CLOTS CARBONS I PAS DE S'ESTACA, pel camí de sa Barra

CLOTS CARBONS I PAS DE S'ESTACA

pel camí de sa Barra

(02.11.2010)
Intensa excursió per la zona situada al nord del puig Major, per terrenys poc visitats, amb panoràmiques espectaculars de Cala Tuent i sa Calobra. El terreny és força complicat, en el que hi ha que posar les mans, i a on la vegetació, carritxeres, bruc, xiprell i sobretot l’argelaga i l’aritja, heu converteixen en un itinerari difícil.

ITINERARI: Carretera sa Calobra – 1 hora – Clot Carbó – 1 hora – torrent des Gorg des Diners – 15 minuts – pas de s’Estaca – 1 hora  – coll de ses Mamelles – 10 minuts – pas d’en Termes – 1 hora i 10 minuts – Clots Carbons – 15 minuts – camí de la Barra – 40 minuts – carretera de sa Calobra.

DURACIÓ: Cinc hores i mitja, sense tenir en compte les aturades. Recorregut aproximat d’uns 7,5 quilòmetres. Temps real: set hores.
DIFÍCIL

Plànol de la ruta i traça del GPS

BAIXA EL TRACK DEL GPS A WIKILOC

Una nova sortida per un territori absolutament desconegut per noltros. Cada vegada que passàvem per sa carretera de sa Calobra, comentàvem que hauríem d’anar a fer una volta pels Clots Carbons. Avui serà es dia... 

A les 8,15h deixam es cotxe a sa carretera que mena a sa Calobra. Als voltants del quilòmetre 6,9. Just a sa corba hi ha una fita que marca l’inici des camí de sa Barra. Un inici impracticable.

És que aquest racó és tan ombrívol que ses argelagues i ses aritges han crescut d’una manera exagerada, son més altes que noltros. No veim manera de passar entre elles, així que ens decidim a obrir-nos camí una mica més avall, que ens sembla que resultarà més fàcil.

Just damunt una gran roca hi veim una altre fita, així que, travessant mates, argelagues i càrritx,  hi arribam així com podem. Ja hem rebut ses primeres punxades des dia, que no seran ses darreres. 

Pensàvem que en arribar a sa fita hi trobaríem es camí. Segurament que hi és, però no el sabem veure, si que veim una altre fita, una mica més enllà.  Caminam en direcció oest i sempre en constant i dura ascensió. Hem partit de 291 metres d’alçada.

En el primer quart d’hora no hem aconseguit avançar gaire, i pràcticament no hem fet més que recuperar el nivell de partida. Menys mal que, de mica en mica, trobam que es fa més avinent seguir el tirany, o al menys el que ens pensam que ho és, perquè no son poques ses vegades que acabam a dins un redol ben espès de garriga i argelagues, que ens fan recular per allà on hem vingut.

A les 8,35 h hem trobat una senyal evident que anam pel bon camí. És un marge de sosteniment del camí de sa Barra (nom que li donen a aquest camí). Si ens giram a darrera, cap allà d’on venim, podem contemplar un conjunt de penyes i muntanyes realment impressionant. És el comellar on hi construïren sa carretera de sa Calobra. Des d’aquí podem veure gran part des seu traçat superior, el que arriba fins a ses cases des Bosc.

Es dia s’ha presentat ben clar i no gaire fred, però per aquí on caminam estam a recer des sol, que ja il.lumina els cims mes emblemàtics d’aquest entorn, com es ara, “ses Mamelles”, “es morro de sa Vaca”, “es Turmas”o “es puig Roig”, cims que ens son visibles des d’on som.

A les 9,05 h. hem arribat a un seguit de voltetes, que fa aquest camí, que ara és ample i molt bo de seguir.

És que esta construït damunt un roquissar, i sa garriga no hi ha pogut arrelar. Hem arribat als 510 metres.

Panoràmica del voltants de sa Calobra

Veure aquestes construccions i imaginar sa feinada i s’esforç que costà dur-les a terme no pot fer altre cosa que provocar sa nostra admiració i esgarrifança de ses condicions de vida dels nostres avantpassats.

Ens pensàvem que desprès d’aquest collet ja érem a dalt del tot, però encara ens farà falta caminar una estona més i superar un pas entre ses penyes, per arribar al cap damunt d’aquesta pujada. Son les 9,17 h. Estam a 560 metres.

Clot Carbó (est)

A partir d’aquí es complica una mica més seguir es camí. Ens trobam a un territori obert, caòtic en quant a formacions rocoses, ben cobert de garriga de càrritx, de bruc i de bruc d’hivern florit. Lo primer serà travessar els Clots Carbons. Dues dolines, amb total absència de roques i ben cobertes de bruc i càrritx. Travessar aquestes clotades, o be voltar-les, resulta ben igual de complicat. Haurem de fer una ruta força serpentejant per evitar acabar a uns del abundants redols de bruc que casi ens fan impossible avançar. Sempre es millor evitar-los. Així mateix hi trobam una sitja, al primer clot, i ses restes de una barraca al segon.

Hem de fer us casi constant de sa brúixola i del mapa per no errar sa direcció.

Coma des Binis

A partir d’aquí caminam a ple sol. Al manco corre un oratge fresc que ens defensa de sa calor.

Retrospectiva de la coma des Binis

Un cop situats correctament, segons es mapa, i superats es dos Clots Carbons, ens dirigim, en direcció sud, cap a ses faldes des puig Major. Casi be en direcció al Morro d’en Pelut, un dels sub-cims d’aquest puig. Es tracta d’avançar, sempre entre carritxeres i roquissar, pujant i davallant petites elevacions i intentant seguir ses fites que anam trobant. També trobam senyals pintades de vermell. Unes fletxes que, en algunes ocasions, ja estan mig amagades pel càrritx.

Sa darrera davallada, cap el centre de sa coma des Binis, per on hi corre es torrent des Gorg des Diners, resulta esser sa més complicada i dura de superar. És una estona casi angoixant. Si no fos per aquesta espessa garriga, en poc més de deu minuts hi hauríem arribat. A les 9,55 h érem al punt més alt d’aquest comellar, a 603 metres, però no arribarem al llit del torrent fins a les 10,25 h. a 528 metres.

Torrent del Gorg des Diners

Caminar pel llit des torrent és un autèntic plaer, després d’aquesta prova d’esforç i paciència que hem superat. Anam per una zona molt ombrívola i ses roques des torrent, humides, llises i rodones, ens amenacen amb una llenegada. Hi hem de posar molt d’esment.

Aquest plaer de caminar dins es torrent no dura més que deu minuts, perquè ben aviat trobam, a sa nostra dreta, es pas de s’Estaca, punt on abandonam definitivament es torrent.

Pas de s'Estaca

A partir d’ara caminarem sempre en direcció nord, fins a arribar al pas d’en Termes. Son les 10,40 h. i estam a 506 metres.

Superar aquest pas de s’Estaca no resulta ni complicat ni arriscat.

Retrospectiva del torrent del Gorg des Diners, des del pas de s'Estaca

El torrent des del pas

Ens col·loca al costat dret des torrent i, a partir d’aquí, altre cop a caminar per un territori ben igual que el que hem deixat abans d’entrar dins es torrent. Territori càrstic, caòtic, absolutament irregular i cobert de càrritx que ens obliga a caminar amb moltes precaucions.

Es càrritx amaga roques o escletxes que ens poden fer mal be un peu. No hem de superar grans pendents, però son ben pocs es moments que anam a peu pla.

Es sol encalenteix de valent, però ses vistes que gaudim aquí son realment úniques. Es torrent segueix perdent altura, encaixonat entre penya-segats mentre noltros el contemplam, cada cop, des de major altura.

