TALAIA DE CALS REIS pels passos d'en Soler i de s'Escaleta

TALAIA DE CALS REIS

pels passos d’en Soler i de s’Escaleta

(13.12.2019)
Tots els terrenys propers a Cas Secretari, per on hem caminat, són abundosos en ammonites, incrustats a les roques. Aquests fòssils corresponen a animals que visqueren allà, en el fons de la mar a l'Era Secundària, fa més de 200 milions d'anys. L’emersió dels fons marins que donaren origen a Mallorca ocorregué en la Terciària, a la qual es dona una antiguitat de 70 milions d'anys.

TEMPS TOTAL: 6 hores 

RECORREGUT: 13,200 km

DIFICULTAT MITJANA

BAIXA EL TRACK A WIKILOC

Son les 7,50 h. en deixar el cotxe als d'Amunt, Alaró. La fita d'avui és anar al pas d’en Soler. En tenim informacions diverses però no hi hem anat mai. Després, ja decidirem cap a on partir.

Anam a trobar el camí del Clot des Guix, ...

...des del carrer de Son Borràs, que ens ha de menar a passar vora l'antiga embotelladora de la font de sa Bastida.

Hem de seguir aquest camí. De bon començament és prou planer però, passada l'embotelladora, s'enfila entre els olivars i les costes son més empinades.

El dia no és gaire clar i el vent és prou molest. No gaudim de bones vistes.

Pujant aquest camí hem tingut la primera de les “entrevistes” del dia. Un home pretenia que no podíem anar per aquest camí. Es veu que hem fet cara de bones persones i casi ens hem fet amics.

Son les 8,35 h. Després d'una llarga pujada ...

...ens trobam amb una corba tancada, cap a la dreta. És el moment d'abandonar aquest camí formigonat. No tenim altre remei que botar una bardissa, prou malmenada, i seguir un camí ...

...i després un sender ben marcat, entre una garriga magre. Passam just a la vora d'un antic forn de calç, que es veu des del camí.

Només estarem quinze minuts per arribar a la cresta. És el coll que separa el puig de Son Guitart de la cota 484, molt a prop del coll de s'Era.

A l’altre vessant, la garriga és més espessa, però no prou per barrar-nos el pas.

Trescam molt poc per trobar les primeres senyes del camí que puja.

Seguim el sender que, ben aviat ens mostra un redol ben empedrat ...

...i amb pedres a la vorera de la timba, a modo de defensa.

No haurem de davallar massa per trobar-nos una altre tanca de reixeta, encara més malmenada que la que hem botat. Te alguns pals ajaguts i passam per damunt sense major problema.

Seguir aquest camí no presenta altre dificultat que la pròpia de la garriga que l'ha envaït i casi el tapa del tot.

Ens mena, el camí, pel cap d'amunt d'unes timbes, mentre anam perdent alçada per anar a trobar el camí que puja de la vall de Coanegra.

En un punt determinat, aquest caminet ...

...passa entre unes grans roques i, ...

...amb l'ajut d'una ziga-zaga ...

...i marges de sosteniment, davallam ràpidament per entrar dins el pinar. 

Hem entrat a un territori més planer. Ens trobam amb margets no gaire alts d'un olivar abandonat i cobert de pinar. Seguir el tirany és molt més complicat però els llocs per on salvam els marges ens ajuden a pensar que anam bé. Tot plegat ha estat una aventura curteta.

A les 9,15 sortim al camí, just devora una gran olivera, casi morta, i una roca al mig del camí. A no més de cinquanta metres del punt on acaba una pista, el més segur és que hem caminat pel pas d’en Soler.

És el moment de decidir que feim la resta del matí. Ho tenim fàcil. Per no davallar i haver de tornar a pujar, descartam anar a Coanegra. Ens decidim per fer la vota per la  Talaia de Cals Reis.

Seguim la pista, pujant, que passa a prop del coll de s'Era, des d'on partim cap a nord, pel camí que ens ha de menar fins a Cas Secretari.

El camí ens mena entre marjades d'olivar magre, que creix en un territori farcit de rocam, Seguim sense poder gaudir de bones vistes per mor de la boirina que ens envolta.

Retrospectiva per on hem passat. A ladreta el puig de Son Guitart (528 m), a l'esquerra el coll de s'Era (479 m) i enmig l'elevació de la cota 484. Noltros hem passat per la cota 459, situada entre la cota 484 i el puig de Son Guitart, que correspon al centre de la fotografia.

A les 9,45 h. arribam a les cases de Cas Secretari. Està obert i ens decidim a saludar al qui hi hagi. Surt l'amo, en Jaume, “Rico” de mal nom.

Molt amable amb noltros, ens conta una mica d'història de la finca i ens mostra la petita tafona. Ho te tot, sembla que, un cop netejada i amb un bon motor, podria tornar a marxar.

Seguim ara cap es Rafal.

El caminet ens mena a passar vora la font des Polls. Hi arribam a les 10,00 h.

Seguint el tirany, que s'enfila entre marjades i roques del coster, ...

...arribam a la tanca i entram dins es Rafal. Aquí tindrem la tercera “entrevista”. El propietari, que ens el trobam al camí, resulta ser un antic conegut d’en Carles.

Una nova xerradeta i comentaris interessants sobre la finca i el territori que ens envolta.

Son les 10,20 h. en deixar ses cases, esbucades, des Rafal. Seguim el camí, que ens mena vora petites pletes de conreu.

Paret de partió de terme entre Alaró i Bunyola.

Poc més endavant passam pel cap d'amunt de la coma des Bous i pel costat est de la Mola de Lluc.

El camí és clar i ens mena entre nombroses restes de sitges i barraques.

Son les 10,50 h. en arribar a les restes d'un camí de carro que s'enfila per dins l'alzinar. Estam molt a prop del pas de s'Estaló, però no hi arribam.

Aquest camí, ja casi esborrat pel pedreny a lloure, fa una llarga ziga-zaga, entre les alzines d’aquest coster ...

...i mor just devora la paret de partió.

Botam la paret i el camí de carro sembla seguir.

Ben aviat trobam un lloc amb bones vistes de la vall d'Orient i del llogaret.

Tota la vall als nostres peus.

És el moment de descansar una estoneta i el lloc per fer un cafetet. Son les 11,00 h.

A les 11,20 h. seguim una estoneta el camí.

El deixam quan comença a davallar, per continuar avançant per un sender, que transita per damunt una barbacana, ...

...que ens mena a passar a prop d'una cova amb un marge. Sembla que l’emprarien com a petit sestador.

Seguim caminant per un territori cada cop més empinat. No hi ha fites. Sabem que el sender fa la volta a la Talaia, però noltros no ho volem fer.

Altre cop que hi venguérem, pujàrem entre les roques. Cercam el lloc i el trobam molt fàcilment. És ben a la vista la zona que permet arribar al cim de la Talaia sense cap risc.

A les 12,00 h. arribam al punt on abandonam el senderó que seguíem i envestim la pujada entre les roques. No és un transit arriscat i llarg. Quatre grimpades senzilles i som al cap d'amunt de la Talaia de Cals Reis.

Les vistes d'Orient resulten espectaculars.

Casi a ull d'ocell.

A les 12,10 h. passam pel cim (765 m), on hi ha les restes d'una construcció circular i molt de pedreny acaramullat, datada en 2.800 anys d'antiguitat. El dia segueix tapadot.

Anam a guaitar al cap d'amunt de les timbes que pengen al costat d'Alaró. Seguim sense poder gaudir de grans panoràmiques.

Seguim el tirany entre les alzines del bosc, que acaba per convertir-se en camí de carro que ens mena a trobar el camí clàssic d'Orient a Alaró (puig de Can llenderina, al fons).

Hi arribam a les 12,50 h. El seguim, cap a Alaró.

Acabam caminant pel llit del torrent i arribam al pas de s’Escaleta a les 13,00 h.

Pas de s'Escaleta.

Només cinc minuts més tard arribam al camí formigonat.

No hem de fer altre cosa que seguir aquest camí, sempre davallant entre finques, més o manco arreglades.

A les 13,20 h. passam per s’Estret i a les 13,30 h. per ses Artigues. La volta d'avui s'acaba. Ens atracam a les cases de los d'Amunt.

Arribam al cotxe a les 13,45 h. Contents de la volta d'avui. Agradable de caminar i no gaire complicada. Llàstima que el dia no ens ha acompanyat. Segueix tapadot i bufant el vent.

Selva/Sóller, gener 2020