PUIG DE
SON REUS – PUIG DE RANDA
Santuari
de Sant Honorat - Santuari de Cura - Cova del Beat Ramón Llull
(11.01.2019) Ramón Llull va néixer a la Ciutat
de Mallorca el 1232 o 1233, poc desprès de la conquesta catalano-aragonesa.
Devers els quaranta anys (1274) es retirà al puig Randa, on va fer vida
d’ermità. Allà es lliura a la meditació i li esdevé la il·luminació. Va ser un
pensador audaç, un místic fervent i un precursor en diversos camps del
coneixement. Va escriure en català, llatí i àrab. Va morir el 1316, amb més de
vuitanta anys (Rutes Ramón Llull).
TEMPS
TOTAL: 6 hores
RECORREGUT:
10 km
DIFÍCIL
Plànol del recorregut
Son les 8,10 h. d'un mati clar i ben fred, en
deixar aparcat el cotxe. No n'hi ha cap altre a l'aparcament.
Bé, de fet no
veim a ningú pels carrers, ni cotxes circulant. L'entorn és d'una quietud
absoluta.
Tenim informacions d’en Pep Torrens, Viaranys i
Joan Riera. Començam la caminada, pel carrer de sa Font, empedrat i costa amunt, ...
...per seguir pel
camí des Puig. Ben aviat, un cop deixada de banda una petita casa, ...
...passa a ser
un camí de carro, planer i orientat a l'oest. El camí marca un arc, ajustant-se
al perfil de la muntanya que envolta. Acabam orientats a sud.
Caminats uns tres-cents cinquanta metres per
aquest camí, l'abandonam pel seu costat est, ...
...on hi comença un tirany, ben
marcat i costerut, que ens mena a pujar entre el bosc d'alzines. És una pujada
prou feixuga com a començament del dia, però no massa llarga.
Només quinze minuts de pujada i arribam a
unes penyes, no gaire altes i bones de superar fent servir les mans.
Tot seguit
el senderó, ben marcat, que seguim, ens mena a unes altres penyes, ben igual de
bones de superar.
Son les 9,10 h. Ja no hi ha altre obstacle.
Sols ens queda seguir el tirany que, marcant unes “capricioses” corbes ens mena
entre la garriga baixa. Ens sorprèn l'absència d'arbres.
Aquest tirany ens mena
a voltar pel cap d'amunt de les faldes del puig de Son Reus, marcant un gir
casi be complet.
Hem passat de veure Algaida
a poder contemplar Llucmajor.
El dia es manté clar però ens sembla que cada
cop és més fred. Seguim el nostre camí.
Ben aviat creuam per una zona de roca
que més sembla composta per la ma del home que no una cosa natural.
És que ens
atracam al lloc on antigament hi havia la pedrera de Son Reus.
L'entorn és ple
de restes de pedra, esquerdes i altres materials rebutjats pels picadors, que hi picaven “pedra per a
carretons de batre”.
Poc més endavant gaudim de noves vistes.
Ara
miram cap a l'est i davant nostre hi tenim els penya-segats amb el santuari de
Gràcia, dins una gran balma, i sobre aquesta balma hi ha l'ermita de Sant
Honorat.
Hem de davallar pel costat est del puig de Son
Reus per arribar al coll on hi arranca el camí que mena al santuari de Gràcia.
Noltros seguim el camí que mena cap a Sant Honorat. Son les 10,00 h.
Després de quinze minuts de pujada arribam a
Sant Honorat.
Gaudim d'una visita pel seu recinte, ...
...de la seva pau i silenci ...
...i
d'un lloc privilegiat on berenar. Un mirador a recer de l’oratge fred i on ens
dona una mica d'escalfor aquest sol hivernenc.
Son les 11,10 h. en seguir el nostre camí.
Haurem de caminar una bona estona per la carretera, fins arribar a una corba,
quines roques semblen compostes. Aquí seguim per la drecera per sortir, poc més
amunt, altre cop a la carretera.
Davallam poc més de cinquanta metres. Al
costat est de la carretera hi ha un tirany ...
...que ens aboca al cap d'amunt dels
penya-segats.
Son les 11,30 h. seguim les indicacions i
localitzem els indrets per accedir al pas de sa Geneta.
No hi ha fites i el
senderó no esta gaire marcat. Tampoc hi ha possibilitats de pèrdua.
Es tracta
de seguir endavant, pel cap d'amunt de les timbes que cauen al costat est del
puig de Randa i pels peus dels penya-segats que arriben fins el cap d'amunt del
puig.
Aquest senderó ens va menant a successives
terrasses naturals, regalant-nos vistes espectaculars i que muden a mesura que
avançam.
L'espectacularitat d’aquest pas acaba essent una competència entre les
vistes amples del Pla de Mallorca i les formes increïbles de les parets dels
penya-segats.
Pas de sa Geneta
Retrospectiva del pas
Després del pas encara ens queda una cornisa delicada de passar
Cada petit esperó que superam ens sorprèn amb noves vistes i
formes de les roques que ens envolten.
Alguns punt exigeixen tota la nostre
atenció, sense que siguin excessivament arriscats.
També alguna des-grimpada
l'hem de fer amb molt de seny.
La part final d’aquest senderó és la més
grandiosa, la més espectacular i, probablement, la manco arriscada de patir una
caiguda.
A les 12,30 h. arribam al final d’aquest
espectacle de roca i vistes amples. En direcció contrària hi veiem un cartell
que prohibeix el pas, per risc de caiguda de roques. Ens n'adonam una mica tard
d’aquest perill.
Seguint el senderó ben evident, que ens treu
del tall dels penya-segats, arribam a la carretera, poc abans a les antenes
amagades dins una bolla blanca.
Seguint la carretera arribam a les portes del
monestir de Cura a les 12,45 h.
Aprofitam per visitar la cova del Beat Ramón
Llull, situada a la cara sud-oest del puig de Randa.
Tornam a la carretera i anam enrere per anar a trobar
sender per on hem de baixar, situat al hectòmetre cinc (5) de la carretera. És
que sabem que el sender segueix davallant, per la cara nord i acaba girant
sud-oest, cap al poble de Randa.
A les 13,20 h. començam a davallar. El sender
esta ben marcat, clar i netejat. Davalla aviat. Amb molta pendent. Caminam per
dins el bosc d’alzines de la cara nord. Encara que amb bones vistes.
Seguim aquest camí, relaxats i contents. Poc
després arribam a la carretera, son les 13,50 h.
No ens resta més que davallar cap a les cases
de Randa.
Creuar el poble, ara, és un nou plaer. El sol hi dona de ple i es
nota la mica d'escalfor. També hi ha més moviment. Finestres obertes i algun
cotxe circulant.
Arribam a l'aparcament a les 14,05 h. És casi
ple.
Ha estat una volta espectacular.
Selva/Sóller, abril 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada