PUIG DE N’ALI I ES FRONTÓ(1.038 m) (1.063 m)
pel coll de de sa Línia i els passos des Fil i de na Bel
Des del coll de sa Batalla
(22.12.2023) El recorregut de la línia elèctrica, que ha donat nom a un dels passos i fins i tot al coll, tenia 15 quilòmetres i s'iniciava a sa Central, situada al costat del torrent des Gorg Blau, passava pel mateix Gorg i començava la pujada a sa Mola, seguint per l'anomenat coll des Telègraf (1.126 m), travessava la cresta entre es Frontó i es puig de Maçanella per l'ara anomenat pas des Fil, continuava pel coll de sa Línia (824 m), puig de sa Jonqueta, puig de sa Fita (894 m), sa Mola o moleta de Can Bajoca (758 m), penyal de sa Jonqueta (544 m) i arribava a la possessió de Maçanella. D'allà es dirigia a Inca ja per terreny planer (Toponimiamallorca).
TEMPS TOTAL: 6 hores 20 minuts
RECORREGUT: 11,400 km
DIFICIL
El primer cop que anàrem plegats al puig de n’Ali era el febrer del 2008, avui hi tornam a anar, però la segona part de la ruta serà diferent.
Poc abans de les vuit del matí començam la caminada des del coll de sa Batalla. El dia no és especialment fred i està prou clar. Anam a trobar el camí de carro, antic camí vell de Lluc, que puja des de Caimari. A poques passes del començament del camí hi trobam la font des Guix. Altres vegades l’hem vista amb un rajolí magre. Avui està seca del tot. En arribar a la primera cruïlla, partim pel braç orientat a l’oest. És el camí que ens menarà a la vall de Comafreda, sembla que és un dels punts més freds de Mallorca. A les voreres del camí son ben visibles les destrosses de la tempesta Juliette, del passat hivern. Son molts els cimals d’alzina esqueixats, ben igual de molts de pins, tomats de rel. Uns quinze minuts després de començar a caminar arribam al portell de la finca. Està tancat i amb un cartell que avisa que per passar s’ha de pagar. Passam a l’altre costat de la barrera, per un botador, i seguim el camí. La caseta del cobrador està tancada. Seguim el camí de carro, ara casi bé planer, i podem veure davant nostre els dos objectius d’avui. El més imponent és el Frontó. Una mica més al sud hi veiem el cim del puig de n’Ali. Ambdós estan il·luminats pel sol ixent. Mentre, noltros caminam al resguard de la serra del puig Caragoler i des Grau. Son les 8,25 h. en arribar a la paret i portell del tancat de Comafreda. No hi entram, sinó que seguim pel camí, que voreja la paret seca. És un tirany molt marcat, que ens estalvia fer una voltera considerable. Tanmateix acabarem arribant al camí de carro uns quinze minuts després. Caminam una bona estona, sempre seguint aquest camí i que ens fera passar pel coll de sa Línia, o originàriament el coll de Mancor. És que aquest camí davalla per l’altre vessant i, després de passar per les cases de Maçanella, arriba a Mancor de la Vall. Son les 9,00 h. en arribar al coll. Aquesta cruïlla és important avui, ja que, partint cap a sud arribarem al cim del puig de n’Ali, mentre que partint a nord podrem pujar fins el cim del puig de Maçanella. Noltros farem els dos itineraris. Primer anam al cim del puig de n’Ali, així que partim cap a sud, seguint el senderó, ben fitat i molt marcat. Massa fitat i massa marcat perquè, ben aviat, ens trobam un desgavell de fites i tiranys que no fan més que embullar. Si que tots acaben ajuntant-se més amunt, però no menen pels millors llocs. Hi posam tot el seny, però no basta perquè més d’un cop acabam en un tirany equivocat. Així com anam pujant les alternatives es van acabant i no hi ha altre remei que seguir el sender ben marcat a força de pedreny menut. Com que pujam per la cara nord del puig, estam a recer del sol. Si ens giram veiem es Frontó ben il·luminat. Son les 9,45 h. en arribar al cim del Puig (1.038 m). Recordam que el primer cop que hi varem pujar quedarem sorpresos per les grans roques que estan al cap d’amunt d’aquest puig. Cada cop que hi hem vingut hem pensat el mateix. Per a noltros és tot un espectacle contemplar-les. El dia és prou clar i ens permet gaudir de molt bones vistes del Pla de Mallorca, casi fins a Palma. En primer terme hi tenim el puig de s’Alcadena i el Castell d’Alaró. No ens hi enredam gaire aquí dalt, i ben aviat començam a davallar. Son les 10,05 h. Tenim noves, poc concretes, que per la vessant oest del puig hi ha unes balmes. Ens decidim anar a veure si les localitzam, per això és que no seguim les fites del camí que hem fet servir de pujada, sinó que partim, orientats a l’oest, davallant per allà on ens sembla millor i molt condicionats pel seguit de petits penya-segats que ens anam trobant. Sabem que és una casualitat, però arribam a trobar-les. Son dues balmes juntes. Una a nivell del terra, oberta i molt poc fonda. L’altre té la boca a uns dos o tres metres d’altura i sembla bastant més fonda. No hi entram. Hem caminat uns vint-i-cinc minuts des del cim. Vist damunt el mapa, estan a uns 50 metres a sud-oest del camí de pujada al cim i a uns 140 metres, en línia recte del coll de aa Línia. Estam a 860 metres d’altura. Satisfeta la curiositat, davallam, costa a través, sense perdre gaire altura, per anar a trobar el sender de pujada i arribar al coll de sa Línia. Per cert, aquest nom l’hi ve pel fet que per aquí hi passava la línia elèctrica que abastia Inca i Mancor. Son les 10,40 h. Som, altre cop, al coll. Ara seguim el camí de pujada al puig de Maçanella. Orientats a nord anam pujant aquest camí, un tant esborrat pel pas del temps, del bestiar salvatge i dels caminadors com noltros. No estarem gaire en deixar aquest camí. Uns vint minuts després, a una corba cap a l’oest, hi ha una mena de marge al costat del camí. Aquí hi comença un nou senderó, molt esborrat o poc definit, que ens mena a pujar per un roquissar molt aspre de caminar. El sol ens dona de ple i l’esforç per pujar n’Ali es nota a les cames. Aquesta pujada es fa llarga. Esperàvem trobar algunes restes dels pals que aguantaven “sa línia” però no ho aconseguim. No sabem si no hem encertat bé la ruta o és que ja han desaparegut. Recordam que, un altre cop que passàrem per aquí, encara eren a la vista. Més ò manco uns deu minuts després de deixar el camí del puig de Maçanella, arribam a una solitària sitja......i en altres quinze minuts arribam al cap d’amunt de la cresta. Caminam cap a l’est, ......seguint els límits dels penya-segats i, uns deu minuts després, ......arribam a la cota 1.063 cim des Frontó. Son les 11,30 h. Aquest punt és un privilegi per gaudir de bones vistes de la zona de Pollença, Alcúdia, les dues badies i tots els cims que ens envolten, Tomir, de Ca, de Fartàritx, i fins al cap de Ferrutx podem destriar entre la boirina. L’únic emperò, sempre n’hi ha un, és que aquí ens arriba un oratge gelat i molt molest, amb algunes bufades de força considerable. Així i tot gaudim d’una bona estona al sol. Son les 12,15 h. en reprendre la marxa. Anam a trobar el passos des Fil (també relacionat amb la “línia”) i de na Bel. Seguim la cresta, ara cap a l’oest, ......mentre anam mirant al buit per localitzar els punts dels passos. No resulta complicat de trobar. Bé, de fet son dos punts per on és possible pujar o davallar aquestes penyes. El que està més a l’est seria el pas des Fil. De fet aquí sí que hi trobam unes restes, prou grans, d’un antic pal. Però unes poques passes més a l’oest, després d’una curta pujada, hi ha una canal, ample i molt accessible per on ens decidim a davallar. Sembla que aquest és l’anomenat pas de na Bel. De qualsevol manera, els dos passos acaben molt a prop un de l’altre, ja dins la tenassa de la cara nord extrem est del puig de Maçanella. Un davalla pel primer pas i els altres dos ho fan pel segon. Sembla que els dos son molt semblants en la poca dificultat. Son les 12,40 h. Davant nostre hi tenim una llarga davallada, fora camí ni corriol. Si que trobam algunes fites que marquen els millors llocs de pujada. Pràcticament seguim l’orientació a nord. Ara si que trobam algunes restes dels pals que aguantaven la línia elèctrica. La catifa de carritxeres son un obstacle a considerar, ja que amaguen algunes roques o petits bots que ens poden provocar algun ensurt. Es fa llarga la davallada. Al fons del tot hi veiem el vell camí de carro que davalla de les cases de neu que hi ha a prop del coll des Prat. Arribar a aquest camí és ara la nostra fita. Son les 13,00 h. en arribar al camí. Avui és casi bé impracticable. Els aiguats han feta la seva feina i el trespol del camí és del tot irregular. Però després de la davallada, a noltros ens sembla un descans. Després d’uns revolts i quinze minuts davallant, arribam a la font de sa Teula que raja magre. Seguim davallant pel camí de carro, que ens va atracant a les cases de Comafreda. Abans passarem per la font de s’Hort de Comafreda, uns quinze minuts després de deixar l’altre font. Seguim davallant pel camí, que ha anat millorant així com ens atracam a les cases. Son les 13,50 h. en arribar a la cruïlla de camins. Ara caminarem pel mateix camí que de bon matí. Podem gaudir de les darreres vistes dels dos cims que hem visitat avui, retallats a sobre d’un cel blau, net del tot de núvols. Uns deu minuts després arribam a la caseta del cobrador. Ara sí que hi és i no tenim altre remei que pagar 4 € per cap. No ens dona cap rebut. Serà legal això?. Ens demanam. No ens resta més que seguir el camí, tornar enllaçar amb el camí Vell de Lluc, passar per la font des Guix, creuar el torrent de Comafreda, per la zona de vianants habilitada molt encertadament i, tot seguit arribar al coll de sa Batalla, on hi tenim el cotxe.
Ha resultat una bona volta.
Selva/Sóller, gener 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada