dimarts, 11 de gener del 2022

BOSC DE BELLVER des de sa Teulera

BOSC DE BELLVER
des de Sa Teulera
(05.11.2021)
El castell de Bellver és una de les construccions més originals i emblemàtiques al llarg de l'historia de Mallorca. Va ser construït entre 1300 i 1311 per ordre directe del rei Jaume II de Mallorca, damunt un pujol a 112 metres d'alçada. És un edifici gòtic de planta circular, al voltant d'un pati també circular, amb quatre grans torres orientades cap als quatre punts cardinals. La torre major, en direcció nord, no està encastada dins el cos principal. Gran part del material en que va ser construït és marès, un tipus de pedra arenosa, fàcil de treballar i que bona part procedeix de les coves que es troben davall el castell, així com també d'altres pedreres del mateix bosc, de Portals Vells i de Santanyí.
TEMPS TOTAL: 3 hores 30 minuts
RECORREGUT: 9,660 km
MOLT FÀCIL
Les previsions per avui no poden ser pitjors. Una DANA assetja Mallorca i s’esperen fortes pluges i ventades. I a la mar un temporal ferest.  Per tal de no exposar-nos, hem decidit fer una volta, sense cap complicació, pel bosc de Bellver. Al cap i a la fi, cap dels tres hi hem trescat gaire per aquest bosc.
El dia s’ha presentat clar i tranquil. Cel blau i gens d’oratge.  A les 8,20 h. hem deixat el cotxe a la urbanització de “sa Teulera” i començam la caminada pel seu parc. És una zona molt agradable per on hi poden passejar els ciutadans que ho coneguin. 
Per a noltros és un descobriment. Fa fred i no hi veiem gaires persones. Seguim el vial per a caminadors, que ens mena pel darreres de les cases de la urbanització, separats d’elles per un jaç no gaire ampli ni fondo, d’un torrentó.
A les 8,30 h. arribam al portell d’accés al bosc de Bellver.  En aquesta curta caminada ha quedat clar que els tres estam fora de context. Anam equipats tal com a la muntanya. Per aquí, la gent es passeja amb roba esportiva o de carrer. Les mirades que ens adrecen son de sorpresa o, fins i tot, una mica iròniques. 
Tot just entrar dins el bosc, abandonam aquest vial ample, per seguir un camí que ens mena directament per dins el bosc. Aquest es manté a una distància constant de la paret que tanca el bosc.  
Uns deu minuts després creuam la llera d’un torrent. Estam situats just darrera l’antic hospital de Son Dureta. Per descomptat que ens creuam constantment amb altre gent que camina per aquest bosc.  
Així mateix, aquest camí acaba per estrènyer-se,...
...poc abans d’arribar a un nou vial, ample i que ens sembla relativament nou. Fins ara havíem caminat cap a llevant. Ara, seguint aquest vial que ens deixa a la carretera d’accés al castell, anam caminant a migjorn.
Poc abans de les nou passam per l’entrada del recinte, per on hi pugen els cotxes. Aquesta és l’entrada més moderna per a vehicles. 
Creuam la carretera i seguim el camí, ben identificat. Ara caminam per la banda del darrera de les cases de Son Armadams. Tenim ocasió de contemplar les primeres vistes del port de Palma, així com d’algunes edificacions singulars d’aquesta barriada palmesana.
A les 9,00 h. arribam a la porta del carrer Bellver. Aquesta era l’entrada principal abans de la construcció del nou accés abans esmentat. 
Aquí hi comencen les escalinates que donen accés al castell i una carrera empedrada que, fent una mica de voltera, permet arribar a l’esplanada del castell. 
Una via empedrada, per a carros, que avui en dia està un tant abandonada i en mal estat, conegut com a camí des Bastaixos. 
Noltros no seguim les escales, sinó que ens interessa més seguir la carretera, que ens fa guanyar una mica d’altura i gaudir de noves vistes, ...
...ara damunt la barriada del Terreno. 
A les 9,10 arribam a l’entrada del Polvorí. Es troba situada a la zona més elevada de la barriada del Terreno. La porta configura és un ingrés monumental al parc, l’estructura és de mitjans de marès. Consta d'una obertura central, que sosté un entaulament. 
Aquest camí no mena al Castell, sinó que era la via d’accés a l’antic polvorí. 
Placa en honor dels presos represaliats de la Guerra Civil.
Noltros seguim el camí i uns deu minuts després arribam a l’entrada d’una galeria subterrània, precedida d’una gran trinxera. 
Suposam que és l’entrada a les coves de Baix i segurament l’antic polvorí. No hi ha cap cartell que ho informi. La reixa està tancada, les dues fulles estan soldades.
Seguim el camí, ample i no gaire visitat pels que passegen la contrada. 
Caminam orientats a ponent. 
És la zona més allunyada del castell i el bosc es veu més “natural”. 
Per aquí passa el torrent des Mal Pas, que surt a Can Barbarà. 
Acabam a dins un altre vial de nova construcció. 
L’hem de seguir, ara és una costa prou empinada, que ens fa pujar a la cresta del turonet que hem anat voltant. 
Ara seguim un camí per dins el bosc, ample i amb més personal caminant. Les mirades de sorpresa es repeteixen. Hem mudat l’orientació. Ara caminam cap a llevant. Entre els pins i a contra llum tenim les primeres vistes del castell. 
Arriban al castell de Bellver a les 10,00 h. Ens adonam que no duim mascareta. 
Demanam per entrar al castell. El guarda de porta ens indica que sense la mascareta no podem entrar i també que cal pagar entrada.  
Una propietat municipal, un monument únic identificatiu de Palma i !el personal parla foraster¡. I noltros, “els indígenes”, hem de pagar per visitar-la. Ens sentim estrangers a la nostra terra. Tot plegat ho trobam ridícul. 
El castell de Bellver es troba situat a 3 km del centre de la ciutat de Palma, a 112,6 m. sobre el nivell de la mar. Domina la badia i una gran part de l'illa de Mallorca. La construcció del castell s'inicia l'any 1300 per ordre de Jaume II, rei de Mallorca. Els treballs de la mola duraren nou anys i els d'ornamentació s'acabaren més tard. Varen treballar a l'obra 70 obrers fixos i un gran nombre de dones i esclaus del rei. 
És un castell d’estil gòtic i un del quatre únics a tota Europa, de planta circular, es va concebre per a ser residència reial. Els tres reis de Mallorca varen residir durant curts períodes de temps: Jaume II, Sanç I i Jaume III. A la darreria del s. XIV hi habitaren Joan I d'Aragó i la seva esposa Violant de Bar, amb llur Cort; hi residiren una temporada fugint de la pesta que assolava Barcelona
(web castelldebellver). 
D’ençà el S XIV es feu servir de presó. Primer la reina Violant i el príncep Jaime III. El 1523 els Agermanats vençuts. 1639,1666 i 1667els Bandolers. El 1717 es converteix en presó militar. De 1802 a 1808, Gaspar Melchor de Jovellanos, ministre d'Hisenda i Justícia, sota el regnat de Carles IV. El castell també va ser presó de nombrosos soldats i oficials francesos vençuts a la batalla de Bailén. El 1817 hi va ser afusellat el general Lacy, capdavanter d'una rebel·lió liberal fallida. El 1821 el castell va ser convertit temporalment en fàbrica de moneda. El darrer període com a presó va ser durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938): més de 800  republicans varen estar empresonats a Bellver. L'any 1931 l'edifici i el bosc varen ser cedits per l'Estat a l'Ajuntament de Palma, que el convertí en seu del Museu d'Història de la Ciutat i de la Col·lecció Despuig d'escultura clàssica. Alhora, s'hi desenvolupen nombroses activitats culturals i lúdiques.   
Palma i la badia.
La catedral de Palma, la Seu.
El dia es manté del tot clar. Cercam un redol al sol per berenar. És complicat i acabam berenant ben davant el portal d’accés al castell. Menys mal que avui hi ha molt poques visites. És una bona estona i la vista, agradable. És un bon lloc per fer un cafetet. 
A les 10,45 seguim caminant. Anam a l’esplanada de l’aparcament i davallam per un sender orientat a ponent. 
Passam vora antigues pedreres de on tragueren pedres pel castell. Volem visitar les coves de sa Bruixa Joana.  
Seguim diferents tiranys, cap a sud, davallant del pujolet del castell, fins que arribam al portell del recinte de la Policia Municipal. 
El cartell és clar. NO ES POT PASSAR. Desistim de la nostre pretensió i tornam a pujar, ara seguint la carretera d’accés del recinte de la Policia cap el castell.
Son les 11,20 h. en passar davant el Castell de Bellver. No volem voltar més.
Decidim anar al començament de la caminada seguint uns altres camins.
Davallam una estona per la carretera, uns tres-cents cinquanta metres, i tornam entrar al bosc per un camí que hi ha al costat sud, poc abans d’arribar a la corba.
Caminam una estona orientats a ponent, fins que enllaçam amb el vial modern, que ja hem trobat abans, ...
...el seguim cap a nord i, amb lleugera davallada, ens mena a sortir pel mateix portell que hem entrat de bon matí.
Hem de caminar una estona pel parc de sa Teulera, ara amb bastant més personal passejant i, poc abans de les dotze donam per acabada aquesta caminada. 
Tal com hem comentat entre noltros, la d’avui és una caminada de jubilats, sense cap dificultat ni pretensió. Sense fites ni reptes a superar. Una passejada. 
El temps, a pesar de les previsions, es manté esplèndid.

Selva/Sóller, gener 2022

dijous, 23 de desembre del 2021

PUIG DES FRARE A LA SERRA MITJANA per sa Canaleta, Forat de Can Bajoca i el pas de s'Ullastre

PUIG DES FRARE A LA SERRA MITJANA
per sa Canaleta, Forat de Can Bajoca i pas de s’Ullastre
(29-10-2021)
Sa Canaleta és una de les obres més emblemàtiques de la Serra, construïda a mitjans del segle XVIII. Jacint Josep Fontanet i Llebrés, més conegut com Montserrat Fontanet (Llorito 1706/Mancor 1762) va ser qui aconseguí dur a terme aquesta gran obra i que l’aigua de la font des Prat arribés a les cases de Massanella, després de recórrer 7.200 metres i salvar un desnivell de 543. També és l’autor del llibre Art des conró (1747), un conjunt de consells pràctics per l’agricultura de l’època. Investigacions recents situen el seu naixement a s’Eriçal, una possessió de Sencelles, el 1695.
TEMPS TOTAL: 6 hores 15 minuts 
TOTAL RECORREGUT: 14,300 km
DIFÍCIL 
El temps previst per avui és bo. No tindrem gaire sol ni oratge. A les 8,15 h. hem deixat el cotxe aparcat a la carretera Ma-2112 de Caimari a Mancor. Tenim una bona tirada per endavant.
Haurem de caminar pel camí de carro que passa a prop de les cases de Massanella, ens mena a vorera del torrent i entre olivars ben cuidats. És una caminada llarga. Mentre ens atracam a les muntanyes que tenim davant nostre, aprofitam per intentar situar els successius objectius d’avui, tots ells a la serra Mitjana. A rerefons hi veiem els cims més alts de la Serra de Tramuntana.
El bon temps ens ajuda per aquesta estona un tant avorrida. Arribam a les 8,40 h. a les cases de Can Bajoca. Passam de llarg i seguim pel camí. Val a dir que com més enfora ens feim de les cases de Massanella el camí es veu més malmenat. El territori s’estreny i el camí s’enfila entre penyes rogenques competint amb el torrent pel poc espai que queda lliure. Des de que hem deixat Can Bajoca, tenim a la vista la canaleta, que ara és al costat nord-est. El camí de carro pel que caminam, és casi bé dret, i manté orientació a nord-oest.
A les 9,00 h. passam per s’Estret, entre imponents penyes roges. Aquí hi ha un pontarró per on hi passa la canaleta. És aquí que aquesta canaleta passa del costat dret (orogràfic) del torrent a l’esquerra. També és el punt on hi arranca l’antic camí que mena al pas de s’Ullastre. Serà la nostre via de tornada.
Noltros seguirem una mica més per aquest camí, passant per la zona coneguda com a Corral Fals, a on hi ha les restes d’un tancat i un porxo, més endavant s’enfila damunt marges molt alts, per defensar-se del torrent.
Anam a trobar l’avenc del Salt d’en Conill. És un forat prou gran, al costat dret del torrent. Al llit del torrent hi varen posar una mena de petit mur de roques, amb la finalitat de desviar part del cabal a dins aquest avenc.
Satisfeta la nostra curiositat, de fet ja el coneixíem, tornam uns metres enrere, fins arribar al punt on hi arranca un impressionant camí que s’enfila entre dues penyes.
Els marges de sosteniment d’aquest camí son una obra d’enginyeria rural destacable.
Aconseguint superar un desnivell de més de quaranta metres a força de curts revolts, l’un damunt l’anterior.
Al cap d’amunt, quan el territori es replana una mica, el camí, casi en perfecte estat, està empedrat i amb escopidors, perquè les bísties no tinguessin por.
Així mateix la caiguda de roques han provocat algun esbaldrec en aquest camí empedrat.
No estarem massa a trobar-nos amb la canaleta just davant nostre i uns metres més amunt. Noltros decidim seguir pel camí que, segons avancem, el trobam més envaït per la garriga.
En el punt on trobam que ens separam massa, abandonam el camí i ens enfilam a la Canaleta. 
Son les 9,40 h. Caminar per la canaleta resulta molt agradable. La costa que anam pujant és suau i el camí és ben clar. Hem d’anar alerta a travar-nos per no caure del marge per on caminam.
Així mateix, més endavant trobam restes d’altres camins, casi bé esborrats del tot, que suposam es feien servir per arribar a la Canaleta i fer el seu manteniment quan el cabal davallava a cel obert. No com ara que va dins les canonades. Un de nosaltres en segueix un d’aquest camins i sembla que acaba a una gran sitja.
Però el bon caminar dura poquet. Així com avançam ens atracam a un esperó i per superar-lo, la pendent es fa més empinada. Com més va més costa seguir pujant. De vistes no en tenim gaires. Seguim envoltats de prop per les penyes de la serra Mitjana, a l’oest, i de sa Carena, a l’est.
La canaleta fa un gir considerable, per encarar un seguit de costes molt empinades. Ara caminam orientats a l’oest, superant successives costes. Al cap d’amunt de cada una d’elles hi ha un depòsit que serveix per esvair la força d’inèrcia que acumula l’aigua en aquestes baixades tan violentes.
A les 10,10 h. arribam a un punt casi vertical de la conducció d’aigua. Una alternativa és abandonar la canaleta i pujar per una zona una mica més accessible, ajudats d’un cable.
Ens dividim i un puja per la canal. Hi ha una mena d’escalons picats a la roca que faciliten la tasca. També hi ha unes oportunes rels de pi on hom es pot aferrar sense perill. Tot plegat no son més de tres o quatre metres que s’han de superar.
Al cap d’amunt, el territori és més obert i seguim pujant tots plegats.   
A les 10,30 h. acabam de superar aquestes costes tan empinades.
Com a orientació, aclarir que hem passat de 450 metres d’alçada als 620 que acabam d’assolir.
Tot en trenta minuts.
Però encara no hem arribat al punt més alt, haurem de seguir pujant, seguint la canaleta, encara que les costes son molt més suaus.
Però el nostre cansament ens fa sentir que son molt feixugues encara.
Bruc d'hivern florit. 
A les 10,40 h. arribam a una gran sitja i entram dins l’alzinar.
Ara el territori és molt obert i tot cobert d’alzines. Hem arribat al punt on el camí que fan servir els que davallen de la font des Prat es separa de la canaleta.
Només cinc minuts més tard arribam al coll que separa el puig des Castellot des Rafal i la serra Mitjana. Som a la cota 692. És el moment d’abandonar definitivament la Canaleta i orientar-nos a sud per anar a trobar la pujada al cim del puig des Frare, el punt més alt de la serra Mitjana. 
Creuam per un bosquet d’alzines magres i no massa espesses. Ben aviat trobam un senderó ben marcat que ens mena a voltar el cim per la cara sud. Inicialment teníem l’idea que la darrera pujada fins el cim la faríem per la cara nord.
Com que aquest tirany no perd altura, ans al contrari, de manera suau ens fa pujar i ens atraca a una mena d’encletxa prou oberta i molt esbaldregada. Al darrer boci de la pujada haurem de superar uns pins morts i caiguts enmig del tirany. També una esllavissada ha esborrat tot rastre del tirany.
Som al coll o pas des Frare. I a més, som molt a prop del cim.
Hem voltat per la vessant sud...
...i acabam pujant al cim per la cara de llevant.
Assolim la cresta de la serra Mitjana i gaudim de les primeres vistes realment amples del dia.
El primer que veiem és el puig de l’altre banda del coll, el Castellot des Rafal.
Una petita grimpada, molt senzilla i arribam al cim del puig des Frare (784 m), situat a l’extrem sud-oest de la serra Mitjana.
Son les 11,15 h. La cresta és estreta i hi corre un bon oratge. El cel està majorment tapat i ens arriben poques retxes de sol.
Però les vistes son amples. Des de la badia de Palma fins a la d’Alcúdia.
I a l’altre costat tot el seguit dels cims més alts de la Serra de Tramuntana.
És un bon lloc per reposar i fer un cafetet, que bona falta ens fa.
A les 11,55 h. seguim la nostra ruta.
Seguim per la cresta, o tan a prop com podem d’ella, cap al seu extrem contrari, el del nord-est.
És un territori complicat de caminar. Moltes roques esmolades amb arestes i punxes que ens amenacen. No podem badar gens.
A les 12,05 h. arribam al collet entre les cotes 758 i 746.
Aquí hi comença una coma empinada que és per on volem davallar. És que sabem que a l’aresta del costat sud d’aquesta coma, ja molt avall, allà on s’acaba l’aresta, hi ha el Forat de Can Bajoca.
Davallar per aquesta coma no és gaire agradable.
El territori te molta pendent encara que hi ha moltes alzines que ens ajuden a controlar la davallada. És una davallada llarga i feixuga. Així mateix hi trobam algunes senyals, molt esvaïdes d’antics camins de carboner.
També hi ha fites que ens menen per un territori molt complicat, no recomanam seguir-les.
Hem de passar dels 740 metres al 550 on hi trobam el camí que mena al Forat. 
Arribam al camí a les 12,45 h....
...no hem de fer més que una curta pujadeta per passar pel Forat de Can Bajoca
(o de la serra Mitjana). Son les 12,50 h.
A dins el forat hi ha restes de paret de barraca i del camí empedrat que feien servir.
El Forat des de l'altre costat.
Ara ja no ens resta més que seguir el tirany, en lleugera pujada i orientat a sud, que ens fa transitar pel cap d’amunt dels penya-segats.
És un vell camí de carboners, mal de seguir a alguns redols.
També aprofita encletxes i roques aferrades a les timbes...
...per anar superant els obstacles del territori.
A les 13,30 h. arribam al creuer on hi arranca el camí del pas de s’Ullastre. Aquí hi arriba un camí pel costat oest i noltros hem de davallar per una empinada coma cap a l’est. El camí està casi esborrat.
Molt pocs metres més avall trobam una sitja i, ...
...després, una paret amb reixeta que barra el pas.
Hi ha un botador i podem seguir davallant.
A l’altre costat de la paret seguim el camí. El primer boci resulta senzill, a pesar de la garriga que casi l’envaeix del tot, en alguns redols.
La part més complicada és quan arribam al xaragall. Aquí no hi ha ni rastre del camí.
Algunes poques pedres compostes, del marge de sosteniment del camí, és tot el que en podem veure.
Aquesta rosseguera arriba fins a la llera del torrent. És a on volem arribar noltros. Un ha aconseguit trobar la part final del camí, situat al costat nord de la rosseguera, que mor a la canaleta. 
A les 13,50 h. creuam el pontarró de la canaleta i som al camí de carro, que ens ha de menar al final de la caminada d’avui.
Haurem de davallar el camí, deixant enrere s’Estret.
A les 14,10 h. passam per les cases de Can Bajoca i a les 14,30 son al camí que mena a les cases de Massanella. Sortim de la propietat sense pagar. A la caseta del que cobra no hi havia ningú ni el matí ni ara, però que ens hem trobat amb un “convoy” de cotxes tot-terreny. Suposam que seria una excursió turística.  .
Acabam la caminada contents pel resultat i havent assolit els nostres objectius.
Selva/Sóller, desembre 2021