dimecres, 6 de juliol del 2022

MUNTANYA DE CALICANT

 
MUNTANYA DE CALICANT
Telègraf – ses Llenques – d’en Sard - Calicant
(22-04-2022) 
A aquesta zona de la Muntanya de Calicant hi neix el torrent de sa Blanquera, que arriba al poble de Sant Llorenç des Cardassar pel sud-oest, que juntament el d’en Bengura de Sauma, que travessa el poble, de nord a sud pel sector oest, acaben desembocant al torrent de ses Planes, que transcorr paral·lel al límit sud del poble en direcció oest/est. Aquests torrents plegats foren els que provocaren les inundacions l’octubre de 2018.
TEMPS TOTAL: 6 hores
RECORREGUT: 10,000 km
DIFÍCIL 
Plànol amb el track
Després de l’aturada per la Setmana Santa, reprenem les caminades. Ens hem decidit per una volta de la que no coneixem res, però tenim informacions del nostre amic Josep Ferrer, del grup Viaranys. És una zona que ens queda enfora i ens costa decidir-nos.
Son les 8,20 h. en deixar el cotxe aparcat a la corba que hi ha poc passat el km. 5 de la carretera Ma 3323 de Manacor a Sant Llorenç des Cardassar.
Aquí hi comença el camí de Calicant.
Al començament està asfaltat i ens mena a passar sota un enorme pi. Ben aviat, però, el camí és de terra que ens mena a passar davant algunes cases, més o manco mantingudes. Caminam entre parets seques i reixeta de fil ferro mentre podem veure les muntanyes que tenim intenció de visitar avui. Estan pelades. No tenen arbres, només una catifa de carritxeres, o això és el que creiem veure en la distància.
A les 8,20 h. passam pel costat del pou ...
...i vora les barreres de les “cases de Calicant”, ...
...avui Cas Metge i Can Andreu. No ens hi aturam. Seguim pel camí de carro que, poc més endavant, s’ajunta amb un altre que ve del costat sud.
El camí de ses Piquetes passa per davant les cases de Cal Cus, ...
...deixant Can Tafal a sud, mentre voreja camps de conreu i garriga baixa i espessa.
A les 9,00 h. arribam a la font de ses Piquetes. No raja avui.
El conjunt, tot i que està prou ben conservat, es veu abandonat i casi tapat de garriga. Als voltant hi ha un grapat de cases, la primera, just abans de la font es diu de Ca n’Esteve de ses Piquetes, ...
...la més propera a la font Ca n’Antonia de ses Piquetes.
Poques passes més amunt del ull de la font hi ha la casa del metge Trujillo. Una curiosa edificació que, segons conten per la contrada, fou cau d’un amor “furtiu”. És una ubicació molt amagada i complicada d’arribar-hi. Pensam que lo de “furtiu” li queda molt bé. Avui està abandonada, prou malmesa i ocupada pel bestiar, a jutjar per les restes biològiques que hi ha dedins. 
El camí de carro s’ha acabat a la font. Ara vorejam un camp de conreu i acabam seguint el jaç del torrentó (de sa Blanquera), que té alguns gorgs amb aigua, conseqüència de les pluges de la nit passada.
Les carritxeres també estan les banyades, així que, ben aviat anam amb les cames dels calçons remulls. Està ben clar el punt on comença el sender que puja al cim de Calicant, però noltros venim amb una idea diferent. Resulta que els cims d’aquesta mola estan en forma de mitja lluna, quins dos extrems son el cim de Calicant i el des Telègraf. Hem decidit pujar al cim des Telègraf, primerament, i després seguir la carena, per acabar al cim de Calicant. 
Son les 9,10 h. en abandonar la ruta i seguim pujant pel llit del torrentó. La garriga que ens envolta és espessa i alta, casi ens cobreix del tot. Mentre avançam, però, es va fent més clara i els redols de pedreny ens faciliten la caminada. Com que no coneixem el territori ens guiam per la intuïció i, en trobar que és un bon punt, abandonam el torrent i començam a pujar pel coster esquerra (orogràfic) del torrent.
Son les 9,25 h. Avançar és complicat. Tot està banyat i les llenegades son constants. El coster es fa feixuc i anam guanyant altura a força de ziga-zagues. Per descomptat que no trobam ni fites de marques de sender, tret dels propis senders marcats pel bestiar salvatge que pastura per aquí. Aquesta pujada ens fa entendre que la caminada d’avui no serà tan senzilla com pensàvem.
Son les 10,00 en arribar a la cresta. Hi ha una paret seca amb reixeta de fil de ferro. Té un esbaldrec, per on podem passar a l’altre costat.
El dia és molt clar i tranquil i ens permet gaudir de molt bones vistes del redol de Manacor i Sant Llorenç. Però no hem arribat al cim, haurem de seguir aquesta cresta, orientats a l’est. És una travessa senzilla. Ens trobarem amb una altre reixeta de filferro, que passam per un portellet.
Aquest cim és planer i té un redol cobert amb una catifa d’albons florits realment espectacular.
També hi ha alguns ullastres, fortament castigats per les ventades. La seva forma ens ho demostra.
A les 10,10 h. arribam a les restes d’una construcció situades al punt més elevat del puig des Telègraf (415 m).
Sembla que aquest cim era part d’una xarxa de telegrafia òptica que connectava l’Almudaina amb la Mola de Maó, a força de repetidors de senyals ubicats a Cura, Calicant i Son Jaumell a Mallorca.
No ens hi enredam gaire, encara que hi fa molt bon estar aquí. Decidim seguir el nostre camí, per això és que ens orientam clarament a nord, per anar a veure si podem davallar directament cap el coll des Gatovells, que ens separa del següent cim al que volem pujar.
Anam davallant suaument per aquest costat arrodonit i, ben aviat, ens trobam amb un sender clar, que puja del coll.
El seguim còmodament i a les 10,30 h. passam pel portell obert a una nova tanca de reixeta. Som al coll des Gatovells.  
Mantenim l’orientació a nord caminant entre carritxeres. Ens sorprèn trobar-nos una nova tanca de reixeta entre el càrritx. La vorejam i seguim pujant, fora camí ni sender. Aprofitam els curts corriols oberts pel bestiar. A redols resulta complicat avançat i ens veiem obligats a fer moviments esforçats per superar la garriga. El pitjor son les mates de llentiscla que, mesclades amb el càrritx, es converteixen en un obstacle complicat de superar.
El sol ens dona de ple i ens traiem alguna peça de roba. La pujada no és especialment feixuga ...
...i a les 10,55 h. arribam a la part més alta del puig de ses Llenques o penya des Corb (389 m), segons el mapa que es consulti. També és una zona planera on, sembla que hi han passat algun tipus de maquinaria per espedregar. No tenim gaires vistes i seguim la caminada.
Hem de davallar al següent collet, que ens separa de la resta de cims. És una davallada una mica precipitada, sempre entre carritxeres i sense tirany ni fites. Ben igual que la pujada, la garriga no ens ho posa fàcil, però davallant és més bona de superar. Segueix fent calor i bon sol. Poc més de deu minuts i arribam al collet.
Aquí hi ha una pista agrícola i una barrera amb una nova tanca de filferro. Poc més enllà veiem una zona que l’han netejada, suposam que per control d’incendis o per posar-hi una altre tanca de filferro. És en aquesta zona on ens trobam amb una tortuga de garriga. No és la primera vegada que en trobam en les diferents caminades que hem fet per aquesta zona de Mallorca.
Pujam per aquesta costa tan empinada i creuam un redol més planer, fins arribar a la cresta i a la cota 409. Son les 11,20 h.
Seguim la cresta i, de mica en mica, anam mudant l’orientació, seguint l’arc d’aquesta mola.  
Ara hem de davallar per creuar el coll Paredat i tornar a pujar per arribar al puig d’en Sard. Però, abans d’arribar al coll haurem de botar dues tanques més de filferro. La nostra sorpresa no fa més que créixer, tanta tanca dins la garriga que ens sembla d’allò més inútil.
Ara ens toca pujar una bona estona.
Seguim la cresta dels penya-segats, que pengen cap a nord, el que ens dona l’ocasió de gaudir de bones vistes de la zona...
