Cova de
Son Torrella, pas de sa Cadireta, fonts de sa Parra i de s’Hortet
(29.12.2017)
Segons Cosme Aguiló Adrover,
prestigiós filòleg mallorquí, escriure l’Ofre és una doble aberració, ja que el
reflex de l’alqueria Alofra (<àrab al-hofra “la clotada”), ha de ser en bona
ortografia, Lofra, sense article i amb la mateixa vocal final dels documents. També
en Miquel Àngel Escanelles Garau com a responsable de la prestigiosa plana web
“toponimiamallorca.net”, ha publicat el mateix al seu portal.
TEMPS
TOTAL: 5 hores i 35 minuts
RECORREGUT
TOTAL: 12,400 km
DIFICULTAT
MITJANA
Per fer aquesta volta tenim les informacions
rebudes d’en Xisco Fernández i del grup Aires de la Serra Mallorquina.
Encara que amb petites modificacions.
A les 8,10 h. hem deixat el cotxe aparcat vora
la boca sud del túnel de Son Torrella i començam la caminada. Ens acompanya en
Mateu, un amic nostre.
Directament anam a cercar el botador que ens
permet entrar dins la coma de Son Torrella, just devora el petit embassament
militar. El dia havia començat ben clar però s’està tapant. Fa un bon fred.
A l’altre costat de la tanca, seguim la pista
que ens mena pels límits de l’alzinar, entre bassiots resultat de les passades
pluges. El nostre primer objectiu és arribar a la cova de Son Torrella. No hi
hem estat mai però sabem que és molt a prop del pas de s’Encletxa.
Caminam vora una tanca de reixeta de fil ferro,
prou alta com perquè no es pugui saltar. A les 8,20 h. arribam a un botador que
ens permet entrar dins el tancat, on hi pasturen una guarda de bous. La travessam
orientats a sud-est, pràcticament seguint una paret seca.
La fita que ens guia és,
però, el xap a les penyes, on hi ha el pas de s’Encletxa. Abans d’arribar a les
primeres penyes de la serra de Cúber ens trobam, altre cop, amb la tanca de fil
ferro. La seguim, ara orientats a sud-oest i, ben aviat, trobam un altre
botador. Està ben a la cara del pas.
Ja fora del tancat, mantenim l’orientació, per
anar a trobar la cova. Hi arribam a les 8,40 h. Està situada uns metres amunt
de les penyes, així que per arribar-hi ens hi hem d’enfilar.
És menuda i la
boca amb una forma curiosa. Segons diferents arqueòlegs, ja era emprada amb
finalitats religioses uns 2.800 anys A.C. Al llarg dels anys 70 i 80 del segle
passat, sembla que alguns sollerics, aficionats, hi practicaren excavacions.
Noltros no fem més que una ullada i seguim el nostre camí.
Ara, tornant enrere, anam cap el pas de
s’Encletxa, d’en Miquelí, de n’Alí, o de n’Alou. És molt bo de localitzar ja
que el tall a les penyes és claríssim.
Hi arribam a les 8,55 h. i amb quatre
grapades som dalt del pas.
Al costat de la vall de Cúber la cosa no és tan
senzilla.
La davallada és llarga i empinada. Primer anam per damunt les roques,
...
...seguint una encletxa que facilita el pas.
Després seguirem davallant, una bona
estona, ...
...per territori pedregós i entre alzines.
Arribam al torrent de Binimorat
a les 9,20 h. Ens ha sobtat la diferencia de nivell entre les dues comes.
Mentre que a la de son Torrella estam a uns 900 metres, al punt on
creuam el torrent estam a uns 770 metres.
Molt poques passes a l’altre costat del torrent
hi ha el camí, que seguirem una estona, pujant, fins arribar a un portell obert
a una paret seca. Aquí ens decidim a pujar pels estreps de na Franquesa. Volem
arribar al coll des Cards. Podríem seguir el traçat de l’estesa elèctrica o
anar a cercar la primera de les seves torres metàl·liques, però ens decidim a
pujar per allà on ens sembli més accessible, ens estalviam una bona voltera.
A les 9,50 h. arribam a la base d’una de les
darreres torres. Davant nostre hi ha una rampa molt empinada que ens menarà
directament al coll des Cards, on hi ha una altre torre metàl·lica.
Després d’una
pujada que ens deixa sense alè, arribam al coll.
Guaitam a l’altre costat de l’Illa. Ens dona el sol i
un oratge gelat. Ara ens tocarà pujar al cim del puig de Lofra.
La pujada al cim no presenta cap complicació
destacable.
El tirany està molt trepitjat i fitat. Les vistes milloren així com
pujam, però l’espectacle es reserva pel final.
En fer cim se’ns obre una vista
impressionant de tota la vall de Sóller, així com del seu Port.
Tenim una visió
oberta a tot el rodó, tots els cims son a la vista. Hi arribam a les 10,25 h.
Fer el cim del puig de Lofra és una excursió
popular, així que mentre davallàvem del pas de s’Encletxa, hem vist diferents
grups de persones caminant pel camí que mena a Lofra. Al cim hi hem trobat un
grup de jovençans de Llucmajor que berenen. Hom pot pensar que el respecte per
la natura i el territori, que no és teu, és un tema superat però la realitat,
avui, ens ha mostrat el nostre error. Aquests joves, o alguns d’ells, no han
tingut cap mirament en escampar les pells de les taronges que han menjat. Fins
i tot han tirat part dels papers del seu berenar. Els ho hem comentat però no
s’han donat per assabentats.
Fa mal estar al cim. Fa fred i corre un oratge
gelat. Fins i tot cercant el recer del vent hi fa fred. Ben aviat ens enllestim
per seguir el nostre camí. El dia segueix tapat, fins i tot diríem que ha anat
a pitjor, encara que la visibilitat dels cims que ens envolten és bona.
Llàstima que no lluu el sol. Així i tot és un bon lloc per fer un cafetet.
Son les 11,00 h. La davallada la fem pel mateix
camí. Molt a prop del cim hi ha un altre tirany, que ens menaria fins el coll d’en
Poma, però no és la nostra idea d’avui.
La davallada és ràpida. Ens ajuda el
fred.
A les 11,25 h. som, altre cop, al coll des Cards.
Volem arribar fins a la font de sa Parra. Però
no hi anirem pel tirany marcat al mapa, sinó que ho farem directament, ...
...així que
davallam per aquest xaragall de pedres, ...
...entre algunes alzines, orientats a
sud-est.
Ens serveix de fita, altre cop, una torre metàl·lica de l’estesa
elèctrica.
Més avall, ja dins el bosc, hi localitzem la font. L’ull és tapat
per les roques i fullaraca.
Només és visible una canonada que vessa dins una
pica, per abeurar el bestiar.
Tot el redol està negat d’aigua.
Son les 11,40 h.
Ara sí que seguim el camí de carro, que ens mena, amb suau pujada a passar vora
una era, ...
...i més endavant, fins molt a prop del fontinyol de s’Hortet. Un parell
de marges i les restes d’una caseta de roter és tot el que queda de l’hortet.
Hi arribam a les 12,10 h. Tot el redol està molt mal menat per l’abandó i la
natura.
Seguint aquest mateix camí, i després de passar
pel portell del coll d’en Poma, fem la volta a les faldes del puig i arribam al
coll de Lofra a les 12,30 h.
El “tràfic” de caminadors és intens en aquest
punt.
Noltros ens hi aturam una estoneta i seguim, ara a creuar l’esquena de
l’extrem oest de la serra de Cúber.
Seguir el tirany és cosa senzilla. Està molt
trepitjat i ben marcat.
Aprofita les encletxes entre les roques per anar
avançant i superant aquesta esquena de manera suau i sostinguda. Figura al
Catàleg de Camins de la Serra, com a camins Nous. Encara conserva alguna corba
amb el marge de sosteniment i el pis de pedres a lloure. A altres redols es pot
veure el camí empedrat. Podem pensar que aquest camí el farien servir per anar
directament a Fornalutx des de Cúber o Son Torrella. Abans de foradar el túnel.
Els Cornadors, al fons.
La caminada es fa llarga i a les 13,00 h.
creuam a l’altre costat.
La davallada a la coma de Son Torrella és ràpida i
curta.
Un parell de revolts, els més elevats, ben marcats amb paret seca i
empedrats, i ja som a baix.
Ara ens
limitam a seguir la pista que ens mena a vorejar els antics camps de conreu. No
de bades les comes de Son Torrella i de Cúber
eren anomenades “el graner de la Serra”.
És una caminada entretinguda i relaxant. El
camí és planer, tant que hem de vorejar enormes bassiots. Veiem els perfils
esmolats de les dues serres que ens guarden del vent gelat. La de Son Torrella,
a nord-oest, i la de Cúber, a sud-est.
Arribam al cotxe a les 13,40 h. El dia segueix
tapadot i fred.
Selva/Sóller, febrero 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada