divendres, 9 d’agost del 2019

PUIG DE SES MOLES I EL MÉS ALT DE LAVANOR Ull de Déu i font d'en Castell


PUIG DE SES MOLES I EL MÉS ALT DE LAVANOR
Ull de Déu i font d’en Castell
(10.05.2019) 
A la Serra és difícil que hi hagi paisatges secundaris, encara que la ruta d'avui no sigui per les cingleres litorals, els recorreguts pels vessants nord del puig Caragoler de Femenia i del puig de ses Moles, ens mostren una pluralitat sorprenent de paisatges. Aquests paratges atresoren i amaguen rudesa, serenor i ressons del passat. Al pla de s'Argilota hi trobam les restes d'una barraca de roter, i fins i tot una era de batre (Germans Sastre – Mallorca Vora Mar). 
TEMPS TOTAL: 5 hores i 15 minuts
TOTAL RECORREGUT: 11,040 km
FÀCIL
(..els nostres tracks no son una guia...simplement mostren el recorregut fet..)
Un comptes fa s'ase, altres el traginer i altres l'amo de s'ase. Per avui ens havíem marcat un itinerari més llarg i molt més intens però, les circumstancies manen. Un petit problema “tècnic” ens ha fet canviar la ruta. Una retirada a temps és una victòria. 
Sortim des del portell de Femenia, situat al km 14,200 de la carretera Ma-10, Pollença - Andratx. Accedim a la finca per un botador al costat esquerra del portell, i seguim el camí cap a les cases.
Aquest camí és planer al principi, entre oliveres. Davant Noltros els estreps del puig Caragoler de Femenia, a on destaca clarament el Putxet Rodó o puig Ciuró, amb la seva forma arrodonida. 
Aquesta possessió de Femenia apareix al Llibre del Repartiment (1232) amb el nom de “Santa Famia”, com també al mateix segle XIII, amb els noms de “Sentefania” i “Sancta Femania”, segurament noms deformats. La zona compresa entre Lluc i Mortix, després de la conquesta catalana, passà a mans dels templers. Al costat est de les cases es situa un important jaciment prehistòric.
Una llarga corba, ara en suau pujada, ens fa agafar una mica d'alçada, entre marjades abandonades, a les quals encara es poden veure figueres i just en aquest punt, per l’esquerra hi ha el camí de Mosset i Mossa.
Després de passar un portell arribam a un creuer en el que prenem pel de l’esquerra (el de la dreta va a les cases de Femenia Nou), poc més endavant, per un botador entram a Femenia Vell, ...
...passant per la font de Femenia, ...
...i pocs després pel costat de les cases, a on el camí gira cap a l’esquerra i comença a empinar-se.
Un poc més endavant al costat dret hi ha terres de cultiu, mentre que al costat esquerra hi ha la falda de la muntanya, amb pins i alzines.
Haurem de passar diferents reixes, tancades o obertes, però amb botador totes, mentre tant, el paisatge s’ha obert força ...
...i ja podem veure el puig de ses Moles i el Més Alta de Lavanor, al fons, amb el coll Ciuró com a separació del Caragoler, ...
...fins arribar a la font d’en Quelota, tancada amb pany.
Fa temps, l'antiga mina de pedres va ser substituïda per una antiestètica de totxos (foto de les Rutes Amagades de Mallorca).
El camí segueix en suau pujada vorejant els penya-segats del Caragoler a l’esquerra, i la vall de Mortitx a la dreta, en direcció més o manco nord, fins arribar al coll Ciuró (670 m),
situat entre el estreps del Caragoler ...
...i el puig de ses Moles. Abans, des de la font només era un estret camí de ferradura.
La pista segueix a l’altre part del coll, cap al Pla de s'Argilota, però noltros no la seguim. Aquí giram a nord, ...
...directes cap al puig de ses Moles, per un empinat coster de carritxeres. Hi ha un parell de fites.
Vorejam el cim per la esquerra, oest, enrevoltant-lo fins arribar a dalt (731 m).
Resseguim la cresta d'aquesta serreta allargassada, ...
...fins arribar al seu extrem nord-est (cota 733 i 732), conegut com el Més Alt de Lavanor, ...
...penjant damunt tota la vall de Mortitx, també podem veure la vall d’en Marc, Gros de Ternelles, badia de Pollença, Tomir....
Aquest extrem nord-est del Més Alt de Lavanor, està situat just damunt el forat del puig de ses Moles, també conegut com a Ull de Déu. Per arribar-hi hem de retrocedir un poc cap al costat nord-oest, fer una curta desgrimpada per les roques, baixant per una empinada canal, plena de carritxeres i unes mates a la part final, orientada a nord, i que ens deixarà a baix del penyalar d’aquest extrem de ses Moles, conegut com el Més Alt de Lavanor.
Només ens queda resseguir cap a la dreta el penyalar per arribar en no res al forat del Ull de Déu.
Més que un forat, podríem dir que és un túnel que forada l'extrem de la muntanya, ...
...d'oest a est, i sembla fet per la ma de l'home més que de forma natural.
Te pocs metres de llargada i a l’altre boca la vista que se'ns obre ...
...és espectacular.
Des del forat, ...
...resseguim el penyalar direcció sud-oest, pujant a un primer collet, després el territori es replana un poc.
Les fites ens guiaran, encara que es tracta de resseguir el perfil del puig de ses Moles, que tenim a l’esquerra, per arribar a l'esplanada situada al costat oest del coll Ciuró, i seguir el camí cap al oest, ...
...fins arribar al portell del pla de s'Argilota.
Creuam tot el pla, pel costat esquerra, per no fer mal bé la pastura que hi ha sembrada,
amb el puig Caragoler a l’esquerra ...
...i sortint pel botador del costat oest, ...
...i a continuació resseguir el camí per restes de marjades, amb el puig Roig allà al fons, ...
...i anant baixant en direcció a una gran roca, com un quer, al costat dret del camí.
Uns 30 metres abans s'hi troba la font d’en Castell. 
A una marjada per davall la font s'hi localitza una piqueta que serveix d'abeurador. Les marjades dels voltants estan plenes de carritxeres, abatzers, estepa blenera, coixinets de monja i aritges.
Els voltants d’aquest indret son molt agradoses, tot i el seu abandó. La mina se la veu solida i antiga, feta amb pedres grans. La font sol rajar sempre, encara que als estius de sequera el broll pràcticament desapareix. Un bon lloc per fer un cafetet.
Cap al nord es pot descobrir la vessant marítima del puig Caragoler, solcada per les torrenteres de s'Argelegar i de ses Marsesques, amb caigudes vertiginoses cap a la mar, als seus trams finals.
Després d'un descans en aquest racó, baix dels espectaculars penya-segats del puig Caragoler i amb les vistes d'aquesta marina de Lluc, tornam les passes enrere.
Pla de s'Argilota, ...
...coll Ciuró, ...
...Femenia Vell ...
...i cap a la carretera a on hem deixat el cotxe, km 14,300.
Un poc abans d'arribar a les cases, ens hem trobat amb en Joan Mateu de Selva, “Moliner”, pagès d'aquesta possessió des de fa molts d'anys i, amb el qual hem compartit una estona.
Ell ha estat el que ens ha mostrat les ortigues endèmiques d'aquesta zona, quin nom científic és “Urtica bianorii (Knoche) Paira”, caracteritzada per tenir les fulles arrodonides, amb dents molt profundes, el nervis molt marcats pel revers, i un pecíol més llarg que la fulla, a més te pèls urticants molt llargs però molt laxes. Les flors son unisexuals. Floreix a l'estiu.
Els seus habitats son : Brolles xero-acàntiques de muntanya i carritxeres. Balmes, entrades de coves i llocs on sol reposar el bestiar i, segons els tècnics, la seva situació és vulnerable (Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears).
Selva, agost 2019

diumenge, 4 d’agost del 2019

PUIG DE LA CREU Comuna de Caimari


PUIG DE LA CREU
(601 m)
Comuna de Caimari
es Fornassos – coll Matar – s’Ermita – es Planiol
(03.05.2019)
De poc després de l'arribada de les tropes aragoneses, al segle XIV, data una ermita possiblement situada dins les muntanyes de la comuna de Caimari. Aquesta antiguitat és segurament la causa per la qual fa temps roman esborrada de la memòria col·lectiva dels caimariencs. Sembla que es trobava situada als voltants del coll Matar (Comuna de Caimari - Ajuntament de Selva).
TEMPS TOTAL: 4 hores 
RECORREGUT: 6,940 km
FÀCIL
(..els nostres tracks no son una guia...simplement mostren el recorregut fet..)
Avui 3 de maig, és el dia de la Creu, una festa molt antiga i arrelada al poble de Selva. Com a seuvetgins que millor per un dia com avui, que pujar al puig de la Creu, a sa Comuna. El nostre amic Andreu no ens acompanya per esser a voltar món per terres italianes.
Hem sortit pel carrer de sa Volta, part damunt la carretera a la sortida del poble, direcció Lluc.
Hem baixat un curt tram per la carretera i a continuació hem seguit pel primer carrer, de Ca na Mirall, cap a la part baixa del poble i, pel costat del torrent de sa Mosquera, ...
...arribar al carrer de Fornassos, ...
...i un poc més endavant a l'àrea recreativa del mateix nom.
Aquesta àrea recreativa des Fornassos és una agradable zona de pinar, dotada de tots els serveis, resultant un bon lloc per berenar, dinar... o passar una estona.
Hi ha gran quantitat de murteres. La murta és un arbust emblemàtic a la cultura mediterrània, associat a moltes tradicions i costums.
Els murtons, son comestibles, les fulles tenen un aroma molt agradable i es poden emprar per fer colònies, com l'aigua de murta, sobre la qual gira gran part de la Fira de ses Herbes, que es celebra a Selva, el segon diumenge de juny.
Flor de la murta.
Al fons d’aquesta zona, hi arranca un caminoi molt costerut per l'interior del comellar, ...
...que va pujant fent un grapat de ziga-zagues, darrerament netejat, ...
...i que ens menarà al coll Matar, un creuer de camins.
Aquest redol que ara trepitjam és el lloc a on estaria situada l'ermita, i de la que queda constància  en un testament del 1395, en que una vídua llegà doblers als anacoretes que hi havia aleshores a Mallorca i, entre ells, a l'ermità Pere Aguiló, habitador de la de Caimari.
Des del coll, seguim el indicador del mirador de s’Esquena de s’Ermita, ...
...un caminoi que va passant per diferents colls de tords, ...
...fins arribar a un creuer, just devora sa Bassa.
Aquest racó de sa Bassa, consta de dues basses per arreplegar aigua, una d'elles amb una escala per accedir-hi.
Un poc més endavant arribam, encara per aquest camí netejat i restaurat al Planiol, també dit Mirador de s'Ermita.
Un lloc amb bones vistes de gran part de l'illa.
Selva (amb un poc de zoom).
Al costat esquerra, segons hem arribat, senyalitzat amb un muntet de pedres, comença un desdibuixat tirany, en direcció oest, que va avançant en pujada per dins una espessa vegetació. Hi ha gran quantitat de fites, que facilitin el seu seguiment. Un poc més amunt gira a nord-oest i segueix pujant, ara pel llom de la muntanya.
Al tram final avança paral·lel a la paret de partió de Son Maga, fins arribar al capcurucull i cim del puig de s'Aladernar o de la Creu (601 m).
El cim es troba coronat per un basament redó de pedres i restes de la creu de fusta que li ha donat nom. Aquesta creu de fusta era ben visible des del carrers de Selva, principalment de la barriada de Camarata, a on precisament s'hi celebren les festes de la Creu. Segurament el bosc no era tan esponerós, ja que també es podia veure la paret de partió de sa Comuna i Son Maga. Tot el conjunt està situat dins Son Maga. Aquí dalt s'hi localitza la partió entre la Comuna, Son Maga, ses Rotes i els Horts.
Les vistes des d’aquest cim, d'alçada discreta, abasten gran part del Pla de l'Illa,
el nuclis de població més pròxims com Caimari, ...
...Selva ...
...o Mancor, ...
...Inca i molts d'altres, ...
...així com tota la primera línia de muntanyes.

Un bon lloc per fer un cafetet. 
Des del cim, seguim en direcció nord-oest, ...
...per un vertical coster rocós, ...
...que es converteix en un tirany ben evident un poc més avall.
Va baixant paral·lel i molt a prop a la reixeta de partió entre ses Rotes i els Horts, fins arribar a una esplanada i a una pista procedent de les cases d'aquesta finca, una segregació de Massanella, som al coll de ses Rotes.
Al costat dret, hi ha la paret i portell des Horts.
Traspassam la paret pel portell, tancat amb una estructura de ferro, fàcilment salvable, i seguim baixant en direcció nord-est.
Al principi per un tirany evident, ...
...un poc més avall per camí de ferradura, ...
...que va davallant per un frondós alzinar, ...
...amb exemplars realment grans, ...
...fins arribar al tancat i a la font de s'Hort de Dalt.
L’ull de la font es troba tapat un poc més amunt, devora la paret hi ha un dipòsit i un ribell a on anava el sobrant.
A continuació podem vorejar per l’esquerra aquesta zona, seguint el camí fins arribar, després d'una ziga-zaga, al camí públic de la Comuna, just devora les cases des Horts.
Des de les cases dels Horts, només ens queda seguir aquest camí, ...
...cap a la dreta, sud-est, asfaltat, que en suau baixada ...
...ens dura a passar entre n’Escuder i els estreps del puig de la Creu, i les balmes a un costat i l’altre,...
... per sortir a la carretera de Lluc, just un poc passat el km 7, i al carrer de sa Volta, a on podem tancar el recorregut.


Selva, agost 2019