...i fins a la mar, a la badia d’Alcúdia. En aquesta zona ens retrobam amb el sender més emprat per arribar al cim de Calicant, així que el caminar és més agraït i un pel més relaxant que no fins ara. Mentre el dia s’ha enterbolit una mica i s’ha aixecat un oratjol fred. Tanmateix acabam per seguir un tirany diferent. Un segueix el més marcat, que mena al cim pel costat est, i els altres un que ens mena al cim pel costat nord. Acabam als peus d’unes penyes que ens barren el pas. Però hi ha una encletxa que ens permet fer una petita grimpada i arribar vora l’antena de telefonia que marca el cim.
Ens reagrupam i seguim. Som a la cota 477, també anomenat puig den Sard, segons el mapa que es consulti.  Son les 12,05 h. No hem volgut berenar vora l’antena per allò dels perjudicis de les ones electromagnètiques.
Anam al cim de Calicant. Arribar-hi no ens ocupa més que deu minutets de bon caminar per aquest sender tan marcat, tot i que hi ha moltes roques i encletxes, que hem de vetllar per evitar-nos caigudes.
Arribam al cim a les 12,15 h. L’estada al cim és d’allò més complaent, solitud i vistes casi a tot el redó. Encara que el dia segueix enterbolint-se i l’oratge guanya força i és més fred. 
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 12,40 h. seguim la caminada, després de reposar forces. Teníem mig decidit davallar per la vessant sud del cim, però vist el temps que hem estat per arribar-hi, la decisió és ferma i seguim un tirany que ens mena cap a la davallada.
De bon començament descobrim que allò que veiem des del camí no sols eren carritxeres sinó que també hi ha molta mata de llentiscle.
La davallada és molt complicada i feixuga. Les caigudes, lleus i sense conseqüències, son freqüents. Sempre que podem, seguim les poques zones de roca per on resulta més senzill caminar. La ruta a seguir la tenim clara.
Volem seguir el llom d’aquest costat, que ens ha de menar fins ben a prop de les cases de Calicant, ...
...que veiem allà baix.
La davallada es fa llarga i, així que ens anam atracant, veim una zona d’ullastres que haurem de travessar. Però abans, oh sorpresa, un nova tanca de filferro que haurem de botar.
La complicació es torna més gran. Ara hem de lluitar amb les branques seques del ullastres i les argelagues que ens rapinyen.
La davallada es torna més violenta perquè hem d’anar a creuar un torrentó. Ens anima veure que, a l’altre costat, el territori ens sembla més obert i amb manco garriga. 
Son les 13,45 h. en creuar aquest torrentó. La garriga és tan espessa que resulta complicat aconseguir arribar a l’altre costat. Hem passat un grapat de marges i el propi torrentó té marges que limiten el seu jaç. A l’altre costat, una nova tanca de fil ferro, que botam ja sense gens de penediment. Els tres estam esgotats i patim diferents dolors musculars. L’altre coster del torrentó no és més amable. Les argelagues son espesses i grans. Les passam sense miraments.
Finalment deixam enrere la zona més bruta i arribam a antigues zones de conreu on no hi creix casi res, tret d’albons.
Ens separam de les cases de Calicant i vorejam els camps de conreu, caminant a prop d’una fila d’ullastres que ens donen una mica de cobri, no fora cosa que ens veiessin des de les cases. No estam per discussions noltros.
Tanmateix el territori que trepitjam no està sembrat i ben aviat arribam al camí, a la corba abans d’arribar a les cases de Calicant. El nostre patiment s’ha acabat 
Son les 14,00 h. No ens resta més que caminar els casi cinc-cents metres que ens separen del cotxe per donar per acabada la caminada. Una caminada que ens pensàvem que seria senzilla, vaja “una volta de jubilat”, ha resultat d’una complicació gran. Bé, tal vegada la complicació l’hi hem afegida noltros, i les tanques de filferro que hem hagut de botar. Pensam que han estat a prop de la dotzena.
Arribam al cotxe a les 14’10 h.
Selva/Sóller, juliol 2022

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada