CAP GROS - PUNTA DE SÓLLER - NA CATANYA
pels camins de Muleta, de Son Sales i de Binidorm
(02.10.2014)
La zona de
Muleta és on es trobaren les primeres restes de Myotragus Balearicus, a on els arqueòlegs han
documentat abundant ceràmica de distintes èpoques i que es remunta fins al període
talaiòtic, i a més, és on es troba un dels pocs savinars que hi ha en tota la Serra de Tramuntana. Tot
plegat converteixen aquest lloc en una zona d’alt valor... i que cal protegir.
DURACIÓ.- Cinc hores
i mitja
RECORREGUT: 14 km.
FÀCIL
 |
| Plànol de la ruta |
El camí ha estat arreglat per poder-hi passar els cotxes.
Però ben aviat recupera la seva fesomia original. Passam un portell, just a la
cruïlla amb el camí de Binidorm, i ens trobam amb el camí empedrat de Muleta,
Arribam a les 9,50 h. al
Refugi de Muleta, vora el far del Cap Gros.
Aquest camí segueix la línia dels penya-segats però a considerable distància.
Així i tot no ens abandona la vista de la mar, blava i una mica picada. Aquest
camí mor just a dins una clotada, on el bosc de pins també s’esvaeix i dona pas
a la garriga. Son les 10,15 h.
 |
| Sa Foradada |
Des d'aquí podem veure, cap a nord-est, la Torre Picada, puig de
Bàlitx, de sa Bassa, Moncaira, na Seca, Penyal des Migdia, puig Major i algun
més...
 |
| Es Gall |
I cap a l'oest, sa Dragonera, Cap Fabioler, Mola de Planícia, sa Foradada,
puig Gros des Teix, els Còdols Blancs de la cala de Deia i Llucalcari...
A les 11,00 h.
seguim el nostre camí. Anam a cercar un cul de sac de la urbanització dels Bens
d’Avall.
Primer haurem de fer una davallada ràpida i gens còmode...
...pel tal de
creuar el torrent del Salt d’en Moxina, que aboca les seves aigües a la mar,
amb un salt considerable i casi be vertical...
...amb una bassa coberta a la seva
llera.
A l’altre costat, seguint les fites...
...pujarem fort entre la garriga.
Aquest és un tram més complicat, la garriga és espessa, tant que casi tapa els
marges d’antics olivars, absolutament envaïts pels pins i les carritxeres.
Localitzam les restes d’una casa de roter...
...i, una mica més tard, un porxo amb la
teulada esfondrada per la caiguda d’un pi.
Intentar seguir les fites és casi be
inútil. Abandonam aquest propòsit i ens guiam per la brúixola.
Avançam amb
dificultat però arribam al carrer de la urbanització,
Caminam una bona
estona pels carrers. Es una passejada agradable que ens regala noves vistes del
reco des Canyaret i Llucalcari.
El sol ens dona de
ple tot el temps. No hi ha ni un nigul que ens doni una mica de conhort, i a
n’aquestes hores la suada és considerable.
Mentre ens atracam
a la carretera de Deia, no perdem de vista el costat esquerra del camí de la urbanització
i localitzam un portell que té la reixeta arregussada. Ens decidim a entrar-hi
i ens enfilam per un senderó que ens sembla trepitjat.
Ben aviat som
damunt la cresta d’aquesta petita serra, anomenada Na Catanya. Hi trobam una
primera edificació a mig fer i abandonada. Aquí hi arriba un camí ample, el
seguim cap a nord i a les 12,40 h. arribam a una altre casa a mig fer i també
abandonada. Som al punt més alt, 296
m.
Just devora hi veim les restes d’una senzilla
edificació, feta aprofitant el redós d’una gran roca. Hi ha altres restes,
petits paretons fets de pedra lligada amb “fang de lluna”, mescla de terra
porgada i calç. Suposam que és el que queda de l’ermita (?).
Sembla que també
hi ha restes d’èpoques molt més antigues. Des d’aquí gaudim de noves vistes del
Port de Sóller i del clot de Cals Avinyions i els voltants de Llucalcari.
Tornam enrere pel
mateix camí però, en el darrer bocí, en comptes de davallar per allà on hem
pujat, ens decidim a provar sort davallant per la cara sud d’aquest turó.
Superat aquest
punt, el camí torna a davallar fins a deixar-nos devora el portell pel que hem
passat de bon matí.
Selva/Sóller, agost 2015
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina