pels camins dels
Moliners i dels Rotlos
(14.02.2020)
La serra de la Coma separa les
dues valls més importants del terme de Pollença: la vall d’en Marc a nord i la
vall de Colonya a sud. A on agafa més altura és el Més Alt de la Serra, amb 411
metres. La mateixa serra està farcida de topònims i racons ben curiosos com ara
el Rotlos, la Penya Miloca, el Penyal Negre, el coll Petit, el coll Llarg...
(malatsdetoponimia).
TEMPS TOTAL: 5 hores 30
minuts
RECORREGUT: 8 km
DIFÍCIL
Son les 8,00 h. en deixar el cotxe al camí de
Can Romi, just un metres abans de la cruïlla, on hi ha l’altre camí que mena a Can
Huguet.
Començam la caminada en un dia clar i no massa fred, adreçant-nos a les
cases de Can Huguet.
Mentre caminam podem veure, al fons, la Cuculla de
Fartàritx, il·luminada pel sol ixent i, la serra de la Coma cap a sud.
El camí
per a cotxes acaba a les cases de Can Huguet, però segueix un tirany, a redols
empedrat, ...
...que ens mena a passar per les cases de la Coma d’en Xeixa, una mica
més amunt. Tot seguit entram dins el bosc d'alzines.
Son les 8,20 h. Seguim el camí, que té redols
empedrats. És el vell camí que acabaria menant-nos fins a la balconada dels Fartàritx
(Gran, d’en Roig, d’en Vila i del Racó).
Ens fa pujar per la cresta de
l'esquena situada al nord de la Coma. Això ens permet tenir a la vista
l'imponent murada de roca de la serra de la Coma, el nostre objectiu d'avui.
A les 8,45 h. el caminet ens aboca a un camí de
carro, procedent de Can Serra, molt malmenat pel pas dels temps. Casi bé tot el
temps anam per la cresta, el que ens permet gaudir de vistes a ambdós costats.
Ben aviat tenim la Cuculla de Fartàritx a la vista, i més endavant també la serra
del Cavall Bernat, amb un aspecte impressionant per mor de la boira que heu
envolta tot a la zona de Pollença.
Per les informacions
que tenim d’en Pep Torrens, ...
...hem de localitzar les restes d'un vell camí per on
seguir, segons sembla, dit “dels Moliners”. Es perquè hi param esment, que si
no, no l'hauríem vist.
Poc més que unes roques una mica compostes, dins un
redol farcit de pedreny i ullastres. Casi bé invisible.
Son les 9,10 h. Per descomptat que seguir
aquest camí en aquest punt, és tasca casi impossible, al manco per a nosaltres.
Ben aviat hem perdut tot rastre. Sabem l'orientació i mantenim l'altura.
Avançam entre garriga i encletxes de roca. Tanmateix serà el propi territori el
que ens menarà a retrobar-nos amb un senderó que va voltant el Morro du Bou.
Som a la seva part alta, envoltats, ara, per una mar de carritxeres.
El pedreny
aspre del començament d’aquest camí ha mudat a macolins a lloure. No és
complicat avançar ni seguir el caminet, tot i que esta molt tapat per les
carritxeres.
Ben aviat ens topam amb un rotllo de sitja i, ...
...poc més endavant,
amb el que queda d'un altre, Son les 9,35 h.
La nostra fita és ben a la vista.
Seguim el
caminet que ens mena, en suau pujada, ...
...a la cresta que ens separa dels Rafals.
Aquí hi ha la paret de partió. Hi arribam a les 9,50 h.
A partir d’aquí no hi
ha altre complicació més que el propi territori.
Es tracta d'anar caminant per
la serra de la Coma, per allà on ens sembli més agradable.
El sol ens dona de
ple, però no fa gaire calor.
És un territori
una mica complicat, ja que hem d'anar avançant per les roques i superant
els successius entrebancs que ens trobam.
Arribam al cim a les 10,20 h.
També anomenat, el Més Alt de la Serra (411 m).
Serra de la Punta, Cavall Bernat, el Morral i el Pal per damunt la boira i, justa davall, Pollença.
Un bon lloc per fer un cafetet.
Després d'una estona de descans i de gaudir
l'imponent paisatge que ens envolta, ...
...seguim el nostre camí, que no és altre que
anar a trobar el millor lloc per davallar per la cara nord-oest d'aquesta
serra. La que hem vist de bon començament, pujant.
Per fer-ho no tenim altre
alternativa que seguir per la cresta de la serra, orientats cap a l'est. Serà
el propi territori el que ens indicarà el lloc per on podem començar a
davallar.
Això és poc després de passar el subcim 381 i abans de la cota 350.
Més avall ja podem veure (amb un poc de zoom) el rotlo de sitja, a on volem arribar.
S'ha d'anar amb compte perquè és un territori una mica arriscat.
Aquí hi ha una ample canal, no gaire empinada, que permet anar davallant pel roquissar.
Ben
aviat hem localitzat el primer rotllo de sitja.
Es tractarà d'arribar-hi per
allà on ens sembli manco arriscat. Així mateix hi ha alguna fita.
A les 11,50 h. arribam a la primera sitja.
Allà baix, les cases de la Coma.
Una
mica cap a l'oest es veu el marge d'una altre.
També hi anam.
Estan ubicades a
un territori casi bé vertical.
La garriga és magre del tot i, com a dada
curiosa, no hem vist cap barraca a prop de les sitges.
Quatre pedres col·locades de forma molt precari, ens ajuden a baixar pel roquissar, ...
...de forma escalonada.
A les 12,10 h. arribam a
la tercera sitja. Cal aclarir que la ruta, o el camí des Rotlos era de pujada,
així que fins ara hem vist poques traces de camí.
És a partir d'aquesta sitja que el camí és una
mica, només una mica, més evident.
Aprofitant les encletxes de les roques, el
caminet ens va davallant de les penyes.
Hi ha algun escaló compost amb pedres,
o algun petit marget per superar algun tallat a les roques, però poca cosa més.
No seran poques les vegades que ens hem vist abocats a les timbes per haver
perdut el caminet.
Hi hem de posar molt d'esment per anar localitzant les
senyes del caminet.
Si que és veritat que més avall el camí es fa
molt més evident. Les tirades escalonades son més llargues o els margets més a
la vista.
Però, tot plegat, és una davallada prou complicada. I la pèrdua
d'altura no és una facilitat, ...
...ans al contrari, és una dificultat afegida, la
garriga és més esponerosa i el territori més inestable, ...
...amb lo que el caminet
està esborrat del tot.
A les 13,10 h. entram dins el bosc. La
davallada s’ha acabat. Ara ens toca trobar la manera d'arribar al camí obert.
Però les informacions que tenim no ens resulten útils per fer-ho. Ens trobam un
portell tancat amb una barrera nova, alta i amb un cadenat. Renunciam a
saltar-la. Hem de trobar un altre camí per sortir. Ens decidim a seguir aquesta
paret, amb reixeta, orientats a l'oest, amb l'esperança de trobar una via. La
trobam un cent metres més enllà.
Una altre propietat, que sembla abandonada, té
la reixeta esbaldregada. No hi ha animals a lloure i cap tipus de conreu, ens
decidim a creuar per aquí. A l’altre costat, a la vora del camí que va a les
cases de la Coma, la reixeta també esta esbotzada i podem sortir sense cap
entrebanc.
Son les 13,15 h. Haurem de seguir aquest camí
per tal d'arribar allà on tenim el cotxe. Mentre comentam el detall, com tantes
vegades hem fet. Els moments més complicats sempre son els començament i
l'acabament de la caminada, pel risc de trobar tanques i reixetes que ens
barrin el pas.
Així mateix haurem de caminar quinze minuts,
per aquest camí de Can Romi, fins arribar a aquella cruïlla del començament de
la caminada, allà on tenim el cotxe.
Selva/Sóller, abril 2020
Hola Llorenç. Bastant esportiva és aquesta serralada. Alguna de les vegades que hi he anat m'he ficat en algun embolic. Jo diria que sempre ha estat pujant, i després de veure la vostra ruta, baixant tens la magnífica vista de les valls i la costa, sempre a davant. Em va sorprendre veure rotlos de sitja per aquest territori tan aspre, i vaig pensar el mateix que vosaltres: i les barraques?
ResponEliminaSalutacions amic Llorenç, tot i esperant poder sortir aviat.
Hola Joan. Molt curiós, noltros sempre l’hem feta baixant. Visualment sembla més agraïda i el motiu en el nostre cas era evitar problemes de pas al final. Com ja ens va passar un altre cop que baixarem pel coll d’en Patró. Encara que crec que la ruta de la regata, millor de pujada. Salutacions... i si esperant sortir aviat.
ResponElimina