PUIG DES FRARE A LA SERRA MITJANA per sa Canaleta, Forat de Can Bajoca i pas de s’Ullastre
(29-10-2021)
Sa Canaleta és una de les obres més emblemàtiques de la Serra, construïda a mitjans del segle XVIII. Jacint Josep Fontanet i Llebrés, més conegut com Montserrat Fontanet (Llorito 1706/Mancor 1762) va ser qui aconseguí dur a terme aquesta gran obra i que l’aigua de la font des Prat arribés a les cases de Massanella, després de recórrer 7.200 metres i salvar un desnivell de 543. També és l’autor del llibre Art des conró (1747), un conjunt de consells pràctics per l’agricultura de l’època. Investigacions recents situen el seu naixement a s’Eriçal, una possessió de Sencelles, el 1695.
TEMPS TOTAL: 6 hores 15 minuts
TOTAL RECORREGUT: 14,300 km
DIFÍCIL
El temps previst per avui és bo. No tindrem gaire sol ni oratge. A les 8,15 h. hem deixat el cotxe aparcat a la carretera Ma-2112 de Caimari a Mancor. Tenim una bona tirada per endavant. Haurem de caminar pel camí de carro que passa a prop de les cases de Massanella, ens mena a vorera del torrent i entre olivars ben cuidats. És una caminada llarga. Mentre ens atracam a les muntanyes que tenim davant nostre, aprofitam per intentar situar els successius objectius d’avui, tots ells a la serra Mitjana. A rerefons hi veiem els cims més alts de la Serra de Tramuntana. El bon temps ens ajuda per aquesta estona un tant avorrida. Arribam a les 8,40 h. a les cases de Can Bajoca. Passam de llarg i seguim pel camí. Val a dir que com més enfora ens feim de les cases de Massanella el camí es veu més malmenat. El territori s’estreny i el camí s’enfila entre penyes rogenques competint amb el torrent pel poc espai que queda lliure. Des de que hem deixat Can Bajoca, tenim a la vista la canaleta, que ara és al costat nord-est. El camí de carro pel que caminam, és casi bé dret, i manté orientació a nord-oest. A les 9,00 h. passam per s’Estret, entre imponents penyes roges. Aquí hi ha un pontarró per on hi passa la canaleta. És aquí que aquesta canaleta passa del costat dret (orogràfic) del torrent a l’esquerra. També és el punt on hi arranca l’antic camí que mena al pas de s’Ullastre. Serà la nostre via de tornada. Noltros seguirem una mica més per aquest camí, passant per la zona coneguda com a Corral Fals, a on hi ha les restes d’un tancat i un porxo, més endavant s’enfila damunt marges molt alts, per defensar-se del torrent. Anam a trobar l’avenc del Salt d’en Conill. És un forat prou gran, al costat dret del torrent. Al llit del torrent hi varen posar una mena de petit mur de roques, amb la finalitat de desviar part del cabal a dins aquest avenc. Satisfeta la nostra curiositat, de fet ja el coneixíem, tornam uns metres enrere, fins arribar al punt on hi arranca un impressionant camí que s’enfila entre dues penyes. Els marges de sosteniment d’aquest camí son una obra d’enginyeria rural destacable. Aconseguint superar un desnivell de més de quaranta metres a força de curts revolts, l’un damunt l’anterior. Al cap d’amunt, quan el territori es replana una mica, el camí, casi en perfecte estat, està empedrat i amb escopidors, perquè les bísties no tinguessin por. Així mateix la caiguda de roques han provocat algun esbaldrec en aquest camí empedrat. No estarem massa a trobar-nos amb la canaleta just davant nostre i uns metres més amunt. Noltros decidim seguir pel camí que, segons avancem, el trobam més envaït per la garriga. En el punt on trobam que ens separam massa, abandonam el camí i ens enfilam a la Canaleta. Son les 9,40 h. Caminar per la canaleta resulta molt agradable. La costa que anam pujant és suau i el camí és ben clar. Hem d’anar alerta a travar-nos per no caure del marge per on caminam. Així mateix, més endavant trobam restes d’altres camins, casi bé esborrats del tot, que suposam es feien servir per arribar a la Canaleta i fer el seu manteniment quan el cabal davallava a cel obert. No com ara que va dins les canonades. Un de nosaltres en segueix un d’aquest camins i sembla que acaba a una gran sitja. Però el bon caminar dura poquet. Així com avançam ens atracam a un esperó i per superar-lo, la pendent es fa més empinada. Com més va més costa seguir pujant. De vistes no en tenim gaires. Seguim envoltats de prop per les penyes de la serra Mitjana, a l’oest, i de sa Carena, a l’est. La canaleta fa un gir considerable, per encarar un seguit de costes molt empinades. Ara caminam orientats a l’oest, superant successives costes. Al cap d’amunt de cada una d’elles hi ha un depòsit que serveix per esvair la força d’inèrcia que acumula l’aigua en aquestes baixades tan violentes. A les 10,10 h. arribam a un punt casi vertical de la conducció d’aigua. Una alternativa és abandonar la canaleta i pujar per una zona una mica més accessible, ajudats d’un cable. Ens dividim i un puja per la canal. Hi ha una mena d’escalons picats a la roca que faciliten la tasca. També hi ha unes oportunes rels de pi on hom es pot aferrar sense perill. Tot plegat no son més de tres o quatre metres que s’han de superar. Al cap d’amunt, el territori és més obert i seguim pujant tots plegats. A les 10,30 h. acabam de superar aquestes costes tan empinades. Com a orientació, aclarir que hem passat de 450 metres d’alçada als 620 que acabam d’assolir. Tot en trenta minuts. Però encara no hem arribat al punt més alt, haurem de seguir pujant, seguint la canaleta, encara que les costes son molt més suaus. Però el nostre cansament ens fa sentir que son molt feixugues encara. Bruc d'hivern florit. A les 10,40 h. arribam a una gran sitja i entram dins l’alzinar. Ara el territori és molt obert i tot cobert d’alzines. Hem arribat al punt on el camí que fan servir els que davallen de la font des Prat es separa de la canaleta. Només cinc minuts més tard arribam al coll que separa el puig des Castellot des Rafal i la serra Mitjana. Som a la cota 692. És el moment d’abandonar definitivament la Canaleta i orientar-nos a sud per anar a trobar la pujada al cim del puig des Frare, el punt més alt de la serra Mitjana. Creuam per un bosquet d’alzines magres i no massa espesses. Ben aviat trobam un senderó ben marcat que ens mena a voltar el cim per la cara sud. Inicialment teníem l’idea que la darrera pujada fins el cim la faríem per la cara nord. Com que aquest tirany no perd altura, ans al contrari, de manera suau ens fa pujar i ens atraca a una mena d’encletxa prou oberta i molt esbaldregada. Al darrer boci de la pujada haurem de superar uns pins morts i caiguts enmig del tirany. També una esllavissada ha esborrat tot rastre del tirany. Som al coll o pas des Frare. I a més, som molt a prop del cim. Hem voltat per la vessant sud......i acabam pujant al cim per la cara de llevant. Assolim la cresta de la serra Mitjana i gaudim de les primeres vistes realment amples del dia. El primer que veiem és el puig de l’altre banda del coll, el Castellot des Rafal. Una petita grimpada, molt senzilla i arribam al cim del puig des Frare (784 m), situat a l’extrem sud-oest de la serra Mitjana. Son les 11,15 h. La cresta és estreta i hi corre un bon oratge. El cel està majorment tapat i ens arriben poques retxes de sol. Però les vistes son amples. Des de la badia de Palma fins a la d’Alcúdia. I a l’altre costat tot el seguit dels cims més alts de la Serra de Tramuntana. És un bon lloc per reposar i fer un cafetet, que bona falta ens fa. A les 11,55 h. seguim la nostra ruta. Seguim per la cresta, o tan a prop com podem d’ella, cap al seu extrem contrari, el del nord-est. És un territori complicat de caminar. Moltes roques esmolades amb arestes i punxes que ens amenacen. No podem badar gens. A les 12,05 h. arribam al collet entre les cotes 758 i 746. Aquí hi comença una coma empinada que és per on volem davallar. És que sabem que a l’aresta del costat sud d’aquesta coma, ja molt avall, allà on s’acaba l’aresta, hi ha el Forat de Can Bajoca. Davallar per aquesta coma no és gaire agradable. El territori te molta pendent encara que hi ha moltes alzines que ens ajuden a controlar la davallada. És una davallada llarga i feixuga. Així mateix hi trobam algunes senyals, molt esvaïdes d’antics camins de carboner. També hi ha fites que ens menen per un territori molt complicat, no recomanam seguir-les. Hem de passar dels 740 metres al 550 on hi trobam el camí que mena al Forat. Arribam al camí a les 12,45 h.......no hem de fer més que una curta pujadeta per passar pel Forat de Can Bajoca (o de la serra Mitjana). Son les 12,50 h. A dins el forat hi ha restes de paret de barraca i del camí empedrat que feien servir. El Forat des de l'altre costat. Ara ja no ens resta més que seguir el tirany, en lleugera pujada i orientat a sud, que ens fa transitar pel cap d’amunt dels penya-segats. És un vell camí de carboners, mal de seguir a alguns redols. També aprofita encletxes i roques aferrades a les timbes......per anar superant els obstacles del territori. A les 13,30 h. arribam al creuer on hi arranca el camí del pas de s’Ullastre. Aquí hi arriba un camí pel costat oest i noltros hem de davallar per una empinada coma cap a l’est. El camí està casi esborrat. Molt pocs metres més avall trobam una sitja i, ......després, una paret amb reixeta que barra el pas. Hi ha un botador i podem seguir davallant. A l’altre costat de la paret seguim el camí. El primer boci resulta senzill, a pesar de la garriga que casi l’envaeix del tot, en alguns redols. La part més complicada és quan arribam al xaragall. Aquí no hi ha ni rastre del camí. Algunes poques pedres compostes, del marge de sosteniment del camí, és tot el que en podem veure. Aquesta rosseguera arriba fins a la llera del torrent. És a on volem arribar noltros. Un ha aconseguit trobar la part final del camí, situat al costat nord de la rosseguera, que mor a la canaleta. A les 13,50 h. creuam el pontarró de la canaleta i som al camí de carro, que ens ha de menar al final de la caminada d’avui. Haurem de davallar el camí, deixant enrere s’Estret. A les 14,10 h. passam per les cases de Can Bajoca i a les 14,30 son al camí que mena a les cases de Massanella. Sortim de la propietat sense pagar. A la caseta del que cobra no hi havia ningú ni el matí ni ara, però que ens hem trobat amb un “convoy” de cotxes tot-terreny. Suposam que seria una excursió turística. . Acabam la caminada contents pel resultat i havent assolit els nostres objectius.
Selva/Sóller, desembre 2021
Decidim anar al començament de
la caminada seguint uns altres camins.
Davallam una estona per la
carretera, uns tres-cents cinquanta metres, i tornam entrar al bosc per un camí
que hi ha al costat sud, poc abans d’arribar a la corba.
Caminam una estona orientats a
ponent, fins que enllaçam amb el vial modern, que ja hem trobat abans, ...
...el seguim cap
a nord i, amb lleugera davallada, ens mena a sortir pel mateix portell que hem
entrat de bon matí.
