PUIG DE N'ESCUDER - Mirador de Caimari

PUIG DE N’ESCUDER 

MIRADOR DE CAIMARI

(574 m)

(Comuna de Caimari)

(15.03.2024)

Situat als estreps de la Serra, just a la sortida de Caimari, sembla desafiar a tot el que passa pel seus costats. Alts i verticals penya-segats i poques vies d’accés, fan d’aquest puig un lloc poc visitat. És una muntanya plena de llegendes. Si han fet troballes de l’època almohade, que confirmarien un assentament islàmic.

TEMPS TOTAL: 4 hores 45 minuts

RECORREGUT: 7,290 km

DIFÍCIL

Un dia més o manco clar després d’un grapat de dies força complicats, son les condicions que ens acompanyaran a la sortida d’avui, pujar al puig de n’Escuder. Torre de vigilància natural i avant-guarda de la serralada.

Sabem que és intensa però curta. De camí cap a Caimari ens enredam contemplant la nostra fita d’avui. 

Son les 8,00 h. en deixar el cotxe, a la sortida de Caimari a Lluc, i començar la caminada.

Després d’una curta tirada per la carretera, anam pel camí dels Horts, just abans arribar al pont del torrentó, en que el camí gira cap a l’esquerra.

Just en front hi ha un botador, amb un indicador, que ens permet entrar dins l’olivar.

A l’altre costat seguim el tirany, senyalitzat, que va vorejant el torrent, fins arribar a la part final d’aquesta propietat, en que podem creuar el torrentó de sa Coveta Negra, per un pas habilitat. 

Saber a on ens hem d’adreçar és ben senzill. Abans de salvar el botador hem localitzat la paret de pedra que serveix de sosteniment a l’anomenat “pas des Caçadors”. També serveix de referència la ubicació de tres pins, més grans que la resta que els envolta. Aquest pas està situat just davall d’ells i aproximadament en el centre.

Després del torrent pujam per les marjades molt a prop del penyalar, seguint les estaques indicadores, ...

...fins arribar al inici del pas des Caçadors o de n’Escuder.

Son les 8,16 h. en iniciar la pujada pel que en el seu temps seria una escala, però que avui està prou malmenada.

A la zona entre-mitja es troba esbaldregat i en el seu tram superior, el més exposat, no és altre cosa que un estret passet de només una filada de pedres, però sembla prou resistent. També hi ha restes d’una vella corda, que no ofereix gens de seguretat.

Superat aquest pas, haurem de seguir pujant per una canal prou empinada, però ara ja sense sensació de perill.

Algunes instruccions recomanen anar a cercar els peus del pi que ens queda a l’oest i, des d’ell, envestir una nova pujada, en direcció est. La veritat és que noltros ho ferem així, però ens va quedar la sensació que es pot pujar per onsevulla. S’han de cercar les vies que resultin més accessibles o manco feixugues.

A tot això, les vistes cap a Caimari i el pla que envolta Inca s’han eixamplat tant que abastam a veure les muntanyes de Cura encara que el dia no és massa clar.

Anam a cercar sa cresta  que ens ha de menar al cim. Vorejam els penya-segats que pengen a nord-est, ...

...els que ens dona ocasió de noves vistes dels cims pròxims.

La garriga no és gaire esponerosa. Hi ha poca terra. Ens sorprèn, però, la grandària d’alguns pins, quines soques son tres o quatre vegades més gruixades que noltros.

En els redols on no hi ha terra, la roca és molt gratallosa. Resulta molt senzill caminar-hi. Tenen bones aferrades i no hi ha gaire perill d’una llenegada. Així mateix localitzem algun retall del que sembla un vell camí. No deixa de ser curiós trobar algunes filades de pedra compostes, en un entorn on hi dominen les grans roques. Segons avançam ens convencem més que son restes d’un camí. Cerca encletxes per encaixonar-hi algun graó o fa ziga-zagues per evitar alguna roca gran. Ens acosta als penya-segats per, amb un gir decidit, canviar la direcció i guanyar una mica més d’altura. Son bocins molt curts, dispersos i mals de seguir. També poden ser imaginacions nostres.

Pujam sense gaires presses, gaudint de les vistes que cada cop son més amples.

Caimari 

Selva, i al fons Inca

Després d'una petita plana, ...

...a les 10,00 h. arribam al cim.

Aquí dalt hi fa bon estar avui, la temperatura és ideal i la visió dels cims que ens envolten s’ho val.

Tomir, Maçanella, n’Alí, ses Bassetes, fins i tot Alfàbia. Molt més a prop nostre, els puig dels Albellons i el puig Nespler, ens mostren rutes ja fetes.

És un bon lloc per descansar i fer un cafetet. Des del cim no tenim bones vistes del Pla de Mallorca. És que no hi ha un únic cim. Son un petit seguit d’espadats, esmolats com a dents, i entre ells un planiol, amb generosa vegetació.

