.
Un
conjunt de vint-i-un pontets per creuar el torrentó que baixa de la font Coberta,
i que connecten un conjunt de marjades. També hi ha una escala de pedra a banda
i banda del torrentó. Just abans d'aquestes marjades, després d'un botador, hi
ha un cartellet avisant que el pas per aquesta zona costa quatre euros. No hi
ha ningú per pagar-los-hi.
Només hem de seguir el
caminoi, entre reixeta, per arribar a les Coves de Ponent. Unes balmes situades
just davall Miramar, amb escales fetes construir per s'Arxiduc, ...
...fins i tot hi
posà un baix-relleu de marbre del Beat.
A les 9,36 h arribam al
mirador des Guix o des Llac, també penjat dels penya-segats que guaiten damunt
tota la contrada des Guix.
Un poc més endavant (després de botar una reixeta),
el mirador de sa Ferradura. Per a noltros el més “simpàtic”. És petit, graciós,
situat a un lloc sense obstacles visuals i dominant la vista de sa Foradada.
Just devora hi arranca
un camí de carro, dit des Guix, que ens menaria, sempre davallant, fins a
nivell de la mar.
Sustentat damunt marges quina forma i alçada impressionen.
Ben aviat passam pel mirador des Miradors, també penjat al buit dels penya-segats,
i just davall el del Llac.
El camí des Guix deixa
un penyalar rogenc a l’esquerra, i descriu dos grans corbes, dreta esquerra,
després de les quals, el deixam per seguir cap al oest, per dins marjades
abandonades, creuant el torrentó per un gual empedrat, ...
...i connectar amb el camí
Nou de s'Estaca que baixa des de Miramar.
Aquest camí va baixat
fent ziga-zagues, passa pel mirador des Creuer, o de ses Quatre Puntes, una
petita torre a la que se pot accedir, encara que l'arc del portal ja s’ha fet
malbé. Sembla que és una copia de la torre del palau de Manacor.
Poc després el
camí, passa pel mirador de Figueral. Curiós com a mínim aquest nom avui. Sembla
que més avall hi havia una rota dita de ses Figueres.
Entre restes de
l'activitat dels carboners el camí arriba al de ses Vinyes, un camí de carro,
avui en part formigonat que arriba fins as Guix.
El creuam i seguim cap
al caló de s'Estaca, pel camí formigonat, encara que a la primera corba, seguim
per l’esquerra el vell camí, davallant al caló, ...
...per deixar-nos encisar per la
seva bellesa, ...
...una mica salvatge, o caòtica i desordenada.
És que aquestes
casetes no han seguit altre norma que no fos la més elemental supervivència,
aferrant-se a les roques, i acaramullant-se unes amb les altres per tal
d'aconseguir un mínim d'estabilitat. Son les 10,36 h.
Caló de s'Estaca
Un bon lloc per fer un cafetet
A les 11,20 h, després
d'un descans, gaudint del lloc, seguim la nostra caminada, ...
...tornant al camí de
ses Vinyes, que ara seguim cap a l’esquerra, nord-est. Es troba en bon estat,
més o manco planer, encara que a la part final es troba més malmenat i baixa suaument
fins a passar per una sitja, ...
...i fent un gir a l’esquerra arriba al Berenador des
Penyals. Un racó amb bancs de pedra, picada i ajustada, a banda i banda d'una
taula, també́ de pedra. Som al Guix. Hem arribat, segurament, a on s'ajuntaven
els camins des Guix i de ses Vinyes i començava el camí de la Mar.
Aquí hi ha ses restes
d'unes barraques, dites “des Garriguer”. Per davallar a vorera de mar ja no hi
ha camí. Les tramuntanades el s'han engolit. Davallam per un senderó́ fet a força
de passar-hi altres caminadors.
Encara localitzem un
petit bocí de camí́ fet de roques picades i ajustades, enmig del roquissar de
vorera de mar, que ens indica clarament on hi havia el nedador de s’Arxiduc.
Una roca on hi va fer picar uns escalons per poder entrar dins la mar, i a on
també hi ha les mosses per poder fitxar una caseta de fusta.
Com no pot ser
d'altre manera, just davant sa Foradada.
Desfeim les passes pel
camí de ses Vinyes, fins a tornar passar pel punt a on hi hem arribat amb el
camí Vell de s'Estaca, a on seguim de llarg fins arribar a la primera corba.
El deixam de banda i
partim pel camí de la Barrera de sa Marina, també conegut com a camí Vell de
s'Estaca, que trobam ben en front nostre.
No hi ha pèrdua, després d'una
primera sitja hi arranca el camí. Ben marcat i delimitat per pedres i parets,
és ample i no gaire feixuc de pujar.
El camí manté
orientació sud, mentre va pujant. A les 13,00 h arribam al mirador de s'Erassa
o de sa Rassa.
Aquest mirador està picat, en part, a la roca que el sustenta.
L'accés es fa per una escala picada a la roca viva, i està orientat cap a
ponent.
Seguim pujant pel camí,
i a les 13,28 h. arribam a la barrera de sa Marina, que dona nom al camí. És
una petita barrera de ferro en bon estat.
A continuació, i un poc
separat del camí, arribam al mirador Nou o Blanc. També molt malmenat, casi bé
esfondrat del tot.
No en queda ni la meitat. Així i tot es pot veure la feina
fina dels picapedrers, que varen construir la volta de l'escala que permetia
pujar a dalt d'aquesta torreta.
A la part posterior hi ha una escala de pedra
que arriba a una petita miranda triangular, també feta malbé. Seguint un altre escala,
al costat esquerra segons hem arribat, podem baixar a la cova de s'Ermità,
situada als penya-segats davall el mirador.
El camino de sa Torre salía de Miramar y pasando por la torre de ses Pitas, llegaba hasta este mirador, enlazando después con el camino de Sa Barrera de sa Marina.
Desde el mirador, volvemos al camino de sa Barrera de Marina, en subida, por un tramo escalonado, hasta llegar al portillo de Ca ses Animas, y luego a la carretera, entre los hectómetros 3 y 4 del km 68.
Son las 14,20 h en llegar a Ca Madò Pilla, hoy hotel Continental. Ha sido una vuelta que nos ha dejado bien satisfechos físicamente, pero en las que hemos probado el abandono de unas construcciones que no tienen precio.
Selva / Sóller, 15 de enero 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada