Camins des Barranc, des Verger i Vell
Font des Verger
(19.11.2021)
Els llocs més emblemàtics poden arribar a apropiar-se d’un nom genèric fent innecessari qualsevol determinant. Així tothom sap que es Barranc és el barranc de Biniaraix (toponimiamallorca). Un lloc, que encara que el coneguis, cal tornar-hi de tant en tant. Des de temps immemorials, el camí del Barranc ha constituït la via principal de comunicació de la vall de Sóller amb les valls de Lofra, Cúber, Orient o el monestir de Lluc. Una xarxa extensa de camins empedrats (camí Vell, del Verger, de Can Fusta, de s’Aladern, etc.) són els eixos vertebradors dels camps marjats.
TEMPS TOTAL: 5 hores 30 minuts
RECORREGUT: 14,600 km
DIFICULTAT MITJANA
Hem tingut casi quinze dies de mal temps. La setmana passada no poguérem sortir per mor de la pluja. Per avui hem triat anar al Barranc de Biniaraix, per gaudir del espectacle de veure corre l’aigua.
A les 8,10 h. hem deixat el cotxe aparcat i començam la pujada. Passam pels carrers empedrats, i deserts, del llogaret de Biniaraix. És un autèntic delit passejar aquests carrerons amb la tranquil·litat i quietud d’aquestes hores matineres. Tot seguit, i un cop deixada enrere la petita plaça, passam per davant el casal de Cas Don. Podem recordar que, quan érem menuts i ens menaven a collir oliva, aquesta casa estava en plena activitat, especialment la seva tafona. Avui roman tancada i, casi bé, abandonada de la ma de Déu. Seguim avançant pel camí, casi planer, i tot d’una tenim a la vista els horts de tarongers. I ben davant nostre, casi com un gegant amb dos caps, que sembla que ens vetlli, hi tenim els dos Cornadors, el Gran i el Petit.Al fons hi veiem el gran casal de Can Ribera, també conegut a Sóller com ca la Marquesa de Zayas. Poques passes més endavant el camí està enfangat. Hi corre un ratxet d’aigua. La remor del cabal que davalla pel torrent, que encara no veiem, ens arriba. És el so que predomina damunt qualsevol altre. A les 8,25 h. arribam al torrent de Biniaraix. Al primer pont. Aquí hi ha un bot i la remor de l’aigua és important. Ens sorprèn veure que baixa tèrbola. A la vorera hi podem veure el nivell màxim que ha assolit la torrentada, hi ha restes de fullaraca i d’arena i macolins arrossegats per la correntia. Ja sabem que el començament de la pujada, per aquest camí empedrat, és una mica feixuga. La costa a superar és prou empinada i llarga. Al cap d’amunt està rematada per dues corbes que ens deixen just devora la síquia de la font de Cas Patró Lau. Ara el camí perd casi tota la costa. Fins i tot hi ha algun redol que davalla. Aquí l’hi deiem, quan hi pujàvem de menuts, “es primer reposador”. Molt poc més endavant, quan el camí torna a pujar, però d’una manera suau, hi trobam dos braços de camí empedrat, al costat sud. El primer mena a un seguit d’olivars. El segon és el començament del anomenat “Camí Vell des Barranc”. Mentre tant, caminam pel costat esquerra (orogràfic) del torrent. Després d’un seguit de bots, que no podem veure des del camí, el torrent i el camí tornen a estar aparellats, un al costat de l’altre, i casi al mateix nivell. Tenim ocasió de veure algun petit bot i gorg prou ample i fondo.
A les 8,45 h. arribam al segon pont. Passam al costat dret del torrent. Els Cornadors, just damunt noltros.El camí empedrat s’enfila a força de corbes. Una damunt l’altre. Som a “ses Voltetes”. El torrent queda allà baix, altre cop encaixonat entre penyes. La pujada a ses Voltetes ens regala noves vistes de les marjades dels olivars i de la vall de Sóller. Al cap d’amunt hi trobam el segon “reposador”. Aquest era el més enyorat. De menuts, trobàvem aquestes voltes molt feixugues. Avui ho trobam prou entretingut, mentre anam descobrint detalls sorprenents d’aquest indret. Tanmateix ben aviat arribarem a “s’Estret”. Retrobam el curs de l’aigua ja que haurem de compartir el congost d’aquest estret. El lloc està farcit de regalims i degotissos. Tots ells tenen el seu nom propi. Cada cop que hi passàvem, acompanyant a mu mare els ens ensenyava. “Sa Cuixa des cavall del Rei en Jaume”; “sa marca de sa Pota des cavall a sa roca”; “ses Orelles de s’Ase”. Difícil recordar-les i, encara més situar-les. L’única que queda clara és “sa Trona“. La seva imatge és clara i basta una ullada a aquest indret per localitzar-la. El trànsit per s’Estret acaba passant un altre pont. Probablement el més antic de tots els que creuarem avui. També és una bona miranda per gaudir de la vista de l’aigua. Ara el territori torna a eixamplar-se. El torrent corre ample i amb poca pendent. Noltros avançam pel costat esquerra. En arribar al tercer pont son les 9,20 h. Aquest és un dels punts més curiosos. És el punt on s’ajunten el torrent des Verger amb el de Lofra. Aquí descobrim la causa per que l’aigua corre tèrbola. La del Verger davalla ben transparent i la de Lofra amb color terrós. Després d’unes corbes prou empinades, altre cop ens tocarà creuar el torrent des Verger. Dos minuts més de forta pujada......i arribam al camí des Verger, que mena a Can Silles i a Can Sivella, i puja cap a la font. Aquí, idò, abandonam el camí “clàssic” del Barranc i pujam per aquest braç que surt cap a l’est. La costa és considerable. El camí es veu restaurat i l’olivar ben arreglat. Passam davant Can Silles i, poc més amunt, davant Can Sivella. Aquesta darrera propietat es veu molt ben conservada. El camí es replana un bocí, fins que arribam a un altre pontarró. També es veu molt ben conservat i antic. Altre cop passam al costat dret del torrent des Verger. Son les 9,40 h. Definitivament deixam de banda el torrent. Seguim el tirany, ben marcat i mantingut per arribar a un porxet del redol. Però, com més amunt ens feim el tirany es complica molt. Esbaldrecs i garriga l’han esborrat en molts de bocins. La pujada és una mica més feixuga. És que entram al cap d’avall del gran xaragall des Verger. Així mateix, mirant endavant podem veure els salts d’aigua de la font, que van a trobar el llit del torrent. Mirant enrere la vista del redol d’olivars del Barranc resulta espectacular. La pujada és fa llarga i els motius de sorpresa es repeteixen. Arribam a les restes d’una barraca, bastida davall una balma que dona una mica de resguard. No cal esmentar que està esbucada. Només en resten alguns bocins de paret i la cantonera. Una mica més amunt arribam a un forn de calç. El redol ofereix el necessari per a la transformació de les pedres en calç. Molt a prop hi ha altres restes de barraca. A la fi arribam a l’ull de la font. Son les 10,10 h. Primer trobam la mina per on hi raja la font tot l’any. Es sent la remor de córrer l’aigua però no es veu. Una mica més amunt hi ha el començament del torrent des Verger. L’aigua brolla d’entre les roques i pedres del terra. Hi ha un gran bassol que vessa en un grapat de regalims. És un recó que mereix la pena l’esforç de la pujada. Aquí hi reposam una estona. És un bon lloc per fer un cafetet. A les 11,05 h. partim per avall. Ara volem arribar al gorg de Can Catí. La davallada és ràpida i no gaire complicada.A més, ara tenim davant les vistes del Barranc, ......que ens ho fa encara més agradable. Som a la part baixa del camí des Verger. Ses Solanes, al nord. A les 11,40 h. arribam al camí des Barranc. El seguim una estona curta, pujant, però l’abandonam pel primer braç que trobam, que surt cap a l’oest. És el camí de Can Catí. No és el que mena directament al gorg, però és que volem pujar-hi seguint un boci del llit del torrent, avui que du aigua. D’aquesta manera gaudim de nous petits bots d’aigua fins arribar al gorg. És un lloc que val la pena visitar i, per això, hi trobam un bon grup de persones. El bot de l’aigua que cau dins el gorg és prou impressionant. La llàstima és que l’aigua sigui roja. Satisfetes les fites del dia, reprenem el camí, davallant pel “Camí Vell des Barranc”, creuam i deixam definitivament enrere el torrent de Lofra i anam cap el coll d’en Se, seguint el camí, no gaire ben conservat però molt trepitjat. A les 12,20 h. passam pel coll i començam la davallada, un tant violenta, d’aquest camí. No és, ni de molt, tan còmode com el que hem caminat de bon matí. No estava previst però, ja que hi passam tan a prop i és prest, arribam fins a la cova de ses Alfàbies. Aquesta cova es troba situada davall els cingles del Cornador Gran. És un lloc a on s’aprofitaven els degotissos per recollir l‘aigua, encara avui segueix actiu. Tot sembla bé, tret que hi han duit uns dipòsits de plàstic per recollir-hi aigua. No resulta tan “ecològic” però segur que per a l’amo l’hi va millor i més segur. No oblidem que “hi ha bàrbars que van per onsevulla fent malfraig”. La davallada cap a Sóller resulta relaxant. La caminada no ha estat massa exigent i aquest camí, davallant, tampoc és massa feixuc. Creua, fent ziga-zagues, el xaragall......que baixa des dels Cornadors. Acabam arribant al camí des Barranc. Son les 13,20 h. A les 13,40 h. creuam per darrer cop el torrent de Biniaraix, o des Barranc, i caminam cap al llogaret. En aquestes hores hi ha prou personal caminant, amunt i avall, cap el torrent. Creuam la plaça i davallam pels carrers empedrats. Arribam al cotxe amb un bon sol. Ha resultat una volta perfecte, pel nostre gust. Selva/Sóller, gener 2022
Només deu minuts després arribam a la Capelleta, construïda entre el 1909 i 1910, ...
...en el lloc on, segons la tradició, s’hi va trobar una imatge de la Mare de Deu, anomenada “Verge Trobada”. 
