MOLA DE NA COSTITXA

SA RIERA – FONT DE SA COMA – CRUI DE SES MOLETES

CORRAL DE SES CABRES

(19.03.2021)

El crui de ses Moletes (o crui de na Costitxa) es troba situat a l’oest del terme municipal de Puigpunyent (Mallorca) dintre de la Serra de Tramuntana. De descoberta relativament recent pel món excursionista, les seves grans dimensions (amb més de 150 m de recorregut i una fondària entre 3 i 15 m) i les seves característiques pseudocàrstiques el converteixen en un cas paradigmàtic d’escletxa de distensió mecànica gravitacional (V. Pla i J.J. Enseñat -Societat Espeleològica Balear - SEB). 

TEMPS TOTAL: 4 hores 35 minuts 

RECORREGUT: 12,500 km

DIFICULTAT MITJANA

La setmana passada anàrem a veure sa fesa de Ca na Ferrera, a la serra d’Alfàbia. Aquesta tornam a veure la gran fesa de ses Moletes (o de na Costitxa). 

Les previsions per avui no poden ser pitjors. Avis de pluges, molt de fred i possibilitats de neu. Però el mati no ens sembla tan terrible. Decidim provar sort amb una volta no gaire exigent. Així mateix carregam un paraigües.

A les 8,15 h. deixam el cotxe aparcat a Puigpunyent, vora el poliesportiu municipal, al camí de sa Vela (Ma-1101). I anam a trobar el torrent que passa pel molí de Son Net.

Anam pel carrer des Moli i, després, pel de sa Vinya.

Al final hi ha unes barreres una mica esbutzades i, ...

...just al costat esquerra, un portellet que mena, entre reixetes, fins al jaç del torrent de sa Riera.

De sobte sembla que hem entrat en un altre mon.

Una vegetació exuberant acompanyada de la remor del córrer de l’aigua.

Caminam pel costat esquerra del torrent.

Per damunt unes conduccions d’aigua per regar els hortes que hem deixat enrere.

Els recons bucòlics es succeeixen.

Hem travessat el torrent ...

...i caminam ...

...per un nou torrentó, donant del primer, que ara és sec.

Al fons ens trobam un altre racó únic. Un redol farcit de grans arbres.

Aquí hem de sortir del torrent, per pujar a un dels vials de la parcel·lació de Son Net. 

Ara caminam per una carretera asfaltada, una estoneta vora el torrent que hem deixat, per girar cap a nord a la primera cruïlla que trobam. La carretera puja de valent al temps que marca un seguit de revolts. És una estoneta curta que ens fa agafar prou alçada.

Son les 9,10 h. hem arribat al punt on hi arranca un camí de carro, orientat a l’oest.

Aquest camí mor uns deu minuts després al coll des Senyors. Hi ha un porxet molt ben arreglat, sembla que emprat pels caçadors.

Però el tirany segueix ben clar i casi bé planer. No estarem gaire a trobar senyals dels carboners i del  camí que feien servir.

Altre cop el camí és ample, casi de carro, segueix planer mentre que, segons avançam, el jaç del torrent és més a prop.

No ens podem estar de davallar a fer una ullada...

...a la font de sa Coma.

Un altre racó certament encisador. 

Retornam al camí i el seguim, sempre cap a l’oest.

Les senyals dels carboners son molt freqüents i el camí travessa un parell de vegades el torrent.

Tot plegat és una caminada agradable, si no fos pel temps. El fred es va fent més intens i sentim les primeres gotes de pluja. L’espès alzinar ens dona una mica de resguard.

Mentre el camí ens va atracant a l’estret que marca el començament del comellar de ses Someres. Però noltros no hi entrarem.

Son les 10,00 h. en arribar a l’estret. Aquí giram cap a l’est. El tirany és ben clar i ben a la vista una mena de marge, mig esbaldregat, que ens ajuda a superar unes primeres roques,...

... conegut com el pas de na Costitxa.

Després, el tirany ens mena, en pujada no massa feixuga, entre un bosc més clar de pins i alzines. Només deu minuts i casi som a dalt de la mola. Ara volem arribar a la fesa. Per això es que voltarem pel cap d’amunt de les penyes, sempre cap a l’est i seguint el tirany i les fites.

Mentre tant la pluja no atura i el fred augmenta.

Hem de caminar amb compte per aquestes roques, no fora el cas d’una llenegada.

A les 10,25 h. arribam a la fesa.

Un fenomen geològic ben curiós.

L’encletxa és gran, molt gran, fonda i llarga.

Segons en Vicenç PLA i Juan J. ENSEÑAT, publicaren a Societat Espeleològica Balear (SEB), la seva formació sembla propiciada per l'esllavissament de la roca mare del costat sud.

La recorrem d’un cap a l’altre i en sortim pel cap contrari al que hi hem entrat,...

...amb una grimpada un tant arriscada, per les roques banyades.

Complerta la primera fita del dia, casi bé l’única, haurem de trobar un bon lloc per reposar una estona. Ens decidim per anar al Corral de ses Cabres, un sestador pel bestiar on hi ha una mena de balma. Arribar-hi no resulta gens complicat i no és gaire enfora.

Des de la fesa caminam a nord. Pasam pel cim de la mola de na Costitxa i arribam a la paret mitgera de les finques de Son Fortesa i Son Net.

Botam la paret i cercam un bon davallador de les penyes que ens trobam al costat nord del cim. És molt bo de trobar el lloc i davallar aquest petit penya-segat.

Tot seguit arribam al camí de carro que sabem que ens ha de menar fins al Corral de ses Cabres.

Caminam aviat que el temps no està per berbes.

A les 10,55 h. arribam al camí i deu minuts després al corral.

Dins el corral no tenim cap vista ni una,...

...però estam a recer d’aquesta brusca persistent.

Berenam i descansam una estoneta. No és el lloc ideal per fer-ho però ens conhortam.

Així i tot és un bon lloc per fer un cafetet.

A les 11,40 h. seguim el camí. Més decidits que abans. Tot és banyat i les mates i arbres regalimen per tot. Encara fa més fred. Davallam pel mateix camí de carro que hem vingut al corral.

En arribar a un portell, just al collet, giram cap a l’est, cap a sa Muntanya, per davallar de la mola pel costat de Son Fortesa.

Tenim la boira a frec del cap. Sempre caminant per camí de carro.

Al començament travessam unes antigues marjades de conreu i el camí no és gaire clar, però més avall si que no hi ha possibilitat de pèrdua.

El camí ens fa passar just a la vora d’un forn de calç en molt bon estat i només tres minuts després arribam a una cruïlla.

Hem de partir pel braç orientat a l’oest.

Sempre davallant de manera molt còmode, emparant la brusca,...

...deu minuts més tard arribam a l’antiga teulera.

Som al Camí Vell d’Estellencs. 

Son les 12,10 h. ara no tenim les noses de les branques del bosc i és el moment d’obrir el paraigües. És el primer cop que ho feim. Ens sentim una mica estranys. Davallam pel camí.

No podem gaudir gaire del redol. Les vistes son molt limitades i els temps no ens ajuda. El fred és intens i la brusca és més generosa. 

A les 12,30 h. passam vora les imponents cases de Son Fortesa i quinze minuts després arribam al cotxe.

Tot plegat ha resultat una volta ben agradable. Fins i tot la pluja li ha donat un caire diferent. Tal vegada per això hem caminat tan aviat. 

Selva/Sóller, abril 2021