És des d’aquest planiol que, a les 10,35 h., anam a cercar el pas de baixada. Localitzar-ho és senzill. El tirany que hi mena està prou marcat pel pas d’altres persones. Acaba a una encletxa entre dues roques que ens aboca al cap damunt d’una ampla canal.

També està ben marcat el senderó a seguir. Hem de travessar aquesta canal i davallar uns deu metres, per arribar a una encletxa, ...

...a l’altre costat, que ens deixarà passar a una nova canal.

Aquesta segona canal és molt més empinada i te manco llocs per aferrar-s’hi. La travessam amb precaució i arribam a l’altre costat on, ...

...després de superar una curta pujadeta, arribam a un territori molt més obert i tranquil·litzador. De tota manera, no hem desaprofitat l’ocasió de gaudir d’amples vistes de la zona des Horts, puig de sa Creu, sa Mola, puig de sa Fita, etc.

Ara caminam molt més relaxats. Hem entrat dins el bosc, d’alzines i pins. La pendent no és gaire forta i el camí ens sembla molt més marcat. Hi trobam moltes fites, el que ens fa pensar si aquesta via també es fa servir per pujar al cim. Ens sembla molt més accessible.

Anam perdent altura i a les 11,05 h. arribam a una zona bastant més ample i planera. Passam entre dues roques que semblen xapades per l’acció del home i, tot seguit, arribam a un mur de pedra.

Devora ell, entre la fullaca del pi s’hi pot veure una filada de pedres, ben arrenglerades. S’hi han fet troballes de l’època almohade.

Un estudi arqueològic d’aquest indret detalla l’existència de les restes del camí d’accés (només una filada de pedres), del mur defensiu, del retall a les roques per facilitar el pas i una paret d’uns vint metres de llarg, un metre d’alçada i casi dos d’ample. Tot plegat sembla evidenciar que aquest cim tenia finalitats de vigia i control de l’accés a n’aquesta zona de la Serra de Tramuntana, important nucli resistent a la conquesta dels catalans.

Decididament, aquesta via d’accés al cim és la més ràpida i còmode.

A les 11,15 h. arribam al coll, conegut com a Pla des Puig de n’Escuder. A l’oest hi ha els Horts.

Noltros giram a est i davallam per una pista que ens mena, de manera suau i relaxada, entre olivars. Davallam seguint la pista. A sud hi tenim els cims de n’Escuder i a nord-oest la serra de Davant o de Baix.

A les 11,40 h. arribam a una barrera oberta, i seguim davallant.

Només cinc minuts més tard sortim al camí vell de Lluc.

Aquest camí ens fa voltar pel costat est de n’Escuder, el que ens facilita contemplar els penya-segats que l’envolten. Poc més endavant arribam a ses Rotes, conjunt de marjades que arribem als peus mateixos de n’Escuder, resultat de la necessitat d’aconseguir més terres de conreu per mor de la pressió del augment demogràfic del segle XIX. D’aquí neix la paraula “ROTA” de la rotura del territori per tal d’aconseguir el seu condicionament i productivitat.

Seguint aquest camí, i no massa més avall, passam pel “Còdol d’en Seda” o “Pedrolí des Gegant”. Sota un redol d’alzines ombrívoles i al costat del camí, destaca la gran roca, per la seva forma rodonenca.  

Segons una antiga tradició, els pelegrins, quan passaven per aquí, tiraven entre una i cinc pedretes en un forat que té (tenia, a la darrera turmenta es va esbaldregar) a la base i si l’endevinaven volia dir que tindrien bona sort...

També passam vora “Es Cavall Bernat” o “Sa Filosa de la Mare de Déu”. El nom alternatiu de sa Filosa de la Mare de Déu, s’associa a la llegenda que contava com la Mare de Déu filava per aquella zona i, quan sentia que s’acostaven els pelegrins corria a amagar-se a les coves del puig de n’Escuder. Una vegada va fugir tan ràpid que va deixar la filosa dreta on estava i, en tornar, enlloc de la filosa hi va trobar aquest penyal.

Son les 12,00 h. en deixar el camí vell, just després del Cavall Bernat, i per l’esquerra i pujar a la carretera a la Tercera Volta, i que seguim una estona, ...

...fins a la Quarta Volta, on trobam una barrera que salvam per un botador.

Només cal seguir el camí de ferradura sostingut per un petit marge que va guanyant altura.

Abans d’arribar al Mirador, el camí descriu uns revolts, escalonats, i acaba a diversos colls de tords.

Son les 12,14 h. en arribar al Mirador de Caimari, ...

...des d’on es poden gaudir de bones panoràmiques del Raiguer, el Pla i fins i tot les muntanyes de Llevant. Avui els dia està força enterbolit i les vistes no han estat massa bones.

Per baixar cal seguir el mateix caminoi, però atenció, als 5 minuts hi ha una desviació al costat oest, que baixa a traves del Coster, ...

...directament al carrer de sa Volta, i en un no res arribar a la carretera, a les 12,40 h., devora el km 7, a on hem iniciat el recorregut.

Ha estat un gran dia.

Selva/Sóller, abril 2024