Coma des Voltor
(29.11.2019)
La finca pública Galatzó fou comprada el 2006
per l’Ajuntament de Calvià per 9.000.000 d’euros. Limita amb els termes de
Puigpunyent, Andratx i Estellencs, de 14.013.000 m2, o sigui 1.972,9
quarterades, és una de les finques més grans de Mallorca. El puig de Galatzó
(1.025 m) i s’Esclop (925 m) es troben situades dins el seu perímetre (Ajuntament
de Calvià).
TEMPS TOTAL: 7 hores (caminant 5 h)
RECORREGUT: 12,700 km
DIFÍCIL
Son les 7,45 h. en deixar el cotxe a
l'aparcament de la finca pública Galatzó.
Sembla que hem sortit del mal temps i no hi ha perill de pluja. És més, les previsions per avui son d’un dia clar i casi calorós. El sol tot just comença a guaitar pel llevant.
Sembla que hem sortit del mal temps i no hi ha perill de pluja. És més, les previsions per avui son d’un dia clar i casi calorós. El sol tot just comença a guaitar pel llevant.
Anam avançant pel camí que mena a les cases de
la finca de Galatzó, però l'abandonam en arribar a la cruïlla senyalada amb el
cartell de sa Vinya.
A partir d'ara seguirem aquest camí. Mentre, hem tingut a la vista les fites que volem assolir avui, lleugerament il·luminades pel sol.
A partir d'ara seguirem aquest camí. Mentre, hem tingut a la vista les fites que volem assolir avui, lleugerament il·luminades pel sol.
Es tracta d’anar pujant per aquest antic camí
de carro, que ens mena entre marjades que aguanten el pas del temps i els
aiguats. Ben aviat arribam a la font des Obis, que està molt a prop del coll de
sa Grua.
Hem de seguir pujant per aquest camí, fins arribar al redol anomenat sa Vinya.
Està una mica arreglat com a zona d'esbarjo. Aquí acaba el camí.
Hem de seguir pujant per aquest camí, fins arribar al redol anomenat sa Vinya.
Està una mica arreglat com a zona d'esbarjo. Aquí acaba el camí.
Son les 8,50 h. en començar la caminada, fora
camí, cap el puig Batiat. Hi ha qualque fita que, certament, no resulta
necessària. El cim del puig és ben a la vista i el territori accessible per
onsevulla. Només es tracta d'anar pujant, per dins aquesta mar de carritxeres,
cercant la millor passa.
Ben aviat passam entre el penyal des Migdia, a l’oest, i sa Panada, a l'est.
Tot seguit, davallam una micona per arribar al coll Baix.
Ben aviat passam entre el penyal des Migdia, a l’oest, i sa Panada, a l'est.
Tot seguit, davallam una micona per arribar al coll Baix.
Però no és així. Al costat oest hi ha una tanca de reixa de fil ferro, pot servir de guia per la pujada, ...
...encara que fer ziga-zagues llargues és una alternativa manco feixuga. És que la pujada es fa llarga i l’alè es fa curt. Arribam al cim a les 10,00 h.
Aquí gaudim de molt bones vistes.
El dia clar ho afavoreix. El puig de Galatzó domina tot l'entorn.
Casi podem encertar la ruta que seguirem, davallant per la coma des Voltor. Com que la propera fita del dia és la Cadira del Bisbe, decidim seguir la caminada. Davallar del cim és una mica complicat. Heu feim per la cara oest. Per si el territori no és prou difícil, hi trobam la tanca de reixeta, esbotzada, i un bon grapat de mates de garballó. Hem de davallar per una petita timba, fins arribar a una segona tanca. La seguim, pujant cap al coll des Vent. Hi arribam a les 10,30 h.
Retrospectiva des del coll.
El dia clar ho afavoreix. El puig de Galatzó domina tot l'entorn.
Casi podem encertar la ruta que seguirem, davallant per la coma des Voltor. Com que la propera fita del dia és la Cadira del Bisbe, decidim seguir la caminada. Davallar del cim és una mica complicat. Heu feim per la cara oest. Per si el territori no és prou difícil, hi trobam la tanca de reixeta, esbotzada, i un bon grapat de mates de garballó. Hem de davallar per una petita timba, fins arribar a una segona tanca. La seguim, pujant cap al coll des Vent. Hi arribam a les 10,30 h.
Retrospectiva des del coll.
Altre cop tenim davant nostre una llarga
pujada.
Heu farem per la cresta encara que fer ziga-zagues també serveix.
El territori permet pujar seguint la ruta que hom desitgi. Tanmateix la pujada acaba per fer-se llarga i feixuga. Arribam al cim a les 11,00 h. És l'anomenat la Cadira del Bisbe, encara que a altres mapes figura com a puig Dreçà. Al cim hi ha les restes d'una edificació circular, de paret seca i gruixada, no gaire alta i prou ben conservada. Seguim gaudint de molt bones vistes de l'entorn.
Heu farem per la cresta encara que fer ziga-zagues també serveix.
El territori permet pujar seguint la ruta que hom desitgi. Tanmateix la pujada acaba per fer-se llarga i feixuga. Arribam al cim a les 11,00 h. És l'anomenat la Cadira del Bisbe, encara que a altres mapes figura com a puig Dreçà. Al cim hi ha les restes d'una edificació circular, de paret seca i gruixada, no gaire alta i prou ben conservada. Seguim gaudint de molt bones vistes de l'entorn.
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,40 h. seguim la ruta d'avui. La propera fita no està tan clar que la puguem assolir. L'idea inicial era passar pel cim des Moletó, però el cansament i l'hora ens fa modificar l'objectiu. Ens conformarem en arribar al collet que separa la cota 788 des Moletó.
A les 11,40 h. seguim la ruta d'avui. La propera fita no està tan clar que la puguem assolir. L'idea inicial era passar pel cim des Moletó, però el cansament i l'hora ens fa modificar l'objectiu. Ens conformarem en arribar al collet que separa la cota 788 des Moletó.
Seguim avançant cap al nostre objectiu. La
passa per la cresta no és senzilla.
Els penya-segats son cada cop més alts.
Un de noltros ha optat per avançar per la cara est, als peus de les penyes.
Els
altres dos ho fan per la cresta.
Arribam al collet a les 12,15 h.
Hi trobam
senyals evidents d'un antic camí. Al costat est també hem trobat restes d'un
petit marge.
Els penya-segats son cada cop més alts.
Un de noltros ha optat per avançar per la cara est, als peus de les penyes.
Per davant nostre tenim una llarga davallada.
No cal esmentar que, de la ruta d'avui, només coneixem fins el cim del puig
Batiat, per tant, tota la resta és una incògnita per a nosaltres.
Tenim informacions d'altres caminadors, que han pujat per aquesta coma. Per altre banda, el territori sembla accessible casi bé per onsevulla.
Tenim informacions d'altres caminadors, que han pujat per aquesta coma. Per altre banda, el territori sembla accessible casi bé per onsevulla.
Anam davallant, fent amples ziga-zagues i
procurant trobar el llocs amb manco garriga, que és el principal problema del
territori.
Aquests pins es salvaren del gran incendi del 2013.
A la soca hi podem veure el socarrat. Anam separats i ens creuam repetides vegades amb restes evidents del camí que ja hem trobat al cap d'amunt. No hi ha arbres.
Aquests pins es salvaren del gran incendi del 2013.
A la soca hi podem veure el socarrat. Anam separats i ens creuam repetides vegades amb restes evidents del camí que ja hem trobat al cap d'amunt. No hi ha arbres.
Relatar detalls d'aquesta davallada resulta
innecessari.
Ens ajudam dels mapes que tenim.
Procuram seguir la ruta marcada, que no és altre cosa que el rastre deixat per un altre caminador. Seguir les restes del camí és una tasca absolutament inútil. A cops podem intuir els llocs per un podria passar. Altres zones resulta totalment increïble que hi existís un camí. Les esllavissades ho esborren tot. La garriga, que creix allà on pot, també contribueix a la tasca d'esborrar rastres.
Així i tot, i de manera casi
incomprensible, seguim trobant rastres del camí. Com més avall ens feim més
sovint els trobam. Sempre de manera esporàdica. Algun cop no son més que petits
llenços del marge de sosteniment.
La davallada ens sembla inacabable. Es fa
molt pesada. El torrent, del fons de la coma, com més va, més encaixonat queda
entre les penyes. Pensam que ha de tenir bots insalvables.
Ens ajudam dels mapes que tenim.
Procuram seguir la ruta marcada, que no és altre cosa que el rastre deixat per un altre caminador. Seguir les restes del camí és una tasca absolutament inútil. A cops podem intuir els llocs per un podria passar. Altres zones resulta totalment increïble que hi existís un camí. Les esllavissades ho esborren tot. La garriga, que creix allà on pot, també contribueix a la tasca d'esborrar rastres.
Son les 13,20 h. en localitzar, just a la vora
del torrent, en una zona una mica planera, un tros de camí de certa entitat. Es
veu clarament. Ens hi adreçam davallant per una rosseguera. Aquest camí creua
el llit del torrent, per tornar a sortir pel mateix costat, el dret, uns metres
més avall. Així mateix, en aquesta zona, veiem un altre camí que s'enfila pel
costat dret, suposam per accedir a alguna zona antiga de bosc.
Seguim davallant, sempre pel costat dret. El
camí que hem trobat abans, ben aviat ha desaparegut i hem tornat a davallar
entre la garriga i les rossegueres. Hem trobat algunes fites que ens han
ajudat. Tanmateix el territori acaba per perdre pendent, un cop superat el
darrer bot del torrent, quina encletxa poden veure en arribar a baix.
Ara el camí és més evident i bo de seguir però
estam enfora de sortir de la coma.
La caminada es fa llarga.
Al cap d'avall hem de travessar un pinar, ja sortint de la coma. Hi arribam a les 14,00 h. Han estat casi dues hores molt feixugues.
La caminada es fa llarga.
Al cap d'avall hem de travessar un pinar, ja sortint de la coma. Hi arribam a les 14,00 h. Han estat casi dues hores molt feixugues.
Comentam el fet curiós de la manca d'arbres a
casi totes les muntanyes d'aquesta propietat. Sorprenentment, avui hem trobat
restes de camí a llocs realment allunyat, el que ens fa pensar que es
construïren, precisament, per a la explotació del bosc i que ho feren tan a
consciència que el varen esvair del tot. A la part alta d'aquesta coma, el
territori no és gaire empinat i te terra abundant.
Un cop dins el pinar, el camí és ample, de
carro, que ens mena a voltar el puig des Senyor pel costat oest. El territori és
planer i la garriga i el bosc espès. Fins i tot seguir el camí de carro es fa
impossible i acabam caminant un bocí pel llit del torrent. Recobram el camí de
carro, que ara va pel costat esquerra del torrent. Poc més avall hem de
travessar una petita zona d'alzinar per arribar a un dels camins principals, el
que mena a la coma de ses Sínies.
Caminam cap a les cases de Galatzó.
Hi arribam a les 14,30 h. Estan tancades i no hi veiem a ningú. Ens quedam amb les ganes de visitar la clastra.
Caminam cap a les cases de Galatzó.
Hi arribam a les 14,30 h. Estan tancades i no hi veiem a ningú. Ens quedam amb les ganes de visitar la clastra.
No ens resta més que anar cap l'aparcament on
hi tenim el cotxe. Haurem de caminar, encara, quinze minuts més, que ens semblen
llargs.
Passant per davant el graner des Delme.
Passant per davant el graner des Delme.
Acabam la caminada a les 14,45 h. ben cansats.
Ha resultat una volta espectacular, tal vegada
una mica dura.
Selva/Sóller, desembre 2019
Hola Llorenç. Molt guapa la volta. És curiós trobar camins per aquests indrets tan abruptes i remots. Aquella gent ho tenia tot trescat i explotat. La llàstima és que aquests ancestrals camins es perdin irremeiablement.
ResponEliminaSalut i muntanya.
Hola Joan. Tota aquesta zona, encara que molt abrupte, és molt agraïda. El que queda ben clar és que mai ets el primer en passar per aquests llocs. I la pèrdua d'aquests camins és irremeiable. Ens queda el consol d'haver-ho vist... i trepitjat. Salut per fer camí.
ResponEliminaHola, la vaig fer diumenge i la pujada, i vistes magnifiques. Hem pogut comprobar que la baixada és molt feixuga. Emperó Val la pena recorrer aquests paratges solitaris. Gracies per obrir-nos camí.
ResponEliminaHola Miquel, agraït pel comentari, encara que el mèrit és d’altres... com has pogut comprovar altre gent s’hi va guanyar la vida per aquest indrets. Salut
ResponElimina