BARRANCADES DES RACÓ I DE S'OLIVARET Canaleta del Torrent des Racó, sa Pedrissa, sa Dumanega

BARRANCADES DES RACÓ I DE S’OLIVARET

Canaleta del torrent des Racó – Sa Pedrissa – Sa Dumanega

(17.01.2020) 
El desguàs de les aigües procedents de tota la zona compresa entre el Penyal des Migdia i la Serra de Son Torrella, es fa principalment per dues línies d’asprives torrenteres, separades per sa Pedrissa, un ampli turó rocós, d’uns 600 m d’alçada: la del torrent des Racó, per la zona des Clot i la del torrent de sa Dumanega o des Salt, que baixa per s’Olivaret, sa Cabana i sa Dumanega.

TEMPS TOTAL: 5 hores 30 minuts 

RECORREGUT: 7,500 km

DIFÍCIL

Plànol del recorregut

Sembla que avui farà un bon dia. És un dels motius pel que ens hem decidit a fer aquesta volta. Seguim les informacions de Rutes Amagades de Mallorca - FORNALUTX – MONTNÀBER (Per les barrancades d’Es Racó i de S’Olivaret) Fascicle 48.

Son les 8,15 h en deixar el cotxe aparcat a la carretera MA 2120, poc abans d'arribar a Fornalutx. Allà mateix, dins la corba envoltada d'altes parets, hi ha unes escaletes que donen accés a unes cases.

Però segueix un camí, entre les marjades que confinen amb el torrent des Racó.  Poc més endavant pot semblar que el camí no te sortida. Es veu ben arreglat i preparat per passar-hi cotxes. És el final d'un accés modern a les cases dels entorns. Sempre seguint el tall del torrent hi veurem una barrereta que ens entra a un territori molt més abandonat.

Aquest camí, ara molt envaït de garriga i malmenat per la caiguda de roques, en suau pujada ens mena a passar vora un porxo arreglat i, més endavant, als peus d'unes penyes vermelles, que es veuen de lluny.

Aquí, la caiguda de roques es enorme i casi no es pot passar. Ho hem de fer entre els grans blocs.

Ben aviat, però, el caminet comença una davallada que mena a creuar el llit del torrent. 

Son les 8,35 h. Quan començam a pujar pel costat esquerra del torrent des Racó. Tot just travessat el seu llit hem trobat una barrera i la canaleta, avui tapada, per on hi han posat una canonada moderna. La nostra ruta serà, al llarg de la pujada, seguir aquesta canaleta.

Tot d'una entram a un territori abandonat de fa temps. Les alzines son molt altes. El marges es conserven molt bé.

El detall d'un eixugador, per treure l'aigua del camí i enviar-la al torrent, mostra la preocupació d'aquells moments per la conservació d'aquesta via, quina finalitat era el manteniment de la canaleta, feta a força de pedres adobades.

Mentre pujam veiem un bon grapat d'abeuradors i algun safareig a prop de la canaleta. Aquest camí mena, casi bé tot el recorregut, pel seu costat.

En alguns bocins està molt clar però en altres no en veiem ni rastre.

Així com anam pujant els marges han desaparegut, és que el territori s’ha fet molt més abrupte i veiem que ens atracam a un estret del torrent que sembla inaccessible.

El traçat de la canaleta el salva amb molt d'enginy, aferrada a les timbes. Així arribam a un nou redol encisador, unes poques marjades i un sestador, una mica protegit per una gran roca. L'hem de voltar per seguir avançant. Son les 9,00 h.

Ara ens trobam una tirada recta, amb molta pendent, per un territori molt malmenat per les roques.

Al cap d'amunt hi trobam un nou conjunt de marjades. Marges grans i malmenats (és el mateix lloc que a la foto de les Rutes).

També una boca de mina, molt poc fonda, on hi regalima un fontinyol magre de tot.

Pujam els marges i, al cap d'amunt, hi trobam un racó per on la canaleta es precipita. Hi ha un repartidor d'aigua a la canonada.

Superam aquest racó, sense cap complicació, i arribam a una nova zona.

Ara és un bosquet d'alzines.

És aquí on podem gaudir de les primeres vistes panoràmiques de la vall de Sóller i Fornalutx.

El territori és molt empinat, la canaleta s’ha separat, per una estona, del llit del torrent, que ara es troba molt més avall i encaixonat.

Impossible de transitar-hi més a prop, per les penyes tallades a plom.

Superada la dura i curta pujada, altre cop va a cercar el traçat del torrent, ...

...encara que a una alçada impressionant sobre aquell.

Ens atracam al lloc més compromès de la ruta.

Uns pocs metres que ens menen pel cap d'amunt de les timbes.

El marget  te l'amplada de la canaleta i molt poc més.  

Son les 9,45 h. Superat aquest darrer punt, el territori es torna més obert i agradable de caminar. Tenim les primeres vistes de les cases d’Es Racó. La canaleta és més planera.

Ben aviat arribam al portell que donava pas a la zona d’Es Clot. Avui està tancat amb barres de ferro, a manera de pujador. Seguim endavant.

La  conseqüència primera del canvi de territori és que la síquia esta molt més envaïda. Branques seques, romeguers i càrritx casi aconsegueixen barrar el pas.

Hem entrat als límits dels olivars de Es Clot. Sabem que no deixen passar però confiam que no hi haurà ningú. Hem passat pel costat de la mina tancada de la font des Racó (nova), que juntament amb la de Monnaber, subministraven aigua a Fornalutx a traves de la canaleta.

Son les 10,25 h. Així mateix arribam a l'alçada de les cases de Es Clot. Hem botat un parell de parets de partió.

Aquí hi ha gent fent feina, i un ca que lladre. Si seguim endavant podem tenir discussions.

A més, aquesta canaleta acaba arribant a Monnàber, on tampoc creiem que ens deixin passar i la volta ens quedaria una mica massa llarga.

Ens decidim per abandonar la canaleta i pujar a Sa Pedrissa, sembla que també l'anomenen “puig de sa Bulgera”, aquesta mola que ara anam voltant pel seu costat nord.

Entram a un territori desconegut per a nosaltres. Cercam alguna encletxa que ens permeti sortir d'Es Clot. Ben aviat l'hem trobada. Una mica complicat per les mates que hi creixen, però aconseguim superar les primeres penyes i botam la paret de partió de Monnàber.

El territori és una mica més obert, però ben aviat ens trobam a un racó amb noves penyes a superar.

Sembla que la passa no serà gaire complicada ni arriscada, tot i que ens haurem d'enfilar i passar per un estret passadís a les roques.

Son les 10,45 h. en superar les darreres costes i arribar a dalt. El territori és planer i sense bosc. Hi ha garriga que creix magre, entre les roques que hi ha per tot arreu. El sol ens dona de ple. És un goig que no hem gaudit fins ara. Ens orientam a sud. Volem trobar un punt on descansar una estona i gaudir del paisatge, avui que fa bon dia.

Al cap d'uns deu minuts de caminar per la garriga, ens trobam amb un ample camí, planer, que arriba fins aquí. El creuam i anam al lloc que hem triat.

Un esperó vora la cota 614. Una cota certament humil envoltada de cims que ronden els mil metres, però que ens permet unes vistes immillorables.

Des del Penyal des Migdia, fins a la serra d'Alfàbia.

Com també el racó de s'Olivaret, per on volem baixar. El sol ens dona de ple i no corre gens d'oratge, però si que fa una bona fresqueta.

És un bon lloc per fer un cafetet. Son les 11,40 h.

Retornam al camí que hem creuat abans i el seguim, orientats a l'oest. Ens mena per un territori planer i farcit de rocam.

Ben aviat per la seva entitat de camí. Sembla més un intent d'obrir una pista i només hi va poder passar una “eruga”. Entre els arbres destriam les restes d'un porxet. Perdem tot rastre de camí o de pista. Ens re-orientam cap a sud, amb la intenció de voltar la mola on hem berenat i trobar per on davallar a s'Olivaret, les terres que teníem just baix nostre.

El territori és obert i ens dona moltes facilitats. Caminam per les roques pelades.

No estam gaire a trobar-nos la paret de partió. Sortim de les terres de Monnàber. Son les 12,00 h.

El territori no fa altre cosa que endolcir la marxa. Cada cop és més obert.

Fornalutx

Trobam els primers marges d'un olivar abandonat i magre. Més avall ja veiem marjades llaurades i ben arreglades.

No hem de fer més que seguir el caminet que ens mena, de marjada en marjada, davallant cap als dos porxos, ...

...un d’ells ben arreglat, que veiem allà a baix. Hi arribam a les 12,15 h.

Ara seguim el camí, ben clar i arreglat pel trànsit a peu i d'erugues, orientat a l'est, que ens mena a passar, casi bé, pels peus de les penyes on hem estat fa una hora. Entre marjades anam davallant suaument fins arribar a un camí més ample, apte pels cotxes, que ens mena fins a la tanca de s’Olivaret.

Aquí el camí escalonat segueix, sense entrar dins la propietat, voltant vora la reixeta, el seguim i sortim, passant per davant un altre porxet i per una barrera oberta, al camí que puja des de Biniaraix. 

Son les 12,30 h. Caminam per aquest camí ample, mentre ens allunyam de les cases de s'Olivaret.

Uns deu minuts després, a la paret de l'olivar, hi veiem un portell sense barrera i un camí empedrat i amb graons. Partim per aquí. Arribarem a sa Dumanega.

És un camí molt agradable, que ens mena entre marjades de pedra en sec, ben conservades.

Només TRES minuts després ens trobam una barrera tancada, amb un cartell advertint que no podem passar. Ens sorprèn molt, però feim cas i voltam la finca, fins a trobar un lloc on no hi ha reixeta.

Caminam per les marjades i, ben aviat, retrobam el camí empedrat. Pensam que la barrera no hi hauria d'esser.

Seguim gaudint d’aquest extraordinari camí,

així com del territori molt ben cuidat, ...

...fins que arribam a les cases de sa Dumanega, ...

...amb un gran rotllo d’era just davant i unes vistes extraordinàries de Fornalutx. Son les 13,05 h.

Només CINC minuts després, sortim de la finca, per una barrera oberta i creuam el torrent des Salt.

El camí no sembla el mateix. Està, casi bé, tapat del tot per la malesa, arbres caiguts, romeguers i esbaldrecs. Però de barrera prohibint el pas, cap ni una.

A les 13,20 h. passam vora una casa ben arreglada i saltam un botador per seguir davallant.

Tot d'una arribam al passeig que, des de la plaça de Fornalutx, mena a contemplar els successius salts que aquest torrent te, arribant al poble.

No hem de fer més que seguir aquest passeig per atracar-nos allà on tenim el cotxe. Hi arribam a les 13,35 h. Ha resultat una volta sensacional.

Postdata: S'ha de tenir en compte que hem caminat per dins finques privades. A on caldrà demanar permís. 

Selva/Sóller, febrer 2020