DEL CAP DE SES SALINES ALS MÀRMOLS

DEL CAP DE SES SALINES ALS MÀRMOLS

(21.06.2024)

Es Màrmols, segons ens recorda el filòleg Cosme Aguiló, és la darrera cala (de Llevant a Ponent) del municipi de Santanyí. El seu nom, així com el torrent que hi desemboca casi sempre sec, prové de la blancor de les seves aigües. Aquesta plàcida i enlluernadora platja verge es troba molt encaixonada entre penya-segats de 20 metres. Tot plegat li confereixen una forma triangular, exposada als vents de l’est. 

TEMPS TOTAL: 4 hores 40 minuts

RECORREGUT: 12,000 km

DIFFICULTAT MITJANA  

Una nova caminada a vorera de mar, a l’altre punta de Mallorca. Fem una bona matinada, però s’ho val.

A les 8,15 h. hem deixat el cotxe aparcat a prop del far del cap de ses Salines. Només hi trobam un parell de bones mallorquines que també van a fer una caminada. Voltam totes les edificacions del far i anam a trobar la vorera de la mar.

El dia és tranquil però la mar està una mica picada. La costa és baixa i tot de roques, però fa bon caminar.

El primer que trobam és l’anomenat Recó de na Barbera, una petita entrada a les roques.

Mirant a sud hi veiem clarament Cabrera i els seus illots.

Més endavant ens sorprèn trobar una gran soca damunt les roques, uns vint-i-cinc metres enfora de la mar. Pensam que no és de cap espècie d’arbres de Mallorca.

No serà l’única soca que trobarem per aquest redol.

Son les 8,50 h. El roquissar es troba molt erosionat, amb formes capricioses. La costa ha mudat. Ara creuam una zona de blocs més grans i el roquissar està molt esquerdat i ha agafat altura damunt la mar.

Creuam la zona anomenada sa Selleta. Aquí hi trobam unes restes d’una barraca, casi bé esbucada del tot.

Un altre grapat de soques i, poc més endavant, una barraca de cucurull, també esfondrada.

Creuam una punta de la costa i arribam a es Bancalet, una nova entrada en la roca mostra els diferents estrats geològics. Després de creuar una zona de roques relativament planeres, mentre la costa guanya altura suaument, ...

...arribam al Còdol Negre, una nova entrada que la mar ha obert una mena de balma al penya-segat. El contrast entre els diferents estrats pot ser la causa d’aquest nom.

Son les 9,20 h. Seguim avançant per la costa, cercant elements que ens cridin l’atenció. Així arribam a la Punta des Torpedo.

Ara la costa és una constant de balmes obertes per la mar. Després de creuar una nova zona planera i elevada damunt la mar, arribam a la punta de na Malfanera. La zona ens regala vistes espectaculars d’un fons marí transparent, així com d’un seguit de puntes i covals a la mar. És la zona coneguda com sa Creta.

Creuam una paret seca i entram a la zona de sa Plana.

El primer que trobam és sa Punta de can Barragot i, ...

...tot seguit, el torrent del mateix nom. Creuam pes Recó des Matar, on hi ha unes vistes espectaculars de la costa amb les seves coves.

A les 10,10 h. arribam al Barret des Capellà, una nova entrada, ...

...amb una balma espectacular i amb una considerable altura damunt la mar.

Després de superar sa Punta de sa Plana, ...

...arribam a sa Pedrera de sa Plana, el lloc on és evident que hi varen treure pedra de marès.

Tot seguit arribam a l’enorme coval anomenat s’Olla des Bastons.

Aquí, sembla, hi havia, tot seguit, un gran arc de pedra, que es va esfondrar. En queden les roques esbaldregades.

Son les 10,45 h. Hem deixat enrere la zona de sa Plana i hem entrat a la zona coneguda com es Màrmols,...

...territori que dona nom a un seguit d’accidents geogràfics, com és ara, sa Punta des Màrmols, es caló des Màrmols i el torrent des Màrmols.

Cal fer un poc de voltera per arribar a la bocana des caló, tot plegat ens dona una certa satisfacció, però no serem els únics que en gaudirem del recó.

Seguim el tirany i les fites, que ens menen una mica terra endins, per anar a trobar el lloc que ens permet davallar a la cala. És una davallada un tant precipitada i amb un considerable nivell de risc. Les roques son lluentes del trepig del personal que hi davalla.

Trobam un redol d’ombres al roquissar de la part dreta del caló, on hi descansam i gaudim del moment. El dia és molt bo i la calor és considerable, encara que l’aigua de la mar és molt freda.

Un bon lloc per fer un cafetet.

A les 11,35 h. reprenem el camí de tornada.

Com que estam ben assaciats de tots els recons que hem vist, ara seguirem el camí que es fa servir per arribar al caló. Ens mena pels límits de la garriga amb el roquissar. Ara la tendència del camí és de suau baixada encara que no ho sembli. Fa una calorada que no és de dir, i això que corre un oratget fresquet que ens dona conhort.

Son les 11,45 h. Creuam la paret seca que separa es Màrmols de sa Plana.

El camí ens fa passar per s’Olla des Bastons però, ben aviat, es torna separar de la costa.

Ens fa caminar terra endins per salvar el torrent d’en Barragot. Al costat dret del torrent hi veiem les restes d’una barraca i hi comença el tancat de reixa de la propietat de sa Vall. Aquest tancat ens acompanyarà fins que arribam al far.

Poc després del torrent veiem, dins el tancat, el Pou Salat.

Son les 12,35 h. Veiem, a lluny, el far. La caminada és decidida i es fa feixuga. Anam trobant diferents grups de turistes que van al caló des Màrmols.

A les 13,00 h. arribam al cotxe. Ara hi ha molts d’altres cotxes aparcats i un moviment constant de persones que van i venen del diferents recons de la costa. 

Ha resultat una bona volta.

Selva/Sóller, juliol 2024