ES RUTLÓ
Massanella
(19.12.2015) Un rutló és una pedra de forma
troncocònica, que s’emprava antigament a les tafones per esclafar les olives i
treure’n l’oli. Rutlons de majors dimensions s’empraven per aplanar els camins o
els trespols de les eres (DCVB). En aquest cas és una metàfora que designa un
gran penyal de forma cilíndrica situat al vessant de migjorn del puig de
Massanella, al límits de l’alzinar i el roquissar del cim.
TEMPS TOTAL: 6 hores (4,30 h. en
moviment)
RECORREGUT: 15,100
DIFICULTAT MITJANA
Son les 8,15 h. en deixar aparcat el cotxe a prop de
les cases de Son Catlar, disposats a començar la caminada d’avui.
Just entrar
dins la propietat de Massanella ens trobam que el guarda ha tingut manco son
que noltros i ens fa pagar “entrada”. Quatre “euritos” de res, per cap. No hi
ha res a dir, en tenen tot el dret.
El dia es manté clar del tot i ben calmat.
Ja fa dies
que dura aquest bon temps, tants que la pagesia està una mica neguitosa per la
manca de pluja. A noltros, però, ens va “mel”.
Des del començament tenim ben a la vista els cims del puig de Massanella
i de ses Bassetes, així com els altres d’aquest redol.
Sabem que tenim una bona tirada d’anar pel camí de
carro que ens ha de menar fins a les cases des Bosc. Primer passam pels
olivars, ben cuidats.
Més endavant i ja a la vora del torrent des Bosc,
començaran les costes, després de passar per les cases de Can Bajoca. Son les
8,50 h.
Les costes ajuden a espolsar-nos el fred mentre ens
atracam a s’Estret.
El torrent, el camí i la canaleta que davalla l’aigua de la
font des Prat aprofiten aquest xap a les penyes. El lloc és estret i fondo, tant
que el GPS no es capaç de situar-nos amb la precisió a que ens té acostumats.
Poc més amunt veim s’avenc del Salt d’en Cunill, que quan hi ha revengudes del
torrent, engoleix una bona part del seu cabal.
Suposam que és aquest el motiu
pel que trobam que el llit del torrent, una mica més avall, és molt reduït si
ho comparam amb tot el territori que ha de desaiguar.
A les 9,30 h. arribam a les cases des Bosc. Una
típica construcció de muntanya, sense cap concessió al disseny ni a l’estètica.
Es tractava de resistir les envestides del temps, no de lluir.
És aquí on hi
arriben dos camins, el de l’oest davalla de la Canaleta i el de nord-est
ve del coll de sa Línia, pel comellar des Bosc. Aquest darrer és el que seguim. Al fons, el coll de la Canaleta i el Castellot des Rafal.
És un camí modificat fa anys. Es nota perquè les
costes son feixugues de pujar, un detall que els camins antics es tenia molt en
compte pel bestiar i els carros. També es nota poc transitat. Seguim pujant
aquesta pista que ens mena vora el torrent. Fins i tot el travessam un parell
de vegades.
Haurem de caminar uns 850 metres, casi bé en línia recte, per arribar al punt on l’abandonam. Hem deixat sa coma Gran, que va a parar allà
on hi ha les cases des Bosc i hem arribat a la coma des Rutló. Es per aquí que
ens hem d’enfilar.
Son les 9,55 h. en entrar dins aquesta coma. Ho feim
seguint un braç de pista, també oberta per mitjans mecànics.
Encara més
empinada, més feta mal be i manco trepitjada que la d’abans.
Així mateix, entre
les branques de l’espès alzinar, podem destriar la mola des Rutló.
A les 10,07 h. arribam a la fi d’aquesta pista.
Ara
seguirem un tirany. Marcat pel pas d’altres caminadors que ens du, amb forta
pujada, ...
...a successives sitges.
Així mateix trobam restes de l’antic camí dels
carboners. Encara que provam de seguir-lo, resulta casi del tot impossible. Les
roques esbaldregades i la garriga l’han esborrat casi del tot.
Això provoca que
repetides vegades pujam per allà on ens sembli millor, cercant el territori més
còmode, i no ens resulta complicat localitzar noves sitges, situades més amunt.
És a un d’aquest bocins fora camí que ens trobam una cabra morta, penjada per
una banya. No és el primer cop que ens passa, i comentam el caràcter tan
agosarat d’aquest bestiar, que per arribar a un brot de verdesca es juguen la
vida. I alguns la perden.
Encara que un parell de vegades pensam que hem
arribat a la darrera sitja, més amunt en trobam més. La darrera està just a la
vora de la base des Rutló, i suposam que més amunt encara n’hi ha més. Veim el
caminet que segueix per amunt.
Son les 10,50 h. i hem arribat a les penyes que ens
han de deixar pujar al cim des Rutló.
No és un pas arriscat ni complicat, però
s’ha de tenir esment.
Quatre grapades i som alt de la penya.
Arribar al cim és
un xalar. I l’estada encara més.
La miranda és espectacular. Estam envoltats per un
seguit dels cims més alts de Mallorca. Es Rutló es un “gra” a la falda sud del enorme
massís del puig de Massanella. Estam a la cota 813. Al costat nord-est hi ha un
altre “gra”, amb la cota 789 i entre els dos hi ha la coma des Rutló. Per cert,
aquest nom sembla que ve de l’aparença a un rutló o peça tronco-cònica que es
fa servir al trull de les tafones.
És una estona molt agradable, tant que el temps ens
passa volant.
No corre ni un alè d’aire.
Fa molt bon estar al sol i la vista no
es cansa de contemplar aquesta contrada, .es un bon lloc per fer un cafetet. Però hem de seguir la nostra caminada.
Son les 11,40 h i tenim l’idea, no prevista, d’anar a
veure si podrem trobar una sortida per davallar per la coma Gran, d’aquesta
manera ens estalviarem fer el mateix camí per tornar.
És un territori gaire be
planer, roquissar i bosc aclarit pels carboners. Sembla que l’anomenen
“s’Alardenar”. També hi trobam bocins de camí empedrat que ens menen a noves
sitges, ...
...fins que arribam al cap d’amunt dels penya-segats que ens aboquen a la
part alta de la coma Gran. No veiem cap possibilitat de davallar ni tenim ganes
d’arriscar-nos.
Tornam enrere.
Fet i fet ha passat casi una hora, entre anar i
tornar.
A les 12,35 h. som al pas per davallar a la coma des Rutló.
La davallada es fa ràpida.
Seguir el camí, o les
traces que en queden, és molt més senzill.
Tot i el cansament acumulat, la
baixada ens ajuda i el bosc ens defensa del sol.
A les 13,05 h. arribam a la pista del Comellar des
Bosc...
...i a les 13,20 h. arribam a les cases des Bosc.
A les 13,35 h. passam per
s’Estret.
Hi ha uns joves fent escalada. Un penjat d’una corda al cap d’amunt
de les timbes. Ens fa feredat.
A les 13,50 h. passam per les cases de Can Bajoca.
Caminam decidits i procuram armar conversa, per alleugerir aquesta tirada que
es fa un pel feixuga.
A les 14,10 h. sortim de Massanella. El de la
taquilla no hi és. I noltros partim al cotxe.
Ha resultat una jornada perfecte.
Selva/Sóller, 10 gener 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada