pels passos de sa Biga de Planícia i de Son Balaguer
(28.12.2018) Passos de sa Biga de
Planícia i de Son Balaguer... per aquí es va passar una biga per la tafona de
Planícia des del vessant de Puigpunyent. Se suposa que el fet de conduir-la per
aquests llocs, i no optar per una altra via manco perillosa, era perquè l’accés
es trobava més a prop del camí del Bosc Gran que per altra banda (Sa Mola de
Planícia, Tomàs Vibot).
TEMPS
TOTAL: 6 hores i 30 minuts
RECORREGUT:
14,800 km
DIFÍCIL
La darrera eixida de l'any. El dia es presenta
relativament tranquil. Encara que hi ha prou boires per tapar el cel, no sembla
haver-hi risc de pluja.
Son les 8,20 h. en deixar el cotxe al coll des
Grau i començar la caminada.
Sabem que estarem casi una hora per arribar al
massís de la serra des Puntals, així que encaram la caminada amb prou calma com
per anar contemplant, i gaudint, dels successius recons, o amples vistes, que
el camí ens regala a mesura que avançam.
A les 8,50 h. abandonam el camí que hem seguit
fins ara, i que mena a les cases de “sa Campaneta”, que fou propietat del
capità Barceló.
Som al creuer on arranca un camí empedrat, que ens mena entre
dues parets seques certament grans i ben conservades.
Haurem de superar unes
costes, no massa empinades, per passar a l’altre vessant on, després d'una suau
baixada, creuam el torrentó del puig de sa Parra, capçalera de la conca del
torrent de sa Riera.
Haurem d'envestir una nova costa, aquesta prou
empinada i malmesa.
Aquest és el camí Vell d'Estellencs, procedent de
Puigpunyent.
El seguirem una estona però el deixam uns cent metres abans
d'arribar al portell de la paret de terme. El tirany que seguim està marcat amb
una bona fita. Son les 9,35 h.
Tot d'una entram dins el bosc, espès, d'alzines
i arboceres. Amb cinc minuts creuam la paret de terme.
Ara caminam per la
vesant oest de la serra dels Puntals. Seguim el sender, ben marcat, que es fa
servir per arribar al pas de s'Encletxa i al de sa Rata, però noltros no anam a
cap dels dos. Passarem de llarg per arribar al pas de sa Biga de Planícia. No
el coneixem però tenim informacions de Pep Torrens, d’en Joan Riera i de
Viaranys.
Seguir aquest sender és, realment, un gust. No
hem de suportar una costa excessiva mentre ens mena entre abundants arboceres i
alzines, totes elles amb mostres evidents d'haver sofert els efectes de les
destrals dels carboners. La nostra fita és arribar al Pla des Puntals.
Hi arribam a les 10,05 h.
Passam de llarg. Fa
una estona hem deixat enrere el sender que mena al pas de s’Encletxa. Ara
seguim avançant pel sender, marcat i fitat, fins que arribam al punt on es
desvia, per envestir cap a les penyes, on hi ha el pas de sa Rata. Tampoc el
seguim. Ens mantenim orientats a nord. Ara ja fora camí.
És que volem arribar al començament del pas de
sa Biga de Planícia sense perdre altura. Per les informacions que tenim, sabem
que la ruta emprada passa per una cota inferior i, noltros ens volem estalviar
aquesta baixada i posterior pujada. No coneixem el territori, però avançar
entre les alzines i arboceres no presenta cap entrebanc.
Per les indicacions i el mapa sabem que ens
atracam a una zona de difícil sortida. Hi arribam a les 10,20 h. No podem
seguir avançant. Davant tenim un tall a les penyes que no podem superar. Com
alternativa ens queda davallar per un empinat comellar que té prou sortides de
roca i alzines on aferrar-nos. Això no vol dir que sigui senzill. Hi hem de
posar tot l'esment per anar superant les successives dificultats.
A les 10,50 h. tenim a la vista el tall del pas
de sa Biga de Planícia. Hem aconseguit arribar-hi sense perdre gaire altura i
després d'una travessa prou emocionant i no gaire arriscada.
El pas està
habilitat dins una fesa marcada per un dels imponents Puntals de Planícia.
Per
arribar al seu començament hem de pujar entre, i per damunt, unes grans roques
més manco escalonades, des del peu de les penyes.
Aquí hi hem trobat alguna
fita que marca la via a seguir.
Fins i tot en algun punt...
...hem d’ajupir-nos.
Les
alzines donen punts on aferrar-se.
A les 11,05 h. començam a pujar el pas.
Així
mateix creiem trobar restes d'algun escaló. Superar aquest pas no demana res
més que esforç.
Anar pujant el que queda dels vells escalons, si és que alguna
vegada n'hi va haver.
Passam entre parets de roca, casi bé verticals, així que
no hi ha cap tipus de risc, ni de vista.
Hi ha arbres caiguts que compliquen la
pujada. Ens hem de girar enrere per veure la catifa del Bosc Gran, just davall
nostre, ...
...i el puig de Galatzó, al fons, entre les penyes del pas. Poc manco de
cinc minuts i sortim del tall.
A les 11,15 h. som al cap d'amunt dels penya-segats ...
...que pengen damunt el bosc de Planícia, la cara oest. El dia segueix ben tapat,
les boires es passegen per tot arreu. Aquí dalt hi ha fred.
Ens abrigam per
berenar i gaudir de les vistes cap a la mar i el puig de Galatzó, tapat per les
boires.
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 12,00 h. seguim la nostra ruta.
Precisament perquè el dia està tapat renunciam anar al cim de la serra des
Puntals. Anam directament a la cresta dels penya-segats de la cara est, que
pengen damunt Son Balaguer des Racó.
Així i tot caminam una estona pel camí des
Carro. Anam a trobar el pas de sa Biga de Son Balaguer.
Només cal guaitar als penya-segats per
localitzar aquest pas.
És l'única llengua de bosc que arriba fins el cap
d'amunt de les penyes. Per tant, ens hi adreçam directament.
A les 12,15 h. som al cap d'amunt del pas.
Recordam que la vegada que el vàrem pujar no ens va semblar gaire complicat.
Ara hem mudat de parer. Trobam que davallar-ho té el seu risc.
El territori
presenta multitud de sortides de roca per on passar i també hi ha moltes
alzines.
El que impressiona és l'altura que hem de davallar. Hi hem de posar
molt d'esment.
Superat el pas sense cap entrebanc, en poc més
de deu minuts, ens toca avançar pel bosc, orientats clarament a sud, per anar a
trobar aquell esperó que té unes roques en forma de portal, per on haurem de
passar.
Hi arribam a les 12,35 h.
Damunt aquest esperó és un bon punt per
contemplar gran part de Son Balaguer i de la vall de Superna, ...
...així com bona
part de camí fet, per la cara est.
El dia sembla que va a pitjor. Ara les
boires tapen el cim de la serra des Puntals, de la mola de Planícia i els niguls
son negres.
Seguim caminant cap a sud, sense perdre gaire
altura, per aquest empinat coster.
El territori permet avançar casi bé per
onsevulla. Arribam a la paret de partió de la propietat de Son Balaguer des Racó,
a les 13,05 h. Hem de passar a l’altre costat i ho feim per un esbaldrec que té
la paret que aguanta una reixa de filferro.
Som al comellar de sa Parra, davallant, trobam
una sitja, on hi mor un antic camí de carro dels carboners. Per avui s’ha acabat l'aventura.
Només hem de
seguir aquest camí de carro, ample i agradable. En alguns redols està casi
esborrat pel bosc i la fullaraca, encara que el seu seguiment no és complicat.
Aquest camí ens mena pel comellar de sa Parra, que separa la serra des Puntals del
puig de sa Parra. Acabam caminant molt a prop del llit del torrent. Curiosament,
com més avall ens feim, més complicat resulta seguir el camí.
A les 13,30 h. arribam al camí per on hem passat
el matí. No ens queda més que caminar-ho en sentit contrari per arribar al
cotxe.
Pocs metres més endavant ens decidim anar a
visitar les restes de s'Ermita de Sant Onofre. Ho feim seguint un camí ample i
planer, que ens va allunyant de les runes. Estam a punt d'abandonar quant arribam al rotllo d'era de s'Ermita.
D'aquí passam a les marjades que ens ajuden a arribar a la nostra fita. I Noltros
que pensàvem que havíem acabat les aventures d’avui!.
A les 13,55 h. arribam a les runes de s'Ermita.
Fem una ullada i ens deixam impressionar imaginant la vida que tindrien aquells
homes.
Tot és abandó i destrucció per les forces de la natura. Edificis
enrunats, marges esbaldregats, safareig clivellat, font esfondrada.
Abandonam el recinte i retrobam el camí, que ja
no abandonarem fins arribar al cotxe.
La caminada, uns quaranta minuts, resulta
prou relaxant i ens serveix per explorar un territori que ens resulta casi
desconegut i aprofitam per planificar alguna sortida per aquest indret.
Finalment no ha plogut però el dia no ha millorat
gens, ans ha anat a pitjor.
Arribam al cotxe a les 14,50 h.
Selva/Sóller, 24 gener 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada