PUIG DES ALBELLONS - PUIG NESPLER COMUNA DE CAIMARI
(30.04.2021)
El comellar de Can Pipa, juntament amb el de Son Sastre, son l’única via d’accés natural del vessant sud del puig des Albellons. Encara que a n’aquesta zona, dins el terrenys comunals, l’elaboració dels senders és gairebé nul·la, limitant-se a un portell d’entrada (avui tapiat), l’espedregada del terreny i, de tant en tant, un petit marget (Sa Comuna de Caimari – Ajuntament de Selva).
Mapa toponímic de la zona (Ajuntament de Selva)
TEMPS TOTAL: 5 hores 30 minuts RECORREGUT: 8,900 km
DIFICULTAT MITJANA
Les previsions per avui tornen a ser dolentes. Pot ploure en qualsevol moment o indret. Hem triat una volta que ens permetrà tornar al cotxe amb relativa facilitat, si es fa necessari.
De bon matí el temps sembla estable, tot i que està molt tapat i es passegen niguls molt negres. A les 8,10 h. hem deixat el cotxe aparcat a la plaça Major, a Caimari, i començam la caminada. Anam cap el camí del comellar de Can Pipa, que puja a la comuna de Caimari. Amb clara orientació a nord, sortim de la plaça. Després de caminar pels carrers de Tavernes, Hortizó i Nord, no gaire llargs arribam al carrer des Castellet i al final del poble, a continuació segueix el camí del comellar de Can Pipa. De seguida comença una dura costa. El camí està formigonat i ens mena a passar entre olivars ben cuidats. Mentre avançam la costa es fa més empinada. El formigó acaba a un tancat (rota de Can Pipa) amb una casa de construcció moderna. Te una gran barrera que avui roman oberta. Altres vegades que hem passat per aquest camí estava tancada. Vàrem pensar que no devia ser gaire legal tancar un camí d’accés “de tota la vida” a la comuna de Caimari. Aquest camí figura amb el número 68 (Camí del comellar de Can Pipa) al Catàleg de Camins del Ajuntament de Selva. Seguim pujant, passant vora la casa. Ara el camí és casi un torrent. Està molt malmenat i l’antic empedrat ha desaparegut del tot. Passam vora un gran forn de calç i, poques passes més amunt, ens trobam amb una nova tanca de reixeta i una barrera tancada amb pany. Seguim pensant que no és legal aquest tancament. Tanmateix tot està mig esbotzat per les correnties d’aigua que han arrossegat fullaraca i pedreny que s’ha acumulat a la reixeta. Ara el camí encara està més malmenat i casi esborrat del tot per les esllavissades de pedreny. Anam caminant pel llit del torrentó. Son les 8,45 h. Arribam a una paret que sembla un portell però, en haver-la superada, ens adonam que es va construir per returar les revingudes d’aigua del torrent. Som a l’estret de Can Pipa, el límit de la comuna de Caimari. També hi ha la fita a una roca de “mont públic”. Sabem que al costat esquerra (orogràfic) dalt de les Penyetes de Can Pipa, hi ha la Plana de Son Sastre. Decidim seguir caminant pel llit del torrentó, amb l’idea de sortir-ne en trobar que el territori és més amable. Ho fèim uns cent-cinquanta metres més endavant. Sortir del llit no és complicat. Es pot anar pujant per onsevulla i cercam els millors llocs per fer-ho. A les 9,20 h. arribam a la Plana de Son Sastre i canviam la nostra orientació. Ara anam cap dret al cim del puig dels Albellons. No calen fites ni entresenyes, tot i que en trobam de fites. Basta seguir pujant per la cresta d’aquesta ampla esquena. Les vistes es van eixamplant, encara que no tant com ens agradaria. Les nuvolades i boires baixes ens limiten prou. La pujada cap el cim no resulta especialment feixuga i el territori permet moltes alternatives per avançar. La major dificultat acaba essent la garriga que, a redols, resulta especialment espessa i complicada de travessar. Arribam al cim a les 10,00 h. Els arbres i els niguls no ens deixen gaudir de grans vistes. Decidim seguir cap el cim del puig Nespler o des Barracar. El temps, per ara, no sembla que vagi a pitjor i hem decidit arriscar-nos una mica. Davallam, orientats a nord, per un territori obert i casi cobert de carritxeres. No son gaire espesses i el pedreny de macolins resulta una mica llenegadís. Davallam fàcilment. Al fons, amb un poc de zoom, el puig Nespler, el nostre proper objectiu.
Ens acompanya, al costat est, la tanca de reixeta que limita la comuna de Caimari. Quinze minuts després hem de superar un esperó, sense major dificultat. Seguim avançant ben al costat de la paret seca que aguanta la reixeta. Ara ja davallam cap el coll dels Albellons. A l’altre costat hi ha un altre esperó, més complicat de superar. Un el supera a tall de la reixeta. Els altres dos davallen una mica, pel coster de l’est. Ben aviat som a l’altre costat d’aquest esperó. Haurem de superar una nova cresta, sense cap complicació,...... per poder accedir, ......i creuar, ......el començament d’un comellar molt empinat i cobert de carritxeres ben espesses. Per descomptat que no hi ha camí, ni fites. Anam cap dret a aquestes penyes vermelloses que tenim al davant, que davallen directament del cim del puig. Ben aviat intuïm que la sortida està al costat oest d’aquestes penyes, de manera que mantenim l’altura mentre voltam aquest comellar. Resulta prou complicat avançar entre la garriga espessa, però gens perillós. Son les 10,45 h. en arribar al lloc que ens permetrà superar aquestes penyes. Quatre grimpades gens complicades i sortim del comellar. Ara tenim un territori molt empinat, que ens ha de menar directament al cim. Podem pujar casi per onsevulla. A les 11,00 h. som al cim. Al cap d’amunt de les penyes vermelloses que ens barraven el pas només fa una estona. Les vistes tenen una espectacularitat especial. Les nuvolades hi posen un caire un tant misteriós. No plou i sembla que les possibilitats que ho faci son, cada cop, mes escasses. Puig des Albellons, cap a sud. Un bon lloc per fer un cafetet.
Son les 11,40 h. en seguir el nostre camí. Hem pogut reposar una estona. Ha resultat ben agradable, com sempre. No corre oratge i sembla que el cel s’aclareix. La nostre propera fita es arribar a la font de Son Canta. Hem de davallar del cim, casi bé pel mateix lloc per on hi hem pujat. Orientats a l’oest, seguim la cresta. A redols és una mica complicat caminar per aquestes penyes...... i hem de davallar uns metres. També hi ha prou garriga ......i pins, molts caiguts, que compliquen la caminada. Sempre cap a l’oest, el territori acaba per obrir-se i començam a perdre altura. Tenim més possibilitats per trobar els millors redols per avançar. La pròpia orientació ens facilita gaudir de noves vistes, ara més amples perquè les nuvolades s’estan desfent i s’obrin grans clapes de cel blau. Casi bé davant nostre hi tenim tot el seguit de cims d’aquesta serralada, que comença al torrent de Comafreda i acaba al torrent des Bosc de Massanella. El puig Caragoler des Guix, des Grau, de n’Alí, de sa Fita. I encara podem a albirar es Frontó i el puig de Massanella, molt més enfora. A les 12,30 h. arribam a un antic camí de carro, molt malmenat. Hi caminam uns minuts, fins arribar a una corba cap a nord. No és l’orientació que volem, així que hem de botar una reixeta malmenada, partió entre es Barracar i Son Canta, ......i seguir davallant entre antigues marjades d’olivar sense cuidar. Quinze minuts després, arribam a la font de Son Canta (Atenció: En aquest tram, estam caminant per dins les finques privades des Barracar i de Son Canta, cal ser respectuosos i en tot cas demanar permís). Hem satisfet els nostres objectius, no ens queda més que emprendre el camí de tornada. Mentre, el dia ha millorat una cosa grossa. No queda casi cap nigul i el sol lluu poderós. Seguim la canonada que mena l’aigua de la font cap a les cases. Just passades, trobam un antic caminal que ens davalla entre les marjades i ens mena cap al GR 221.Hi ha un portell tancat amb fils ferro i molles del que fou, en el seu dia, un matalàs. No ens costa gaire superar aquest obstacle i deixar-ho tal com estava. Son les 13,00 h. Ara davallam seguint el camí empedrat de la Costa Llarga, GR 221. Un camí ample i ben conservat, que ens mena a creuar la carretera de Lluc, al lloc anomenat sa Ferreria. Anam caminant pel camí vell de Lluc, vorejant el torrent de la Coveta Negra, ......passant pel costat del Còdol d’en Seda, avui mig esbaldregat, ......i contemplant les penyes corcades de coves de n’Escuder. Entram a Caimari per la barriada del Castellet. Bones vistes del poble i sol ben calent. Arribam a la placa a les 13,40 h.
De pluja, res de res. La volta, perfecte.
Selva/Sóller, juny 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada