MUNTANYA DE MONCAIRAItinerari no massa llarg, però dur, per un dels indrets més inhòspits de Tramuntana. Grácies a les bones relacions del nostro amic Joan Ponce, hem pogut accedir-hi per dins la finca de Moncaira, una zona a on esta totalment prohibit el pas. Per arribar al pla de sa Creu i al pla des Porxo, els camins estan empedrats.
ITINERARI: Carretera – 30 minuts – cases – 1 hora i 20 minuts – Colls – 40 minuts – cim – 1 hora i 20 minuts – Pla des Porxo - 1 hora i 15 minuts – cases - 35 minuts – carretera.
DURACIÓ: Cinc hores i quaranta minuts, sense tenir en compte les aturades.
Recorregut aproximat d’uns 11 quilòmetres. Temps real: sis hores i mitja.
DIFÍCIL
 |
| Plànol i traça del GPS (Alpina) |
(..els nostres tracks no son una guia...simplement mostren el recorregut fet..)
Des de fa molts d’anys no deixen passar per la vall de Moncaira, però noltros, aprofitant que ens han donat permís, hem decidit pujar aquesta muntanya. Ens trobam al portell d’entrada a la finca. Son les 8,30 h. i estam entusiasmats de poder aprofitar aquesta oportunitat. El dia sembla prou clar però es fa sentir un oratge ben fred. Partim de 550 metres.
Des de fa molts d’anys no deixen passar per la vall de Moncaira, però noltros, aprofitant que ens han donat permís, hem decidit pujar aquesta muntanya. Ens trobam al portell d’entrada a la finca. Son les 8,30 h. i estam entusiasmats de poder aprofitar aquesta oportunitat. El dia sembla prou clar però es fa sentir un oratge ben fred. Partim de 550 metres.
Només hem de
caminar uns metres per quedar-nos sorpresos per les vistes d’aquesta petita
vall, oberta cap a nord. Els camps es veuen ben cuidats i marcats amb aquest
verd tendre de la pastura acabada de néixer. Les cases, al bell mig, ja ens
semblen prou impressionants, i això que encara som ben lluny d’elles. Al fons
tenim la nostra fita d’avui, la muntanya de Moncaira. Encara que resulti ben evident l’origen del
seu nom, no hi havíem fet esment fins que no l’hem coneguda de prop. I podem ben
assegurar que aquest nom li fa bona justícia.
 |
| A l'esquerra, l'antic camí procedent de Sóller |
...i a les 9,00 h arribam a la font de Moncaira. Al manco hi ha dos ulls per on
hi brolla aigua que va a parar a un torrentó...
...desprès de passar per un
safareig. És en aquest punt que deixam es camí que va a les cases i prenem per
un que trobam al costat de llevant...
 |
| Al fons, el puig de sa Bassa |
Aquest camí de
carro ens mena pel costat sud de la coma,
mentre pujam suau i constantment. Si ens giram darrera sempre ens sorprèn la
vista de la vall i les cases de Moncaira.
Caminam casi als peus del puig de s’Alzinar.
Però si miram a nord, ens trobam amb un territori que no fa cap ganes de
visitar, és s’Esquetjar, una petita serra que sembla feta de fulls de ganivets. Les roques, trossejades i esmolades per l’erosió, tenen unes punxes i uns
caires prou amenaçadors, mentre tot el conjunt està farcit de mates i garriga,
que omple els llocs buits entre roques.
A les 9,45 h.
arribam als 576 metres.
Hi ha un portell esbucat. Entram dins el Bosc Gran. El camí ja no esta tan be i és evident que no hi han fet feina des
de fa molt de temps. Per aquí trobam els primers senyals d’activitat de
carboners, però no moltes.
A les 10,15 h
arribam al límit de la propietat i l’estat del camí ho confirma. Esta molt fet
mal be i és impensable que una bístia i un carro hi pugui passar tal com està avui en dia. Som a 710 metres. Haurem de seguir
pujant una estona més, fins que arribam a “es Colls”. Aquí el camí passa a
davallar per menar-nos fins a Bini Gran. Però no és aquest el nostre camí.
