MOLA DE SON PACS I FONT DES ÒBITS PASSOS DE SON CABASPRE, NOU I VELL DE SON BRONDO
(07-10-2022)
La mola de Son Pacs està situada al terme de Valldemossa. Aquesta s'eleva sobre la vall de Son Brondo per la seva cara nord i sobre el poble d’Esporles per la sud, essent la primera formació muntanyenca que trobam sortint de Palma en direcció Valldemossa. La mola s'estén per l'est fins al puig dels Boixos i per l'oest fins a la mola de Son Ferrandell.
TEMPS TOTAL: 4 hores 10 minuts
RECORREGUT: 9 km
FÀCIL
Desprès d’un temps de descans, més llarg que de costum, tornam a començar les caminades, un cop arreglats els petits problemes de salut, propis de la nostre edat. El primer entrebanc que hem de superar és arribar al punt d’inici de la caminada d’avui. Tant s’hi pot anar des d’Esporles com des de Valldemossa. En el nostre cas ho fem des de Valldemossa, circulant per la carretera Ma-10, i al quilòmetre 75 hi ha l’antic camí de Valldemossa a Esporles. Uns minuts més tard arribam al camí de la coma d’en Llobera, punt on hi trobam el GR-221. Aquí comença la caminada.
Son les 8,20 h. en deixar el cotxe a la vorera del camí i començar a pujar, seguint el GR-221. Ens sobta veure la gran destrossa de pins que va provocar la ventada de fa uns anys. Algun va caure sobre el camí però el van tallar per deixar lliure el pas. No estarem més que tres minuts per arribar al coll de sa Basseta. Hem de seguir pujant pel GR-221. Els primers redols, el camí no és gaire clar. Ajuda molt les marques de la gent que hi passa caminant, però creiem que no es pot dir que hi ha camí, pròpiament dit. Avançam pel tram conegut com a pas de Son Cabaspre, fins assolir una paret per un esbaldrec. També és el límit entre Valldemossa i Esporles. Serà una mica més amunt que trobarem el camí clar i damunt un marget de sosteniment. Ens mena a passejar pel bosc d’alzines on hi trobam moltes restes de les construccions dels carboners. Després d’una pujada no gaire feixuga, arribam al planiol on hi ha les quotes 585 i 594. Aquí hi trobam el camí que hem de seguir, deixant, de moment, el GR-221. Son les 9,00 h. Seguim aquest nou camí, planer i ample, orientat a l’est, fins que trobam que és hora de deixar-lo pel costat nord, ......poc després de passar vora un gran forn de calç. Noltros ho feim just devora una barraca, però el punt no és important. El territori és planer i es pot fer per onsevulla. Es tracte de mantenir orientació a nord, fins a trobar el començament d’una coma per on davallarem fins a la font des Òbits. No ens resulta gens complicat arribar a la coma, després d’una curta travessa pel bosc d’alzines, .......i tot d’una, localitzam més restes de les edificacions dels carboners i el camí que hem de seguir. Aquest camí ens mena pel bell mig de la coma, compartim molts de bocins amb el que serà el torrentó. És una davallada no gaire complicada i seguir el camí és molt senzill. A les 9,40 h. arribam al que és el pas Nou. És una paret que tanca el comellar i, segurament, servia per returar les revingudes del torrentó. Hi ha un esbaldrec on abans hi havia un portell. A l’altre banda de la paret encara es pot veure les restes d’uns marges que servien per superar el bot que hi fa el torrent. S’hi han amollat grans roques que casi ho han esborrat del tot. Poc més avall, el camí torna ser ben clar i bo de seguir. No estam gaire a creuar un nou portell i tot seguit, ......arribam a un camí de carro, ample i molt poc emprat darrerament. El seguim, davallant, i ens deixa al planiol on hi ha la font des Òbits. Son les casi les 10,00 h. en arribar a la font. Hi havíem passat fa uns anys i no sembla gaire canviada. Es conserva prou bé, tot i el fangar que hi ha al seu voltant, per mor de l’aigua de la font, que corre lliure. És un bon lloc per fer un descans, berenar i fer un cafetet. Una mica prest però la volta d’avui és molt curta i senzilla. A les 10,25 h. seguim la caminada. Ara ens tocarà pujar una bona estona. Ens agrada més berenar al punt més alt de la caminada, però avui això no és possible. Just devora la font hi ha les restes d’un gran portell, entre parets seques que semblen un tancat pel bestiar. Poc més amunt aquestes parets s’estrenyen i marquen el llit del torrent. Noltros hi caminam un bocí, però ben aviat passam a caminar pel camí de carro que hi ha just devora el torrent. Aquest camí es va enfilant pel bosc, orientat a nord, fins a la segona corba que fa ben marcada cap a l’est. És el moment d’abandonar-lo i seguir al front per un camí que puja més o manco paral·lel al fons de la coma. Encara hi ha molts de bocins que conserven el marget que aguantava el vell camí, però en molts altres, el camí està esborrat del tot. Aquest camí després de passar per un ranxo de carboner, i convertir-se en un tirany força evident, ......ens ha de menar al coll de Sant Jordi, que separa la mola de Son Pacs de la Comuna de Valldemossa. Son les 10,50 h. en arribar al coll i ens incorporam al GR-221. Ha estat una pujada una mica feixuga i encara no hem arribat a dalt del tot. Ens toca seguir pujant, per anar a trobar el pas Vell de Son Brondo.
Mentre, la pujada es fa entretinguda. No és que puguem gaudir de bones vistes, perquè avui son poques les ocasions. Tampoc és que el temps resulti gaire desagradable. A pesar de les previsions catastròfiques no ha plogut ni fa vent i la temperatura és molt agradable. El que ens entretén és anar creuant-nos amb altre persones que segueixen el GR-221, però noltros hi caminam en direcció “contraria” a la que heu fan ells.
Son les 11,15 h. en arribar al pas Vell de Son Brondo. Ben igual que l’altre, es tracta d’una paret gruixada amb un pujador per poder-la superar. Es veu que van provar de tancar-lo amb reixeta i tubs de ferro, però està tot fet malbé. Tot seguit arribam a la plana de la mola de Son Pacs. El mateix camí ens mena a passar a prop dels penya-segats, on podem gaudir de bones vistes ......cap al Pla del Rei, .......Comuna de Valldemossa ......així com el mirador de sa Moneda, Son Olesa ......i Vistamar. Seguim el camí, ben marcat i trepitjat, ......i uns deu minuts més tard passam vora el Pla de s’Aljub. Tot un seguit de construccions per arreplegar aigua, força enginyoses, ......així com un ranxo amb el seu forn, encara avui ben conservat. Seguim avançant i, ......ben aviat, comença la davallada. Les restes de barraques, sitges i altres construccions dels carboners ens han acompanyat tot el camí. Passam vora un ranxo on hi ha un forn de pa que, ens sembla, està en perfecte estat. A les 12,00 h. aribam al creuer on, de bon matí, hem abandonat el GR-221. Seguim davallant per aquesta ruta i només estam vint minuts per arribar al coll de sa Basseta. Tot seguit arribam al cotxe. Encara que ha resultat una volta curta en el temps, la distància i els desnivells son considerables. Així mateix estam prou cansats. Ens falta una mica de preparació.
Selva/Sóller, novembre 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada