Cova i pas des Negret (II) – na Mamalluda
(14.03.2020)
A una rondalla mallorquina d’en Jordi d’es Recó (Mossèn Antoni Maria Alcover) es conta que el dissabte de Pasqua sortia un negret a “Sa Coma... un barranc molt fondo, tot olivar i bosc...”, i que diu així: “Dins aquest barranc hi ha una cova que altre temps hi sortia un negret es dissabte de Pasco, segons conten. Hi sortia dematinet, i cercava topar qualcú per trobar qui li dugués una candela encesa en es foc nou que encenen a l’ofici d’aqueix dia. Si amb una candela així, l’haguessen tocat, cop en sec hauria esclafit en dobles de vint, i totes seren estades des qui l’hauria tocat amb aquella candela. I a sa primera bataiada de glòria es polissó de negret s’amagava i ja no el tornaven veure fins el dissabte de Pasco de l’any que venia (Alcover, “Es negret de sa Coma”).
TEMPS TOTAL: 5 hores 20 minuts
RECORREGUT: 11,940 km
DIFICULTAT MITJANA
Tenim diferents informacions, tant de la cova com del pas, però noltros hem aconseguit informacions d'un altre pas, que avui volem comprovar.
Son les 9,20 h d'un dia clar i tranquil. No fa fred i tot està en calma. Començam la caminada al cementeri de Sóller. Creuam el pont del torrent de sa Coma i pujam pel camí empedrat, que mena fins a sa Serra, fins que ens trobam amb la carretera de “ses Tres Creus”. Haurem de davallar casi un centenar de metres, fins arribar al punt on comença el camí que mena a s'Arrom. Haurem de pujar per aquest camí, que en el seu començament està asfaltat, fins que arribarem a prop de les cases de sa Coma. Mentre pujam podem gaudir de les primeres vistes del dia, d’un entorn que cada cop es fa més agressiu i de la vall de Sóller, ben il·luminada pel sol. A les 9,50 h, després de passar per sa Coma, ......deixam el camí de s'Arrom, just en el punt on s'acaba l'asfalt. Aquí hem de partir pel camí que s'orienta a sud, passant una barrera de ferro, tancada, amb un passador al seu costat. Aquest camí ens mena, ben igual que fins ara, ......fent ziga-zagues, ......entre olivars, la majoria ben cuidats i amb el seu “porxo”, molts d'ells renovats. Poc més de deu minuts desprès, arribam a un “porxo” amb el nom de Ca’n Meleg. Aquí hi comença un braç de camí orientat a l'est, ......casi esborrat per la fullaraca de l'alzinar, que mena a una altre “porxu”, o grup irregular de diferents edificacions, que sembla conegut com el “porxu de sa Coma”. És aquesta construcció la millor referència. A partir d’aquí cal pujar cap dret a les penyes, cap a sud, que es poden intuir al cap d'amunt d'aquesta curta coma coberta d'alzines. Per si hi ha algun dubte, hi ha una corda, llarga i fermada a una de les alzines, que serveix d'ajuda per superar aquest coster. Arribarem amb molt pocs minuts a la cova. A mitjans pujada podrem destriar, entre el brancam, la seva boca. Son las 10,15 h en arribar a l'entrada de la cova des Negret. Aquest coval consta una sala més o manco gran totalment accessible. Cal anar alerta ja que hi ha un "pou" d'uns 20 m de fondària. Hi estam una bona estona per visitar-la. Tot seguit anam al nostre segon objectiu del dia. Caminam uns deu minuts, pels peus de les penyes, orientats a l'oest. En arribar a un xaragall, el creuam i anam, altre cop al peu de les penyes. Aquí hi ha el començament del pas. Casi per casualitat hem conegut un caçador que coneix aquests racons i ens ha explicat aquesta manera de pujar, encara que no va directa a la font de s’Obi, ja que no és la seva finalitat. Així, idò, a l’altre costat del xaragall, al peu de les penyes, hi trobam una escaleta de ferro, ......que permet enfilar-nos a les primeres roques. Inici del pas des Negret (II)?. Cal aclarir que no és imprescindible però sí més còmode. Les roques permeten pujar còmodament cap a un estret passet. Dues gambades no gaire arriscades ......i ja ens trobam dins el terraplè de l'alzinar. Final pas des Negret (II).Un pas curt i senzill. Just a l'altre part de les penyes, cap al est, podem veure el marge de la sitja, que marca el pas des Negret (I). Un cop dins el bosc, amb forta pendent, altre cop anam a trobar el peu de les penyes. Aquest pas ens ha deixat a l'oest de la font, així que hem de rectificar i, seguint el tirany marcat, arribam al racó de la “font de s’Aubi”. Son les 11,10 h. en arribar-hi. El pou té aigua...
...i la petita bassa també, però els regalims estan tots eixuts.
És un bon lloc per berenar, fer un cafetet i gaudir de l’entorn. Aquí no ens arriba el sol i la calor que teníem pujant ben aviat s’espassa.
A les 11,45 h. seguim. Anam a guaitar al punt on puja el pas des Negret (I). Localitzam la sitja que hi ha a dalt del tot. No ens sembla ni més curt ni manco arriscat que el que hem fet servir. Satisfeta la curiositat, ens orientam a l'oest. Hom pot anar per allà on vulgui. No hi ha pèrdua possible. A nord hi ha els penya-segats que guaiten a Sóller, i a sud hi ha les penyes que aguanten la zona superior, on es situa la Mina i el pas Llis. El senderó ens mena per territori incòmode. Hi ha fites i marques de pintura que ajuden a trobar els millors llocs. Un seguit de pujades i baixades per aquest territori encinglat que, a redols, ens permet atracar-nos a les timbes......i gaudir de les imponents vistes d’aquest entorn agressiu de muntanya. A les 12,20 h. arribam a una paret mitgera. Hem sortit del cingle de s’Obi. Des d'on tenim una bona vista del coval de na Mamalluda. Na Mamalluda, amb un poc de zoom. El caminet és una mica més clar però ara davalla violentament. És que ens mena, cap dret, al torrent que davalla de la coma Carniçera. Hi arribam només tres minutets després. Des del llit del torrent veiem, una mica més amunt, el començament del camí que mena a sa Mina i al pas Llis. Ara el camí té més entitat amb marget de sosteniment en bon estat, tot i que es veu un tant primitiu, ......que ens mena pel cap d'amunt de noves timbes que, ......ara sí, ens regalen moltes més vistes, perquè no tenim el bosc que ens les amaguin. Son les 12,30 h en passar pel portellet on hi arranca aquest camí. La barrereta que el marca es troba a la seva mínima expressió. Poc més que unes barres que encaren aguanten en un equilibri que promet no durar gaire més. Som al camí que ens menarà a passar a prop de na Mamalluda, ......aquesta gran balma vermellosa, que es feia servir com a sestador dels ramats d’aquest entorn. Ja la coneixem però no ens resistim a les ganes de tornar-hi. Pujam per un terraplè i hi arribam ben aviat. Portell del tancament de na Mamalluda. Vista des de la balma, amb el cingle de s'Obi, al costat dret de l'imatge.
Hem de seguir el nostre camí, ja que avui tenim marcada l'hora màxima d'arribada. Hem de pujar una estoneta per aconseguir sortir d’aquesta clotada que és sa Coma. El caminet puja de manera agradable, per un olivar prou ben mantingut. A les 12,55 h creuam la paret de partió i arribam al camí de sa Serra. Ara ens tocarà davallar de valent. El camí és clar i prou ben conservat. A molts de redols està empedrat i els porxets d'olivar es van succeint. La davallada es fa llarga i el temps s'escurça. Anam aviat però no deixam passar cap ocasió per gaudir de les noves perspectives que aquest camí ens presenta, totes de la vall de Sóller...... i del Port, al fons (amb un poc de zoom). De fet, ara davallam per la cara oest de la penya que dona forma a la gran clotada de sa Coma, és el redol anomenat els Alous, una balconada que guaita directament a la zona de ponent de Sóller, a la sortida cap a Palma. De bon matí hem pujat per la cara est d’aquesta mateixa muntanya, anomenada es Castellot. A les 13,30 h. arribam a la carretera de ses Tres Creus. Només hem de seguir davallant uns minutets més per arribar al pont i creuar el torrent de sa Coma, i tot seguit al cotxe. Son les 13,35 h.
Bona hora i bona volta.
Selva/Sóller, maig 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada