PUIGDE CA DE
MINER
des de Miner
Petit
(876 m)
(04.12.2015)
Una zona allunyada de les rutes habituals, una petita
vall als voltants dels cinc cents metres d’altitud, i una muntanya com a
rerefons també poc trepitjada. És una volta per un territori sense arbres,
rocallós en el que els accessos son complicats i llargs.
DURACIÓ TOTAL: Cinc hores i un quart (4
h. en moviment)
RECORREGUT: 10,500 km
DIFICULTAT
MITJANA
Tornam a visitar aquest puig. El coneixem d’una altre
volta que férem per aquesta contrada. Avui hi pujarem per la seva cara sud.
Començam la caminada un cop deixat el cotxe vora les
cases de Miner Petit.
Estan malmeses tot i que les restes del darrer intent de
rendibilitzar l’explotació del bestiar estan en millor estat.
Son les 9,00 h. i el dia es clar i calm. Tampoc fa
gaire fred. No tenim més que seguir la pista, per la que hem pujat amb el
cotxe. Ens mena entre les restes de les marjades on encara hi podem veure un
olivar no massa abandonat. Al fons, l'esfondrament de la cova Roja.
La pista no deixa de pujar.
En alguns bocins és molt
empinada i ben aviat ens espolsam el poc fred que tenim. Al costat est hi veiem
el xap del torrent de Massana i les crestes d’aquell costat.
A les 9,40 h. passam per un creuer de camins, a la
zona des Gravet. El que va a nord ens menaria a les cases de Miner Gran
(d’Enmig). Serà el nostre camí de tornada. Ara prenem pel que va a oest.
És un
tram que es veu molt nou, formigonat a consciència i també amb forta pendent.
Aquesta pista ens mena a voltar pel costat sud dels camps de conreu de Miner
Gran.
Ho feim a una considerable alçada, ajustats al perfil de les penyes que
els envolten.
Al fons, el nostre objectiu d'avui.
Als peus del puig, les cases de Miner Gran (d'Enmig).
Suposam que aquesta pista es va construir a ran de la venda de
part de les terres al Govern i evitar que, per anar-hi, passessin per les
cases.
Aquesta venda afectà a les terres manco productives,
roquissar i garriga, incloent el massís del Tomir, compreses entre les
possessions de Alcanella, Binifaldó, Muntanya, Fartàrix i Miner Gran d’Enmig.
En total unes 535 ha. Cap a l’any 1978
la totalitat de terres de Miner Gran es varen partir. A les cases i camps de
conreu amb altres territoris l’anomenaren Miner Gran d’Enmig. La part manco
productiva, la que passà a mans de ICONA l’any 1984, es va quedar amb el nom
original de Miner Gran.
La pista que seguim manté orientació oest i agafa
certa alçada sobre el clot de camps de conreu, el que ens dona la possibilitat
de gaudir de molt bones vistes del puig de Ca i destriar entre la garriga el
marges que s’enfilen per les seves faldes, fins ben amunt.
Voltant aquesta cresta, la pista té una davallada,
pel coster de les Buines d’Or, per anar a creuar el torrentó de desguàs dels
camps de conreu, mentre ens apareix aquesta immensa mola del puig Tomir...
...i unes
mostres de roques càrstiques, anomenades monges, de formes espectaculars.
Som a l'oest de la zona de conreu d'aquesta abandonada possessió.
Seguim pujant per la pista.
Ara es veu manco
transitada, casi esborrada per les carritxeres.
Tampoc hi ha formigó.
Passam pel Clot de l'Arena.
A les
10,25 h. i després d’una nova costa ben empinada, arribam a una barrera tancada
i un botador.
Passam i seguim pujant, amb el de Tomir de fons.
Son les 10,50 en arribar al cap d’amunt del coll que
separa el Tomir del puig de Ca. Des de que hem passat pel botador ens trobam en
un territori tancat amb pals i reixa metàl·lica.
El puig de Ca ens queda a
l’est. A nord, una mica més endavant, hi ha el coll de Fartàritx i a l’oest el
puig Tomir. L’orientació que hem de seguir ara és ben clara, però l’entrebanc és
aquesta reixa que ens tanca.
Des d’aquí on som tenim a la vista una coma ample i
ben empinada, que està entre els dos morros del costat oest del massís del puig
de Ca, per tant sabem per on volem pujar. Per arribar-hi haurem de botar
aquesta reixa de fil ferro i sortir de la finca pública.
Per anar a trobar l’encletxa que ens ha de deixar
pujar al cap d’amunt d’aquest morro, primer haurem de pujar aquesta coma, molt
empinada i coberta de carritxeres. En aquest cas les carritxeres ens son de
gran ajuda. Trobam un seguit de fites, que no cal seguir perquè es pot pujar
per onsevulla.
A les 11,00 h. arribam a l’encletxa, a punt de pujar.
És un pas senzill ...
...i gens exposat.
Deu
minutets de rés i som, a la fi, dalt de tot.
Ha estat una pujada llarga i prou
dura. Però el lloc s'ho val.
Cim oest del puig de Ca de Miner (884m).
Les vistes s’escampen arreu de Mallorca.
Tenim la possibilitat de veure la mar pels quatre costats.
Podem veure gran part del recorregut fet a la pujada.
El dia és molt clar,
però hi ha calitja, i ens dificulta la visió clara de la panoràmica. És un lloc
excepcional per berenar i fer un cafetet,
A les 12,00 h. seguim el nostre camí, que com és de
suposar ens ha de menar al cim del puig.
Arribar-hi no serà res complicat, el
territori que ens separa d’ell és casi be pla. Fins hi tot el cim sembla tenir
alguns metres manco que el punt on estam, segons el mapa.
A les 12,20 h. passam
pel cim del puig de Ca de Miner (876 m), i ens encaram a la baixada.
Si seguim les fites en menaran fins al coll
de Miner, però la nostra intenció es anar directament cap a les cases,
estalviant-nos la voltera que ens farà fer si seguim el camí.
Així com davallam ens atracam a les timbes per
gaudir, novament, d’espectaculars vistes, ...
...aquest cop cap a la vall d’en Marc i,
al fons, Pollença i la seva badia.
En aquest punt, amb el coll de Miner a la vista, hem decidit abandonar les fites i davallar, costa a
través, directament cap a les cases, girant a sud.
El territori ens sembla prou accessible i
la davallada serà ràpida i curta.
No trobam cap complicació remarcable i la única
dificultat ha estat creuar un petit
xaragall de pedreny, ...
...no massa gran però prou inestable.
A l'est, la Mola i els seus camps de conreu, amb la Talaia d'Alcùdia, al fons.
A les 13,00 h. arribam
molt a prop de les cases però ens separa d’elles un escaló no massa alt, però
abastament per tallar-nos el pas. Haurem de cercar un punt per on davallar, que
el trobam molt aviat.
Després de creuar un petit redol de garriga, sortim a
una marjada i trobam el camí que ens mena a les cases.
Per la façana semblen ben
conservades, però davallant hem vist que tenen un boci de teulada esfondrada. A
prop de les cases hi ha acumulats material destinats a una reconstrucció, que
fa temps es va abandonar.
La situació i orientació de les cases ens mostra com
s’ho miraven abans de construir. Estan a recer de la tramuntana, gràcies al
puig de Ca, i ben encarades cap als camps de conreu, mirant a sud.
Tot plegat, un cop feta la visita, son les 13,20 h. i
seguim el nostre camí, ara davallant pel camí de carro.
Però l’abandonam per
estalviar-nos la voltera que representa anar a cercar el camí que davalla del
coll de Miner. Decidim creuar per dins una tanca i, quant la garriga es tan
espessa que no ens deixa passar, caminam per damunt una paret seca.
Poc més endavant, sortim dels tancats i creuam un
roquissar per davallar fins al camí que ja no abandonarem. Son les 13,45 h.
No tenim altre fita que arribar a les cases de Miner
Petit. La caminada és molt més agradable i agraïm que ara tot el temps sigui
davallant. Recordam la pujada com a molt llarga i feixuga. A la foto, tornant a passar pel Gravet.
Una ullada enrere, al territori trepitjat.
Aquesta estona, davallant, ens dona la possibilitat
de compartir els comentaris que altres excursionistes han fet d’aquesta
contrada.
De les dificultats de davallar el torrent de Maçana, de les coves que
hi ha amagades no gaire a lluny d’aquí, etc.
La vista de les cases ens recorda la duresa de la
vida d’aquella gent que els hi tocava guanyar-se la vida per aquest territori
tan salvatge.
A les 14,15 h. arribam a les cases. Hi ha un parell
d’homes collint olives, en sentir que davallam del cim del puig de Ca, no en
poden donar passada.
Ens acomiadam d’ells i davallam amb el cotxe.
Selva/Sóller, 24 desembre 2015