Abandonam el camí i
ens dirigim cap a nord-oest cercant, entre roques i escletxes, un caminoi que
ens haurà de menar fins el Pla de sa Creu. No és gens fàcil trobar aquest
senderó però, mentre tant poden gaudir de les primeres vistes del clot des
Binis. Fins i tot veim el Morro de sa Vaca i el Puig Roig.
Finalment, i
gracies a les petjades i rastres dels ases, trobam aquest caminoi que ens mena,
entre roques i alzines, fins el Pla de sa Creu.
Pujant ens hem meravellat de sa
feinada feta per construir una escala que supera un petit esperó rocós. Ens
sorprèn una obra d’aquestes mesures a un lloc tan allunyat i poc agradable, del
que sembla que no s’hi pot treure gens de profit.
A les 10,46 h.
arribam al Pla de sa Creu. Suposam que aquest nom li ve d’una creu gravada a una
de ses roques a sa vorera des camí. Aquest pla es una gran dolina però farcida
per multitud de roques. No ens sembla que hi poguessin conrear aquí.
Una mica més
amunt trobam una nova clotada, aquesta si que es prou plana i te una paret al
costat oest, que és on hi ha es camí que mena al pla des Porxo.
No ens queda més que
fer sa darrera envestida per arribar al cim, abans, però, haurem de superar un
sub-cim que ens queda ben davant nostre.
Així mateix haurem de pujar fins els 840 metres i accedir a
una nova clotada.
Cap a l’oest veim es Teix i
es Port de Sóller. A l’est hi ha es Morro de sa Vaca, es Puig Roig, es clot de
Bini, es Puig Major i es Puig de s’Alzinar.
 |
| Un bon lloc per fer un cafetet |
Al sud trobam es Penyal des Migdia,
els dos Cornadors i sa Serra.
 |
| Els Binis |
Esperam poder veure des de allà sa Costera o Cala Tuent.
... tanmateix ses vistes no han millorat
massa.
Trobam que ja n’hi
ha prou i decidim cercar un camí que ens meni al Pla des Porxo per evitar-nos
tornar enrere un boci i, de passada, descobrir una mica més de territori.
No es feina fàcil i
te es seu punt d’intriga. Cada cop que superam un obstacle, se'ns falta, ens
apareix una nova clotada envoltada de penyes, però a un nivell inferior. Mentre
davallem ja ens va be, però el que no sabem és que hi trobarem desprès
d’aquesta clotada. No sabem si haurem de tornar enrere o si podrem seguir.
Tampoc hem trobat cap senyal des camí des pla des Porxo. No estarem gaire a
aclarir aquests dubtes.
A les 13,00 h. hem
davallat fins els 740
metres i trobam els primers indicis del camí. Darrera
nostre, i bastant més amunt, veim sa mateixa paret que hem vist en pujar al cim
i més avall nostre veim alguna fita. A partir d’aquest moment centram tota sa
nostra atenció en anar davallant, sense fer-nos mal, entre carritxeres i roques
esquerdades.
A les 13,10 h.
arribam al pla des Porxo, a 680
metres.
...que te, en el seu centre, un
aljub que hi arreplega s’aigua.
Una mica mes enllà hi ha un porxo, amb una part
de ses teulades esfondrades.
Travessam aquest
pla, en direcció oest per anar a cercar es camí que ens ha de menar cap dret a
ses cases.
De poc no ens passam de llarg i acabam davallant pel pas des Pinot,
que també ens hauria menat a Bàlitx, però per un camí una mica més llarg. De bon començament
es camí és ben clar i bo de seguir. Trobam alguns bocins empedrats i escales i
margets de sosteniment.
Però així que entram dins una estreta i empinada coma,
coberta de càrritx, es camí desapareix. No tenim cap més opció que davallar
entre càrritx i roques. Ben davant nostre, al fons, hi veim ses cases de
Moncaira.
És al final
d’aquesta coma quan tornam a trobar arbres.
A les 14,15 h.
arribam a un olivar cremat i un poc més endavant trobam una pista forestal que
ens mena fins devora ses cases de Moncaira.
 |
| Jardí de Moncaira |
Des d’aquí no tenim més que pujar
per sa mateixa carretera fins arribar on hi tenim els cotxes.
Son les 15,10 h. i
ha resultat una caminada molt aclaridora d’un entorn que encara tenim poc
conegut.
