CAMÍ DES BARRANC - CAMÍ
DE LA MAR
Camí des Guix - Camí de
sa Foradada
(14.06.2019)
Un itinerari per camins i miradors
manats construir per l'Arxiduc, per dins les seves propietats de Miramar i Son
Marroig, encara que el des Barranc i el de la Mar estan plagats de dificultats. Les prohibicions, les reixetes, l'abandó i les forces de la natura estan
aconseguint que la seva desaparició sigui imminent. Segurament no era aquesta
l'idea de l'Arxiduc Lluís Salvador, un dels mallorquins més universals.
TEMPS TOTAL: 5 hores 40 minuts
RECORREGUT TOTAL: 11,400 km
DIFICULTAT MITJANA
L'estiu és a les portes i teníem l'esperança de
gaudir d'un bon dia, per això ens hem decidit a fer aquesta volta. Però la
realitat és que el dia s’ha despert d'allò més tapat.
A les 7,45 h. son al mirador de des Galliner, a
Son Marroig. No hi ha ningú.
Les vistes que esperàvem gaudir, de bon
començament, tampoc hi son. Les boires ho tapen casi tot. De no ser per la
calor, un pot pensar que ens trobam al cor de l'hivern.
Decebuts per la pèrdua de les primeres vistes,
seguim el camí que mena a sa Foradada, passant per davant les cases de Son Marroig.
Botam la barrera i entram dins l'olivar.
Ben aviat abandonam el camí i ens orientam a l'est, per no perdre altura. Anam
a afitorar-nos als peus de les penyes que es veuen just baix de la carretera
que mena a Valldemossa.
No hi ha ni rastre del camí. Caminam per la
marjada d'olivar. Així que ens allunyam de les cases, la cosa canvia. Just
devora un torrentó, s'hi localitza un portell, per on passava el camí.
Avançar
es complica. La garriga és espessa i esponerosa. Intentam localitzar les restes
del camí que cercam.
Es tracta de no perdre gaire altura i imaginar per on
podia passar aquest camí. Entre els arbres podem veure sa Foradada.
Son les 8,15 h. quan arribam a un redol,
absolutament abandonat, on hi ha uns exemplars d'oliveres realment imponents,
per la grandària de les seves soques.
Just sulla hi ha un altre redol amb una
bona destrossa de pins, tomats per les ventades de no fa massa mesos.
Som just
al racó on hi cau el torrent de ses Òlibes, que ve de les cases de Son Rul·lan.
Hi ha una tanca de reixeta i fil de pues, molt malmenada pels arbres caiguts, amb un portell tapiat. A
l’altre costat hi veiem clarament el camí del Barranc.
Son les 8,25 h. Un pontet, mig esbucat,
permetia passar a l’altre costat del torrent.
Ara el marge del camí és clar i
seguir-lo no és complicat, ...
...passant per davant la cova des Morts, un petit coval, al peus de les penyes.
Avançam per les marjades. Aquí no hi ha tanta
garriga.
El territori és més obert.
Baix les penyes hi veiem una gran paret i
anam a guaitar.
Aprofitant una balma, hi van construir un tancat per
arreplegar-hi les guardes.
Just allà hi trobam una ortiga especial. Sembla que és
endèmica de Mallorca. Pensàvem que només n'hi havia als voltants de la
possessió de Femenia, a prop de Lluc. També trobam més exemplars impressionants
d'oliveres,
Son les 9,00 h. en aconseguir les primeres
vistes de sa Foradada. Vist entre la boira te un encant diferent. Una accident
geogràfic que dominarà tot el camí d'avui.
Som fora del bosc i tenim a la vista dos miradors que no hem pogut visitar. Un és rodó i l’altre quadrat, encara que formen part d'un sol i llarg mirador, dit del Pins de Son Gallard.
Els veim d’aquí baix. Estan dins propietat privada i no hem volgut entrar per no tenir conflictes amb l'amo.
Anam creuant una nova zona on el
camí està esborrat.
Empram la mateixa lògica i anam a trobar el peu de les
penyes que tenim a sud.
D'aquesta manera, novament localitzam el camí,
amb marge de sosteniment ben conservat i a la vista.
Seguir-lo és un xalar i, a
les 9,10 h. passam pel bot on hi cau el torrent de Son Gallard.
A l’altre
costat, el marge del camí te una alçada considerable, mentre que el torrent es
precipita violentament cap a la mar.
Novament creuam una zona de càrritx, però
seguir el camí, o el que queda d'ell no és tan complicat.
Però si que ens hem decidit a arribar fins al
mirador des Torrent de Son Gallard, ...
...que hi ha damunt un esperó, que domina el
tall per on es precipita el torrent. Hi ha un caminet ben marcat però casi
esborrat per la garriga.
Hi arribam a les 9,20 h. Ens sembla que no es va
acabar d'enllestir, aquest mirador. La vista cap a sa Foradada i la seva raconada
és perfecte. Seria perfecte si el dia fora clar.
Aquesta boira persistent, que
a estones casi ens frega pel cap, ho desbarata una mica.
No ens hi estam gaire i tornam cap a trobar el
camí principal. Ara s'atraca el darrer bocí. El més complicat. Està tancat amb
fil de pues. És clar que l'amo no hi vol ningú per aquí.
I això que només
creuam un bocí de poc més de cent metres, per arribar a un eixugador i partió
de propietats. També està tancat. Una altre feina inútil.
Botam sense grans
dificultats. Son les 9,35 h.
Escassos minuts i arribam al mirador de sa
Ferradura. És petitó i agradós. Avui casi ens hem d'imaginar sa Foradada.
Aquesta punyetera boira ho tapa tot.
Seguim el camí de carro des Guix que, ...
...passant per uns quants miradors més (mirador des Miradors) ...
...i sempre amb considerable pendent, ....
....(mirador des Pi Sec),...
...ens mena
fins a vorera de mar, ...
...al lloc anomenat es Guix, ...
...a on hi ha el berenador des
Pedrís des Penyal ...
...i les ruïnes de Cas Garriguer.
A vora mar és on, en temps de
l'Arxiduc, ...
...hi havia unes instal·lacions de bany, ...
...quines restes a la roca encara
son ben visibles.
De fet avui berenam just devora els tres escalons picats a la
roca, per facilitar l'entrada i sortida de la mar. Son les 10,20 h.
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,00 h. seguim el nostre camí.
A vorera de mar hi corre un oratge fresquet que
no ens estalvia les suades per l'humitat que hi fa.
Caminam per la vorera de la
mar, anam cap a sa Foradada.
L'espectacle del que queda del camí de la Mar,
entre aquesta munió de rocam, caigut de les tenasses i remenat per les
tramuntanades, resulta, com a mínim, xocant.
Hom s'imagina com devia ser aquest
camí, per on hi podien passar carros i que, sembla, l'única finalitat era la de
gaudir de una passejada vorera de mar mentre es contemplava sa Foradada o
arribar on fondejava el vaixell de l'Arxiduc.
El temps és inexorable i la força
de la natura no es pot aturar. Així que, una mica per la mar i la resta per les
esllavissades, del camí no en queden més que petits llenços de marge. Fins i
tot els fonaments, que encara queden a la vista, resulten espectaculars.
Bé, la caminada a vorera de mar no te res de
senzilla.
Cada passa és un perill. Un batut entre aquestes roques pot espenyar
el dia.
Ens dedicam a contemplar els colors i formes de les diferents roques
que anam trobant, ...
...mentre, a dins la mar, aquest ull de sa Foradada ens vetlla
tot el temps.
A les 12,00 h. arribam al darrer boci del camí
de la Mar.
El que encara es conserva més o manco bé. Uns pins caiguts no fa
molt l'hi ha obert noves i greus ferides.
Pedrissos de s'Embarcador de sa Creu.
A les 12,20 h. som a la raconada del
embarcador de sa Creu, on hi fondejava el Nixe, el vaixell de l’Arxiduc.
Encara hi localitzem els ferros on hi fermaven les maromes.
Sols ens queda pujar cap a Son Marroig, pel
camí de carro que mena a sa Foradada.
Son les 12,30 h. en començar a pujar. La pujada es fa feixuga. La boira és
ben present i la calor i humitat no han fet altre cosa que augmentar.
Aprofitam
les darreres ocasions per gaudir de les vistes de la contrada, però no ens
aturam al mirador des Tudons, que hi ha vora el camí.
Son les 13,00 h. en arribar a les coves de Son
Marroig, unes penyes que semblen de cera fosa, balmes i regalims conformen el
penya-segat que queda sobre el camí.
Just als seus peus hi ha uns escalons que
permeten deixar el camí i pujar per una escaleta molt més senzilla, també de
pedra, que mena a altres miradors, més humils i amb una visió limitada de sa
Foradada.
El mirador de sa Trona es troba situat a dalt d'un voladís de
les coves...
...i un poc més amunt el mirador de s’Ull, ...
...des d'on es pot gaudir de
les vistes a les coves ...
...i al forat.
Al cap d'amunt de les escales ens trobam dins
la mateixa marjada d'olivar que hem creuat de bon matí. A la part posterior de
les cases de Son Marroig. Anam a retrobar el camí que seguíem fa una estona.
Pujant per aquestes escaletes ens hem estalviat la voltera que fa el camí.
A les 13,15 h. botam sa barrera i arribam al
cotxe. Ben acalorats i satisfets.
Selva/Sóller, agost 2019 (data publicació)
Som fora del bosc i tenim a la vista dos miradors que no hem pogut visitar. Un és rodó i l’altre quadrat, encara que formen part d'un sol i llarg mirador, dit del Pins de Son Gallard. 
Els veim d’aquí baix. Estan dins propietat privada i no hem volgut entrar per no tenir conflictes amb l'amo.
Anam creuant una nova zona on el
camí està esborrat.
Empram la mateixa lògica i anam a trobar el peu de les
penyes que tenim a sud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada