Puig des Castell - Penya Foradada
(549
m) Campanet (534 m)
(15.06.2018) La gent que ha habitat per aquesta
contrada, de sempre ha anomenat Penya des Migdia a tot aquest penyalar,
ja que els matins s’hi pot veure a la part central una ombra, com si fos un
buit. Quan la penya queda completament il·luminada, sense cap ombra, serà
migdia. És el rellotge que ha regit secularment el dinar dels pagesos dels
encontorns, i d’aquí li ve el nom.
A la foto de les Rutes Amagades, dels anys 60, es pot veure l'ombra.
TEMPS TOTAL: 6 hores
RECORREGUT: 12 km
DIFICULTAT MITJANA/ALTA
Ens atracam a l’acabament d’aquesta temporada de
caminades. Els dies son llargs i el temps ha millorat molt. Per avui hem triat
una volta que ens resulta casi bé del tot desconeguda. Tot un repte.
A les 8,15 h. deixam el cotxe vora l'oratori de Sant
Miquel, molt a prop de les coves de Campanet i de la finca de Gabellí, on hi
brollen les fonts Ufanes. És que per aquest redol no hi ha gaires alternatives
per deixar el cotxe. Ara ens toca fer una caminada considerable fins arribar a
les cases de Monnàber Vell, avui reconvertides de hotel.
No hi ha cap entrebanc
a l’hora de passar per aquesta finca, sempre guardant les distàncies per no
molestar als clients.
Mentre anam pels camins asfaltats podem contemplar els
camps de conreu que envolten el hotels que hi ha per aquesta contrada, així com
la curiosa sínia, combinada amb un moli de vent. La curiositat està en que
l’animal que la feia voltar havia de pujar a una ample torre, d’uns cinc metres
d’alçada, per una rampa feta amb aquesta finalitat.
Així mateix estam trenta minuts caminant per arribar
a les cases de Monnàber Vell.
Aquí s’acaba l’asfalt. Seguim per un camí rural que
ens mena a passar ben a la vora de la torre des Coloms, que sembla un colomer.
El cert és que, és una da les darreres torres existents d’un antic sistema de
telegrafia òptica militar o xarxa de senyals a base de banderes, que es feia
servir abans de la generalització del telègraf, que només existia a Capitania
General, a Palma de Mallorca. És una nota del historiador Josep Segura Salado,
qui en feu una investigació a rel d’un comentari del historiador selvatgí Jaume
Lladó Ferragut. Fins al moment no s’han localitzat constàncies documentals
d’aquesta xarxa. Existeixen a la zona diferents topònim que fan referència a
aquestes torres (font de sa Torreta, sementer de sa Torre, torre de Son Sastre.
A la finca de Santiani hi ha les runes de la seva torreta, i a Selva, la torre
de Son Penya).
Després d’una passejada entre camps on hi pasturen
les ovelles, amb la Penya des Migdia al fons, ...
...arribam al llit del torrent d’en Carrós.
Hi hem de caminar unes
poques passes, ja que, tan aviat com passam per l’ull d’un pont que hi ha, ...
...hem
de sortir del torrent pel costat dret orogràfic.
Val a dir que hi ha estaques, marcades
amb diferents colors, que fan la feina de les fites.
Son les 9,00 h. en començar a pujar per aquest
coster. De bon començament el caminet és clar i, a bocins, empedrat. Però dura
poc.
Ens veiem abocats a pujar per una esquena de roca, prou empinada i llisa,
que ens fa brollar la primera suada.
Hi ha algunes fites que no fan altre cosa
que mostrar llocs per on es pot pujar però de camí en queda ben poca cosa.
A
força de fer ziga-zagues anam pujant.
El sol ens dona de ple i aquest llisar
de roca sembla no tenir fi.
Trobam alguns colls de caçadors, però sembla que fa
estona que no els fan servir. Haurem de pujar més amunt per trobar-ne un que
l’han fet servir aquest hivern passat.
La cosa s’estreny i ens mena a pujar
molt a prop de les timbes que pengen cap a sud.
Les vistes son certament amples
i abasten casi tota l’Illa. El dia és clar i ho afavoreix (Campanet).
A les 10,00 h. arribam a la cota 414.
Hi ha un bon
punt per gaudir de les vistes i també una zona més planera.
Seguim les estaques
i les fites. El sender es veu ben trepitjat i ens mena en suau pujada cap una
cresta que comença a la cota 475.
Aquí caminam una estona, amb timbes a banda i
banda, gaudint de les vistes, tant a sud com a nord.
Hem de seguir pujant per aquest territori, prou
desagradable i costerut.
Ara les zones de garriga espessa es combinen amb
redols de roca pelada i esquerdada, on caminar resulta complicat i arriscat.
A
les 10,40 h. arribam al cim. Dues hores de dura caminada i amb una pujada d’uns
quatre-cents cinquanta metres.
També conegut com a puig des Castell (549 m). El dia es manté clar i aquí hi corre un oratget
fresquet que ens dona conhort.
Tenim vistes amples, tot el Pla de Mallorca,
fins a les muntanyes de Felanitx i les d’Artá.
Les badies d’Alcúdia i Pollença.
Campanet.
També la de Palma.
I cap a nord és una miranda perfecte per contemplar la
successió de cims de la Serra
de Tramuntana, fins i tot els de la península de Formentor.
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,20 h. seguim la nostra ruta.
Ara volem anar
per la cresta, per passar per la Penya Foradada.
Altre cop ens trobam amb un
territori molt complicat i desagradable.
El roquissar esquerdat ens dificulta
força la marxa.
La cresta d’aquesta serra és casi bé intransitable. O això ens
sembla a noltros.
Decidim abandonar la cresta i seguir avançant un bon grapat
de metres més avall, per allà on ens sembla millor.
Tampoc és que el territori
ens ho passi gaire senzill ...
...però ens sembla manco arriscat.
No coneixem aquesta serra i tenim l’il·lusió de veure
el forat.
Hem voltat el cim de la Penya Foradada sense veure-la. Pensam que hem
passat massa avall de la cresta i ho donam per perdut.
Seguim avançant i, quan
ja no en feim comptes ens topam amb aquest forat.
El cert es que al mapa Alpina
està ben senyalat, entre les cotes 503 i 504.
És una curiositat del territori
aquest forat gran que ens permet guaitar sobre la coma Llarga. Assaciada la
curiositat que teníem, encaram la davallada.
Així mateix son les 12,20 h. i encara som pel Forat.
Tenim una llarga davallada i decidim no arribar al coll que ens separa de la coma
Llarga. Anam a trobar un territori més planer, que veim més avall.
No és que
resultí més còmode però d’aquesta manera escurçarem camí.
Així com davallam el
càrritx és més espès però el territori segueix tan empinat. Fa calor i estam
cansats. Tenim ganes d’arribar al camí.
Molt més avall veiem senyals de les
feines dels carboners. Arbres amb dues soques i no gaire gruixades.
Confirmant
la nostra idea ens topam amb unes restes de camí, casi be esborrat, i el que
queda d’una sitja. Aquí hi arranca el camí del carboner, més evident i casi be
tapat per la garriga, que ens mena directament cap al camí que hi ha a la coma
de la Font de la Pega, el nostre objectiu.
Hi arribam a les 13,00 h. i poder anar per aquest
camí ens dona nous ànims. Hi hem passat un parell de vegades. Resulta prou
còmode i ens permet caminar més descansats i aviat del que hem fet fins ara,
casi be tot el matí.
Primer anam molt separats del torrent però el camí i el
llit del torrent acaben compartint territori.
El bocí final no hi ha camí, anam
per dins el torrent.
Al manco hem creuat amples zones de bosc prou espès que
ens han donat una bona estona d’agradables ombres, així com l’oratge fresc que
hi corre.
A les 13,30 h. arribam al dic de contenció de
torrentades i deu minuts més tard arribam al punt on, de bon matí, hem començat
a pujar pel roquissar.
Ara ens ve un bocí de camí dur, pesat a aquestes
hores.
Hem de caminar pel mateix camí fins arribar a Monnàber Vell. Son les 14,00h.
I seguir, ara pel camí asfaltat, fins arribar al oratori de Sant Miquel, quan
son les 14,15 h.
Un cop més comprovam que un cim “discret” no té rés
de fàcil. Ha estat una caminada complicada i feixuga, però ha valgut la pena.
Selva/Sóller, juny 2018
A la foto de les Rutes Amagades, dels anys 60, es pot veure l'ombra.
