La Galta des Puig o Galta de Ferrutx, situada a
la costa des Verger, designa el peu de la muntanya de la Talaia Moreia,
compresa entre la cala de na Picarandau, es Bufador i s’Esquena des Mul. Es
tracta d’una àrea poblada de pins en les parts més acostades a la mar, amb un
sol fortament inclinat a alguns indrets, pels quals no és gens còmode transitar
(La toponímia de la costa d’Arta de Cosme Aguiló) .
RECORREGUT TOTAL: 12 km
DIFÍCIL
Les previsions del temps no eren bones, per això ens varem decidir a fer una volta per la punta est de Mallorca.
Ens quedava enfora dels nostres pobles, però ens va compensar, avui gran part del recorregut és zona d'exclusió.
El dia és fresc i, de moment, no sembla gaire provable que plogui. A les 8,10 h. hem deixat el cotxe allà on acaba el carrer asfaltat, de l'urbanització de Betlem. Caminam pel que queda d'un antic vial i acabar per un camí de carro.
Hi haurem de caminar una bona estona, mentre gaudim de cada racó de la costa artanenca. Tenim informacions del llibre de Cosme Aguiló “La Toponímia de la costa d’Artà”, i feim l'exercici d'intentar identificar els accidents geogràfics més destacats.
Així, tot d'una, localitzam s'Arenalet de na Clara, una platja d’arenes blanques i aigua transparent que convida a nedar.
El dia és fresc i, de moment, no sembla gaire provable que plogui. A les 8,10 h. hem deixat el cotxe allà on acaba el carrer asfaltat, de l'urbanització de Betlem. Caminam pel que queda d'un antic vial i acabar per un camí de carro.
Hi haurem de caminar una bona estona, mentre gaudim de cada racó de la costa artanenca. Tenim informacions del llibre de Cosme Aguiló “La Toponímia de la costa d’Artà”, i feim l'exercici d'intentar identificar els accidents geogràfics més destacats.
Així, tot d'una, localitzam s'Arenalet de na Clara, una platja d’arenes blanques i aigua transparent que convida a nedar.
La costa és una successió d'estampes
espectaculars, on la bellesa dels llocs ens mostren la violència de les forces
de la natura.
Els penya-segats, no massa alts, es desfan per les envestides d'una mar alterada en els temporals de tramuntana. No son pocs els pins caiguts, que romanen a vorera de mar, en perdre la força de les seves arrels.
Els penya-segats, no massa alts, es desfan per les envestides d'una mar alterada en els temporals de tramuntana. No son pocs els pins caiguts, que romanen a vorera de mar, en perdre la força de les seves arrels.
A les 8,30 h. passam vora les runes de la casa
des Barracar i poc després creuam el torrent del mateix nom. A l’altre costat
hi trobam la síquia que davallava l'aigua de la font que hi ha dins el torrent,
no gaire a lluny. Es veu clar que hi feien conreu d'horta. El que queda de la síquia
ens sembla una obra feta per durar. Òbviament avui està abandonada i molt
malmesa. En aquest boci, el camí es decanta de la costa, deixant de banda la
Punta des Barracar.
No estarem gaire a tornar a atracar-nos a la
vorera, al lloc anomenat “es Vells Marins”.
Es succeeixen les raconades, a manera de enormes mossegades a la costa, unes tenen arena i d'altres son de còdols. El camí ens fa passar a sobre de la “Cova de sa Rel”, un altre racó espectacular, a manera de gran balma perforada a la costa de mares.
Es succeeixen les raconades, a manera de enormes mossegades a la costa, unes tenen arena i d'altres son de còdols. El camí ens fa passar a sobre de la “Cova de sa Rel”, un altre racó espectacular, a manera de gran balma perforada a la costa de mares.
Entre els pins, que arriben a la costa, podem
veure “es Caló de Betlem”. Un altre racó encisador.
Ben aviat destaca el que queda del seu mollet, dit s'Embarcador.
En el llibre que hem esmentat abans, informa que a la punta hi havia un far i que a la raconada, els alcudiencs hi tenien parada una almadrava, ...
...però del moll no acaba d'aclarir el motiu de la seva construcció que, a pesar d'estar mig desfeta, ens permet pensar que hauria de tenir una utilitat important.
Son les 9,00 h en arribar a s'Embarcador.
Ben aviat destaca el que queda del seu mollet, dit s'Embarcador.
En el llibre que hem esmentat abans, informa que a la punta hi havia un far i que a la raconada, els alcudiencs hi tenien parada una almadrava, ...
...però del moll no acaba d'aclarir el motiu de la seva construcció que, a pesar d'estar mig desfeta, ens permet pensar que hauria de tenir una utilitat important.
Son les 9,00 h en arribar a s'Embarcador.
(Santolina chamaecyparissus).
Aquí s'acaba el camí de carro.
Noltros, però, seguim endavant, creuam el torrent de sa Partió i seguim un tirany entre la garriga.
Tot d'una arribam a la “cala de na Picarandau”, ... ...que te forma casi bé quadrada.
A partir d’aquí la cosa es complica una mica.
Ara caminam per la Galta des Puig (o de Ferrutx), un territori empinat, entre la costa i “s'Esquena des Mul”.
El senderó que segueix les fites de la DPMT, es va encinglant i ens fa passar pel cap d'amunt de successius penya-segats.
En alguns bocins resulta realment esposat, donada l'altura per on ens movem.
Per altre banda, aquest senderó està ben marcat i bo de seguir. Ben aviat sortim de la garriga i anam caminant per un territori casi be pelat.
El dia es manté
tapat i l'aire és fresc.
Ara caminam per la Galta des Puig (o de Ferrutx), un territori empinat, entre la costa i “s'Esquena des Mul”.
El senderó que segueix les fites de la DPMT, es va encinglant i ens fa passar pel cap d'amunt de successius penya-segats.
En alguns bocins resulta realment esposat, donada l'altura per on ens movem.
Per altre banda, aquest senderó està ben marcat i bo de seguir. Ben aviat sortim de la garriga i anam caminant per un territori casi be pelat.
Son les 10,00 h. en arribar a “sa Punta des
Bufador”.
El nostre objectiu és arribar a sa font des Verro.
Sabem que som molt a prop perquè ja tenim a la vista “ es Farallonet de Ferrutx”, però no aconseguim localitzar-la. Si que veim fites que ens orienten a pujar cap a la cresta però sabem que la font és a prop de la vorera de la mar.
Després d'un seguit de voltes, pel cap d'amunt del penya-segat, decidim cercar la manera de davallar a vorera de mar.
El nostre objectiu és arribar a sa font des Verro.
Sabem que som molt a prop perquè ja tenim a la vista “ es Farallonet de Ferrutx”, però no aconseguim localitzar-la. Si que veim fites que ens orienten a pujar cap a la cresta però sabem que la font és a prop de la vorera de la mar.
Després d'un seguit de voltes, pel cap d'amunt del penya-segat, decidim cercar la manera de davallar a vorera de mar.
Avançam pel roquissar, ...
...molt aspre i perillós, i ben aviat localitzam la font.
Val a dir que no és el concepte que se'n pot tenir d'una font.
Això és una cova, ... ...baixa i prou fonda, on al fons hi ha un bassol que recull l'aigua que hi regalima (imatge d'arxiu, com totes les d'aquesta publicació). A fora, el redol és pla i ens ha indicat que era la font una certa concentració d'ossos. Avui no raja a fora, però si que hi ha aigua al bassol. Mentre, el temps ens ha fuit de les mans. Son les 10,50 h. i decidim descansar aquí mateix. És un bon lloc per fer un cafetet.
En seguir el nostre camí son les 11,25 h.
L’entorn costaner d’aquest territori resulta prou esfereïdor.
Algú ha comentat que sembla la lluna. Les roques tenen un aspecte molt agressiu i tot plegat és molt irregular, fins el punt que no podem confiar en seguir endavant més enllà del que veiem.
Ens hem trobat amb constants tallats que ens barren el pas. I ara que seguim avançant és el primer que ens trobam.
L’entorn costaner d’aquest territori resulta prou esfereïdor.
Algú ha comentat que sembla la lluna. Les roques tenen un aspecte molt agressiu i tot plegat és molt irregular, fins el punt que no podem confiar en seguir endavant més enllà del que veiem.
Ens hem trobat amb constants tallats que ens barren el pas. I ara que seguim avançant és el primer que ens trobam.
La zona sembla complicada de superar. A vorera
de mar no permet passar. Ens enfilam i com més amunt anam més complicat es
torna avançar.
Finalment, casi bé a mitja altura hi localitzam una espècie de balconet que,
a primera vista, sembla no tenir continuïtat, ...
...però que amaga l'única
via ...
...que permet arribar al “collet des Vent”.
Finalment, casi bé a mitja altura hi localitzam una espècie de balconet que,
a primera vista, sembla no tenir continuïtat, ...
...que permet arribar al “collet des Vent”.
A l’altre costat, el territori que descobrim
ens lleva les ganes de seguir endavant.
La zona que ens espera és realment empinada i ens sembla casi intransitable, al manco pels nostres desitjos.
Per altre banda s'han fet les 12,00 h. i consideram que és el moment de fer camí de tornada.
La zona que ens espera és realment empinada i ens sembla casi intransitable, al manco pels nostres desitjos.
Per altre banda s'han fet les 12,00 h. i consideram que és el moment de fer camí de tornada.
Però no ens ho posarem senzill.
Triam l'opció més complicada.
Hem decidit pujar pel coster que tenim a sud, per arribar al coll des Vent, al cap d'amunt de s'Esquena des Mul. Ens sembla una via accessible que, tret de la dificultat de les costes, no veiem entrebancs complicats de superar.
Triam l'opció més complicada.
Hem decidit pujar pel coster que tenim a sud, per arribar al coll des Vent, al cap d'amunt de s'Esquena des Mul. Ens sembla una via accessible que, tret de la dificultat de les costes, no veiem entrebancs complicats de superar.
La primera part resulta del tot gratificant.
Pujar aquest coster, encatifat d'argelagues, ens permet veure un redol de peònies. N'hi ha un bon grapat, escampades entre les argelagues. Ja no tenen flor però si que encara tenen les llavors sense madurar. També hi trobam un parell de mates de didalera.
Pujar aquest coster, encatifat d'argelagues, ens permet veure un redol de peònies. N'hi ha un bon grapat, escampades entre les argelagues. Ja no tenen flor però si que encara tenen les llavors sense madurar. També hi trobam un parell de mates de didalera.
La pujada es complica així com guanyam altura.
Hem sortit del redol de les argelagues i, superant un esperó, arribam a una zona de càrritx.
El coster es manté molt empinat i sabem que encara ens falta molt per arribar.
Galta de Ferrutx.
S'Embarcador i les pesqueres de na Jordi i es Saltador.
Mentre pujam, anam superant diferents esperons i zones de pins que resulten prou complicades.
També aguantam una minsa brusca que,
afortunadament, ha durat molt poc.
Hem sortit del redol de les argelagues i, superant un esperó, arribam a una zona de càrritx.
El coster es manté molt empinat i sabem que encara ens falta molt per arribar.
Galta de Ferrutx.
Mentre pujam, anam superant diferents esperons i zones de pins que resulten prou complicades.
Son les 13,00 h. en arribar a sa cresta de s'Esquena
des Mul.
La vista és espectacular. El dia s’ha aclarit, després de la brusca, i ara lluu un sol ben calent. Ben davant nostre podem veure “es Caló de Betlem” i la resta de la badia d’Alcúdia.
Al costat nord de s’Esquena des Mul hi ha la coma fonda per on hi corre el torrent de sa Partió.
La vista és espectacular. El dia s’ha aclarit, després de la brusca, i ara lluu un sol ben calent. Ben davant nostre podem veure “es Caló de Betlem” i la resta de la badia d’Alcúdia.
Al costat nord de s’Esquena des Mul hi ha la coma fonda per on hi corre el torrent de sa Partió.
Anam a trobar el senderó que sabem que mena
fins el coll des Vent, ja que hem sortit una mica decantats d'ell.
Ho trobam immediatament i el seguim, en una incòmoda davallada...
...que dura fins a les 13,45 h. que arribam al “Pla des Caló”.
Ho trobam immediatament i el seguim, en una incòmoda davallada...
...que dura fins a les 13,45 h. que arribam al “Pla des Caló”.
Per arribar al cotxe haurem de caminar, en
sentit contrari, pel mateix camí de carro. Ara ho feim una mica més decidits.
No contemplam tant els paisatges que ens envolten. Anam ben assaciats de bones
vistes.
Ara si que tenim temps, però, de comentar les
destrosses que encara es veuen, dels darrers aiguats que tant de mal feren.
Cada cop que el camí travessa un torrentó, hi ha senyals evidents de les obres
fetes per tornar a compondre les destrosses. Així mateix, les nafres obertes a
les soques d'alguns arbres, ens assenyalen el cabal i la violència de les revingudes
d’aigua dels torrentons.
A les 14,30 h. arribam al cotxe. Fa sol i
calor.
Selva/Sóller, agost 2019 (publicació)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada