ES
MORRALÀS I SERRA DES PINOTELLS
pel
pas des Cossi i la coma d’en Vidal
(06.04.2018)
La
serra des Pinotells, és una zona de gran complexitat tectònica, formada per un
gran nombre de falles, que es poden observar perfectament, i generen encletxes
que assoleixen fins a 50 m
de longitud, 3 m
d’amplada i més de 4 m
de fondària, com son el crui del Gorg Amagat, la Coveta de ses Bones Herbes,
el crui des Perduts, el de ses Mosques i l’avenc des Pinotells (Endins).
TEMPS
TOTAL: 4 hores
RECORREGUT:
8 km
FÀCIL
Uns
comptes fa s’ase i uns altres es traginer... Avui teníem programat un itinerari
diferent, bàsicament més llarg, però el vent ens ho ha anat complicant força.
El nostre amic Andreu no ens acompanya, per ser al “nou mon”.
Son
les 8,23 h. d’un matí ventós i un poc enterbolit, en començar a caminar, des
del km 97 de la carretera Andratx - Estellencs, per la pista que puja cap a la
coma d’en Vidal i a la boal de ses Serveres.
Aquesta
pista remunta el coster fent un grapat de corbes, per entrar a la coma d’en
Vidal, propietat publica des del 2002.
Al cap de deu minuts, partim per una
desviació cap a l’esquerra, que ens condueix a l’àrea de la boal de ses
Serveres. Hi ha diferents bancs, taules, una barraca de carboner i, un poc més
enllà, un vell porxo esbucat, emprat abans pels bous. Hi trobam una parella
d’estrangers que han fet nit aquí.
Just
darrera la barraca surt un caminoi, en pujada, direcció sud, cap a un estret
comellar, ...
...deixant les penyes rogenques des Morro al costat esquerra.
És un
caminoi força trepitjat, que va fent ziga-zagues, amb algun tram escalonat, fins arribar al pas des Cossi.
Després del pas encara hem de pujar una estona
més per arribar al collet, situat a la cota 530.
Son
les 9,03 h. quan giram cap a la dreta, oest, deixant de banda les informacions
de l’estaca indicadora, per dirigir-nos cap al Morralàs (que podem veure al fons).
El caminoi ben aviat
gira cap a l’esquerra, sud, i segueix pujant de forma més suau, entre
carritxeres, fins arribar a un collet entre roques, als voltants de la cota
566, i partió de terme entre Calvià i Estellencs.
Les
vistes s’han eixamplat, ja podem veure el nostre primer objectiu. Cap al est tenim el majestuós cim del Galatzó, al sud
tota la vall solcada per comellars i petites elevacions, cap al sud-oest, la
mola de s’Esclop guaita per darrera del Castellet.
Des
de que hem deixat enrere el pas des Cossi, el vent ha anat guanyant intensitat,
encara que la temperatura és agradable.
Son
les 9,16 h en deixar aquest caminoi que segueix cap a la mola de s’Esclop, i
partim cap al Morralàs, situat al extrem situat més al nord de la serra des
Pinotells, i que ens queda a la dreta.
Decidim fer la pujada seguint la línia
de màxima pendent, ...
...agafant com a referència un gran i solitari pi situat a la
part alta, abans hem de creuar un estret i petit comellar.
La
part alta de la serra des Pinotells està solcada per un bon grapat de cruis o
encletxes, no massa profunds, ni molt amples, però que si son llargues i
t’obliguen a fer petits rodejos.
Aquest és el cas del Morralàs, just abans del
seu “cim”, hem de rodejar un d’aquests cruis.
Son
les 9,50 h en arribar al cim d’aquest esperó de la serra des Pinotells, de 656 m, senyalitzat amb un
munt de pedres, ...
...i des d’on es gaudeix d’una ample panoràmica de tota la costa
d’Estellencs...
... fins al cap Fabioler ...
...i just al darrera nostre, el Galatzó.
Des
del Morralàs, giram cap a l’esquerra, sud-oest, per creuar un petit tàlveg
cobert de carritxeres i a continuació enfilar-nos cap a la cresta de la serra
des Pinotells. La nostra intenció és caminar el més a prop possible dels
penya-segats, però ben aviat hem de desistir, en primer lloc per mor dels
cruis, i en segon i més complicat, el vent. Des de que hem superat el pas des
Cossi, el vent no ha deixat d’augmentar la seva intensitat.
La
part superior de la serra, més o manco planera, es troba poblada per pins,
carritxeres i matolls, però la passa no és gaire complicada, a més de poder
gaudir de bones vistes cap a la coma d’en Vidal, situada al oest. Aquesta
vessant, est, per on caminam es va salvar del gran incendi que fa uns anys va
assolar tot aquest territori, no així la vessant oest, que va quedar totalment
cremada.
A
les 10,27 h arribam al cim de la serra des Pinotells, 728 m, senyalitzat amb un
muntet de pedres, ...
...situat devora un petit piló de pedra, des de la qual ja podem
veure completament el Castellet i la mola de s’Esclop. Aquest piló de pedra,
n’hem trobat un grapat al llarg de la carena, son fites que delimiten els
límits de terme.
No
ens hi aturam gaire aquí dalt, el vent ens fa engronsar a cada passa que donam.
Decidim cercar redós per recuperar forces i fer un cafetet. El trobam un poc
més al sud, just darrera la paret seca de partió, que ens resguarda del fort
vent. Canviam de plans i decidim davallar per la coma d’en Vidal.
Un
cop haver descansat seguim el nostre camí, resseguint la paret.
Cal baixar amb
seny de bístia vella, per anar esquivant els pins cremats i caiguts, que ens
traven la passa fins arribar al coll de la coma d’en Vidal.
Son
les 11,34 h en arribar al coll. Aquí giram oest i partim per avall.
Un poc més
endavant el camí va girant cap al nord i suavitzant la pendent. Deprimeix un
poc veure tota aquesta zona sense arbres per mor del gran incendi del juliol de
2013.
Noltros recordam (foto com era abans) haver passat per aquesta coma amb anterioritat i estava
totalment coberta de pins, garballons i una garriga esponerosa, fins to i tot
al trespol del camí hi havia carritxeres. Avui a tota la coma només hi ha
carritxeres i els esquelets de molts d’arbres. El més pròxims al camí han estat
tallats i amuntegats a diferents llocs. Més de 2.300 hectàrees dels municipis
d’Andratx, Estellencs i Calvià (bàsicament d’Andratx), varen cremar per mor
de la imprudència d’un veí de la coma Calenta.
Font des Moro
Només
quinze minuts més tard passam per davant les cases de la coma d’en Vidal, avui
reconvertides en refugi a on hi ha un grapat de persones, descansant. Aquesta
possessió fou adquirida pel Govern el 2002 i cedides al Consell de Mallorca el
2015. Va ser inaugurat el 2016 i té una capacitat de 22 places.
El
camí ha anat girant nord-est, mentre caminam per entre dues fileres de xiprers
que donen accés a les cases. Curiosament es salvaren del incendi, no així tot
el territori dels voltants al que no ha quedat ni un arbre.
Deixam
enrere un primer portell i el camí comença a davallar, al fons allà lluny,
podem veure el coll des Pi, ...
...i al nostre costat dret els estreps de la serra i
des Morralàs, encara passarem per dos portells més, ...
...mentre el camí va fent ziga-zagues,
ara ja per dins una frondosa vegetació, fins arribar al creuer amb la boal de
ses Serveres, per on hem passat al principi.
A
las 12,27 h arribam altre cop a la carretera. Ha estat una volta agradable.
Selva/Sóller, maig 2018
