SERRA DES PUNTALS pels passos de s’Encletxa i des Cotxo
(26.03.2021)
Segons el llibre d’en Tomàs Vibot, sa Mola de Planícia, comptava amb quatre accessos ben definits: el comellar des Bous, la coma d’en Batle, el pas de sa Mola i el conegut camí des Carro. Els tres primers eren camins de bísties. Així i tot, existeixen una considerable quantitat de passos i vies alternatives per accedir a la part alta d’aquesta gran mola, avui molts d’ells aprofitats pels senderistes.
TEMPS TOTAL: 6 hores (caminant 5 h)
RECORREGUT: 13,900 km
DIFÍCIL
Per avui tenim dues fites per assolir. Una serà pujar pel pas de s’Encletxa i l’altre davallar de la serra des Puntals pel pas des Cotxo.
A les 7,45 h. hem deixat el cotxe a l’aparcament que hi ha a la carretera que va de Banyalbufar a Estellencs. Ens toca pujar de valent per les costes del camí......que arriba fins a les cases de la possessió. Haurem de caminar per aquest camí, sempre en pujada, ......que ens mena a voltar entre Camp Gran, un dels camps de conreu, i pels olivars de Planícia, ......fins que arribem a la cruïlla que indica la ruta 3. “Aljub dels Cristians”. Abandonam el camí principal i seguim aquest camí, senyalitzar i ben mantingut. Només cinc minuts després, seguim pel braç sud-oest a la nova cruïlla del camí. Son les 8,45 h. en arribar a l’Aljub dels Cristians. Una hora sempre pujant.Interior de l'aljub. Passat aquest aljub, hem de seguir pujant. Un camí ens aboca a un altre, transversal. Algun boci de camí esta casi esborrat, d’altres es veuen clarament. Tenim al nostre costat la paret de partió de la finca, un poc més amunt trobam l’aljub del Bosc Gran. Per resumir, anam pujant seguint els diferents tiranys i mantenint orientació a sud. Acabarem per sortir de la finca pública de Planícia. El camí ens mena a un portell amb botador, portell de na Jovera. A l’altre costat, ara dins el terme d’Estellencs, seguim la primera bifurcació del camí, .......que ens fa arribar al Pla dels Puntals. Tanmateix hem anat pujant sense perdre de vista la paret de terme que hem creuat fa una estona. A les 10,00 h. arribam al Pla des Puntals. Ara el sender està ben marcat amb senyals de pintura vermella. És que des d’aquí es pot arribar a dos passos per pujar al cim des Puntals de Planícia. Noltros tenim previst pujar pel pas de s’Encletxa. Per això és que ens orientam clarament a sud, mentre ens atracam als peus de les penyes. Les marques ens ajuden a arribar al primer escaló que hem de superar. Una encletxa prou empinada però ben accessible. Hi hem arribat només deu minuts després de deixar el Pla dels Puntals. Però aquest escaló encara no és el pas. Haurem de seguir pujant pel bosc, prou empinat, i seguir les marques de pintura, que ens menen cap dret al pas definitiu. Arribam al pas de s'Encletxa a les 10,20 h. Això no és el mateix. Aquí sí que ens hi hem de posar en serio. Les penyes donen accés directament al cim i casi bé son verticals. L’encletxa és una via que ens permetrà accedir a un estret i curt passet. Però per arribar-hi haurem de superar una forta grimpada, no gaire arriscada però complicada amb les branques seques d’un pi......i les roques caigudes. Arribant a dalt, al costat dret de l’encletxa, cap a sud, hi ha el passet. Impressiona una mica. És estret i hem de passar cap a la punta de la serralada. Caminam a una alçada considerable. Hi hem de posar tot el seny. Arribant a l’extrem sud, un nou canvi d’orientació. Ara cap a nord, caminant per la cresta. Quatre gambades amb molt de seny i arribam al cim. Son les 10,35 h. El dia es clar i no gaire calorós. Aquí dalt hi fa bon estar i les vistes son espectaculars. El Galatzó i la mola de s'Esclop. Vall de Superna i na Ferrana, al fons. Un bon lloc per fer un cafetet. A les11,05 h. seguim el nostre camí. Des del cim des Puntals, orientats a nord, seguim una estoneta el camí des Carro, però l’abandonam en trobar que es separa massa dels penya segats. Per aquí dalt es pot caminar per onsevulla, així es que no tenim cap entrebanc per atracar-nos als cap d’amunt de les penyes. Passam pel costat del inici del pas de sa Rata, i seguim vorejant les timbes del costat nord-oest (Puntals de Planícia). Volem arribar fins a la cota 832 pel caire dels penya-segats trobant un grapat de feses, alguna d’elles no es poden caminar, però altres dues sí, son el pas de sa Biga de Planicia I i II. Aquest segon pas de sa Biga, a la part baixa de l’encletxa hi ha una enorme roca, ......plantada de manera natural i la seva forma recorda immediatament a una enorme biga. A continuació volem davallar pel pas des Cotxo. No el coneixem però en tenim molta informació (Passos de l'Illa de Mallorca). A més, la coma que ens hi ha de menar és molt a prop de la sortida del passos de sa Biga que acabam de visitar. Aquesta coma te el començament casi al propi cim. De fet, el camí des Carro hi davalla un seguit de revolts, fins que l’abandona definitivament pel seu costat dret (orogràfic). Noltros no tornam enrere per trobar el seu inici, sinó que cercam el millor camí per davallar al seu centre. No resulta gens complicat. El territori és una mica més empinat però encara accessible.
Son les 11,55 h. en arribar al fons de la coma. Ara la seguirem, còmodament, mentre ens fa davallar de manera un tant relaxada. Però això s’acaba de sobtes en arribar al que serà el darrer rotllo de sitja, uns deu minuts després. Hem arribat a un redol espès de boix. Aquí la cosa muda ferm. La davallada es torna desbaratada. El xaragall ho ha tapat tot. Davallam per allà on ens sembla millor. Uns per la dreta i l’altre per l’esquerra. Anam molt alerta de no amollar pedres. Resulta casi increïble, però un deu minuts després de començar aquesta davallada al bell mig del xaragall, hi trobam un altre rotllo de sitja. D’aquesta manera tant precipitada arribarem, a les 12,30 h. al camí que hem abandonat, de bon matí, a la pujada. Hem estat 90 minuts per arribar al cim i només 40 minuts per davallar. Un cop conegut aquesta via tan ràpida, ens resulta casi increïble que per aquí hi existís un camí de carro. Però no serem noltros que ho posem en dubtes. Seguim el camí que ens ha de menar directament a les cases de Planícia. Hi arribam a les 12,50 h. Hi ha uns treballadors de Ibanat. Els camps de conreu de la finca i s'Esclop i cap Fabioler, al fons. Seguim el nostre camí. Una darrera ullada al nostre recorregut. Des d'aquest punt, podem veure els Puntals de Planícia. No ens fa ganes de sortir de la finca pel mateix camí que hi hem arribat. Així que anam cap a les cases de ses Collidores i seguim aquest camí que ens ha de fer arribar a la GR 221. Tanmateix un cinc-cents metres abans d’arribar-hi, abandonam el camí i, travessant unes marjades d’olivar, feim una drecera, i sortim al GR. Seguim aquest camí, orientats a sud, que ens farà passar molt a prop de la font de s’Obi. Hi arribam a les 13,20 h. Seguim davallant pel mateix camí fins que travessam el torrent de Can Cerda. Aquí abandonam el GR......i davallant seguint el curs del torrent. És que, aprofitant que som tan a prop, hem decidit passar vora la font de sa Menta. Hi arribam a les 13,30 h. Font de sa Menta i safareig. No ens resta més que seguir per la carretera, menys de cinc minuts, per arribar allà on hi tenim el cotxe.
Ha resultat una volta ben profitosa i cansada. La pujada ha estat llarga i feixuga. La davallada precipitada i ens ha deixat les cames ben tocades. Tot el recorregut està farcit de restes d’obres dels carboners, majorment rotllos de sitja i barraques. Hem vist algun forn esfondrat, també. Queda clar que l’explotació del bosc era una de les fonts més importants d’aquesta possessió.
Selva/Sóller, abril 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada