CAP GROS – PUNTA DE SÓLLER - NA CATANYA

 

CAP GROS - PUNTA DE SÓLLER - NA CATANYA

pels camins de Muleta, de Son Sales i de Binidorm

(02.10.2014)

La zona de Muleta és on es trobaren les primeres restes de Myotragus Balearicus, a on els arqueòlegs han documentat abundant ceràmica de distintes èpoques i que es remunta fins al període talaiòtic, i a més, és on es troba un dels pocs savinars que hi ha en tota la Serra de Tramuntana. Tot plegat converteixen aquest lloc en una zona d’alt valor... i que cal protegir.

DURACIÓ.- Cinc hores i mitja

RECORREGUT: 14 km.

FÀCIL 

Plànol de la ruta

BAIXA EL TRACK A WIKILOC 

 Per començar la nova temporada hem triat una volta no massa llarga ni complicada, per allò d’anar recuperant un estat físic una mica abandonat al llarg de l’estiu.

Així que ens trobam a sa Roca Roja (entre Sóller i el Port de Sóller), a les 8,30 h. Després d’uns dies d’inestabilitat i molt plujosos, avui sembla que serà clar i calmat. També ens acompanya un convidat, n’Andreas, un alemany afeccionat a les caminades.

Creuam el torrent Gros i començam la caminada pel camí vell de Muleta. Primer el camí ens mena pel costat esquerre del torrent, que du aigua per mor de les abundoses pluges dels darrers dies.

El camí ha estat arreglat per poder-hi passar els cotxes. Però ben aviat recupera la seva fesomia original. Passam un portell, just a la cruïlla amb el camí de Binidorm, i ens trobam amb el camí empedrat de Muleta,

...que ens mena entre pins, primer, i olivars ben arreglats, després.

 Ben aviat, i gràcies a l’alçada que hem assolit gaudim de les primeres vistes del Port de Sóller.

 Passam vora les cases de Muleta de Ca s’Hereu, reconvertides en hotel, i un poc més tard veiem les cases de Cals Avinyons, que queden enretirades del camí.

Després de vorejar les cases de Muleta Gran...

 ...arribam a la cruïlla del camí que mena al Cap Gros. Son les 9,20 h.

 Seguir el camí es d’allò més senzill. Està molt trepitjat i resulta ben evident. A més, llevat d’algun bocí molt curt, casi tot el temps davallam. El sol fa una bona estona que ens dona de ple i la calor es fa present mentre seguim gaudint de vistes del Port de Sóller, entre la garriga i el pinar.

 Arribam a les 9,50 h. al Refugi de Muleta, vora el far del Cap Gros.

 Hi ha un moviment important de persones que es preparen per partir a caminar. Noltros fa més d’una hora que ho feim.

 Just al costat de ponent de l’aparcament hi arranca un antic camí de carro. El primer boci es veu malmenat per l’abocament d’enderrocs d’antigues obres...

...però ben aviat la cosa millora i el camí ens mostra la seva vertadera fesomia.

 Els racons per on ens mena son tranquils, es veu poc trepitjat i molt manco fet servir pels carros.

  Aquest camí segueix la línia dels penya-segats però a considerable distància. Així i tot no ens abandona la vista de la mar, blava i una mica picada. Aquest camí mor just a dins una clotada, on el bosc de pins també s’esvaeix i dona pas a la garriga. Son les 10,15 h.

 Ara ens toca caminar per damunt el roquissar. Les fites, abundants, i les marques de pintura, discretes, ens menen al cap d’amunt dels penya-segats. Arribam a la Punta des Canet, amb una formació rocosa penjada damunt la mar i amb una forma molt especial. Son les 10,25 h.

 Però aquest no és cap dels nostres objectius d’avui. Haurem de pujar pel cap d’amunt dels penya-segats per arribar, finalment a la Punta de Sóller.

No hi ha confusió possible. Al cap d’amunt hi trobam una roca amb forma de covatxó, i tot just devora hi ha el cim. 

 És un bon lloc per berenar... i fer un cafetet. Son les 10,30 h.

Sa Foradada

Des d'aquí podem veure, cap a nord-est, la Torre Picada, puig de Bàlitx, de sa Bassa, Moncaira, na Seca, Penyal des Migdia, puig Major i algun més...

Es Gall

 I cap a l'oest, sa Dragonera, Cap Fabioler, Mola de Planícia, sa Foradada, puig Gros des Teix, els Còdols Blancs de la cala de Deia i Llucalcari...

 A les 11,00 h. seguim el nostre camí. Anam a cercar un cul de sac de la urbanització dels Bens d’Avall.

 Primer haurem de fer una davallada ràpida i gens còmode...

 ...pel tal de creuar el torrent del Salt d’en Moxina, que aboca les seves aigües a la mar, amb un salt considerable i casi be vertical...

...amb una bassa coberta a la seva llera.

 A l’altre costat, seguint les fites...

 ...pujarem fort entre la garriga.

 Aquest és un tram més complicat, la garriga és espessa, tant que casi tapa els marges d’antics olivars, absolutament envaïts pels pins i les carritxeres. 

 Localitzam les restes d’una casa de roter...

...i, una mica més tard, un porxo amb la teulada esfondrada per la caiguda d’un pi.  

  Intentar seguir les fites és casi be inútil. Abandonam aquest propòsit i ens guiam per la brúixola.

  Avançam amb dificultat però arribam al carrer de la urbanització,

 ...molt a prop del cim, marcat amb la cota 225. Son les 11,45 h.

 Caminam una bona estona pels carrers. Es una passejada agradable que ens regala noves vistes del reco des Canyaret i Llucalcari.

El sol ens dona de ple tot el temps. No hi ha ni un nigul que ens doni una mica de conhort, i a n’aquestes hores la suada és considerable. 

Mentre caminam ens plantejam la possibilitat d’afegir-hi una mica més d’aventura, i decidim anar a cercar s’Ermita del Pare Catany. Sabem que no deixen pujar-hi, però tenim una idea per on accedir-hi.

 Mentre ens atracam a la carretera de Deia, no perdem de vista el costat esquerra del camí de la urbanització i localitzam un portell que té la reixeta arregussada. Ens decidim a entrar-hi i ens enfilam per un senderó que ens sembla trepitjat.

 Ben aviat som damunt la cresta d’aquesta petita serra, anomenada Na Catanya. Hi trobam una primera edificació a mig fer i abandonada. Aquí hi arriba un camí ample, el seguim cap a nord i a les 12,40 h. arribam a una altre casa a mig fer i també abandonada. Som al punt més alt, 296 m.

 Just devora hi veim les restes d’una senzilla edificació, feta aprofitant el redós d’una gran roca. Hi ha altres restes, petits paretons fets de pedra lligada amb “fang de lluna”, mescla de terra porgada i calç. Suposam que és el que queda de l’ermita (?).

  Sembla que també hi ha restes d’èpoques molt més antigues. Des d’aquí gaudim de noves vistes del Port de Sóller i del clot de Cals Avinyions i els voltants de Llucalcari.

Tornam enrere pel mateix camí però, en el darrer bocí, en comptes de davallar per allà on hem pujat, ens decidim a provar sort davallant per la cara sud d’aquest turó.

 Sense grans dificultats, ni haver de botar cap mena de tancat, amb pocs minuts arribam a les marjades d’un olivar ben mantingut, per on hi passa el camí de Son Sales. Això ha estat un xalar. Son poc passades la una del migdia.

 No feim més que seguir aquest camí, ben assenyalat i molt transitat. De cop en sec, hem entrat a una ruta molt coneguda i emprada pels estrangers que venen a caminar per la Serra de Tramuntana.

 El camí davalla fort, sense descans. No està massa ben conservat i es veu malmenat per la caiguda de roques, que li han fet bons esbaldrecs. A les 13,30 h. passam a prop de les cases de Son Sales,

 ...i poc després arribam a la cruïlla del camí de Binidorm.

 Ens hi enfilam per tal de voltar pels peus de les penyes que guaiten damunt Ca N’Aí.

 El camí s’enfila fins a guanyar bona alçada, el que ens dona l’oportunitat de gaudir d’amples vistes de la vall de Sóller des d’un punt poc conegut, amb els horts i jardins de Ca N’Aí en primer lloc. 

Superat aquest punt, el camí torna a davallar fins a deixar-nos devora el portell pel que hem passat de bon matí.

No tenim més que tornar per la vorera del torrent Gros, cap al pont i arribar al punt de partida, l’entrada del camí de sa Roca Roja.

 Per ser la primera sortida de la temporada ens ha quedat una mica massa llarga i la calor ens ha posat a prova. Son les 14,00 h.

Selva/Sóller, agost 2015

SERRA DE CÚBER

SERRA DE CÚBER (995 m)

(01.04.2011) Una excursió espectacular, a on es fa necessari experiència i seny, però a canvi pots fruir d’un paisatge extraordinari, des d’una atalaia no molt transitada, al manco en la seva totalitat.

ITINERARI: Portell de Cúber – 1 hora i 5 minuts – coll de l’Ofre – 15 minuts – paret partió Cúber-Son Torrella – 15 minuts – cim Serra de Cúber – 2 hores – pas de n’Alou – 2 hores – carretera km 35,4.

DURACIÓ: Cinc hores i mitja, sense tenir en compte les aturades. Recorregut aproximat d’uns 9 quilòmetres. Temps real: sis hores i mitja.
DIFÍCIL

Plànol amb la traça del GPS (Alpina - Tramuntana central)

 BAIXA EL TRACK DEL GPS A WIKILOC

Sa d’avui es una sortida que anàvem endarrerint per manca d’informació. Només hem aconseguit unes indicacions molt generals i poc precises. Si que sabem que és molt provable que no tinguem altre opció que tornar enrere sense poder assolir es nostre objectiu, que no és altre que recórrer aquesta serra, des del coll de l’Ofre, on comença, fins arribar a sa carretera de Lluc, devora sa base militar.

A les 8,30 h. començam sa caminada d’avui, seguint sa pista de sa GR 221, que ens mena per sa vorera de s’ embassament de Cúber. És un camí molt transitat i que noltros ja coneixem. Fa un dia sensacional, un sol poderós i no corre gens d’oratge.

Mentre ens atracam al coll de l’Ofre...

... observam amb atenció sa Serra de Cúber, que ens queda al nord-oest. 

Xap a la serra del pas de n'Alou

Ens fitxam, sobre tot, en localitzar es pas de n’Alou. Sembla esser que es s’únic pas que permet anar de sa vall de Cúber a sa coma de Son Torrella. Els penya-segats d’aquesta serra ens semblen prou impressionants i sa seva cresta molt esmolada.

Les cases de Binimorat i el puig de l'Ofre (1.093 m), al fons

Aquest camí acaba per entrar dins es pinar, mentre va agafant altura. Encara hi ha bocins de s’empedrat original, però sa majoria s’ha convertit en un torrentó. Es veu molt mal mes pels efectes de s’aigua.

 A les 9,45 h. arribam al coll de l’Ofre i ara caminarem per un senderó, que, amb direcció nord, ens menaria a sa coma de son Torrella.

Noltros, però, l’abandonam aquest senderó tot just arribar a sa paret de partió. Des d’aquest punt anam fora camí...

...cercant sa cresta de sa serra, i en direcció nord-est. 

Si miram cap a l'oest tenim impressionants vistes dels dos Cornadors, així com de sa vall de Sóller i, al fons, es gran massis des Teix. 

A les 10,20 h. arribam al punt més alt de tota sa serra, a 995 metres. Dominam tota sa coma de Son Torrella, així com sa seva serra, que ens queden al nord-oest, mentre que al sud-est hi tenim sa vall de Cúber i ses cases de Binimorat. Just darrera hi ha l’Ofre, na Franquesa i sa Rateta, tal vegada més coneguts com “els tres mils”.

Embassament i Morro de Cúber, i al fons, serra des Teixos, Massanella, Bassetes....

Un bon lloc per fer un cafetet

A les 10,50 h. seguim es nostre caminar. Si arribar al punt més alt no ha presentat cap altre dificultat, que sa pròpia d’anar pujant per damunt ses roques, ben aviat això canvia radicalment.

Puig de l'Ofre i les cases de Binimorat

Vall de Cúber i sa Rateta

Coma de Son Torrella i el puig Major, al fons

Es nostre esforç s’haurà de centrar en anar superant els successius espadats que ens trobam, que ens barren el pas i ses possibilitats de voltar-los son limitades, per ses fortes pendents de ses seves roques.

Ben aviat sabrem el que ens espera.

A l’entretant, gaudim de impressionants vistes des puig Major que, des d’aquest punt, el podem contemplar amb tota sa seva extensió, llevat de sa seva cara nord.

Com si fos una continuació de sa serra de Cúber hi ha es puig de ses Vinyes.

Més enllà trobam en Galileu, es Massanella, es Tossals i tota la resta de cims que formen aquest imponent massís que ens separa de Lluc.

Ses vistes ja no varien. Sempre tenim es mateix entorn. A un costat sa serra i sa coma  de Son Torrella... 

...i a s’altre s’embassament de Cúber i els cims ja esmentats. 

Noltros seguim superant els entrebancs que trobam. No fa massa, hem vist una primera senyal de dificultat, una anella de ferro emprada, suposadament, per davallar amb cordes un de tants espadats que ens barren es camí.

Noltros hem aconseguit superar-lo davallant pel costat sud-oest, voltant-lo per allà on es territori es més pla i obert. Però tot seguit hem tornat anar a cercar sa cresta de sa serra, que aquest és el nostre objectiu.

Ja son passades les 11,30 h. i ses opcions d’abandonar sa cresta de sa serra son, cada cop, més minses. Els penya-segats, a dreta i esquerra, han guanyat en altura  i verticalitat. Noltros seguim endavant mentre aquesta serra ens ho permeti.

A les 12,00 h. hem arribat al punt que sembla que s’ha acabat, que no podrem seguir endavant. Ens trobam just damunt es pas de n’Alou, però no tenim cap possibilitat de superar aquesta darrera punta. Estam molt més amunt que es pas i tampoc tenim cap possibilitat de davallar perquè els penya-segats no ens deixen cap alternativa.

Tornam enrere. Fa poc hem vist una canal que ens ha semblat accessible per davallar-hi. Sa nostra idea és davallar a sa coma de Son Torrella i anar a cercar es pas de n’Alou, per on ens serà possible tornar a pujar a sa cresta de sa serra.

Com que no sabem per on pot resultar possible davallar aquesta canal, un heu fa per damunt ses roques, que li permeten davallar sense cap entrebanc ni risc excessiu, mentre que s'altre ho fa per allà on hi davalla s’aigua de pluja. Tampoc és complicada sa davallada, però si que, a tan sols un tres metres del final, ha de superar un pas una mica compromès. No te massa perill perquè hi ha possibilitats d’agafar-se be i s’encletxa que fa servir per passar-hi es prou ample i amb poca pendent. Amb pocs minuts hem aconseguit davallar. Son les 12,50 h.

Retrospectiva del pas de n'Alou, la serra i la coma de Son Torrella

No estarem més de cinc minuts a trobar es pas de n’Alou i tornar a pujar a sa cresta de sa serra. Des d’aquest costat es veu perfectament el punt on ens ha resultat del tot impossible seguir. Sa cresta esta rematada per una punxa de roca impressionant, amb els seus costats tallats a plom.

A partir d’aquí sembla que ses dificultats es van tornant manco preocupants.

Sa serra s’ha convertit en un territori ample i accessible.

Això no vol dir que resulti una passejada.

Encara ens queden altres cims per superar. Arribats aquí no volem renunciar a cap d’ells.

Segons avançam sa coma de Son Torrella queda enrere...

...i ja estam damunt s’embassament militar.

També s’embassament de Cúber ens queda casi al peus.

Trobam alguns xots pasturant i es bosc d’alzines és cada cop més evident i espès.

Però encara ens falta una bona estona per arribar a la fi.

A les 14,45 h. tenim a la vista sa base militar, senyal evident que ens queda poc.

Ens tocarà davallar de valent. Fins aquí ens hem mantingut a una alçada al voltants de 900 metres o més.

Acabam per entrar dins un alzinar molt espès i amb poques senyals d’activitat. Així mateix trobam algun cartutx.

Anam a cercar sa reixa que tanca es recinte militar i seguint-la, arribam al torrentó que ve de Son Torrella i va a parar a s’embassament de Cúber.

Son les 15,05 h. Hem arribat sans i ben satisfets de sa caminada d’avui, però amb sa sensació d’haver ultrapassat els límits de seguretat que ens havíem marcat.