PUIG DE SANT SALVADOR I CASTELL DE SANTUERI

PUIG DE SANT SALVADOR 

I CASTELL DE SANTUERI

(26-11-2021)

Al cim del puig de Sant Salvador es troba el Santuari de Sant Salvador, que data del segle XIV on s’ubica una església, una gran creu, una capella i un monument a Crist Rei. En quant al segon lloc visitat, el Castell de Santueri, juntament amb els altres dos castells roquers, tenen la consideració de Bens d’Interès Cultural (BIC) i que la Llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears de 1998 assegura la seva visita publica en el seu article 34 c).

TEMPS TOTAL: 5 hores

RECORREGUT: 14,250 km

DIFICULTAT MITJANA

PLÀNOL AMB EL TRACK

Casi bé fa una setmana que plou. Per avui les previsions no son gaire bones. Ens hem decidit per una zona del Llevant que és on el temps sembla que serà millor.

A les 8,50 h. hem deixat el cotxe a la vorera de la carretera que mena al puig de Sant Salvador, a Felanitx. Ens ha costat casi una hora i mitja arribar aquí. Al voltant del punt quilomètric 1,5 hi ha un petit redol. Hem deixat enrere una zona ample on hi ha una creu. A n’aquesta zona estan netejant la garriga. Tot es veu molt aclarit. Alçant la vista veiem el primer dels objectius d’avui. Al cim sud del puig hi ha el Santuari, amb tot el conjunt de cel·les. Al sub-cim a l’oest del santuari hi veiem la Creu del Picot. L’origen del santuari es remunta a l’any 1348 en que el rei Pere donà el permís per a la construcció de la capella originària. En el Picot hi posaren una creu de fusta, a finals del segle XIX. A l’any 1927 la substituïren per una de ferro i  aram. Malmesa pel temps, va caure el 1951. El 1957 n’hi construïren l’actual, de ciment armat.

Noltros començam la caminada seguint el camí vell que ens estalvia fer moltes de les corbes de la carretera. A redols està empedrat però es veu malmenat per la manca de manteniment.

Només deu minuts després arribam a la Capelleta, construïda entre el 1909 i 1910, ...

...en el lloc on, segons la tradició, s’hi va trobar una imatge de la Mare de Deu, anomenada “Verge Trobada”.

A n’aquesta capelleta hi començen els Misteris, que trobarem fins arribar al cap d’amunt (hi son tots) seguint el camí vell.

A les 9,35 h. arribam a la Creu del Picot i al mirador.

El dia és clar del tot i podem gaudir de molt bones vistes.

Fa molt de fred però no corre oratge.

També veiem aquesta gran edificació que hi ha dalt del puig de Sant Salvador. Una mica massa gran, diríem noltros.

Intuïm que no ens falta gaire per arribar-hi. Només estarem deu minuts per arribar-hi.

No hi ha ningú a la vista, ni cotxes aparcats.

Sorprenentment la capella és oberta.

Feim una curta visita...

... i anam a l’altre punta d’aquest puig.

És que al costat nord d’aquest puig hi ha una gran estàtua dedicada a Crist Rei. Aquest punt és conegut com a “Mirador de Lluny”. El conjunt fou construït l’any 1934 i l’escultura es de bronze, del escultor Tomás Vila. El nom del mirador en fa bona justícia. Veiem bona part de la costa del llevant mallorquí.

Son les 10,00 h. just aquí baix hi veiem començar un senderó que, confiam, ens ajudarà a davallar d’aquest puig pel costat contrari al que hi hem pujat, és a dir l’est. Cap dels tres coneixem res de la ruta d’avui.

Ens deixam menar per aquest senderó, que es veu molt trepitjat, i per dins una garriga magre, anam perdent altura i allunyant-nos del puig.

A les 10,15 h. aquest sender ens aboca a un vell camí de carro amb paretó. Ens fa sospitar si seria un bocí d’un camí anterior a la construcció de la carretera. Seguim aquest camí, davallant, però l’abandonam molt aviat. Seguim les senyals dels que hi han passat abans i passam per un portell.

El sender ens mena una estoneta paral·lels al camí que hem abandonat, però de sobta el sender fa una forta davallada i ens mena clarament cap el coll que ens separa del puig de sa Comuna Grossa.

Hi arribam a les 10,25 h. Aquí també hi arriba una pista forestal. El sender que hem de seguir només creua aquesta pista i en mena a vorejar el puig, per la seva cara est.

És un sender molt bo de seguir i no gaire feixuc. Es veu molt trepitjat i amb marques de bicicletes. Caminam a cobri del sol i sentim el xivarri d’una excursió escolar. També ens creuam amb algun grup d’altres caminadors. 

A les 10,45 h. sortim del bosc. Davant nostre hi tenim la muntanya on hi ha el Castell de Santueri. Abans, però, haurem de suportar una nova baixada violenta. El sender és de pedreny a lloure i molt solcat pels aiguats d’aquestes setmanes. Son deu minuts prou feixucs perquè el risc d’una llenegada és molt gran.

A les 11,00 h. arribam al coll de sa  Rota Penjada. Un poc abans, hi veiem el camí que volíem seguir, un cop visitat el castell. Hi ha una cadena i un rètol que prohibeix el pas. No sabem que farem. De moment anam cap el castell. A les 11,10 h. el camí ens fa arribar a la carretera asfaltada.

Haurem de caminar-hi deu minuts, superant unes costes prou empinades.

Arribam a l’explanada del castell a les 11,25 h.

Ja sabem que està tancat però ens atracam a l’entrada.

Al manco ho admirarem de prop. Tampoc hi ha ningú. El sol ens dona de ple.

És un lloc excel·lent per reposar una estona i fer un cafetet.

Les vistes sobre la costa del llevant son molt bones.

Porto Petro, Cala d’Or i Porto Colom (a la foto) es veuen clarament.

A les 12,00 h. seguim el nostre camí. Ara ens espera una llarga caminada. No gaudirem de vistes. Únicament tenim l’afany de no confondre’ns amb les cruïlles que trobarem.

El primer que feim es tornar al coll de sa Rota Penjada i partir per aquell camí “prohibit”. Resulta que només creua una propietat. El bocí de camí no te més de dos-cent metres. Sabem que hem sortit de la propietat “prohibida” perquè tornam a trobar una cadena amb un altre rètol. Seguim el camí, que ben aviat ens mena a passar a prop de cases habitades.

A redols el camí està empedrat i manté una pendent suau. Cap a la part baixa el camí és ample i les cases tenen accés en cotxe.

A les 12,30 h. arribam a la carretera que mena al castell. Haurem de caminar uns vint minuts per la carretera, fins arribar a la cruïlla de Can Tries. Aquí deixam la carretera i seguim aquest vell camí de carro, que ens mena cap a nord-est. Uns deu minuts després,  el deixam i partim per una pista que arranca al costat nord.

Ens orienta cap a nord-est clarament. Hi caminam uns quinze minuts. Passam vora un forn de calç. Deixam aquesta pista, que ara fa un gir clar cap a l’oest i seguim a nord-est. Molt poc després deixam el camí i entram dins una zona de marjades abandonades, seguint un camí ample. Ben aviat es converteix en un tirany orientat més a nord. El senderó és bo de seguir. Es veu molt transitat per bicicletes.

També passam per un bocí d’un antic camí, vora una paret mitgera, casi tapat del tot per la garriga. En aquesta zona no podem gaudir de vistes. Caminam enclotats entre el puig de sa Coma i sa Penya de Can Vell.

Però la vista del puig de Sant Salvador no l’hem perduda, casi bé en cap moment. La ruta que hem seguit ens ha fet voltar aquest puig.

Arribam a la carretera del puig de Sant Salvador a les 13,35 h. Encara ens mancarà una darrera estirada per arribar al cotxe. Pujam pel camí vell, que ens estalvia una mica de voltera.

Acabam la caminada a les 13,40 h. Així mateix ha resultat una volta prou intensa i feixuga. És que hem volgut ajuntar dues rutes perquè aquesta zona ens queda molt allunyada.

PD: En aquest darrer tram cal tindre coneixements del territori o fer us del gps.

Selva/Sóller, febrer 2022