Mentre avançam, sentim més a prop sa presencia de la mar. Sa vista se’ns eixampla i prest contemplam els cims i passos que varem superar es dia que davallarem pel pas de s’Al.lot Mort.

A les 11,10 m. Tenim a la vista sa torre de sa mola de Tuent.

Un bon lloc per fer un cafetett

 

Seguim avançant en direcció nord. Es territori no varia. És una repetició, casi idèntica, del territori que ja hem superat. 

Una clotada, un collet, una nova clotada. Sembla una sèrie sense fi.

Sabem que avançam perquè ses vistes milloren per moments. A les 12,00 h,  podem contemplar casi be tota sa cala de Tuent.

A les 12,15 h. passam per l’indret on s’ajunten els torrents del Gorg des Diners i el de s’Al·lot Mort.

Muntanya de Moncaira

Deixam enrere el puig Major

Son ben a la vista es “Queixal” i es “Pa de Figa”, cims que coronen es coll de na Polla, entre cala Tuent i sa Costera.

Queixal i Pa de Figa

Poc després passam pel coll de ses Mamelles.

A les 12,50 h. arribam al pas d’en Termes. Un punt privilegiat per contemplar sa Calobra i els cims que l’envolten.

Morro des Forat i cala Tuent

Cala Tuent

Morro i torre des Forat

Fita del pas d'en Termes

Voltants de sa Calobra des del cingle d'en Coll

Sa Calobra

Morro de sa Vaca i port de sa Calobra

Moles de Can Palou i de Can Termes

Torre de Can Palou

Morro de sa Vaca, es Turmàs, puig Roig...

Puig Roig

Estam a 445 metres damunt la mar, pràcticament sa mateixa distancia que ens separa d’ella.

La carretera i el Cavall Bernat

En aquest punt canviam radicalment sa nostra direcció. A partir d’ara caminarem cap al sud, altre cop.

Es tracta de tancar el cercle que fa aquesta ruta i arribar al coll pel que hem accedit als clots Carbons.

Això no vol dir que ja hem arribat, encara ens farà falta una bona estona i una bona dosi d’esforç. Primer haurem de superar un coll prou elevat, que ens situarà a s’alçada correcte.

Després d’una estona de pujar, seguint ses fites, trobam un caminet, prou clar com per seguir-lo sense gaires complicacions, fins que ens mena al cim d’aquest coll. 

A partir d’aquí, es repeteix el territori a caminar, petites pujades i davallades, entre roques i carritxeres, fins que arribam al cim mes alt, a  593 metres. Son les 14,05 h.

Dalt d'unes penyes podem veure una creu i just a sota una placa. Foren col·locades pel grup "Faltan 5" d'en Fernando Chamorro, bon muntanyenc.

Detall de la creu i la placa

Passam a s’altre costat i canvien ses vistes. Ara miram, altre cop, a sa gran mola del puig Major i tenim, a sa nostra esquerra, es comellar on hi ha sa carretera de sa Calobra., ara mig il·luminat pel sol.

A estones caminam pel que queda des camí i altres, entre sa garriga. Arribarem als Clots Carbons a les 14,25 h. Ara si que ja tot serà davallada.

Els Clots Carbons son dolines (tres) resultants de l'erosió càrstica.

Consisteixen en depressions de fons pla, poc profundes, amb presencia d'engolidors, que actuen com a drenatge de la pluja.

El fet de tenir un sol llimós afavoreix una frondosa vegetació, dominada pel bruc.

Sa carretera sembla una serp que hi reposa.

No ens resta, si no, caminar pel mateix camí que hem pujat.

Esta clar que ara anam més decidits. Davallar sempre resulta més fàcil, tot i que s’esforç que representa es fa sentir ben aviat als genolls.

Es sol ja no ens dona i si no fos perquè estam en moviment, ben aviat tendriem fred.

A les 15,10 h. hem arribat al cotxe. Sans i estalvis i ben satisfets des camí d’avui.