VOLTA DE S'ESCOLTA I MIRADORS DE S'ARXIDUC
pel pas des Gat i mirador de sa Punta Seca
(31.01.2020)
El camí de la Volta de s’Escolta
fa segles servia de miranda des d’on vigilar la presència de naus enemigues,
cosa que es feia en part “escoltant” en el silenci de la nit. Sembla que aquest
camí és de titularitat publica. Darrerament es pot recórrer pràcticament en la
seva totalitat, segurament amb petites modificacions.
TEMPS TOTAL: 6 hores
RECORREGUT TOTAL: 13,300 km
DIFÍCIL
Aquest és un recorregut amb problemes de pas... i d'aparcament. Actualment -08.02.2021- no es pot accedir al mirador de sa Font Figuera i, per tant, tampoc seguir pel pas des Gat. Tampoc es pot aparcar al aparcament del hotel Continental, ja que hi han posat una barrera.
Son les 7,50 h en deixar el cotxe aparcat a
prop de Ca Madò Pilla. Hem fet una mica prest i casi bé estam a trenc d'auba.
Per allò d'aprofitar el temps, decidim anar a
voltar per l'ermita de la Trinitat. Creuam la carretera i entram dins el bosc
d'alzines. El dia promet esser clar. No fa massa fred ni corre oratge. La
caminada pel bosc ens serveix per posar a to les cames. Seguim els diferents
camins que ens menen, sempre amb suau pujada, cap el “refrescador” i, ...
...tot
seguit, arribam a l'esplanada de l'ermita.
Son les 8,10 h. Decidim arribar a la menuda
ermita de la Concepció.
Es veu ben conservada. No hi ha més que roques i bosc.
Tornam a la carretera que ens ha de menar, ara davallant, cap el punt on volem
començar la caminada d'avui.
En arribar a la carretera ens trobam amb
l'agradable sorpresa que han obert un camí per a vianants, just a la vora de la
bardissa de la finca de Son Moragues. Una feina molt ben feta i, sens dubtes,
molt cara.
Son les 8,50 h. en creuar, altre cop, la
carretera, per entrar pel portell obert, que ens donarà accés a sa Planeta.
Aquest camí, ample, ens mena a passar vora unes marjades d'olivar, ben
arreglats i amb la caseta. Poc després d'una corba de 180º.
Abandonam aquest
camí ample i entram, per un portellet, a un caminet, estret i molt trepitjat,
que ens mena, primer, entre parets de partió, amb la seva reixa de fil ferro, ...
...i
més endavant, entre enormes roques que donen un caràcter especial a aquest
redol.
Així mateix haurem de passar un grapat de barreres, totes es poden
obrir, i finalment arribam al camí de s’Escolta. Son les 9,10 h.
Si tot el tirany que ens ha menat fins aquí es
veu trepitjat, aquest camí es veu net del tot. Hom pot pensar que hi han feta
una bona feina de restauració. Aquest camí ens mena pel cap d'amunt de les timbes,
que pengen damunt la costa dels voltants del port de Valldemossa. La caminada
resulta d'allò més agradable. El sol ens arriba, entre les branques dels pins
que ens envolten. I entre les roques gaudim de les primeres vistes.
A les 9,25
h. arribam al primer dels miradors, des Barranc.
El dia es manté clar ...
...i les
vistes son amples.
Seguim avançant pel camí ...
...fins arribar a un nou mirador, ...
...des
Port. Son les 9,30 h.
Com que el camí ens mena pels límits de sa Planeta,
s'ajusta a les timbes i ens fa voltar cap a l'est.
Ara tenim vistes de la costa
fins a sa Foradada.
Arribam al tercer mirador, el de sa Volta de s'Escolta, son
les 9,44 h.
Seguim avançant.
Ens trobam amb dues barreres de ferro. També estan
obertes.
La segona ens dona pas als voltants d'una casa tan espectacular com
fora de lloc.
Tot d'una arribam al quart mirador, de sa Font Figuera.
Més
vistes espectaculars del racó de sa Foradada i de les cases.
Un poc més enllà hi ha un predis, i la Talaia Vella al fons.
Son les 9,50 h. Hem arribat al moment de la
nostra “aventura”.
Tenim informacions del pas des Gat (Joan Riera), però no el coneixem.
Trobar on comença aquest pas resulta d'allò més senzill.
Casi bé és l'únic punt
on el territori permet davallar les timbes. El camí comença entre uns pins que
estan just devora la reixa d'entrada a aquesta propietat espectacular.
Tot
d'una trobam el camí que davalla, un tant precipitat, entre els pins i les carritxeres.
Els marges que l'aguanten son ben a la vista i estan prou bé. Seguir el caminet
resulta senzill. Amb molt d'enginy va davallant, aferrat a les penyes i fent ziga-zagues.
Tanmateix acabarem per perdre el seu rastre. Hem passat vora unes barraques de
carboner i les corresponents sitges. També hem vist un aljub, quadrat i cobert.
Però ha estat més fruit de la casualitat.
Hem davallat una bona estona fora camí,
cercant la millor passa segons el territori que ens trobam davant. Si que hem mantingut
l'orientació a nord. Sabem bé on volem arribar i hem de trobar la millor forma
de fer-ho.
Com esperàvem, acabam per trobar un vell camí de carro que ens
permet davallar més còmodament. Son les 10,40 h. Així mateix ha resultat una
davallada llarga però gens arriscada. Hem caminat pel bosc d'alzines i creuat
un grapat de xaragalls.
El camí ens sembla que ens menarà a les cases de sa Font
Figuera, així que l'abandonam i creuam per unes marjades d'olivar absolutament
abandonades i casi intransitables.
Son les 11,00 h. en arribar al camí de ses
Vinyes, que mena a s'Estaca.
Anam per aquest camí uns deu minuts, fins que
trobam un caminet que davalla cap a la costa.
És un caminoi que ens menarà al
mirador de sa Punta Seca.
Així mateix aquest caminet ens mena per un racó
espectacular.
Marges a llocs casi increïbles.
Avui hi ha pins grans però sabem
que fa cent anys aquí hi havia vinyes.
Arribar al mirador ens ocupa una bona estona.
Arribam al mirador de sa Punta Seca a les 11,25 h.
El racó i les vistes no poden resultar més
espectaculars.
Cap a la mar veiem el caló de s'Estaca i, ...
...allà enfora, sa
Foradada.
Un bon lloc per fer un cafetet.
Però és que si miram cap amunt, cap a l'est, la vista dels marges, a
un racó ornat per pins alts encara resulta més espectacular. Aquí es veu la
feinada feta. El sol encara no hi arriba però fa molt bon estar. És un lloc immillorable
per a descansar una estona i gaudir del moment.
A les 12,00 h. ens posam en marxa i escurçam el
camí. No calia fer tanta voltera.
Pujam directament al camí de s’Estaca i hi
arribam amb només deu minuts. Ara ens toca la part amb manco “aventura”.
Seguir
el camí fins ben a prop de la davallada al caló.
Abans passarem vora les cases
de s'Estaca, ben tancades i cuidades.
A les 12,30 h. deixam el camí per seguir el de ferradura
que, pujant pel bosc, ens menarà a un seguit de miradors. És el camí Nou de s'Estaca,
construït a finals del segle XIX (1875/80), per arribar de Miramar a s'Estaca. La
pujada és una mica feixuga però no deixa de resultar agradable. El sol no ens arriba
però tenim calor.
Quinze minuts més tard arribam al mirador des Figueral.
Seguir el caminet és una autèntica delícia.
Si que hem de pujar les costes,
però l'entorn s'ho val.
A les 13,00 h. arribam al mirador des Creuer. Aquest és
una torreta. Com l'anterior, es veu malmenat, per la natura i algun visitant
irresponsable. Aquí tenim una impactant vista de la capella de Ramon Llull,
xapada per un llamp.
Hi arribam a les 13,10 h.
No és la primera vegada que la visitam i cada
cop en sortim impressionats de la feinada feta.
Tots els detalls demostren que,
aquí, s'Arxiduc no va mirar prim amb el cost de les obres. Una autèntica llàstima
com està ara.
Vista des de la capella.
Sa Foradada, la protagonista d'avui.
Coves de Ponent i Miramar.
No hem de fer altre cosa que seguir el caminet
que ens ha de menar pel capdamunt de les timbes. En alguns punts la passa ja
resulta una mica compromesa. És que les esllavissades no s'aturen i el camí
cada cop és més estret.
A les 13,30 h. arribam al darrer dels miradors,
des Niu des Corb o des Pi. El que està just devora l'hotel. Abans era Ca Madò
Pilla.
Aquest mirador si que resulta espectacular, tant per l'alçada com per
l'enorme pi que hi ha al bell mig. És la fi de la volta d'avui.
No ens queda més que arribar a la carretera, on
hi tenim el cotxe.
Son les 13,40 h. Ha resultat una volta
certament espectacular i molt assequible, tant el seu primer tram com en el
final. Només el pas des Gat podem considerar complicat.
Selva/Sóller, març 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada